SEGURETAT ESPORTIVA Abril 2010

1. SEGURETAT ESPORTIVAAbril 2010 MARISSA RIUS JOVAL Llicenciada en Ciències de l’Educació Física i Esport Fisioterapeuta. Col. 1609 Osteòpata

2. OBJECTIUS • FACTORS QUE PREDISPOSEN A LESIONS DEL BASQUET • MESURES PREVENTIVES • HABITS D’HIGIENE IMPRESCINDIBLES • LESIONS DE MAJOR INCIDÈNCIA, SIMPTOMES I ACTUACIÓ INICIAL • DIFERENCIAR LESIONS I NIVELL DE GRAVETAT • ACTUACIÓ EN ATENCIÓ SANITARIA INMEDIATA • PRINCIPIS BÀSICS DE LA REHABILITACIÓ FÍSICA • COMPONENTS BÀSICS D’UNA FARMACIOLA

3. FACTORS QUE PREDISPOSEN A LESIONS DEL BASQUET • Factors extrínsecs: • Instal·lacions esportives • Equipament esportiu • Entrenament i preparació física • Entorn social i familiar • Factors intrínsecs • Malalties prèvies a la practica de l’esport • Lesions originades per sobrecarrega esportiva

4. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES • Tipus de terra: ciment, sintètic, parquet: sobrecàrregues articulars, entesopaties, lesions musculars, i cutànies. • Obstacles fixes i mòbils, perfils aguts d’obres, anuncis...: contusions i ferides • Estat dels vestidors, conservació i neteja: lliscament, talls i infeccions • Condicions mediambientals, temperatura i humitat: cops de calor, entumiment pel fred o hiperreactivitat bronquial en asmàtics.

8. EQUIPAMENT ESPORTIU • Indumentària: roba folgada, transpirable i lleugera, sense butxaques • Calçat esportiu: diseny i materials han de respectar l’anatomia i flexibilitat del peu (moviments de torsió), amortiguar el cop de taló i descarregar les àrees sensibles a la pressió (tendó d’Aquiles) • Entorn social i familiar, es determinant en els jugadors que estan en formació

9. ENTRENAMENT I PREPARACIÓ FÍSICA • Tenir present la població de treball: infància, adolescència, maduresa, involució, discapacitats. • Volum i intensitat de treball,han de ser adaptats a la població per evitar lesions de sobreentrenament ENTRENADOR PREPARADOR FISIC SERVEIS METGES

10. ENTORN SOCIAL I FAMILIAR • Es determinant en els jugadors en formació • Problemes propis de : • Creixement • Estudis • Joc • Compte quant passa de ser activitat lúdica a competició:Fracàs escolar, Abandonament de l’esport

11. MALALTIES PRÈVIES Poden ser motiu o no de contraindicació esportiva • Endocrines: diabetis, trastorns hipofisaris, tiroïdals, paratiroïdals, gonadals. Vigilar agravació dels símptomes • Asma bronquial: te tractament especial per controlar-lo i no limita la pràctica esportiva • Cardiopaties, hipertensió i síndrome de Marfan, augmenten la possibilitat de patir mort súbita amb l’esforç físic. Es responsabilitat del cardiòleg definir l'aptitud i qualitat de l’esport

12. Trastorns hematològics: talassèmia (dèficit d’hemoglobina), defecte dels factors de coagulació (hemofilia) • Altres malalties: insuficiència renal, hepatopaties, malalties neurològiques • Alteracions del sistema locomotor: a) Articulars: defectes angulars (varo-valgo), defectes torsionals o rotacionals, laxituds lligamentoses b) Escoliosis de gran angle amb repercussió de la capacitat vital pulmonar c) Espondilolisis i listesis

13. Valgo o pronat Varo o supinat

14. Espondilolisis Espondilolistesis

15. LESIONS PER SOBRECÀRREGA • En el creixement: • Lesions de cartílags fissaris de pressió: creixement anormal, escurçament o angulació per tancament prematur total o parcial • Lesions de cartílags fissaris de tracció: tuberositats apòfisis i tubercles on s’inserten els tendons, amb dos tipus de mecanisme lesional: • Manca d’irrigació: Osgood-Schlatter,Sinding-Larsen-Johanson, Sever • Arrencament per tracció violenta o de repetició, tuberositats isquiàtiques, espines ilíaques • Despreniment epifissari, lliscament del cap femoral

18. Altres lesions: • Fractures d’estrès, EEII, tibia-peroné, astràgal, calcani, escafoides tarsià, cuboides, cunyes, i metatarsians. Menys freqüents en regió lumbar i pèlvica. Són per microtraumatismes de repetició • Osteoporosis per sobreentrenament, porta a pèrdua de massa òssia, preferentment en atletes. No confondre amb fractura d’estres. En noies pot acompanyar-se d’amenorrea. Afecta vertebres, pelvis i extremitat inferior

20. Alteracions de la son, es produeixen al no respectar el ritme son-vigilia, mentres dormim secretem melatonina, substancia necessària per mantenir-nos desperts, atents i amb bona reacció propioceptiva, dormir poc pot portar a les lesions i cansament o fatiga. • Transgressions dietètiques, produeixen una baixada en el rendiment i afavoreixen les lesions. Nutrients, vitamines i oligoelements son imprescindibles per obtenir energia i conservar l’equilibri hidroelèctric.

21. La dieta ha de tenir: hidrats de carboni, proteïnes vegetals i animals (per la regeneració plàstica), greixos, vitamines i oligoelements, tots ells imprescindibles pel metabolisme cel·lular i bon funcionament dels diferents sistemes del nostre organisme. S’han d’evitar els menjars ràpids (fast-food) ja que no respecten les proporcions adequades dels nutrients i fins i tot en falta algun d’ells. En categories superiors els nutrients s’han d’adaptar al període d’entrenament. S’han de respectar els períodes digestius i fer varies tomes al llarg del dia. La hidratació es bàsica abans, durant i després, l’aigua s’ha d’intercalar amb begudes isotòniques.

22. Els hidrats de carboni aporten les reserves de glucogen, combustible i font d’energia ràpida, les proteïnes importants per mantenir el teixit de l’organisme en bon estat de salut i per produir hormones, si s’acumulen hidrats i proteïnes s’acaben convertint en greixos. • Per norma general es recomana d’un 55 a un 65% de les calories ingerides han de venir del hidrats de carboni(pasta, arròs, patates, pa, cereals, llegums, vegetals...), d’un 10 a un 15% han de venir de les proteïnes i d’un 20 a 30% de lípids i greixos

23. Dopatge: L' utilització de substàncies o mètodes que alterin de forma artificial el rendiment de l’esportista, originant efectes indesitjables fins i tot la mort, es incompatible amb la filosofia de l’esport i es perseguit de forma explícita per la Llei de l’Esport que ajuda a l’esportista a no caure en el seu us de forma pròpia o pressionat per altres persones del seu voltant.

24. Ajudes ergonòmiques, substancies que en situacions puntuals poden ajudar de forma fisiològica a l’esportista a mantenir el seu rendiment i tolerar millor les competicions: • Creatina, augment de volum muscular amb un programa de peses adient. Tomes de 15-20 gr/dia i de 6 a 8 setmanes. Indiscriminadament pot produir lesions musculotedinoses i fins i tot insuficiència renal. • Antioxidants, vit. C, E i Betacarotenos, per reduir la quantitat de radicals lliures i així millorar la recuperació tissular. Grans tomes porta a càlculs renals • Vitamines i minerals sols les necessàries, el sobreús de vit A i D produeix fragilitat òssia i fractures • Ferro fèrric, sempre i quant hi hagi ferropènia, pot produir gastritis i diarrees.

25. MESURES PREVENTIVES NECESSARIES Per poder preveure els factors que ens predisposen a lesions del basquet tindrem que fer un control exhaustiu dels mateixos: • Haurem de preveure el treball a realitzar depenent de la superfície de treball, així evitarem sessions de multi salts en pistes excessivament dures i valorarem mes el treball d’escalfament d’acord amb la sessió d’entrenament. • Preveurem l’estat de la pista o el lloc d’entrenament valorant l’eliminació de possibles obstacles.

26. No deixarem deambular als jugadors pels vestidors sense calçat apropiat i procurar que l’espai d’aigua quedi separat de l’espai canviador. Hi ha d'haver sempre dutxa obligatòria després de l’entrenament o partit si la instal·lació ho permet i tenir molta cura del secat sobretot peus per evitar fongs • Hem de vigilar amb la temperatura-humitat, s’ha de tenir cura davant la possibilitat d’insolacions/cop de calor (rampes-esgotament-pèrdua de coneixement), o les hipotèrmies (formació de penellons, 1er grau de congelació) • Tenir cura també del grau de pol·lució de l’ambient on estem, o si hi han factors al·lèrgics que puguin desencadenar simptomatologia asmàtica, en cas de tenir en el nostre grup població sensible a nivell respiratori.

27. Es recomana material de cotó per a la roba esportiva, perquè facilita el refredament corporal, el treball amb materials plàstics afavoreix la deshidratació • El calçat es un element molt important, alhora d’escollir-lo mirarem que tingui contrataló fort que s’ajusti, flexible de la part anterior, acolxat i amb subjecció al taló per adaptar-se al tendó d’Aquiles, una sola tova però que no s’aplasti amb facilitat. Els mitjons també han de ser de cotó i si pot ser de forma tubular sense costures per evitar roçament.

28. Tenir molt en compte l’objectiu nostre i el del nostre grup de treball. Ha de ser un objectiu comú sinó pot ser un desencadenant del fracàs. Els pares també han d’estar assabentats d’aquests objectius que es plantejaran a principi de temporada. Portar l’objectiu al límit de la competició suposa demanar una responsabilitat excessivament gran en el cas d’infants. Els nens han d’aprendre i passar-s’ho bé. No pretenem crear petits herois si no esportistes preparats per afrontar situacions de treball de grup

29. HABITS D’HIGIENE IMPRESCINDIBLES Personal: • Dutxa: aigua temprada i sabó, molta importància al secat. • Higiene bucal, ja que les càries són fonts d’infecció i pertorben el rendiment de l’esportista • Tenir cura dels peus, neteja i secat per prevenir fongs • Tenir cura amb les ungles, sobretot per evitar l’ungla “encarnada”, s’ha de retallar recta i amb espai pel teixit de sota • Evitar portar elements que puguin lesionar a altres esportistes, anells, collarets, braçalets, turmelleres…

30. Respecte les instal·lacions: • camp d’entrenament i joc en bon estat: sense desnivells, sense adherències ni lliscaments excessius • aïllat de sorolls excessius • aïllat de corrents d’aire i olors • disposició de vestidors i dutxes amb les condicions higièniques bàsiques

32. LESIONS DE MAJOR INCIDÈNCIA • Turmell-peu, d’un 29% • Columna vertebral 15% • Patologies musculars 14% • Genoll 14% • Ma 7% • Cap 7% • 65% als entrenaments, 44% pivots, 25% bases i alers queden en punt entremig

33. TIPUS DE LESIONS • CAP: ferides i contusions • CARA: parpella, fractura nasal, globus ocular, fractura dental • COLL: ferides, esquinços i fractures • EESS: dits, polze, canell, metacarp • TORAX: contusions i fractures(costelles) • COLUMNA VERTEBRAL: esquinç, discopatia • MALUC: bursitis, contusions, trencament fibril·lar

34. EEII: trencament fibril·lar (quàdriceps, isquiotibials), contusions dels mateixos, distensions o trencament fibril·lar d’adductors • GENOLL: lligaments, meniscopaties, tendinopaties, condropaties • TURMELL: esquinç, trencament LLE(te tres fascicles), LLI o deltoideo, tendinitis o trencament de Tendó d’Aquiles. • PEU: fractura metatarsià, fractura per sobrecarrega (estres), os del tars (escafoides), fascitis plantar...

35. LESIONS DE L’APARELL LOCOMOTOR • LESIONS MUSCULARS • LESIONS TENDINOSES • LESIONS ARTICUALRS • LESIONS OSSEES

36. Lesions musculars Poden ser internes o externes • Internes: • Elongacions, producte d’un gest mal fet, manca d’escalfament. Es manifesta amb dolor que no deixa continuar. No es trenquen les fibres, s’estiren. • Contractura, per sobreesforç, fatiga muscular, múscul carregat o endurit. No impedeix l’activitat dolor que dura 3-4 dies. • Desgarros, ruptura parcial per activitat muscular brusca, hematoma, dolor e impotència muscular. • Ruptures, impotència funcional, gran hematoma dolor s'ha sentit el soroll al trencar-se.

37. Com actuar: En elongacions: repòs, massatge i calor local En contractura: repòs, massatge i calor local En ruptura parcial: gel, repòs i tractament local per restablir teixit. En ruptura total: gel, repòs i tractament local per restablir teixit. EN RUPTURES, NO MASSATGE.

38. Les externes: Contusions: de 1er grau, apareix equimosis amb dolor de 2on grau, hematoma dins del múscul i dolor, impotència funcional, forma una bossa blavosa de sang de 3er grau, necrosis del teixit a conseqüència de grans traumatismes, no es normal en esport. Actuació: Repòs, gel i immobilització en 2n i 3er grau.

39. Lesions tendinoses Podríem classificar-les al igual que les musculars, ja que el tendó es la continuació del múscul i el seu punt d’anclatge en l’os. Les lesions tendinoses més freqüents en l’actualitat són resposta a un procés de sobrecarrega del múscul utilitzat. Aquest mecanisme lesional malauradament es dona molt en jugadors joves i les zones més afectades són el tendó rotulià, el tendó d’aquiles i el tendó llarg del bíceps.

40. Normes d’actuació: • Repòs funcional • Aplicació d’embenat elàstic o no depenent del grau de lesió, a vegades en casos rebels fa falta immobilitzar amb guix • Aplicació de gel en els inicis dels símptomes • Acabar amb fisioteràpia i utilització de font de calor per restaurar el teixit

41. Lesions articulars • ESQUINÇOS, similar a la contusió, pot ser extern o intern. • LUXACIONS, separació de les dues superfícies articulars.

42. ACTUACIÓ En esquinç aplicar gel a la zona afectada, repòs de la zona afectada, elevació i embenat funcional. En luxacions s’ha de realitzar una reducció de la mateixa si es possible en el mateix moment, repòs de la zona i aplicar-hi també gel.

43. La lesió d’esquinç més freqüent en el bàsquet es l’esquinç de turmell, hi ha dos mecanismes l’inversió i l’eversió portats a un moviment excessivament ampli que produirà la ruptura de fibres dels lligaments que el mantenen.

44. Dins les lesions d’esquinç de turmell la més freqüent es la lesió de la cara externa del mateix produït pel mateix moviment al caure d’un salt, al caure i trepitjar un altre jugador, o al fintar i fer un canvi brusc de sentit en el moviment.

46. La luxació més freqüent en bàsquet es de l'articulació glenohumeral. Aquesta articulació es la que te el rang de moviment més ampli del cos. La qual cosa li permet molt de joc.

47. http://www.youtube.com/watch?v=I6LvpZsMzSs http://www.youtube.com/watch?v=ZBcYxEYpf2w&NR=1

48. En genoll hem de tenir una especial esmena per la lesió anomenada triada, més freqüent en noies en edat adolescent, es produeix una lesió en menisc, lligament lateral i creuat anterior

49. Una altra de les lesions articulars més freqüent es a nivell de dits i més en edats joves, normalment es a causa d’una contusió directa amb el dit en extensió o provocant una hiperextensió del mateix, el més ràpid es produir una immobilització amb els dits del costat.