LA LEPRA

1. LA LEPRA AINA ANTOLÍN JORDI VILLAGRASA

2. LA LEPRA Es una malaltia bacteriana crònica de la pell, els nervis de les mans i els peus i les membranes del nas. Hi ha varis milions de casos en el mon, i es va pensar durant molt de temps que el seu origen era asiàtic i que es va estendre durant l'ocupació d'Alexandre el gran. Amb el transport d'esclaus africans cap a Amèrica la malaltia també es va estendre al nou continent. En 1873, el noruec Hansen Armauer va descobrir el bacteri responsable d'aquesta malaltia: Mycobacterium leprae, això va suposar un gran avanç pel tractament de la malaltia, i en el seu nom es va batejar com a ‘malaltia de Hansen’.Anys més tard es va començar a intentar afrontar la malaltia de diverses maneres. En els darrers 20 anys més de 12 milions de persones s'han curat. S'ha eradicat en 108 dels 122 països que n'eren afectats i ja no és un problema important per a la salut pública, tot i que en alguns països continua causant danys. La malaltia està causada per Mycobacterium Leprae: microorganisme en forma de bastonet que s'agrupa en forma de "globis" i creix a temperatura per sota de la humana.

3. LA LEPRA EN L’ANTIGUITAT La Bíblia conté passatges que es refereixen a la lepra, tant a l'Antic Testament com en el Nou. El terme "lepra" ha estat usat per designar moltes altres malalties cutànies.En un dels evangelis hi ha textos on apareix que la lepra sempre s'ha representat com una gran amenaça i els leprosos han estat tradicionalment molt exclosos per la societat. Sovint se'ls rebutjava de la seva comunitat i de les seves famílies a causa de la malaltia, i en països subdesenvolupats aquesta pràctica es continua seguint avui en dia.La lepra ha donat lloc a fortes mesures de segregació i exclusió social, de vegades hereditària. ·En altres èpoques també se’ls obligava a anar vestits de manera que se’ls podés identificar fàcilment i a caminar portant un bastó amb una campaneta per indicar la seva presència.

4. SÍMPTOMES Normalment es necessiten 3 o 4 anys que els primers signes de la malaltia apareixen. Aquests símptomes dependran de la resposta immunològica de cada individu i del tipus de lepra que es tingui.. En general, apareixen lesions a la pell (sense picar ni fer mal) amb pèrdua de la sensibilitat en aquesta zona. Signes avançats-> Existeixen 3 signes de lepra més avançats que les cutànies sense sensibilitat: l’Entumeixement i la pèrdua de sensibilitat als peus i mans. Debilitat o deformació a les extremitats. Inflamació de la pell i dels nervis perifèrics que agafen aspecte de cordes. El 1874, Gerhard Henrik Armauer Hansen va descobrir la causa de la lepra, el Mycrobacterium leprae o bacil de Hansen. Va ser la primera bactèria patògena descoberta en teixits infectats i és la única que envaeix els nervis perifèrics.

5. TRANSMISSIÓ Encara no està clar com es transmeteix la lepra però el haver de viure en una mateixa casa i el contacte prolongat amb una persona amb lepra sembla augmentar el risc de la malaltia. Els objectes contaminats poden també dur a terme un paper important en la transmissió de les bactèries a altres. El contacte íntim també s'associa amb la contagi de la malaltia, per això els membres de la família són la font d'infecció més freqüent.

6. MANERES DE TRANSMISSIÓ RECONEGUDES Les bactèries son probablement transmeses per el contacte amb les descarregues del nas d’una persona amb la malaltia.Lesions cutànies ulcerades que contenen microorganismes que poden ser transmesos a persones susceptibles. El període d'incubació dura entre 6 mesos i 20 anys, segons el tipus de lepra: Tuberculoide: 3-5 anys.Lepromatosa: 7-10 anys. Una vegada ha entrat a l'organisme, el bacil afecta principalment, i en funció de la resistència del pacient: Cèl·lules de Schwann de la pell.Ganglis limfàtics.Aparell respiratori alt.Aparell digestiu alt.

7. TRACTAMENT El tractament principal per a la lepra són els antibiòtics específics, que son receptats per el metge per tractar la lepra. El tractament implica generalment més d’una droga durant molt de temps, es a dir, de mesos a anys. Actualment es disposa de tractaments que permeten curar la lepra completament amb els que, si s’agafa a temps, no deixa cap seqüela. Afortunadament es tracta d’una malaltia que avança molt lentament, de manera que les esperances de curació són altes. Per això s’ha pogut eradicar de la majoria de països del primer món. Actualment encara es donen molts casos en zones on la població pateix molta misèria, sobretot és un problema encara a Brasil i l'Índia ja que falten diners per pagar el tractament.

8. PREVENCIÓ La millor manera de prevenir la transmissió de la lepra és per mitjà del primer diagnòstic i el tractament de la gent infectada. La malaltia també es pot prevenir per mitja del rentat cuidadós de les mans. Els que habiten a la mateixa casa i altres contactes propers deuen ser examinats immediatament per un metge i cada any per cinc anys després del contacte amb una persona que tingui la malaltia. El metge pot receptar el medicament preventiu per alguns contactes.

9. INFORMACIÓ TRETA DE: http://centpeus.blogspot.com/2008/04/desconeguda-malaltia-bblica.html http://www.salud.bioetica.org/lepra.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Lepra