Les propietats textuals

1. Les propietats textuals Adequació, coherència, cohesió i correcció

2. L’adequació Adaptació del text a la situació comunicativa (context).

3. L’adequació L’adaptació al context es defineix en funció dels següents factors: • Tema • Canal: -oral -escrit • Intenció comunicativa • Grau de formalitat (relació entre emissor i destinatari) En funció d’aquests elements escollirem un determinat registre i un determinat gènere textual o tipus de document.

4. Registres Registres formals: • -estàndard • -cientificotècnic • -literari Registres informals: • -col·loquial • -vulgar

5. Tipologies textuals • Text descriptiu: descripció d’un paisatge, retrat... • Text argumentatiu: carta al director, editorial d’undiari, articled’opinió, assaig, ressenya crítica... • Text explicatiu o expositiu: llibrede text, examen, diccionari, enciclopèdia, exposició oral… • Text narratiu: notícia, novel·la, conte, còmic, cinema... • Text predictiu: previsió meteorològica, horòscop • Text conversacional: diàleg, entrevista, conversa telefònica, xat, carta, diàleg teatral...

6. La coherència El text és una unitat de sentit. Cal seleccionar la informació i organitzar-la.

7. Selecció de la informació A l’hora de seleccionar la informació hem tenir en compte la seva rellevància i, per tant, si: • Respon a l'objectiu. • Conté la informació necessària. • No inclou idees contradictòries.

8. Organització de la informació A l’hora d’organitzar la informació hem de tenir en compte: La progressió lògica de les idees (progressió temàtica), que pot ser: - constant (La Maria és intel·ligent. És molt ràpida pensant. Sempre diu coses sensates.) - lineal (Aquest matí he anat a la perruqueria. Allà he trobat a la Maria. M’ha dit que ha trencat amb el seu xicot.), - derivat (L’obra d’Àngel Guimerà es divideix en tres etapes: l’etapa de les tragèdies romàntiques...; l’etapa dels drames realistes... ; l’etapa modernista... )

9. Organització de la informació • Per organitzar correctament la informació hem de tenir en compte que cada paràgraf és una unitat de sentit en el text, és a dir, ha de tractar una sola idea o informació del tema general del text. • Hi ha diferents tipus de paràgrafs segons la funció que facin en el text: • - Introductoris • - Expositius • - Conclusius

10. Regles de la coherència 4 regles bàsiques: • Regla de repetició: el tema ha d’anar apareixent al llarg del text. • Regla de progressió: el text ha d’anar aportant nova informació. • Regla de no contradicció: el que es diu no pot contradir el que ja s’ha dit. • Regla de relació: la informació que apareix ha de tenir una relació amb el món real o amb l’imaginari representat.

11. Errades de coherència • No podem dir que estava plovent i que al carrer, senseparaigua, el protagonista tenia la roba ben eixuta (regla de relació). • No pot aparèixer un personatge que tingui únicament dos fills i, mésendavant, parli de les seves dues filles (regla de contradicció). • No podemcomençar parlant d’un tema i a migdiscurs, deixar de parlar-ne sense haver-ho justificatprèviament(regla de repetició). • No enspodemencallar en unaidea i no aportar nova informació(regla de progressió).

12. La cohesió Unitat formal del textconstituïdapelsrecursos lèxics i gramaticals que ofereix la llengua.

13. Estil segmentat/ estil cohesionat Estil segmentat: • Períodes breus (molts punts en l’escrit) • Sintaxi senzilla, oracions simples. • Poca informació. • Molts pronoms. Estil cohesionat: • Períodes llargs. • Sintaxi molt articulada. • Molta informació. • Moltes oracions compostes, predomini de les subordinades.

14. Mecanismes de cohesió textual • Connexió: connectors textuals • Referència: 2.1. Gramatical: dixi, anàfora, catàfora, el·lipsi 2.2. Lèxica: repetició, substitució • Concordança • Puntuació

15. 1. Connexió- connectors textuals 1. Connectors additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.a. Addició i ampliació: i, amés, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...b. Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores...c. Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra, d’entrada, d’antuvi, en primer lloc, en segon lloc, per últim, per fi, per acabar, finalment, al seu torn...d. Digressió —o canvi de tema—: per cert, a propòsite. Especificació (en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...f. Generalització: en general, generalment...g. Intensificació: i encara més, més encara, a més –a més-...

16. Connectors textuals 2. Connectors disjuntius: indiquen alternativa entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte totalment o parcialment.a. Reformulació: és a dir, o sigui,això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/si preferiu...b. Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall d’exemple, així...c. Resum: en resum, en síntesi, en suma, comptat i debatut, ras i curt, total...

17. Connectors textuals 3. Connectors contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.a. Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari...b. Concessius: no obstant (això), (amb)tot i això, malgrat tot, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, sigui com sigui,però, per això, al capdavall, comptat i debatut, total...c. Restrictius: si més no, almenys, més aviat.d. Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari...e. Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es mira...

18. Connectors textuals • 4. Connectors consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.a. Conseqüència: En/(com a) conseqüència, (així) doncs, per tant, així, per consegüent,consegüentment, ...)b. Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...)

19. 2. Referència • Els mecanismes de referència serveixen per concretar la situació comunicativa en què es produeix el discurs (referència situacional) i per assenyalar algun element esmentat en el text (referència textual).

20. 2.1. Mecanismes de referència gramatical • La referència s’estableix mitjançant paraules que no tenen un significat lèxic ple: pronoms, adverbis, determinants.

21. Mecanismes de referència gramatical Tipus: • Referència situacional o exofòrica: dixi. • Referència textual o endofòrica: anàfora i catàfora. • El·lipsi.

22. Referència situacional o exofòrica: dixi. • Propietat que tenen algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o amb relació a la 1a persona del singular (jo). – espacial: "Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca". – personal: "La més simpàtica és ella: sempre està contenta". – temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".

23. Referència textual o endofòrica: anàfora i catàfora. • anàfora: Signe gramatical que s’interpreta en funció d’un element lèxic aparegut anteriorment "Va lliurar els textos de la conferència per fer-ne un llibre". • catàfora: Signe gramatical que s’interpretaenfunció d’unelementlèxic que apareixerà a posteriori. "Vindrantots: els meus pares, els meus germans i els meus cunyats".

24. Mecanismes de referència gramatical El·lipsi: Omissiód’una o diversesparaules en una construcció gramatical completa sense que se’nperdi el significat. “En Pep va arribar a casa seva. Va obrir la porta i va entrar.”

25. 2.2. Mecanismes de referència lèxica • La referència s’estableix mitjançant paraules amb significat lèxic ple.

26. Repetició lèxica • Repeticiód’unaparaula o frase per a referirse a un mateixconcepte al llarg del discurs. "Som aquí, hemestat aquí i serem aquí".

27. Substitució lèxica Substitució de paraules o frases per altresequivalents. • SINONíMIA • HIPONÍMIA I HIPERONÍMIA (campssemàntics) • DERIVACIÓ (famílieslèxiques) • METÀFORA • METONÍMIA • PARAULES COMODÍ • PARÀFRASI

28. 3. Concordança Concordançanominal (gènere i nombre) DETERMINANT – NOM- ADJECTIU Concordança verbal (nombre i persona) VERB - SUBJECTE (substantiu, pronomo expressió substantivada)

29. 4. Puntuació La puntuació és un altre dels mecanismes de cohesió textual. • El nen va perdre la joguina; el seu pare,els diners. (element anafòric) • S’ha trencat la cama:no podrà jugar al futbol.)connector discursiu)

30. La correcció Aplicació de les regles gramaticals

31. La correcció • Ortografia • Morfologia • Sintaxi • Lèxic