1 / 27

Unitat 5

Unitat 5. El funcionament del mercat. L’especialització i l’intercanvi. Recordem: Intercanvi Divisió del treball Especialitza ció en tasques » Increment del producte per treballador » S’introdueixen eines específiques Més eficiència. L’especialització i l’intercanvi. Això implica que:

jontae
Download Presentation

Unitat 5

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Unitat5 Elfuncionamentdelmercat

  2. L’especialitzacióil’intercanvi Recordem: Intercanvi DivisiódeltreballEspecialitzacióentasques »Incrementdelproductepertreballador »S’introdueixeneinesespecífiques Méseficiència

  3. L’especialitzacióil’intercanvi • Aixòimplicaque: • Les persones no produeixen pràcticament resdelquenecessiten. • Calen uns mecanismes que afavoreixin • l’intercanviambaltrespersones • Calalgúquecoordinilesmúltiplestasques enlesqualss’hansubdividitelsprocessos deproduccióidistribuciódebénsiserveis.

  4. L’especialitzacióil’intercanvi • Aixòimplicaque: • Les persones no produeixen pràcticament resdelquenecessiten. • Necessiten un mercat on intercanviar el queprodueixenambelquevolenconsumir. • Calen uns mecanismes que afavoreixin l’ intercanviambaltrespersones • Calalgúquecoordinilesmúltiplestasques enlesqualss’hansubdividitelsprocessos deproduccióidistribuciódebénsiserveis.

  5. L’especialitzacióil’intercanvi • Aixòimplicaque: • Les persones no produeixen pràcticament resdelquenecessiten. • Necessiten un mercat on intercanviar el queprodueixenambelquevolenconsumir. • Calen uns mecanismes que afavoreixin • l’intercanviambaltrespersones • Eldiner. • Calalgúquecoordinilesmúltiplestasques enlesqualss’hansubdividitelsprocessos deproduccióidistribuciódebénsiserveis.

  6. L’especialitzacióil’intercanvi • Aixòimplicaque: • Les persones no produeixen pràcticament resdelquenecessiten. • Necessiten un mercat on intercanviar el queprodueixenambelquevolenconsumir. • Calen uns mecanismes que afavoreixin l’ intercanviambaltrespersones • Eldiner. • Calalgúquecoordinilesmúltiplestasques enlesqualss’hansubdividitelsprocessos deproduccióidistribuciódebénsiserveis. • L’empresari.

  7. Elmercat Definició: Qualsevol lloc o mitjà a través del qual es realitza un intercanvieconòmici,per tant, es posen en contacte un oferentiundemandant. Finsara,hemvistdostipusdemercats,quesón: MERCATDE BÉNS I SERVEIS Vendadebénsiserveis Pagamentsdebénsiserveis EMPRESES CONSUMIDORS Factorsdeproducció MERCATDE FACTORS Retribucions(salaris,...)

  8. Elmercat • Elselementsqueidentifiquenunmercatsón: • Unproducte • Unvenedor • Uncomprador • Cada mercat rep el nom del producte que s’hi intercanvia. • Actualment, hi ha milions de mercats, en • l’economia.

  9. Eldiner • Eldinerésunmitjàdepagamentid’intercanvi. • Elsdinerspermetenl’especialitzaciódelespersonesen tasques concretes, perquè amb els diners aconseguits amb el salari poden adquirir els productesd’altrespersones.

  10. Lademanda Def.:Lademandaéslaquantitatd’unbéqueelconjuntde demandantsestandisposatsaadquirir aunpreudeterminat. La taula de demanda és una expressió de les intencions de compra dels consumidors, de la seva disposició a comprar, no una formulació de compres reals.Significanomésundesig. Lacorbadedemandaéslarepresentaciógràficadela funciódedemanda. Factorsquecondicionenlademanda: Elpreudelbéenqüestió. Elpreudelsbénsrelacionats. Larendadisponible. Elsgustosilespreferències.

  11. Lademanda Funciócomplertadelademanda: QD=f[P,(p1,….,pn),R,G]on: QD =Quantitatdemandada. P=Preudevendadelbéqueesdemanda. (p1,….,pn)=Preudelsbénsrelacionats. R =Rendadisponibledelconjuntdeconsumidors. G=Gustosopreferències. Per estudiar millor aquest model econòmic, es considera que només varia un dels factors i els altres es mantenen constants. Estem treballant aplicant el criteri ceteris paribus (tota la resta quedaigual).

  12. Factorsquecondicionenlademanda. 1. Elpreudelbéenqüestió. Si preudelproducte quantitatdeproducteestan disposats a demandar el conjunt de compradors. Tenim que: QD=f[P,(p1,p2,…pn),R,G]=>QD=f[P] constants P P D2 D1 D 1 D D Q Q FUNCIÓAMBPENDENTNEGATIU:SIAUGMENTAELPREU DISMINUEIXLAQUANTITATDEMANADA.

  13. Lademandaindividual. 1. Elpreudelbéenqüestió. EXEMPLE:alataulaesmostralaquantitatdeDVDqueun consumidorindividualestariadisposatacompraranualment, segonselsdiferentspreus. P 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 A B C D E F G D 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Q FUNCIÓAMBPENDENTNEGATIU:SILARESTADEVARIABLES ES MANTÉ CONTANT, LA QUANTITAT DEMANADA D’UN BÉ VARIAENSENTITINVERSALPREU.

  14. Factorsquecondicionenlademanda. 2. Elpreudelsbénsrelacionats. Podemdistingirentre: Bénscomplementaris(enelconsum):Aquellsque si preu d’un d’aquests béns, la quantitat demanadad’aquesti tambélaqueesdemanade l’altrebé. Exemples:automòbiligasolina,caféillet,sabatesi cordons,… Bénssubstitutius:Si elpreud’und’aquestsbéns fa la quantitat que es demana de l’altre, independentmentdelpreuquetingui. Exemples: mantega i margarina, te i café, taxis i autobusos,carndeporcidevedella,… 15

  15. Factorsquecondicionenlademanda. 3. Larendadisponible. La capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de dinersqueesdestinaacomprar,ésadir,condiciona la quantitat de producte que el conjunt de consumidorsdemana. Podemdistingirentre: la a) Bénsinferiors:Aquellsquesi larendasevademanda. Exemples:videtaula,transportpúblic,… la b) Bénsnormals:Aquellsquesi larenda, quantitatdemanadaenlamateixaproporció. Exemples:cotxes,habitatges,… c)Bénsdeluxe:Aquellsquesilarenda, la quantitat demanadaenmajorproporció. Exemples:joies, cotxesesportius,…

  16. Factorsquecondicionenlademanda. 4. Elsgustosopreferènciesdelsconsumidors. Si preferència dels consumidors per un determinat producte (gràcies a campanyes publicitàries), aquest fetprovocaquelaquantitatdeproducteque estandisposats a demandar el conjunt de compradors. P MercatbéX D D' 20 Q

  17. Factorsquecondicionenlademanda.

  18. L’oferta Def.:L’ofertaéslaquantitatd’unbéqueelconjuntdeles empreses estan disposades a oferir a un preu determinat. Lataulad’ofertaésunaexpressiódelesintencionsde vendadelsoferents,delasevadisposicióavendre,no una formulació de vendes reals. Significa només un desig. La corba d’oferta és la representació gràfica de la funciód’oferta. Factorsquecondicionenl’oferta Elpreudelbéenqüestió. Elscostosdelsfactorsdeproducció. Lesperspectivesempresarials.

  19. L’oferta Funciócompletadel’oferta: Qo=f[P,(w1,….,wn),E] on:Qo=Quantitatd’oferta. P=Preudevendadelbéques’ofereix. (w1,….,wn)=Costdelsfactorsdeproducció. E=Expectativesuobjectiusempresarials. Perestudiarmilloraquestmodeleconòmic,també esconsideraquenomésvariaundelsfactorsiels altres es mantenen constants. Estem treballant aplicantunaltrecopelcritericeterisparibus(tota larestaquedaigual).

  20. Lescorbesdedemandaid’oferta. Def. La corba d’oferta d’un bé és la representació gràfica de la funció de l’oferta, la qual mostra les diferents quantitatsd’aquestbéqueelconjunt d’empresesestandisposadesaproduira unpreudevendadeterminat,teninten compte els costos de producció (els qualsdepenendelscostosdelsfactors productiusidelatecnologiaemprada)i elsobjectiusempresarials. Def.Lacorbadedemandad’unbé és la representació gràfica de la funció de la demanda, la qual mostra les diferents quantitats d’ aquest bé que el conjunt de compradors estan disposats a adquiriraunpreudeterminat,tenint en compte els preus dels béns relacionats,larendadisponible,iels gustosopreferències. P 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 P 45 A 40 O B A 35 C B C D E F 30 D 25 E 20 F 15 G D 10 5 0 45 90 135 180 225 270 Q 24 0 - 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 Q

  21. Factorsquecondicionenl’oferta. 1. Elpreudelbéenqüestió. EXEMPLE:alataulaesmostralaquantitatdeDVDqueuna empresa individual estaria disposada a dur al mercat anualment,segonselsdiferentspreus. P 45 40 O A 35 B 30 C 25 D 20 E 15 F 10 5 0 - 3.500 7.000 10.500 14.000 17.500 21.000 Q FUNCIÓ AMB PENDENT POSITIU: SI LA RESTA DE VARIABLES ES MANTÉ CONSTANT, LA QUANTITAT OFERTADA D’UN BÉ 26 VARIAENELMATEIXSENTITALPREU.

  22. Factorsquecondicionenl’oferta. 2. El cost dels factors deproducció En el cas que elscostos de producció augmentindegut a un de salaris o dels costos de la tecnologiautilitzada, elsempresaris, per al mateix preu de venda del producteproduït, obtindranmarge de beneficis per unitat. Així, elsempresarisestarandisposats a oferirmenysquantitats del producte. La corba de l’oferta es desplaçaràcap a l’esquerra P O' O O2 O1 Q 28

  23. Factorsquecondicionenl’oferta. 2. El cost dels factors de producció. P En el cas que els costos de producció, a causa d’un O delssalarisobédels impostos, o una millora tecnològica,elsempresaris, pelmateixpreudevenda O' O O 1 2 delproducteproduït, obtindranunmargede beneficisperunitat,i en conjunt, estaran disposats a produïruna quantitatde producte. La corba d’oferta Q esdesplaçaràaladreta. 29

  24. Factorsquecondicionenl’oferta. 3. Elobjectiusempresarials. Les expectatives condicionen els objectiusempresarials. P -Situacionsambfortesexpectatives: O - Mercats emergents (Xina, India, O' Llatinoamèrica,…) -Nousproductes(telecomunicacions) O1 O2 -Situacionsambexpectativeslimitades: -Mercatstradicionals. Enelcasdelmercatd’unproducteamb fortes expectatives, el conjunt d’ Q empresarisestaràdisposata la producció per al mateix preu de venda delproducteproduït,pelfetd’obtenirun marge de beneficis per unitat. La corba d’oferta es desplaçarà a la dreta. 30

  25. L’equilibridelmercat. Es potaconseguir de duesmaneres: a)Excésdedemanda: Quanaunpreu(P1), la quantitat de producte que elsconsumidorsestandisposats a demanarés superior a la que ofereixen les empreses (Q1). Tenimconsumidors que es queden senseproducte (escassetat), i algunsestandisposats pagar un preu mésalt. Les empreses, atretes per les expectatives de beneficis, estandisposades a oferirmésproducte a un preu mésalt. Aquestprocésens porta al creuament de les 2 corbes en un puntd’equilibri(PE,QE), en el qual demandants i oferents estan satisfets amb el preu i la quantitat que intercavien. Mercatbé P O PE (PE,QE) (P1,Q1) (P1,Q2) D P1 ZONAD'ESCASSETAT Q Q1 QE Q2 31

  26. L’equilibridelmercat. b)Excésd’oferta: Quan a un preu (P2) la quantitat de producte que els consumidors estan disposats a demanar (Q2)és inferior a la que ofereixenles empreses. Mercatbé P ZONAD'ABUNDÀNCIA (P2,Q1) O (P2,Q2) (P,Q) Zona d’abundància P2 Tenimempresesquenovenentot el producte (abundància), i algunes estandisposadesavendreaunpreuinferior. No totes les empreses, poden o volen afrontarlabaixadadepreusidebeneficis,i algunesabandonen. PE E E Al baixar el preu, alguns consumidors reaccioneniestandisposatsademanaruna majorquantitatdeproducte(superioraQ1). Aquest procés ens porta al creuament de D les2corbesenunpuntd’equilibri(PE,QE), en el qual demandants i oferents estan satisfets amb el preu i la quantitat que intercanvien. Q Q1 QE Q2

More Related