Unitat VII: EL mercat de Factors productius

1. Unitat VII: EL mercat de Factors productius

2. En Aquest tema tractarem de respondre a preguntes com… • Perquè alguns cantants o futbolistes guanyen tant? • Tenen els diners un preu? • Quin és el perfil de la persona aturada a Catalunya? • Perquè existeix l’atur? • Lluiten realment els governants contra l’atur? O li giren l’esquena?

3. EL MERCAT DE FACTORS • Són aquells mercats en els quals es demanden i s’ofereixen els factors productius: terra, treball i capital • Ja sabem que els factors productius són aquells que es necessiten per produir. • Evidentment les empreses no tenen aquests factors, per això acudeixen al mercat per adquirir-los.

4. El mercat de factors • Igual que passava en el mercat de béns i serveis, els mercats de factors productius poden ser: • De Competència Perfecta: ni oferents ni demandants tenen poder de mercat  preu competitiu, el + baix possible que pot oferir el mercat • De Monopoli: qui tingui l’exclusivitat d’un factor productiu se n’aprofitarà de la situació i aconseguirà vendre a preu més elevat.

5. Perquè cantants o futbolistes guanyen tant diners? • Messi guanya 16 milions/any + la publicitat • Lady Gaga 80 milions$/any • Charly Sheen cobrava 10 Milions anys per temporada en Dos hombre y medio

6. ...El perquè és... • Perquè estan en situació de monopoli! • No hi ha cap futbolista com Messi, ni cap cantant com Lady Gaga (en el sentit d’exclusivitat d’allò que fa) • Hi ha una gran demanda del producte que ofereixen. • Per tant cal estar en situació de monopoli i que hi hagi prou demanda per exercir el poder de mercat.  La nostra demanda condiciona el seu poder! Què passaria si ningú veies el Barça??

7. Les rendes o retribució dels factors • A canvi dels factors productius es paguen unes rendes, que representen el preu o valor d’un factor productiu. • Ara diem que el total d’ingressos que reben els propietaris dels factors de producció és la renda. Cada factor productiu té una renda Les retribucions/rendes dels factors les anomenarem: • Per la terra: lloguer o renda de la terra • Pel Capital: interès i beneficis • Pel treball: salari

8. La Demanda de Factors • Diem que la demanda de factors és una demanda derivada • Demanda derivada: la quantitat de demanda de factors depèn de la quantitat demandada del bé per a la producció del qual s’utilitza aquest factor. • És a dir...la demanda de recollidors de maduixes depèn de la demanda de maduixes. Lògica? Una empresa demanda factors quan per fabricar productes que després espera vendre.

9. ESQUEMA DELS FACTORS PRODUCTIUS 1. Recursos Naturals • Oferta • Demanda • Renda de la terra 2. Capital i interès • Oferta de capital • Demanda de capital • Rendiment del capital: interessos • El mercat de capital 3. Treball • Mercat de treball i salaris • Oferta de treball • Demanda de treball • L’equilibri i desequilibri en el mercat de treball

10. ELS RECURSOS NATURALS • Factor importantíssim per la producció • Inclouen a més de la terra, les primeres matèries, minerals, energia solar, aigua,... que es poden utilitzar per la producció

11. Els recursos Naturals • Aquests recursos no han d’haver estat fets per l'ésser humà. • Una diferència amb els altres factors productius: la quantitat de la que es disposa és constant... • ...però la terra per a un ús en concret no és constant: abans se n’utilitzava molta més per a cultiu • Pel que fa a la renda dels recursos naturals, no es refereix al preu en si, sinó al que es deriva del seu ús. A això se l’anomena usdefruit: tenen valor en funció de productivitat (terra en galícia vs. Terra en Monegros)

12. Oferta de Recursos Naturals • Quantitat de recursos naturals és limitada. • Límit depèn de què es pugui reproduir o no. • Per tant parlarem d’oferta fixa (la que hi ha en la naturalesa) i per tant la renda de la terra (en sentit ampli) depèn de la demanda i la productivitat i també de qui controli el recurs. • Penseu que no podem fer augmentar l’oferta de petroli, diamants, coure....PER TANT TINDRÀ UNA CORVA D’OFERTA VERTICAL

13. Demanda Recursos Naturals • De què depèn? • Preu dels recursos: • Productivitat: més gran a major productivitat (si gràcies a ell es pot augmentar molt la producció  + demanda) • Qui la controla • Però també d’altres...

14. Dos Problemes segons tipologia dels recursos • No renovables (petroli): s’esgoten, no podem aconseguir més petroli fins d’aquí a milions d’anys! • Solucions: • Substituir-ne la utilització per altres renovables • Innovacions o nous productes • Disminuir el consum • Renovables (peixos): problema es sobreutilitzen • Solució: rendiment sostenible (utilitzar sense que es reduixi la seva dotació) • Aplicar legislacions o establir quotes d’utilització

15. EL CAPITAL

16. Renda de la Terra • Preu d’equilibri que assoleix en els mercats els recursos naturals, tenint en compte que l’oferta és fixa. • La renda reflecteix el valor de la productivitat • La renda de la terra és la que va al propietari i la renda agrària a qui treballa la terra.

17. El Capital • Introduïm primer les diferències de capital. • Ja vam veure que hi ha capital físic: estoc de béns d’equip que s’utilitzen per produir béns i serveis • Capital humà: persones i els seus coneixements aplicats a la producció • Capital financer: recursos que permeten finançar la producció d’allò que necessiten per finançar la seva activitat. • Ens centrarem en aquest darrer i en el seu mercat ja que el cost del capital invertit, el tipus d’interès es determina en els mercats financers.

18. La Retribució del capital: l’interès • Oferta de Capital (prestamistes) Si tens diners i els decideixes prestar et donen a canvi un interès. Per tant es paga als estalviadors. Els estalviadors sacrifiquen el consum present, per un consum futur. • Demanda de Capital (prestataris) Si no tens suficients diners en efectiu i has de demanar diner prestat, has de pagar un interès per a aquest préstec. Prefereixen consum present. • Un interès del 5% anual vol dir que si tu prestes 100 euros al cap d’un any n’has de tornar 105.

19. EL PREU DEL DINER • Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè també s’intercanvia. - Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera, aquesta ens paga (poc) per poder disposar d’aquests diners. - Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt). • El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem diners, és el tipus d’interès.

20. Factors Que influeixen en els Tipus d’interès • Pensem nosaltres primer...imagineu que heu de deixar diners a algú (tots els vostres estalvis) amb interès. • Aquí li cobraríeu més car i a qui més barat?

21. ALGUNS EFECTES DEL PREU DEL DINER En principi, com més barat és el diner, menys costós és demanar-ne prestat i per tant més facilitats per invertir (empreses) i consumir (les persones)

22. EL PREU DEL DINER • Segons les teories neoclàssiques alguns dels factorsque es tenen en compte quan es fixa un tipus d’interès són: • Risc de l’operació. Com més risc, interès més alt • Liquiditat: capacitat dels actius per convertir-se en diners  com més líquid, menys interès • Durada del préstec: com + temps, + interès • Però des de teories marxistes, s’esbossen altres factors… Interès no determinat per cap llei natural: l’oferta i demanda de diners • Nombre de «rentistes» i el seu poder • Factors institucionals • Desenvolupament i poder entitats financeres

23. EL PREU DEL DINER

24. TIPUS D’INTERÉS I INFLACIÓ • La INFLACIÓ és l’augment del preus de determinats béns i serveis en un temps. No és dolenta per se però pot tenir conseqüències negatives. • Per exemple, si pugen els preus i el nostre salari/pensió és el mateix, podem comprar menys coses amb els mateixos diners. És a dir el diner val menys • Per això distingirem entre : • Tipus d’interès nominals: els tipus • Tipus d’interès real: li descomptem l’efecte de la inflació

25. Factors Que influeixen en els Tipus d’interès • Risc de l’operació: perill de no recuperar el préstec. El risc serà diferent segons qui el soliciti. • Garantia que ofereixi el sol·licitant del préstec. Quines garanties tens? Propietats? Contracte indefinit? • El període per al qual es concedeixi el préstec. Si el préstec és a llarg termini el tipus d’interès és alt (perquè? Més risc a major durada per al prestador i la que rep els diners persona té més temps per gaudir d’aquests diners)

26. Distincions en els tipus d’interès • Segons període • Curt termini • Llarg termini • Segons Variabilitat • Fixos: no varien durant la vida del préstec • Variables: varien all llarg del temps dependent de diversos factors • Si tenen o no en compte la variació de preus • Real: és igual al tipus d’interès nominal menys la taxa d’inflació (augment dels preus) • Nominal: no té en compte l’efecte de la inflació

27. L’oferta i Demanda de capital: condicionants OFERTA • Tipus d’interès: com més alt sigui, més cars seran els préstecs que els deixaran els bancs i per tant tindran més dificultats per produir-los • Dels seus ingressos o rendes. Com més benefici tinguins més invertiran DEMANDA • Depèn de si les empreses volen invertir o no. És a dir si les inversions que fan els generen més diners del que els costa el préstec demandaran diners. • Del tipus d’interès: com més alt, menys es demanda.

28. DEMANDA DE CAPITAL • Exemple: una fleca. • Volen comprar una nova màquina de fer pa i han de demanar un préstec al banc. • Si els diners que guanyen introduint aquesta nova màquina a la producció són més grans dels interessos que li han de pagar al banca, invertirà i se la comprarà. • Si la fleca guanya amb la nova màquina 10 euros per cada 100 invertits (10% de rendibilitat) però li ha de pagar el 15% d’interessos al banc pel préstec que li ha fet (15 euros) llavors no li surt rentable.

29. El BCE i l’Euríbor En la realitat, és el Banc Central Europeu (BCE) qui fixa el tipus d'interès als països que tenim l'euro com a moneda. Estableix un tipus d’interès anomenat Euríbor: és el que s’utilitza per prestar als Estats i el prenen les entitats financeres per concedir préstecs. El sistema bancari i creditici, així com els altres mitjancers financers, transformen els diners estalviats per les famílies en capital prestat a llarg termini a una empresa.

30. BCE i EURIBOR • Perquècreieu que el preu del diner ha baixattant en elsdarrersanys?

31. Els mercats financers • Són els llocs on es va a cercar capital. • En els darrers anys s’han fet molt poderosos i disposen de més recursos (capaços d’enfonsar països: Grècia) • Hi ha una gran quantitat de capitals que es dediquen a negocis especulatius o fins i tot il·legals (droga, armes, prostitució...). • En els mercats de capitals es mouen moltíssims més diners que en els de béns i serveis (50 vegades més!!!!)

32. LA BORSA • Mercat (privat) on és compren i venen actius financers • El més conegut són la compra-venda d’accions (títols que representen una part de les S.A) • Les accions pugen i baixen de preu segons l’oferta i la demanda. • Però realment és molt difícil dir què és el que fa baixar i pujar les accions

33. DESENVOLUPAMENT MERCATS FIANCERS

34. ECONOMIA REAL vs. FINANCERA Des de 1980 el valor de la activitatfinancera ha crescut2,5 vegadesmésràpid que el PIB agregatdelspaïsosindustrialsmésrics Les transaccions de divises, bons i accionsho han fet5 vegades +

35. Característiques dels mercats financers • Inestabilitat: com es fan moltes transaccions (compra-vendes) en poc de temps amb molts interessos en joc sempre hi ha molta incertesa en preus i condicions del mercat. • Incertesa: són molt importants les expectatives dels inversors que responen a factors subjectius i no sempre es guien per dades econòmiques. • No es corresponen amb l’economia real o productiva: una empresa pot acomiadar a treballadors, produir menys i pujar el seu valor a la borsa. • Interrelacionats i interconnectats: • Funcionen per exepectatives de benefici: No val que les coses vagin bé, a més els inversors han de creure que aniran bé!

36. EL PODER DELS MERCATS • 147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa mundial • Capaços de marcar agenda política i econòmicadelsEstats: suggereixenlleis i normatives per afavorirelsseusinteressos. • Mouenmilions de milions d’€

37. Els mercats financers estan molt globalitzats i interrelacionats • Perquè els mercats Alemanys canvien depenent de les eleccions presidencials espanyoles??? • Sabeu que un comentari d’una persona (Warren Buffet) pot fer trontollar totes les Borses Mundials i fer guanyar i perdre molts diners???? • Què té a veure una Guerra Civil en Síria per als Estats Units???

38. Què te a Veure això amb el deute??? • El deute són emissions de bons (paperets) dels Estats pels quals els mercats els «presten diners». • Els mercats no confien en les garanties d’Espanya de que pagui el deute i per això li demanen un tipus d’interès molt alt per deixar-li diners. • Per això quan parlen a la premsa de les dificultats de col·locar deute espanyol, s’estan referint a que Espanya ha de pagar alts interessos per poder vendre els seus bons

39. El Mercat de Treball

40. El MERCAT de TREBALL • És el mercat on s’ofereix i es demanda treball humà com a factor necessari per la producció de béns i serveis. • En el mercat de treball les relacions d’oferta i demanda funcionen com en els altres mercats. • De la seva interrelació sorgeix un preu que s’anomena salari, que serà més o menys elevat segons la situació d’oferta i demanda. • Una empresa contractarà treballadors sempre que el valor produït pel treballador (el que aporta de més) sigui major que el salari

41. La Demanda de Treball • Les empreses necessiten contractar treballadores per produir més. Per això són les que realitzen la demanda de treball. • La demanda de treball és el nombre de persones (o d’hores de treball) que les empreses estan disposades a contractar per a cada nivell de salaris

42. La demanda de Treball: Factors determinants • De què depén que les empresis contractin més o menys? • Salari • Productivitat del treball • Preu d’altres factors substitutius del treball • Preu dels béns produïts pels treballadors • Beneficis esperats per l’empresa

43. La demanda de Treball: Factors determinants • Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris menys treballadors voldran contractar les empreses. • La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador sigui capaç d’obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt productius l’empresa en demandarà més. • Del preu d’altres factors substitutius: preu de les màquines, per exemple. • Preu dels béns produïts: si puja preu de l’habitatge, les empreses constructores incrementen la seva activitat, i demanden més treballadors • Beneficis que pugui obtenir l’empresa amb el treball: si les empreses poden obtenir grans beneficis perquè els salaris sób baixos, contractaran més treballadors.

44. L’oferta individual de treball • Els individus que estan disposats a treballar ofereixen la seva capacitat de treball al mercat • L’oferta de treball mostra el nombre d’hores que un individu està disposat a dedicar a les activitats remunerades en el mercat • De que depèn? • De l’elecció entre treball i lleure: com més hores treballi un individu, menys temps li podrà dedicar a altres coses de la seva vida: la família, els amics, fer esport, anar al cinema,... • Del cost d’oportunitat del lleure, és a dir, el salari: És evident que com més alta siguin els salaris més hores de treball s’oferiran. Si el salari és de 20 euros l’hora, fent una hora de lleure estàs renunciant a 20 euros que podries guanyar si treballessis. • Condicions i drets laborals

45. L’oferta de treball de mercat • L’oferta de treball és la quantitat d’hores que estan disposades a oferir les treballadores a diferents salaris existents. • Nombre de treballadors que volen un treball i per això acudeixen al mercat. • La corba d’oferta es pot definir com el nombre total de persones disposades a treballar per a cada nivell de salaris. • Cal tenir en compte que en les nostres societats no tothom està disposat a oferir o no pot oferir els seus serveis als mercats laborals: a unes no els interessa el salari que els ofereixen, altres són o massa joves o massa grans... I això determinarà l’oferta de treball.

46. Oferta de treball i demografia: • La població és el principal referent del mercat laboral. Per això distingim: • Població en edat de treball: a partir dels setze anys • Població activa: inclou les persones que treballen i les que desitgen treballar però no troben feina. Dins de la població activa • Població ocupada: les persones que treballen, bé sigui per compte d’altri com autònoms. • Població desocupada: totes les persones en edat legal de treballar, que busquen activament feina però no la troben. • Població inactiva: no busquen ni desitgen treballar: estudiants, mestresses de casa, jubilats, gent incapacitada per treballar...

47. Les dades que s’utilitzen per estudiar les dades de treball • Taxa d’activitat (Ta): percentatge de població activa respecte la població total • Ta = P. Act/ P. Total (major de 16 anys) *100 • Taxa inactivitat • Ti = P. Inact/ P. Total (major de 16 anys) *100 • Taxa d’ocupació: % de la població ocupada respecte a la població activa • To = P. Ocupada/ P. Activa *100 • Txa desocupació o atur: % de població desocupada respecte a la població activa • Tatur = P. Desocupada/ P. Activa *100

48. Fem a la pissarra l’exercici 3 de les activitats finals

49. DADES CATALUNYA 4rt TRIMESTRE 2011

50. L’oferta de treball del mercat: factors determinants • Del volum de població: com més alt sigui el volum de població més gent estarà disposada a treballar • Dels salaris: salaris alts, més treball+ • De la taxa d’activitat: com més taxa d’activitat (més gent en edat de treballar i disposada a fer-ho), més oferta de treball. • Les característiques de la població