LA IL·LUSTRACIÓ

1. LA IL·LUSTRACIÓ

2. INTRODUCCIÓ Fou un moviment cultural europeu iniciat a Anglaterra. influència conegut així per abarca Finals segle XVll i principis del segle XVlll fins la Rev. Francesa La seua finalitat de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó. Deisme. Econòmica, social i política de l’època. L'expressió estètica es denominà Neoclassicisme Segle de les Llums

3. CONTEXT SOCIAL NOBLESA CLERGUE RICS Comerciants, mestres de gremis, campesins amb terres etc POBRES PRIVILEGIATS Jornalers, marginats etc. POBLE PLA (no privilegiats)

4. CONTEXT POLÍTIC Augmentdemogràfic Afavoríl’economia Industrialització a Catalunya Estimulen l’activitat comercial i industrial Proliferació de societats econòmiques Estudi de les ciències pel pensament il·lustrat La il·lustració va tindre repercussions polítiques Interès pels erudits en conservar la llengua Revolució francesa

5. CONTEXT HISTÒRIC provoca 1700: Mor Carles ll sense descendència Conflicte de successió entre 1707: Batalla d’Almansa i la caiguda de Xàtiva Felip d’Anjou (família reial francesa) L’arxiduc Carles d'Àustria possibilitaren L’anexió del regne d’Aragó al de Castella. Instaurà una monarquia centralitzada En 1715 la guerra acabà amb la victòria de Felip V de Borbó que 1751 i 1765: Es publica a França la primera enciclopèdia que pretenia recollir el pensament il·lustrat

6. CONTEXT HISTÒRIC En conseqüència al seu regnat es produí una castellanització progressiva El català passà a formar part d’un àmbit d’ús diari i fora dels reduïts grups de la noblesa i els càrrecs administratius. Als estudis primaris s’ensenyà la llengua pròpia del país i a les universitats predominà el llatí davant del castellà. A més l’Església valenciana ignorà el tractat que establia la predicció en llengües locals per fer penetrar el castellà a les capes més populars Però, no s’aturà la producció d’obres gramàtiques i diccionaris per contrarestar el castellà Es produeix una desconnexió cultural entre els territoris, ja que la llengua castellana comença a normativitzar-se 1770: Caiguda del Antic Règim

7. CARACTERÍSTIQUES L’home és el centre de l’univers. Antropocentrisme Racionalisme Actitud filosòfica que considera que l'única manera de conèixer la veritat és per mitjà de la raó. Optimisme El món en què vivim és el millor dels mons possibles.

8. CARACTERÍSTIQUES Es valora tot allò útil i el valor pràctic de les coses. Pragmatisme Idealisme És la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en la estructura del món percebut. Universalisme S’assumeix una tradició cultural cosmopolita i tot tipus de tradicions en la forma grecoromana que els serveix de font principal.

9. CARACTERÍSTIQUES Dominen les idees racionalistes, avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat, destinada a la felicitat. Influència de la figura d’Ausiàs March que es torna a posar de moda entre els nostres escriptors. Imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora i Quevedo). Literatura didàctica i assagística, producte de l’afany científic i investigador. Imitació de formes mètriques pròpies de la poesia catalana. Presència de castellanismes i dialectismes.

10. LA LITERATURA CULTA Pel que respecta a la impremta: Aquest fet es refereix a l’obra que arriba a les impremtes. Ja que es conserven gran quantitats de manuscrits que es passaven de mà en mà. S’hi produeixen una mena de impressions clàssiques de Muntaner, Miquel Péreç, March, o El tirant. Hi trobem noms de la il·lustració espanyola a València com Gregori Maians.

11. Sol ser prosa de ficció: Lluís Galiana “Rondalla de Rondalles” (1768) Contacte amb Gregori Maians i Carles Ros. Obra inspirada en el “Cuento de cuentos” de Quevedo Critica la vulgaritat lingüística No són obres de ficció, sinó d'assaig: Baldiri Reixac (1703-1781) Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749) Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà (1746-1818) Autor del dietari “Calaix de sastre” (1769-1816) PROSA CULTA A València A Catalunya

12. TEATRE CULTE Aquest gènere es cultiva als llocs no sotmesos al domini castellà: • Rosselló (on es tradueixen obres clàssiques franceses) • Menorca que pertany a la corona anglesa (també serà uns anys sota domini francès i espanyol) • El contacte amb França i Anglaterra comporta l’arribada de l’estètica classicista. • Aquesta es compleix en les tragèdies del maonès Joan Ramis i Ramis • És autor d'estudis històrics sobre Menorca, escrits en llengua castellana, on mostra el rigor propi de la Il·lustració

13. JOAN RAMÍS I RAMÍS: LUCRÈCIA Trobem en aquesta obra característiques del Neoclassicisme en: - TEMA: Història romana - MÈTRICA: 5 actes compostos per versos alexandrins( versos de dotze síl·labes, distribuïdes en dos hemistiquis, cadascun de sis síl·labes, amb cesura al mig i rima consonant) - Utilització de les tres unitats aristotèliques - Sentit de cohesió interna - PLANTEJA UN CONFLICTE MORAL: La tragèdia estimula les males emocions de temor i compassió. - Crea una denuncia contra la tirania, i contribueix al moviment de la classe mitjana enfront a l’aristocràcia Purificació interna de les passions que emmena a la desitjada felicitat.

14. I tu, afronta de Roma, i tu, tirà pervers, el major, el més cruel que hei haja en l’univers, tu, qui m’has reduïda a est horrorós estat, causa de ma desditxa i ma infelicitat, vulguen los cels, oint la veu de mon dolor, castigar ta crueldat ab crueldat major. Que, proscrit de ta Pàtria, errant en los deserts, avorrit, despreciat de tot el univers, rodeat de mil perills i, en fin, desesperat, en el fondo del mar te veges sepultat. Però, què és mon intent? La pena de mon cor a tal estat me té que lo que dic ignor. De que me servirà, grans déus!, el ser venjada, si sempre he de quedar sens glòria, deshonrada? […] Mes, no obstant, si tingués en la desgràcia mia de mon amat espòs la dolça companyia, si, piadós, el cel, apressurant sos passos, antes de jo morir lo vés en los meus braços, a lo menos així jo m’aconsolaria, a lo menos així contenta moriria. Però la sort cruel, qui tant me persegueix, esta felicitat aün no em concedeix. ¿Qué em queda, doncs, a fer en esta trista sort sinó acabar ma vida amb una prompta mort?

16. LITERATURA POPULAR • Es l’expressió dels sentiments, ideals, humor, angoixes o reivindicacions d’una col·lectivitat. • Està produïda i consumida al marge dels ambients cortesans o intel·lectuals. • Anònima. • Transmissió oral que originava canvis

17. LÍRICA POPULAR • Característiques: • Autor desconegut • Transmissió oral • Tradició oposada a la literatura culta • Intenció: ridiculitzar personatges o situacions prestigiosos • Mètrica: versos heptasíl·labs curts • Gèneres: religiosos (nadales y goigs), i profans(romanços històrics, cançons de pandero i cobles).

18. PROSA POPULAR Rondalla Llegenda Explica uns fets presentats com a verídics i es donen detalls sobre el lloc i el moment històric. Es un relat de fets imaginaris de caràcter real o fantàstic.

19. TEATRE POPULAR • Especial rellevància en les representacions religioses usades en l’edat mitjana per l'església com a instrument pedagògic i propagandístic. • Temàtica: Conservadores, representades per clergue i feligresos amb motiu, d’una festivitat religiosa (corpus), període litúrgic, o una commemoració d’un sant. • VIDEO

20. NEOCLASSICISME Heu de descobrir quin quadre està ocult en el trencaclosques… CUADRE - Autor espanyol - El millor gravador de l’art espanyol - Criticant de la societat

22. Soplones Tú que no puedes