Download
1 / 19
E N D
DOLORS MONSERDÀ ESO-BATXILLERAT
BIOGRAFIA • Dolors Monserdà i Vidal naix a Barcelona el 1845 i mor en aquesta mateixa ciutat el 1919. Va ser escriptora i es va interessar pels moviments socials i religiosos de la seva època. La seva dedicació i anàlisis sobre la condició de la dona la situen com a una de les primeres feministes del nostre país.
BIOGRAFIA • En un primer moment va escriure en castellà, fins al 1875, després va abraçar la llengua pròpia i va dur a terme nombrosos projectes literaris. Les seves amistats d'aquests primers anys la condueixen al món de les lletres, en part també per la professió del seu pare, que relligava llibres mentre al seu obrador tenien lloc tertúlies que aplegaven importants intel·lectuals del moment, com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés.
POESIA • Durant els primers anys va conrear amb força èxit la poesia, una tasca que li va valer, en diverses ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja aleshores havia estrenat una obra teatral, Teresa o un jorn de prova (1875). Com a poeta va escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós, que més tard reuniria en llibres com Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Així mateix va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.
L’ARRIBADA. POEMA • L'ARRIBADADes del peu de la pujadaja veig sobreeixir els rosersbrodant amb ses branques tendreslos cantells de la paret.Ja sento les flaires vostres,gessamins i llimoners,aquesta flaire de casaque no es confon amb cap més.Ja veig ma cambra volguda...los finestrals són obertscom amics que m'ofereixenl'aixopluc de son recer.¡Ja so dalt! Ja so a la casai arreu me sento a tot pler.¡Oh, les plantes benvolgudesdel meu jardí sempre verd!
NOVEL.LA • Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seves obres van suposar una perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic. • La seva activitat com a dona compromesa amb determinades idees del seu temps va fer que les novel·les de Monserdà anessin més enllà de la literatura i arribessin a ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis.
LA FABRICANTA • D'entre les seves novel·les, destaca sobretot La fabricanta (1904), on retrata una dona modèlica que va pujant en l'escala social gràcies al seu realisme i a un esforç laboral considerable. Anava doncs contra una idea bovarista de la dona i va escriure amb la intenció de construir una novel·la sobre la mítica burgesia barcelonina.
ALTRES NOVEL.LES • Altres títols seus, com ara La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) o La Quitèria(1906), segueixen la mateixa línia en quant a una consideració de la novel·la com a eina per influir en el seu entorn.
ESPAI I TEMPS • Monserdà situa els seus personatges en un temps i un espai coneguts, els seus, els de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX i inicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels usos socioculturals de la burgesia barcelonina. • Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, menestrals o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorn social i conflictes derivats de la seva condició de dones. Els escenaris són, essencialment, barcelonins: la ciutat vella, l'Eixample, els barris més suburbials... i els espais on es desplacen els barcelonins: les torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-, els nous espais cap on es desplacen les fàbriques -Sant Martí de Provençals...
1.-ARQUETIPUS FEMENINS • Els seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu públic.D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat, inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno», preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat, que és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existència buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".
2.-ARQUETIPUS FEMENINS • D'una altra, el model independent que proposa Monserdà, una dona intel·ligent, amb una sòlida formació cultural en les lletres, les ciències i les arts, dones capaces d'administrar béns i negocis, amb decisió sobre la seva vida i les seves actuacions, dones equilibrades i amb una vida plena de sentit. • Com a personatges emblemàtics: Montserrat Gil, de "La Montserrat" i Antonieta Corominas, de "La Fabricanta".
DOLORS MONSERDÀ, DONA COMPROMESA • En els darrers anys de la seva vida es dedicà plenament a la fundació i direcció, d'ençà el 1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla, obra en què es va materializar el seu compromís social amb un dels sectors de dones més desafortunats, el de les cosidores. La tasca del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la problemàtica originada pel treball a domicili, la producció que es feia a casa, en què s'ocupava mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet, un preu que depenia dels intermediaris i de les fluctuacions de la temporada.
EL PATRONAT DE L’AGULLA • Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les temporades baixes en un taller propi, amb la finalitat d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades, així com un seguit de serveis com borsa de treball, assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica... Alhora, la Lliga de Compradores s'encarregava de sensibilitzar les dones per tal que no compressin en establiments que es nodrien dels productes de l'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes blanques d'establiments. També es preocupaven del progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà els dirigí nombroses conferències.
SENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LA • Aquesta tasca inspirà la novel·la, "Maria Gloria", testimoni de la coherència entre el seu pensament i les seves actuacions.
“ESTUDI FEMINISTA” • Com a compendi de la seva ideologia no podem deixar d'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a la dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al llarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa la situació de la dona en la societat catalana del moment i analitza els àmbits de vida, acció i participació de la dona tot oferint la seva visió des de l'òptica del feminisme conservador i de la doctrina social de l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de Lleó XIII.
IDEAL LITERARI • El seu testament literari, el seu compromís, com a dona i com a escriptora, es pot reflectir en aquests mots que va escriure en "Estudi Feminista":«Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus ideals literaris.»
