GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Norma de Bellini (1831)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaNorma de Bellini (1831) ANÀLISI:

2. L’ARGUMENT L’obra s’ambienta a mitjans del s I a C, en unes Gàl·liesrecentment conquerides pels romans L’acció mostrarà les contradiccions de la protagonista. Norma és la primera sacerdotessa del culte a Irminsul. Aquest deure religiós exigiria de les seves vestals una estricta castedat . A més, Norma és filla del gran sacerdot del déu i dels gals, Oroveso, per tant, es deu als interessos del seu poble. En canvi, Norma fa temps que és amant de Pollione, amb qui té secretament dos fills, i, per acabar de trair els seus deures, allarga i distreu l’afany dels seus conciutadans per rebel·lar-se contra l’ocupació romana, donat que el seu amant, Pollione, és, ni més ni menys, el procònsol que representa el poder de l’Imperi a la Gàl·lia. Les contradiccions s’agreujaran perquè els gals estan delirosos de sublevar-se, a més, Norma descobreix en unes confidències d’aquesta que la jove vestal Adalgisa és la nova amant de Pollione. Després d’un esclat de gelosia en el qual Norma estarà temptada de destruir-ho tot (fins i tot de matar els seus propis fills, com una nova Medea), la gran sacerdotessa opta per reconèixer públicament les seves traïcions i per acompanyar el seu amant a una tràgica fi. L’obra té dos actes, amb 2 i 3 escenes, respectivament. Norma és una de les més reconegudes cimeres del primer romanticisme, amb el protagonisme de les passions i amb afanys nacionalistes que creixen enmig de boscos lligats al vells cultes. També és una cimera dels finals del belcantisme. Entenem per bel canto un estil basat en un gran protagonisme de la veu que juga amb importants ornaments vocals. L’autor, Vincenzo Bellini(1801-35), sicilià nascut a Catània. Es tractava de la seva novena obra, quan l’autor tenia trenta anys, però ja era cèlebre. El libretto és de l’habitual col·laborador de Bellini, el prolífic i competent FeliceRomani, que es basava, com era costum aleshores, en una obra teatral, amb el mateix títol, de gran èxit al París d’aquell moment, d’Alexandre Soumet. UNA ESTRENA FALLIDA Curiosament, l’obra més celebrada de Bellini va tenir una estrena fracassada, al mític La Scala, de Milà, el 27-VI-1831 . L’autor deia en una carta: “proclamaré que Norma és la millor de les meves obres. Sóc jove i em sento amb prou forces per poder rescabalar-me d’aquesta tremenda caiguda”. El fracàs va ser degut no a la qualitat sinó a les innovacions introduïdes, sobretot el fet d’acabar el primer acte amb un tercet en lloc de l’habitual concertant (amb tots els solistes i cor en escena). Paulatinament i sense massa tardança, però, l’obra va anar assolint el reconeixement merescut, inclús a Milà Presentació OBRA DE CONSAGRACIÓ PER A SOPRANO Norma té fama de ser una obra molt lluïda per a la soprano, tot i que molt exigent: cal un registre molt ampli, una gran resistència i dots d’actriu. De fet és agraïda per a les dues protagonistes femenines. En canvi és exigent però no tan lluïda per al tenor. La Norma més cèlebre l’ha encarnat Callas. També han estat celebrades Sutherland i Caballé . p. 1 (de 7)

3. Norma (Soprano dramàtica i amb coloratura) Sacerdotessa gala, enamorada del romà Pollione Pollione (Tenor líric) Procònsol romà governador de la Gàl·lia. Està substituint el seu amor cap a Norma per la jove Adalgisa Argument-personatges Flavio (Tenor líric) Romà col·laborador de Pollione Adalgisa (Soprano / de vegades una Mezzo) Sacerdotessa jove disposada a deixar el seu amant Pollione quan sap que trairia Norma i els seus fills * (*) * Fills de Norma i Pollione (paper mut) Fills amagats de la vestal que està a punt de matar-los a l’inici del segon acte Clotilde (Soprano) Serventa de Norma i cuidadora dels seus fills Oroveso (Baix) Gran sacerdot dels druides gals. Pare de Norma p. 2 (de 7)

4. Orquestra:Obertura: Iniciada en sol menor ens anuncia una tragèdia. Però l’aire és enèrgic. En algun moment la flauta i clarinet anuncien motius de nostàlgia. 6’ 46” G Gavaz-zeni 6’ 16” Bonynge 1984 6’ 51” Karytinos Atenes A un bosc sagrat dels druides gals En una nit de lluna plena els druides preparen la cerimònia dedicada al déu Irmisul, representat per un antic i gran roure. El primer sacerdot Orovesso anima a la revolta [ Itesulcolle, o druidi ] Mentrestant, Pollione ha penetrat en el bosc amb el seu col·lega Flavio a qui explica que vol trobar-se amb la seva nova amant, la jove vestal Adalgisa [ària Mecoall’altar di Venerei cabalettaMe prottege, me difende Un potermaggior di loro]. Norma, la gran sacerdotessa, apareix enmig dels clams gals. Noma diu que no ha arribat l’hora de les armes [recitatiu Sediciosevoci] . Norma, mentre talla i recull el vesc sagrat, inicia una oració a la lluna, és el moment més conegut, l’ària Casta diva. Posteriorment, passa d’amenaçar, en un futur, als romans a recordar i enyorar el seu estimat [cabalettaAh, bello a me ritorna]. Adalgisa es queda sola al bosc [ Sgombra è la sacra selva]. serà trobada, mentre prega [duo Va, crudele, al Diospietato], per Pollione que intenta convèncer-la que ho abandoni tot i fugi amb ell a Roma [ Vieni in Roma, ah vieni, o cara,]. La noia dubta i queden de tornar-se a veure al dia següent. Norma e ministre Norma i sacerdotesses Casta diva, cheenarfgenti Casta deessa que argentes Queste sacre antichepiante, aquestes antigues i sagrades plantes a noi volgiil bel sembiante, el teu bell rostre adreça’ns Senzanube e senza vel! sense núvols, sense vels. Tempra tu de’ cori ardenti, Tempra, sí, tempra, Tenpra ancora lo zelo audace, el zel audaç dels cors ardents, Spargi in terra quellapace i en la terra escampa aquella pau Che regnar tu fai nel cel que fas regnar a dalt del cel Tutti Tots A noi volgiil bel sembiante, El teu bell rostre adreça’ns Senzanube e senza vel! Sense núvols, sense vels. [Traducció de Jaume Creus –a Olivares 2002:121-] POLLIONE: ÀRIA I CABALETTA :Mecoall’altar di Venere ... Me protegge, me difende: (somiava) estar a Roma davant l’altar de Venus amb Adalgisa [...] Em protegeix un major poder 5’ 49” Armillato Bolonya 2008 5’ 45” A Tokio 2007 Acte 1escena1a Com-parem 9’ 21” Codolins Liceu 2010 (Sots català) NORMAÀRIA (Cavatina de presentació) :Casta diva : Casta + lletra - deessa (lluna) que amb llum platejada il·lumines aquests antics arbres sagrats, gira cap a nosaltres el teu bell esguard i porta’ns la pau. 7’ 38” Gruberova Sots castellà 6’ 26” Callas, 1958 Concert París 5’ 53” Gheorghiu (film 2001) 6’ 08” Sutherland A Sidney 9’ 33” Netrevko (concert) 2007 7’ 22” Caballé Zarzuela 1978 POLLIONE-ADALGISA: DUO :Va, crudele, al Diospietato ... Vieni in Roma, ah vieni, o cara : 11’ 10” Armillato i Aldrich (Bolonia) 9’ 13” Domingo-Cossotto (fotos) Ves-te’n, cruel, amb el teu déu despietat ... Vine, estimada, amb mi a Roma p. 3 (de 7)

5. 8’ 05” Papian-Tsirakidis (2005) 7’ 44” Caballé-Troyanos (La Scala, 1977) A una casa secreta de Norma al mig del bosc Norma s’ha retirat a la casa que té al mig del bosc on es troba d’amagat amb els seus dos fills que són atesos també per la seva serventa de confiança, Clotilde. La sacerdotessa està preocupada []recitatiu Non so. DiversiaffettiStrazian, quest’alma(No sé. Diversos sentiments contradictoris turmenten la meva ànima)] perquè ha rebut al notícia que Pollione té intenció de tornar a Roma, abandonant-los així a ella i als seus dos fill. Amb aquestes arriba una visita. Es tracta d’Adalgisa, una jove vestal. La noia li explica a la seva superiora que s’ha enamorat i que té intenció de deixar el sacerdoci. Norma, que s’identifica amb el dilema que li expliquen, es mostra comprensiva [duo Oh rimembranza!]. La cosa es complica quan la primera sacerdotessa es malfia quan la noia li diu que el galant és un romà Per acabar de complicar la situació i confirmar les sospites de Norma, compareix el mateix Pollione. Amb fúria, Norma avisa a Adalgisa que el seu pretendent no és de fiar [trio Oh, non tremare, oh perfido]. L’ofesa maleeix al procònsol i l’amenaça amb un ferotge venjança. L’escena acaba quan el gong del déu Irsumilobliga les dues dones a acudir a una trobada de druides. NORMA i ADALGISA: DUO i CABALETTA :Oh rimembranza ... Io fui cosisedotta!:Oh quins records em porta el teu enamorament ... Jo vaig ser seduïda així mateix Acte 1escena2a 10’ 06” Andersosn, Young Hoon,, Barcellona(a Parma, 2002) Sots. castellà 9’ 19” Dessi, Armiliato, Aldrich (Bolonya) NORMA, ADALGISA, POLLIONE: TERCET :Oh, non tremate, o perfido:Pèrfid, no temis per ella, que no és culpable, tem per tu p. 4 (de 7)

6. A la mateixa casa de Norma Norma enfurismada i amb un punyal es dirigeix vers el llit on dormen plàcidament els propis fills i Pollione [ariosoDormonoentrambi]. Com a venjança té la intenció de matar-los. A última hora, però, l’amor de mare s’imposa La sacerdotessa fa venir a Adalgisa. Li explica que es vol matar i li prega que tingui cura dels fills seus i del romà. Adalgisaapiadada de Norma i decebuda de Pollione refusa l’amor d’aquest [ duo Deh! Con te, con te li prendi ]. En canvi, s’ofereix per anar al campament romà i convèncer a l’ingrat pare que retorni amb la seva antiga amant i els fills [duo Mira, o Norma]. Emocionada, Norma ho accepta i les dues amigues s’abracen Escena Ia 6’ 46” Zajick-Sánchez (Liceu,2003) Sots. castellà 8’ 16” Garanca-Netrebko (concert ,2007, a Baden Baden) Acte 2escenes1a i 2a Adalgisa-Norma: DUET i caballetta:Mira, o Norma ... Si, fino all’orestreme: Mira, Norma als teus fills estimats ... Serem companyes fins al final Adalgisa Adalgisa Mira, o Norma, a’ tuoi ginocchi Mira Norma als teus genolls Questi cari tuoi pargoletti! Aquests nens petits dels seus éssers estimats Ah! Pietà di lor ti tocchi, Tingues pietat d’ells Se non hai di te pietà! Si de tu no tens pietat. Norma Norma Ah! Perchè, perqhè la mia constanza Ah! Per què la meva fermesa. Vuoi scemar con molli affetti? Vols fer minvar amb tanta tendresa? Più lusinghe, ah più speranza Ni il·lusió ni esperança no li queda Presso a morte un cor non ha a un cor prop de la mor [ . . . ] [Basat en traducció de Jaume Creus –a Olivares 2002:137-] En una clariana del bosc Els soldats gals estan delirosos per iniciar la sublevació contra els romans. Oroveso [ ària Ah del tebro] anuncia que hi ha notícies de l’arribada d’un nou procònsol encara més estricte que Pollione. En definitiva, cal esperar que el déu Irminsul Escena IIa 4’ 41” Carlo Colombara 4’ 32” Andrea Papi, (Liceu 2002) Oroveso i cor: ÀRIA :Ah del tebro:Guerrers: jo també anhelo la batalla, però els auguris són contraris p. 5 (de 7)

7. Al santuari d’Irminsul, al mig del bosc Norma espera amb neguit les notícies de la mediació d’Adalgisa. Clotilde la desenganya: Pollione no està d’acord a tornar amb l’antiga amant i té intenció de raptar Adalgisa per endur-se-la a Roma. La sacerdotessa colpeja furiosa tres vegades el gong del déu, cridant l’assemblea dels druides [recitatiu Ei tornerà]. Proclama que és moment d’iniciar la sublevació i un autèntic extermini dels romans. Els gals exclamen a cor: Guerra, guerra!. Oroveso recorda que cal oferir un sacrifici humà a Irminsul i Norma assegura que aviat es disposarà d’una víctima. Amb aquestes se sent un avalot de fons. S’ha capturat un romà. És Pollione. Norma exigeix interrogar a soles el presoner. A part ja amb el procònsol [duo In miamanalfin tu sei], la sacerdotessa li ofereix encara salvar-li la vida si renuncia a Adalgisa. Davant de la negativa del romà, l’amenaça amb la mort d’Adalgisa i dels fills comuns. Arribats a aquest punt Pollione demana la clemència de la vestal: Norma s’ha imposat Norma convoca de nou assemblea. Anuncia que ha descobert la traïció d’una sacerdotessa. Aquesta haurà de ser cremada en una pira conjuntament amb el romà [ All’ira vostra Nuovavittimaiosvelo]. El que no s’esperava la irada assemblea és que finalment Norma s’inculpi a sí mateixa a la vegada que anuncia que té dos fills, haguts amb el romà En aquests darrers moments Pollione redescobreix la grandesa de Norma [duo Qual cor tradisti, cual cor perdesti [...] Ah Troppo tardi t’ho coosciuta!]. Abans de l’execució demana Norma al seu pare i avi de les criatures, l’Oroveso, que protegeixi els nens [Deh! Non volerlivittime], cosa que finalment obté. Ambdós es dirigeixen a la foguera agafats de la mà. Norma i cor: Cor :Guerra, guerra! Le gallicheselve:Guerra, guerra! Els boscs gals produeixen tants guerrers com roures tenen. Interpretació guerrera, al carrer, pels treballadors del Liceu, amb motiu d’un conflicte laboral 1’ 17” A Taormina, 2011 2’ 44” A Bolonya 2008 Acte 2escena3a Anècdota 2’ 18” 2010 Norma-Pollione: DUET :Qual cor tradisti: Quin cor has traït, quin cor has perdut ... Ah! T’he conegut massa tard! 5’ 02” Theodossiu –Ventre, 2007 5’ 06” Caballé – Vickers (1977 a Orange) Norma: Arióa i escena final :Deh! Non volerlivittime:Ah, no vulguis que siguin [els meus fills] víctimes del meu fatal error 4’ 30” Gruberova (Munich,2006) Sotst. castellà 6’ 23” Sutherland (Toronto, 1981) p. 6 (de 7)

8. Enregistraments i referències 2h 30’ 30” 2h 39’ 30” 2h 43’ 44” 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, juny 2012 Text Text Altresguiesd’audició Enregis-trament estel·lar: 1984, DECCA Associaciód’amics p. 7 (de 7)