1 / 50

COMPTABILITAT INVISIBLE

COMPTABILITAT INVISIBLE. DE LA COMPTABILITAT PER PARTIDA DOBLE A LA COMPTABILITAT PER PARTIDA MULTIPLE. INFORMACIÓ vs. CONEIXEMENT. On és la vida que perdem vivint On és la saviesa que perdem en el coneixement On és el coneixement que perdem en la informació

diep
Download Presentation

COMPTABILITAT INVISIBLE

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. COMPTABILITAT INVISIBLE DE LA COMPTABILITAT PER PARTIDA DOBLE A LA COMPTABILITAT PER PARTIDA MULTIPLE

  2. INFORMACIÓ vs. CONEIXEMENT On és la vida que perdem vivint On és la saviesa que perdem en el coneixement On és el coneixement que perdem en la informació T.S.Eliot (1988-1965)

  3. APROPAR-SE A LO INTANGIBLE • LA INFORMACIÓ ENS APROPA AL CONEIXEMENT APROXIMAT I EL CONEIXEMENT APROXIMAT ENS APROPA A LA SAVIESA. • LA QUESTIÓ ES APROPAR-SE A LA REALITAT INVISIBLE PER A FER-NE GESTIÓ VISIBLE

  4. TOT ES QUESTIO DE GRAU La lògica borrosa es funda en el principi de que “tot es qüestió de grau" , la qual cosa permet manejar informació vaga o de difícil especificació

  5. MOVIMENT DELS INTANGIBLES “Els pioners del moviment d’ intangibles s’esforçaren els anys 90 per alertar directius, inversors i estrategues del dràstic canvi en la composició de l’actiu de les empreses respecte al creixent paper dels intangibles com a principals impulsors de valor i de creixement empresarial” BARUCH LEV.

  6. A L’ALBA DEL SEGLE XXI “A l’alba del segle XXI, la prominència dels intangibles, com a creadors de valor i creixement, tant a nivell empresarial com d’ economia nacional, està àmpliament acceptada” Baruch Lev

  7. PRIMERA GENERACIÓ Bob Kaplan i Thomas Johnson (1987) crítics notoris i molt influents deien ja que les metodologies comptables tradicionals ja no eren vàlides i havien perdut la seva rellevància.

  8. INICIATIVES 1ª GENERACIÓ Desenvolupament de marcs per una mesura més arrodonida i completa com el quadre de comandament integral “Balanced Scorecard” Kaplan/Norton,1996 Navegador de Skandia Edvinsson/Malone1997

  9. SEGONA GENERACIÓ A l’ investigar la transformació dels recursos i considerar la dinàmica de la creació de valor es varen crear metodologies capaces d’ajudar als qui havien de prendre decisions. Els enfocaments de la segona generació feren un clar pas endavant

  10. MAPES DE FLUX EXEMPLES DE SISTEMES DE MESURAMENT DE SEGONA GENERACIÓ • Mapes estratègics desenvolupats per Kaplan i Norton (2000) • Els mapes d’ èxits i riscos, Andy Neely (2002) • El model IC-Navigator. Goran Roos

  11. TERCERA GENERACIÓ Recerca d’ una major claredat en els vincles entre les dimensions intangibles de l’activitat empresarial i les conseqüències que tenen sobre els fluxos de l’ empresa.

  12. NECESSITATS Necessitat de quantificar la qualitat i qualificar la quantitat. Necessitat de captar , codificar i quantificar els valors intangibles de l’empresa.

  13. PROPOSTA COMPTABILITAT GLOBAL DE VALORS

  14. COMPTABILITAT INVISIBLE LA COMPTABILITAT DELS VALORS INTANGIBLES ES BASICAMENT INVISIBLE.

  15. COMPTABILITAT FINANCERA FORMULA BÀSICA A = P

  16. PARTIDA DOBLE Un augment d’ Actiu pot suposar una disminució d’Actiu +A=-A (Caixa a Bancs) Un augment de Passiu pot suposar un augment d’ Actiu +A = +P (Elements Transport a Deutes)

  17. PARTIDA MULTIPLE AMB LES TRANSACCIONS ES PODEN MOURE ALTRES VALORS QUE NO SIGUIN NI ECONÒMICS NI FINANCERS (ètics, humans, socials, medioambientals)

  18. RECURSOS TANGIBLES Son fàcils d’ identificar i valorar pel seu suport físic i material. Es troben recollits en la informació comptable i els trobem reflectits en els estats comptables tradicionals.

  19. ACTIUS INTANGIBLES Representen inversions de recursos financers, recursos humans i aplicacions d’ esforç intel·lectual i professional que tenen capacitat per a crear valor i generar beneficis en el futur.

  20. RECURSOS INTANGIBLES HABILITATS, CONEIXEMENTS, APRENENTATGE ACUMULAT, ÈTICA, REPUTACIÓ CORPORATIVA... DETERMINEN LA CAPACITAT COMPETITIVA I GENERATIVA DELS RESULTATS GLOBALS: SON BÀSICS PER LA DIRECCIÓ ESTRATÉGICA DE LES EMPRESES A CURT I LLARG TERMINI.

  21. CARACTERISTIQUES • Tenen com a font les capacitats I habilitats intel·lectuals de l’empresa. • No es desgasten per l´ us però es deprecien per la creació de nous coneixements • Son difícils de valorar • Tenen un valor crític important per la seva funcionalitat estratègica

  22. CAPITALS

  23. VALOR ESTRATEGIC Els recursos intangibles son difícils d’ identificar i de valorar perquè no tenen suport físic però poden tenir un gran valor estratègic i funcional.

  24. CAPACITATS INTANGIBLES • LES CAPACITATS DE L’EMPRESA SON LES FORMES QUE L’ EMPRESA TÉ PER COMBINAR I MAXIMITZAR ELS SEUS RECURSOS I DE JERARQUITZAR ELS SEUS VALORS. • ELS RECURSOS ES DISPOSEN PERÒ LES CAPACITATS ES DESENVOLUPEN • LES CAPACITATS ES VAN GENERANT EN EL SI DE L’EMPRESA I SON MENYS DEFINIBLES I QUANTIFICABLES QUE ELS RECURSOS.

  25. CAPACITAT ORGANITZACIONAL L’ empresa és un mix de recursos tangibles e intangibles que s´ utilitzen de forma combinada en una interacció creada per les circumstàncies, les habilitats directives i les capacitats de gestió.

  26. CAPACITAT EXECUTIVA KNOW HOW. CAPACITAT DE SABER CÓM FER BÉ UNA COSA

  27. CAPACITAT ESTRATEGICA Les capacitats estratègiques es desenvolupen i acumulen al llarg del temps a partir de la cultura de l’ empresa El procés de creació i acumulació no és ni lineal ni continua, sinó aleatòria per la qual cosa es fa difícil la seva imitació i reproducció.

  28. DETECTACIÓ L’ INVISIBILITAT DELS ACTIUS INTANGIBLES FA QUE PER A DETECTAR LA SEVA PRESÈNCIA NO BASTA AMB LA MERA OBSERVACIÓ SINO QUE HAN DE RELACIONAR-SE ELS EFECTES AMB LES CAUSES A TRAVÉS DE L’ ANÀLISI DELS VALORS INTANGIBLES ENGENDRATS.

  29. CONCEPTE DE VALOR TÉ VALOR ALLÓ QUE VAL PER ACONSEGUIR EL QUE VULL. VALE!

  30. CLASSES DE VALOR • VALOR FUNCIONAL El valor funcional es aquell que tenen els elements de l’ empresa en funció dels seus objectius estratègics. Valor de funcionament. • VALOR ECONÒMIC Es el valor que té un element des del punt de vista monetari. Valor de canvi

  31. ANÀLISI DE VALORS L’ anàlisi quantitatiu dels valors funcionals de l’ empresa el podem fer a través d’ observació i avaluació pel sistema decimal

  32. LÒGICA DEL SENTIT COMÚ Hume creia en la lògica del sentit comú: el raonament basat en el coneixement que la gent adquireix en forma ordinària mitjançant les vivències de la vida diària .

  33. QUANTIFICAR PER A PROCESAR Per mitjà de la Lògica Difusa pot quantificar-se la realitat per a que pugui ser processada per les computadores.

  34. SISTEMA DECIMAL Podem valorar els elements intangibles des de 0 a 10. La valoració decimal ens facilita la conversió en coeficients de valor que ens seran molt útils per la comptabilitat global de valors.

  35. COEFICIENTS DE VALOR En la Comptabilitat de Valors convertim les unitats monetàries en unitats de valor i les unitats de valor en coeficients de valor que permeten ponderar el resultats financers, afegint o restant valor.

  36. FONS COMERÇ El nostre Pla General Comptable té en compte el fons de comerç (213) com “el conjunt de béns immaterials, tals com la clientela, nom o raó social i altres de naturalesa anàloga que impliquin valor per a l’ empresa”

  37. FONS DE COMERÇ ADQUIRIT El Fons de Comerç només pot aparèixer en moments de fusió o adquisició de les empreses i no permet veure com es generen i evolucionen aquests actius.

  38. FONS DE COMERÇ AUTOGENERAT • ELS VALORS I CONTRAVALORS ES VAN ACUMULANT AL LLARG DE L’ HISTÒRIA DE UNA EMPRESA I ALGUNS MAI QUEDEN CONSTATATS NI QUANTATIVA NI COMPTABLEMENT FINS QUE L’ EMPRESA ES VEN. • ¿QUÈ PASSA AMB LES EMPRESES QUE NO ES VENEN MAI I VAN AUGMENTANT DE VALOR FUNCIONAL? • ¿COM CONÈIXER, VALORAR I GESTIONAR EL PATRIMONI INTANGIBLE AUTOGENERAT DE LES EMPRESES?

  39. GESTIÓ DEL FONS DE COMERÇ GENERAT Com podrem fer gestió dels fons de comerç autogenerat si només el coneixem econòmicament quan venem l’ empresa i no podem fer ni control ni gestió funcional abans de vendre-la?

  40. LA DOBLE COMPTABILITAT • Si hem de fer gestió dels intangibles hem de tenir constància del seu estat de situació i del seu estat de gestió. • Convé tenir constància extracontable del FONS DE COMERÇ AUTOGENERAT. • No podem esperar a la venda d’ una empresa per què el comprador pugui fer aflorar el FONS DE COMERÇ ADQUIRIT.

  41. GESTIÓ INTEGRAL La Gestió Integral (GI) neix d’una visió global i sistèmica de l’ empresa i té en compte els elements tangibles i els intangibles.

  42. DIVERSES COMPTABILITATS COMPTABILITATS COMPLEMENTARIES Financera (Recursos Financers) Humana (Recursos Humans) Funcional (Recursos organitzacionals) Relacional (Recursos relacionals)

  43. COMPTABILITAT FINANCERA Ens informa del nostre patrimoni econòmic i financer i dels resultats monetàris de la nostra empresa

  44. COMPTABILITAT MEDIOAMBIENTAL Ens informa de les coses que ens ofereix la natura, els seus costos i de com la tractem

  45. COMPTABILITATRECURSOS HUMANS • Ens informa del patrimoni humà de l’empresa, les seves capacitats, habilitats, les seves mancances i els seus rendiments. • Ens informa de cóm els tractem i de com el personal veu l’ empresa a través de les seves percepcions.

  46. COMPTABILITAT RELACIONAL Ens informa dels punts forts i febles de les nostres relacions amb els stakeholders de l’empresa.(treballadors,clients, socis, mediambient,hisenda i altres) Els stakeholders son el conjunt de grups sense el suport i la implicació dels quals l’organització no tardaria en deixar d’existir.

  47. COMPTABILITAT SOCIAL Ens informa de les nostres aportacions a la comunitat i mesura la nostra responsabilitat social.

  48. COMPTABILITAT ETICA Ens proporciona informació sobre la situació ètica de l’ empresa, els seus punts forts i febles. Es la base de la reputació corporativa

  49. GESTIÓ & REPORTING • La comptabilitat de valors és una comptabilitat de gestió. Interessa la informació principalment per a la gestió i posteriorment per el reporting a les parts interessades. • Hi ha empreses més preocupades per la reputació corporativa que per fer les coses ben fetes que en definitiva hauria de ser la base de la seva reputació.

  50. L’ART DE DIRIGIR EMPRESES “El arte no reproduce lo visible, sino que hace visible lo que no siempre lo es “ Paul Klee

More Related