Jordi Fontrodona / Alberto Pezzi Observatori de Prospectiva Industrial

1. Los clusters como herramienta de desarrollo regional • Fundació Bosch i Gimpera • 24 de noviembre de 2005 Jordi Fontrodona / Alberto Pezzi Observatori de Prospectiva Industrial Secretaria d’Indústria – Generalitat de Catalunya

2. Índex • Primera parte • Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) • Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi) • Descanso • Segunda parte • El mapeado de los Sistemas Productivos Locales Industriales en Cataluña (J. Fontrodona) • Consideraciones finales (A. Pezzi) • Ejercicio

3. Índex • Primera parte • Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)

4. 1. Què és un clúster: teoria i fonaments de les polítiques de desenvolupament basades en clústers

5. MARSHALL(1.890) • “en certs sectors manufacturers, els avantatges de producció a gran escala es poden aconseguir per l’aplec en un mateix districte d’un gran nombre de petits productors quan és possible subdividir el procés de fabricació en diverses fases i cadascuna d’aquestes pot ser realitzada amb la màxima economia en un establiment petit”

6. BECATTINI (1.979)va observar que a Itàlia el desenvolupament es concentrava en alguns llocs, on grups de PIMES creixien en nombre i especialització amb una divisió del treball local cada vegada més articulada internament i al voltant de sectors manufacturers específics per a cada lloc i amb un fort arrelament local de l’empresariat, de la força de treball i de l’acció institucional a favor de la indústria. Eren els districtes industrials.

7. Michael E. Porter: “The competitive advantatge of nations” (1990) •  Perquè unes nacions són capaces d’aconseguir de forma sostinguda alts nivells de productivitat? •  No existeixen nacions universalment competitives • Sectors i empreses competitives tendeixen a concentrar-se •  Importància de l’entorn •  Cluster és un grup d’empreses interelacionades entre si i amb el seu entorn concentrades geogràficament

8. Els determinants de l’avantatge competitiu 1. Condicions dels factors - recursos humans - recursos físics - recursos de coneixement - capital - infraestructures 2. Condicions de la demanda -composició - magnitud i pautes de creixement - mecanismes de transmissió a l’estranger

9. 3. Sectors afins i de suport - dónen accés ràpid i eficaç als inputs - proporcionen coordinació continuada - faciliten la innovació i el perfeccionament - indueixen nous sectors 4. Estratègia, estructura i rivalitat - metes que tracten d’assolir les empreses - motivació dels empleats - estructura empresarial - rivalitat

10. El diamant ESTRATÈGIA, ESTRUCTURA I RIVALITAT CONDICIONS DELS FACTORS CONDICIONS DE LA DEMANDA SECTORS AFINS I DE SUPORT “L’avantatge competitiu sostingut en un sector es deriva de la interacció autoreforçant dels determinants”

11. El sistema de Porter complet CASUALITAT ESTRATÈGIA, ESTRUCTURA I RIVALITAT CONDICIONS DELS FACTORS CONDICIONS DE LA DEMANDA SECTORS AFINS I DE SUPORT GOVERN

12. “L’avantatge competitiu emergeix com a conseqüència de la pressió, dels reptes i de l’adversitat, i molt rarament de la vida plàcida”

13. Paper del Govern millorar el diamant Condicions dels factors •  educació i formació •  tecnologia adequada •  informació •  infraestructures •  reglamentació exigent •  estimular la demanda avançada •  millorar la informació del comprador •  creació d’agrupaments empresarials •  foment de la internacionalització •  defensa de la competència •  foment de la cooperació •  suport a la creació d’empreses Condicions de la demanda Sectors relacionats i de suport Estratègia, estructura i rivalitat

14. Política basada en clusters Política industrial clàssica Vol determinades indústries Es centra en empreses autòctones Utilitza subvencions, crèdits, … Punt de vista nacional Tots els clusters són bons Empreses nacionals i estrangeres Relaxa impediments i es centra en la productivitat i l’entorn Punt de vista local distorsiona la competència millora la competència

15. Índex • Primera parte • Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) • Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): • ¿Que entenem per iniciatives de clusters? • Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al món • Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions • El “state of art” de les polítiques de clusters arreu del món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” • Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells

16. i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? • Per iniciatives de clusters entenem • uns esforços organitzats que tenen com • objectiu afavorir el creixement i millorar la • competitivitat dels clusters en una regió • involucrant empreses, governs i altres • agents (*) • (*) The cluster initiative Greenbook, 2003

17. PALLARS Turisme actiu PIRINEU Elaboració lactis LLEIDA Maquinària agrícola Materials construcció Elaboració fruita fresca BAGES Filatura cotó LA BISBAL Ceràmica ANOIA Pell Gènere de punt EMPORDA Suro GIRONA Càrnics Tecn Alimentaria MARESME Gènere de punt VALLÈS Electrònica de consum Automoció Motocicletes Packaging BARCELONA Farmàcia Cosmètica Turisme de ciutat Escoles de negoci PENEDES Vins i Cava CAMP DE TARRAGONA Química bàsica Oli d’oliva MONTSIÀ Moble domèstic ii. ¿Que entenem por polítiques de clusters? Clusters i iniciatives de desenvolupament enfocades en microclusters a Catalunya

18. i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? La competitivitat de l’empresa no depèn únicament de les seves dinàmiques internes sinó de l’entorn en el qual competeix

19. i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA • ASSOCIACIONS • CEP • ANAIP • AIPC • CENTRES TÈCNICS • CCP • ASSOCIACIONS • SERNAUTO • FARA ASSOCIACIÓ AEPP ASSOCIACIÓ ANFAC • MATÈRIA PRIMERA • Basf • Arcelor • Bayer • Dsm España. • Du Pont • G.E. Plas • Hoechst • Repsol • Targor • ... • SEGON NIVELL • Multiplast • Moltec • Tecnoplàstic • Inteplast • Cinerplas • IPT • Molan Pino • ... • PRIMER NIVELL MÒDULS/SISTEMES • VDO • Valeo • Magneti Marelli • Peguform • Dynamit Nobel • Pl. Omnium. • Ficosa • MAI • ... • FABRICANTS • NISSAN • SEAT • OPERADORS • LOGÍSTICS • Exel Log. • ... DISTRIBUIDORS • COMPONENTS • Zanini • Trilla • ... ALTRES PROVEÏDORS (petites peces metàliques) • FABRICANTS DE MAQUINÀRIA • Mateu & Solé • Margarit • ... • IMAPC • MOTLLISTES • Marés • Gamegam • Royas • Magroca • ... • ASCAMM • CENTRES • TÈCNICS I DE SUPORT • IDIADA • LGAI • CCQ • ENGINYERIES • Rücker • Mazel • Edag • ... RECICLATGE: ANARPLA (ARGESIP) NO S’ENTEN LA COMPETITIVITAT D’UNA EMPRESA AÏLLADA DEL SEU ENTORN

20. i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA ASCAMM Altres agents: associacions sectorials i sindicats Proveïdors d’altres components normalitzats Clients: Motllistes i Matricers • Automoció: • Proveïdors de 1er nivell OEMs Proveïdors d’acer Electrònica de consum Proveïdors de maquines eines Packaging Altres

21. Por que es van escollir els clusters per treballar? Perquè són una REALITAT EXISTENT en el territori que permet ECONOMIES D’ESCALA en: ENTENDRE el negoci i les seves problemàtiques (estratègia) ACTUAR en un grup homogeni d’empreses facilitant el canvi EL CLUSTER ÉS LA UNITAT DE REFERÈNCIA PER REFORÇAR LA COMPETITIVITAT DE LES PIMES A NIVELL LOCAL i. ¿Que entenem por polítiques de clusters?

22. i. ¿Què entenem per polítiques de clusters? • Algunes característiques de les iniciatives de clusters: • No hi ha un sol model ni una única metodologia: cada iniciativa és única • Diferents objectius requereixen diferents metodologies i un diferent enfocament del treball • Clusters madurs i emergents tenen reptes estratègics diferents • Importància del “Learning by doing” i del benchmarking internacional • .......

23. i. ¿Què entenem per polítiques de clusters? • ¿és Catalunya l’únic lloc on s’han implementat polítiques de desenvolupament regional basades en clusters?

24. Índex • Primera parte • Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) • Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): • ¿Que entenem por iniciatives de clusters? • Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món

25. ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món • CANADA • ONTARIO • QUEBEC • UK • YORKSHIRE • SCOTLAND • WALES SWEDEN NORWAY DENMARK • USA • ARIZONA • CALIFORNIA • CONNECTICUT • LOUSIANA • MASSACHUSSETS • … NETHERLANDS VALLONIE JAPAN KAZAKSTHAN GEORGIA • SPAIN: • CATALUNYA • BAQUE COUNTRY • VALENCIA • ANDALUSIA • ……. • PORTUGAL RHÔNE-ALPES EMILIA-ROMAGNA SLOVENIA BULGARIA AUSTRIA: JORDAN INDIA TANZANIA HONG KONG THAILAND • MEXICO: • CHIHUAHUA • CAMPECHE • -JALISCO GUATEMALA SAN SALVADOR NICARAGUA MOROCCO • BRAZIL: • MINAIS GERAIS • PERNANBUCO • ARGENTINA • COLOMBIA • VENEZUELA • … SOUTH AFRICA ARGENTINA: CORDOBA .. • AUSTRALIA • NGS • WA • cAIRNS NEW ZEALAND

26. ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món … Moltes regions i països estan utilitzant metodologies basades en clusters en la implementació de polítiques industrials i per reforçar la competitivitat a nivell local UK UNIDO France OECD Australia US States

27. ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món Approx. over 600 recorded initiatives in over different countries and regions world-wide + Regions / countries with cluster-based Industrial politicies Sweden Turkey Lituania Pakistan Kazakhstan Poland …. Austria Jordan Mexico South- Africa .... France Estonia Denmark Slovenia UK Minas Gerais ... Basque Country Scotland Arizona Catalonia Massachusetts Emilia-Romagna Toscana .... New Zealand Costa Rica California .... - 1980 1990 1992 1997 2001 2003 2005

28. XXI Century ‘90 Until 1990 ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món • Cluster-based initiatives especially in Northern Italy regions • ERVET cluster-based industrial services centers in Emilia-Romagna (ex. creation of CITER – knitwear industry in 1980) • Start of different cluster-based policies following the publication of “The Competitiveness Advantage of Nations”: • Identification of clusters (Colombia, Portugal, etc.) • Implementation of cluster-based competitiveness reinforcement initiatives (Catalonia, Arizona, etc.) • Consolidation of cluster-based IFC (Basque Country, Scotland, etc.) • Clusters as a tool for organizing and structuring industrial and innovation policies (Slovenia, Sweden, etc.) or designing a new framework for territorial development (France) • First “global” projects on clusters: • Cluster Mapping Project - ISC • Cluster Competitiveness Report • Green book

29. ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món FINLAND: 9 clusters Cluster identification Initiatives in Europe NORWAY: 55 clusters UK: 154 potential clusters DENMARK: 9 clusters HOLLAND: 12 clusters FRANCE: 144 SPL (systemes productif locaux) BELGIUM: various clusters in the Flanders region AUSTRIA: 16 industry clusters PORTUGAL 33 clusters SPAIN: 6-7 mapping initiatives at regional level (over 100 clusters identified) Catalonia cluster mapping in 2005 ITALY: 119 industrial districts Source: Regional Clusters in Europe, Observatory of European SMEs, 2002, Internal analysis TCI, other national sources

30. ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món Lithuania: Start of cluster policy in 2000 with the support of PHARE program (EU funded) 4 ongoing projects Scotland Start of cluster policy in 1992 Budget: > 30 M. € 12 mega-clusters Sweden Start of cluster policy in 2000 Vinnvaxt program with focus on R+D activities. Vastra Götaland: 11 cluster initiatives. Budget approx. 3 M. € for the whole program. France Start of cluster policy in2000. Over 100 project launched. Budget: 3,6 M. € Rhône-Alpes: 7 cluster initiatives carried out. Budget 0,4 M. € per year. Catalonia Start of cluster policy in1994 Over 20 clusters initiatives carried out Budget: approx. 0,3 M. Euro per year Austria: Start of cluster policy in 1997-98 16 clusters studied Budget: 27 M. € en 5 years Basque Country Start of cluster policy in1991 11 clusters studied Valencia Start of cluster policy in1997 Over 10 clusters initiatives implemented Budget: approx. ,5 M. per year. Slovenia: Start of cluster policy in 1999 15 ongoing initiatives Emilia-Romagna Start of cluster policy in the‘80 Over 20 clusters initiatives launched 8 services centers created Budget: 10 M. € Source: Internal analysis TCI, various

31. ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món • La prospectiva dels clusters: • No només un instrument d’anàlisi • També un mètode per a la política industrial: • estratègia de desenvolupament orientada al mercat • que fa trobar diferents agents • per intercanvi de coneixements

32. ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món • El rol canviant del govern: • Facilitador i catalitzador d’avantatges comparatius • Estructures i incentius per eliminar imperfeccions de mercat • D’intervenció directa a inducció indirecta • Polítiques de desenvolupament basades en clusters • Iniciador de diàleg i estimulador d’interacció

33. Índex • Primera parte • Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) • Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): • ¿Que entenem por iniciatives de clusters? • Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al món • Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions

34. iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions MULTI-COUNTRIES REGIONS NATIONS REGIONS / PROVINCES CITIES/ METROPOLITAN AREAS Central America Middle East Öresund region (Baltic south) Andorra Bolivia Bulgaria Canada Costa Rica Denmark El Salvador Slovenia Finland France Holland Israel Jordan Malaysia Morocco Mexico Norway New Zealand Portugal Arizona Basque Country California Catalonia Connecticut Chihuahua Emilia-Romagna Scotland Flanders Lombardy Massachusetts Minas Gerais Minnesota North Carolina Quebec Rhône Alpes Styria Valencia Västra Götaland Atlanta (US) Bogotá (COL) Charlotte (US) Christchurch (NZ) Düsseldorf (D) Long Island (US) Pittsburg (US) Rotterdam (NL) San Diego (US) Silicon Valley (US) Tampa (US) Wellington (NZ) Worcester (US) Hong Kong Source: Adapted and updated from M.E. Porter, 1998

35. iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions ORGANIZATION TYPE OF INITIATIVE GEOGRAPHIC SCOPE (example) WORLD BANK UNIDO OECD EUROPEAN UNION CEPAL National competitiveness plans Competitiveness reinforcement initiatives Networking Research, promotion and diffusion Research, promotion and diffusion Research and competitiveness reinforcement projects Developing countries Central America (Nicaragua, Mexico, Honduras) Northern Africa (Tunisia, Morocco) India LEED Program (Europe) EU States, Central European States Latin American countries

36. iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions • European Commission, 2002 – Regional Clusters in • Europe: • Report on 19 countries • Different definitions of cluster (Porter, Rosenfeld, etc.) • Recognition of the importance of clusters as regional development tool • Companies located within a cluster perform better respect to those working outside • Clusters are a fertile ground for stimulating innovation • Cluster policies: • To support the growth of existing clusters • To let know about the working of regional clusters Complete study: http://www.europa.eu.int/comm/dgs/enterprise

37. Índex • Primera parte • Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) • Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): • ¿Que entenem por iniciatives de clusters? • Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al món • Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions • El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”

38. iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” • The cluster Initiatives Greenbook • Encuesta a nivel mundial realizada en 2003 • Primer trabajo de este tipo • Mas de 500 iniciativas de clusters involucradas • Equipo de trabajo dirigido por la Stockholm School of Economics y el Institute for Strategy and Competitiveness de la Harvard University • Disponible online: http://www.competitiveness.org/article/articleview/108/1/14/

39. Firm competitiveness is closely linked to cluster dynamics El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook” Static and thin cluster Dynamic and deep cluster Low High Internationalcompetitiveness Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

40. Cluster dynamics are complex El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook” Static cluster Dynamic cluster Isolated firms and lack of competition Local rivalry and international competition Lack of advanced suppliers Specialised, local suppliers Basic human capital Advanced training and scientific infrastructure Lack of trust and networks Highly developed social capital Few supporting institutions Advanced institutions for collaboration and CIs Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

41. Objectives CI Setting Performance Process The Cluster Initiative Performance Model (CIPM) is based on these concepts iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Improved competitiveness + ► Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

42. Objectives Setting Performance Process CIPM: Setting iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” • Many setting factors matter, e.g.: • Government policies • Local/regional influence • Culture (e.g. trust) • The strength of the diamond • The strength of the cluster Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

43. Common objectives Foster networks among people Promote expansion of existing firms Establish networks among firms Facilitate higher innovativeness Promote innovation, new technologies Objectives Attract new firms and talent to region Create brand for region Promote exports from cluster Provide business assistance Assemble market intelligence Analyse technical trends Improve firms’ cluster awareness Promote formation of spin-offs Provide technical training Provide management training Setting Performance Diffuse technology within the cluster Enhance production processes Lobby government for infrastructure Improve FDI incentives Improve regulatory policy Provide incubator services Lobby for subsidies Study and analyse the cluster Co-ordinate purchasing Conduct private infrastructure projects Process Establish technical standards Produce reports about the cluster Reduce competition in the cluster Rare objectives CIPM: Objectives iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

44. Objectives Setting Performance Process CIPM: Process iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” • Process matters: • Initiation and planning • Governance and financing • Scope of membership • Resources and facilitators • Building a framework and consensus • Reaching momentum Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

45. Objectives Setting Performance Process CIPM: Process – the CI life cycle iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Antecedence Formation CI Cluster-based IFC Time Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

46. The Greenbook is based on more than 260 CIs around the world iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Case studies The Global Cluster Initiative Survey • Qualitative analysis • Some 20 cases • Quantitative analysis • Almost 250 CIs Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

47. There coverage is best in Europe, North America, New Zealand, Australia, and Japan iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” 68 4 6 44 2 14 20 28 4 1 1 1 13 32 Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

48. 260 iniciatives de clusters analitzades (sobre un total de més de 500 identificades) iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Unicitat de cada iniciativa Promotors: 32% Governs 27% Indústria 35% els dos Finançament: 54% Governs 18% Indústria 25% els dos Forta concentració geogràfica de les empreses 89% dels clusters tenen dinamitzador Bons resultats. 95% de les iniciatives han millorat la competitivitat del cluster

49. iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook” • Follow-up del Cluster Initiatives Greenbook • THE CLUSTER POLICIES WHITEBOOK • Disponible online: • http://www.competitiveness.org/article/articleview/241/1/14/

50. Índex • Primera parte • Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) • Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): • ¿Que entenem por iniciatives de clusters? • Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al món • Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions • El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” • Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells