1 / 25

Enric Custodio Grup LIEC (UAB) ecustodi@xtec

SfeC Centre de Documentació i Experimentació en Ciències Aprendre a raonar: la justificació de les idees científiques a la classe de ciències. Enric Custodio Grup LIEC (UAB) ecustodi@xtec.net. A les classes de ciències solem afegir a les preguntes. Per què? Explica Raona Justifica.

emera
Download Presentation

Enric Custodio Grup LIEC (UAB) ecustodi@xtec

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. SfeC Centre de Documentació i Experimentació en CiènciesAprendre a raonar: la justificació de les idees científiques a la classe de ciències Enric Custodio Grup LIEC (UAB) ecustodi@xtec.net

  2. A les classes de ciències solem afegir a les preguntes • Per què? • Explica • Raona • Justifica

  3. Parlar ciència • Parlar Ciència no significa només parlar sobre la ciència. Significa fer ciència a través del llenguatge. Lemke (1993)

  4. Ser capaç de relacionar els fets i les teories Competències lingüístiques generals i específiques Aspectes socials de la construcció del coneixement Fer ciències a través del llenguatge Ensenyar i aprendre ciències és un procés de comunicació Cada disciplina té el seu patró lingüístic Es parla, s’escriu i es llegeixen “coses” (gèneres lingüístics)

  5. PATRÓ TEMÀTIC El model teòric i els conceptes que se li associen PATRÓ ESTRUCTURAL Relacionat amb el tipus de discurs que fem servir per parlar del patró temàtic (les estructures retòriques, els diferents gèneres Aprendre a escriure “ciències”(Lemke,1993)

  6. reforça afavoreix afavoreix En el context científic els connectors ajuden a establir relacions complexes Llavors..., llavors pensament lineal Llavors...., llavors Si....., aleshores..... pensament hipotètic (Ús del subjuntiu i del condicional) Ja que...., perquè..... pensament causal (confonen causes i conseqüències…)

  7. Habilitats cognitivolingüístiques Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de l’objecte o del fenomen DESCRIURE Produir raons o arguments... Establir relacions entre fets EXPLICAR Produir raons o arguments en relació al corpus de coneixement (teoria) JUSTIFICAR Produir raons o arguments amb la finalitat de convèncer ARGUMENTAR (Jorba)

  8. JUSTIFICAR UN FENOMEN Per què l’aire, en escalfar-se, es dilata?

  9. JUSTIFICAR UN FENOMEN El que s’observa i es fa (Aire, escalfar, augment de grandària del globus...) Cal aprendre a establir relacions entre: Característiques del model teòric (Partícules, canvis en el moviment, canvis en la distància entre elles…)

  10. Allò que l’alumne observa i expressa en el context quotidià Però Traducció Ha de parlar de: L’aire, un gas, augment de temperatura i de volum, de dilatació, de partícules, del seu moviment, distribució… Allò que l’alumne desconeix i ha de conèixer per poder parlar en el context científic Una justificació científica és com un iceberg El globus s’infla

  11. Escalfa = augmenta la T És un gas Dilata = augmenta el volum Material format per partícules que es mouen en totes direccions A l’augmentar la T, augmenta la velocitat de les partícules Augmenta el volum perquè augmenta la separació entre les partícules JUSTIFICAR UN FENOMEN Quina és la pregunta del professor? L’aire quan s’escalfa es dilata Per què? Què sabem?

  12. JUSTIFICAR UN FENOMEN L’aire quan s’escalfa es dilata per tant conseqüenment perquè com que ja que Arguments teòrics L’aire quan s’escalfa augmenta la seva temperatura ja que les seves molècules es mouen a més velocitat. Per tant, augmenta la distància entre elles i ocupen més espai. Conseqüenment, l’aire es dilata

  13. QUÈ VOL DIR JUSTIFICAR? Ens hem de creure el que diuen els científics? • Per què creus que sovint donem per bo el que diuen els científics?Tot i que els científics justifiquin el que diuen, pot donar-se el cas que el que diu un científic no sigui admès per altres científics de la seva època. Quan passa això, cadascú exposa la seva justificació per mirar de posar-se d’acord. També pot ser que una teoria científica s’admeti durant un temps, i més tard, quan hi ha altres coneixements, quedi desmentida.

  14. Una part del treball dels científics es basa a explicar fenòmens que s'observen quotidianament. Per interpretar i justificar aquests fenòmens és necessari: - haver fet unes observacions i haver identificat uns fets -tenir un conjunt de coneixements (teoria) del qual deduir unes raons per justificar els fets observats

  15. Al llarg del temps es produeixen canvis en la manera de pensar I treballar els científics INTERACTUEN Les observacions també varien perquè hi ha instrument d’observació millors i perquè es dissenyen experiments per veure coses diferents El cos de coneixements varia (per exemple a l’època d’Aristòtil se sabien coses diferents de les d’ara)

  16. Situar la pregunta a justificar en el seu context Identificar els fets o les dades Identificar les teories Formular frases que relacionin els fets amb les teories (perquè, a causa, per tant...) Redactar un text amb un inici, uns raonaments i una conclusió Què cal fer per escriure un text justificatiu?

  17. La deriva dels continents • El text següent correspon a un fragment de l’obra d’Alfred Wegener L’origen dels continents i els oceans que va ser escrit el 1912. La teoria de la deriva dels continents de Wegener va ser molt discutida, però en els seus punts essencials s’admet avui dia. Continua el text de Wegener, com si fos ell mateix que justifiqués la seva teoria. • Pensa abans en els fets que són rellevants, quines raons faràs servir, en quin ordre les exposaràs, etc.

  18. Continua el text • Vaig tenir la primera intuïció de la mobilitat continental ja el 1910, quan, en contemplar un mapamundi, vaig quedar impressionat per la coincidència de les costes d’un cantó i l’altre de l’Atlàntic; però en aquell moment no vaig fer cas d’aquella idea, que em va semblar increïble. La tardor de 1911 vaig descobrir un treball sobre els resultats paleontològics, fins llavors desconeguts per a mi, referents a primitives connexions entre Brasil i Àfrica...

  19. Abans i després de treballar la justificació

  20. Avaluació entre iguals

More Related