1 / 24

LA GESTIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

LA GESTIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES. Mercè Sala. 20 d’abril de 2007. INDEX. 2. PLANIFICIACIÓ INFRES. 1. DEFICIT INFRA A CAT. 3. NO HI HA DINERS. 4. GESTIÓ. 5. AVE. INFRAESTRUCTURES TRANSPORT MOTOR DE DESENVOLUPAMENT. Efectes sobre territori Milloren l’accessibilitat

hagen
Download Presentation

LA GESTIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. LA GESTIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES Mercè Sala 20 d’abril de 2007

  2. INDEX 2. PLANIFICIACIÓ INFRES 1. DEFICIT INFRA A CAT 3. NO HI HA DINERS 4. GESTIÓ 5. AVE

  3. INFRAESTRUCTURES TRANSPORT MOTOR DE DESENVOLUPAMENT • Efectes sobre territori • Milloren l’accessibilitat • Redueixen els desequilibris territorials • Reforcen i potencien les interaccions entre les diferents parts del territori. Uneixen ciutats • Influeixen en el desenvolupament dels territoris que travessen.  També incrementen densitat • Potencien nous usos del territori • Efectes activitat econòmica i social • Efectes sobre la competitivitat dels negocis  Millora de temps i costos logístics • Més oportunitats per la creació d’ocupació • Impacte mediambiental  SOSTENIBILITAT • Milloren seguretat de conductors, vianants,... • Generen canvis en les percepcions territorials

  4. CATALUNYA NO REB LA INVERSIÓ DE L’ESTAT QUE LI PERTOCA “Cataluña destaca por sus elevados niveles de capitalización respecto a su población en casi todos los activos, excepto en infraestructuras públicas”  “El stock ...” BBVA Pg. 105 • Te una dotació d’infraestructures inferior a la que li correspondria pel pes del PIB, comparat amb països o regions europees similars  Gràfic 1 • Ha incrementat substancialment la població  Gràfic 2 • En els darrers anys el CAPITAL REAL ha crescut, però menys que al conjunt d’Espanya • Del 1964 al 79 va guanyar quota relativa • Del 79 al 2001 l’ha anat perdent ...  Gràfic 3

  5. A CATALUNYA L’ESTAT INVERTEIX POC • Per ser perifèria (s’inverteix més al centre) • Per l'existència de molts centres de decisió:autonomia, ajuntaments, partits polítics, entitats, ... • Diferent avaluació dels impactes territorials (Exs: l’Ordal, Tarragona-Montblanc, 4art cinturò, acondicionament A2 Maresme, Eix Vic–Olot (Bracons), AVE (Camp Tarragona, Vilafranca, Martorell, Aeroport, travessa BCN) • Per dificultats d’execució de les obres: • Zona amb molta densitat poblacional i molt urbanitzada • Elevat valor de la terra o dels terrenys a expropiar • Necessitat de soterraments (en el cas del FFCC) • Efecte NIMBY • Finalment les obres són més cares que a altres indrets

  6. INDEX 2. PLANIFICIACIÓ INFRES 1. DEFICIT INFRA A CAT 3. NO HI HA DINERS 4. GESTIÓ 5. AVE

  7. PLANIFICACIÓ • La planificació es fa pensant en servir les necessitats existents dels espais i les poblacions • És important visió de futur pensar que un cop la infra estigui construïda espais i poblacions no seran els mateixos. • Cal una connexió efectiva i eficaç amb altres xarxes • D’altres modes (intermodalitat) • D’altres països

  8. PLANIFICACIÓ INFRAESTRUTURES Alguns sistemes aplicats a planificació ferrocarril • Sistema racional  demografia • Sistema de mercat  Demanda / preu • USA • Gran Bretanya • Sistema “emocional”  teoria de la “cua” • AVE / TGV  patriòtic? • “HUB”(Aeroport)  mític? • Moltes línees / terminis llargs “cafè per a tothom” • Sistema PEIT  Necessitats i objectius • Sistema PITC  Directrius i participació

  9. MAPA DENSITAT

  10. Abril 2007 Globally, rail will account for 48 percent of the total value of projects, roads for 44 percent, seaports for 6 percent, and airports for 2 percent.

  11. INDEX 2. PLANIFICIACIÓ INFRES 1. DEFICIT INFRA A CAT 3. NO HI HA DINERS 4. GESTIÓ 5. AVE

  12. QUI PAGA? 100 75 U S U A R I 50 25 0 50 75 100 25 CONTRIBUENT Autopistes de peatge Ports Aeroports Ferrocarrils Autovies carreteres

  13. NO HI HAN DINERS • "El dilema financer necessitats creixents versus fons decreixents”  No volem pagar impostos • Servei essencial que no es pot proveir pel mercat a preus assumibles  Finançament privat avança els fons però no augmenta els recursos • Necessita subvencions públiques • Ha de competir pressupostàriament amb els serveis de salut, educació, de seguretat, socials, culturals, … • La inversió en infraestructures és molt costosa

  14. “LO QUE VALE UN PEINE” • 1 Km de via de ferrocarril  7M€ • 1 Km de via de metro subterrani  40/60M€ • Alguns exemples: • Línia 9  2.850 M€ + IVA. • Roma – Nàpols (2006)  3.608M€ (205kms) • Madrid – Barcelona (2007?)  7.000M€ • Terminal de Barajas T4  6.200M€ • Berliner Hauptbahnhof (2006)  800M€ • Gestió xarxa FFCC a 2006 (ADIF)  740M€ • Manteniment Carreteres 2008  2008, 1.013M€ • Obres anteriors: • Metro Bilbao (1995)  740M€; ampliación (2002)  280M€ • AVE Madrid – Sevilla (1991)  2.100M€

  15. INDEX 2. PLANIFICIACIÓ INFRES 1. DEFICIT INFRA A CAT 3. NO HI HA DINERS 4. GESTIÓ 5. AVE

  16. INFRAESTRUCTURES UNIÓ EUROPEA • PLANIFICACIÓ • Àmbit geogràfic • Intermodalitat • Selecció inversions • Prioritats • PARLAMENTS: • Estatals • Autonòmics • ESTATS • AUTOMIES • SOCIETATS • Públiques • Privades • CONSTRUCCIÓ D’INFRAESTRUCTURA • Programació • Execució d’obres

  17. GESTIÓ • MANTENIMENT • Carretera • Ports • Aeroports • Ferrocarril ESTAT AUTONOMIES EMPRESES PÚBLIQUES o privades • SERVEI • Trànsit Carretera • Vols • Navegació • Trens PARTICULAR + PRIVAT PRIVAT + PÚBLIC PÚBLIC (+ privat) (privat en GB, USA, Japó)

  18. ALGUNS CRITERIS DE GESTIÓ • Tenir ben definida i desplegada la estratègia  plans estratègics de Renfe i Adif, pla manteniment del Ministerio de Fomento • Criteris d'eficàcia i eficiència • Els diners provenen de la butxaca del contribuent • Pensar més en el client que en altres factors • Disposar d’indicadors objectius de qualitat • Despartiditzar les decisions sobre funcionament • Dimensionar be l’organtizació dels sistemes i de les empreses • Fomentar la competència (low cost) • Desenvolupar “sistemes intel·ligents de transport” • Exercir un lideratge efectiu

  19. PACTAR • Cada vez tenemos más indicios de que conviene acercarse a los temas territoriales con sumo tiento. • Sabiendo que los instrumentos estrictamente técnicos son necesarios, pero no suficientes. • Sabiendo que muchas de las decisiones que a veces quieren implantarse tienen grandes dosis de irreversibilidad. • Y sabiendo, en definitiva, que por mucha razón que pienses que te asiste a la hora de emprender ciertas acciones, es conveniente que tengas en cuenta el mapa de actores sociales presentes y las vías para que puedas calibrar hasta qué punto comparten o no tus previsiones y razones. • Cada vez será más difícil operar en el territorio con la sola fuerza de la jerarquía, el dinero y la técnica. • Tejer complicidades, compartir diagnósticos, explorar soluciones, aprender a gobernar con la gente y no sólo para la gente será, espero, cada vez más necesario. Joan Subirats, catedrático de Ciencia Política de la Universidad Autónoma de Barcelona. El País 12.04.07

  20. INDEX 2. PLANIFICIACIÓ INFRES 1. DEFICIT INFRA A CAT 3. NO HI HA DINERS 4. GESTIÓ 5. AVE

  21. TRENS GRAN VELOCITAT • Ideal per viatges ≤ 3 hores • A partir dels 1.000 kms l’avió és tres vegades més ràpid que el tren • Uneix punts centrals ciutat Ruptura de càrrega és dissuasòria • Demanda induïda  1er any AVE  36% • Els serveis TGV a Catalunya  • AVE llarga distància MAD – BCN – Lió – Paris • “TGV Catalunya Exprés” • Travessa en túnelper BCN i Girona • Problemàtica connexions amb via convencional: Travessa de Girona, by pass Figueres • Túnel La Jonquera (TP ferro) • Corredor Mediterràni  el gran oblidat?

  22. Països amb alta velocitat en construcció o en projecte  • Xina: Pla d’alta velocitat amb més de 1.800 kilòmetres fins a 2010 • Estats Units: en la pròxima dècada farà dos trams del corredor californià. • Taiwan i Japó ampliacions • França i Alemanya: Adequació vies existents i petites ampliacions • Itàlia: Té en construcció el tram Roma - Nàpols • Holanda: Té en construcció una línia que enllacarà la frontera belga amb Rotterdam i Amsterdam prevista per 2008. • Suècia i Finlàndia: Estan combinant millores en les infraestructures amb la utilització de nous trens basculants. • Portugal: Es construirà una línia d’alta velocitat entre Lisboa i Porto, a més de la de Lisboa a Madrid, hauria de ser finalitzada al 2013. • Argentina: El govern ha licitat les obres para unir Buenos Aires, Rosario i Córdoba. • Vietnam: Han iniciat els primer passos, aprofitant tres programes d’inversió en infraestructures ferroviàries vietnamites finançats pel Japó. 2.04.2007

  23. XARXA EUROPEA GRAN VELOCITAT 2010

  24. www.mercesala.com

More Related