Deute extern en qu han quedat tantes promeses
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 28

DEUTE EXTERN En què han quedat tantes promeses? PowerPoint PPT Presentation


  • 55 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

DEUTE EXTERN En què han quedat tantes promeses?. INJUST IMMORAL IL·LEGÍTIM. Què és el deute extern?.

Download Presentation

DEUTE EXTERN En què han quedat tantes promeses?

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Deute extern en qu han quedat tantes promeses

DEUTE EXTERNEn què han quedat tantes promeses?

INJUST

IMMORAL

IL·LEGÍTIM


Qu s el deute extern

Què és el deute extern?

Són els diners que els països empobrits deuen als bancs privats estrangers (deute privat), als governs del nord (deute bilateral) i a les Institucions Financeres Multilaterals com el Banc Mundial o el FMI (deute multilateral),

com a conseqüència dels préstecs que els seus governs han rebut en el passat i als quals no poden fer front a l’actualitat.


A qui deuen els pa sos del sud

A qui deuen els països del Sud?


Evoluci del deute extern

Evolució del deute extern


Deute extern en qu han quedat tantes promeses

En els darrers 25 anys els països del sud han pagat 7 vegades el que devien al 1980, i encara deuen més de 4 vegades aquella quantitat


Evoluci del servei del deute

Evolució del Servei del Deute


Qu suposa aquest pagament

Quèsuposa aquest pagament?

És més de4 vegades el que Nacions Unides considera s’hauria de donar de més per cobrir les necessitats bàsiques de tota la població mundial


Qu suposa aquest pagament1

Quèsuposa aquest pagament?

  • Alguns exemples:

  • Senegal  Destina al servei del deute 3,4 vegades el que inverteix en Salut i Educació

  • Argentina  Destina al servei del deute 4,4 vegades el que inverteix en Salut i Educació

  • Filipines Destina al servei del deute 5,8 vegades el que inverteix en Salut

  • Costa d’Ivory Destina al servei del deute 9,6 vegades el que inverteix en Salut i 2,1 vegades el que inverteix en Educació

  • Indonesia  Destina al servei del deute 17 vegades el que inverteix en Salut

  • Argentina, Filipines, Colombia i Indonèsia, entre d’altres  destinen més del70 % dels seus ingressos fiscals a pagar el deute extern

  • Font. Dades del Banc Mundial, 2000


Qui financia el desenvolupament de qui

Qui financia el desenvolupament de qui?

El Servei del Deute és

5,4 vegades

el que reben

com a

Ajuda Oficial al Desenvolupament

(al 2003 373.000 M $ de servei de deute vs 69.000 M $ d’AOD)

Colombia  Paga en servei del deute 27 vegades el que rep com a AOD (2000)

Argentina  Paga en servei del deute 160 vegades el que rep com a AOD (2001)


Les solucions 1 l ajustament estructural

Les Solucions (1) l’ajustament estructural

El FMI i el BM són assignats per fer-se càrrec de la crisis del deute

A grans trets, la solució que plantegen és oferir nous préstecs ... a canvi que el país apliqui d’un Programa d’Ajustament Estructural per aconseguir la liquidesa necessària per tornar el deute


Qu vol dir ajustar l economia

Què vol dir ajustar l’economia?

REDUIR DESPESES: despeses socials (educació, salut…), subsidis a agricultors i pymes, reducció de sous i plantilles...

AUGMENTAR INGRESSOS:pujar tarifes serveis bàsics (aigua, energia), impostos indirectes (IVA, no directes com IRPF), exportació a tota costa i privatització d’empreses públiques

TOT PER ALLIBERAR RECURSOS PER PODER FER FRONT ALS PAGAMENTS DEL DEUTE EXTERN


Quines conseq ncies t

Quines conseqüències té?

  • Economia enfocada al pagament del deute  explotació dels recursos naturals

  • Desatenció dels serveis socials més bàsics

  • Congelació dels salaris, flexibilitat (desprotecció) laboral, pèrdua de poder adquisitiu i augment de l’atur

  • Enfonsament del mercat nacional en favor de les empreses transnacionals estrangeres


El deute extern s injust immoral i il leg tim

El Deute extern és INJUST, IMMORAL I IL·LEGÍTIM

INJUST: perquè ha sigut imposat per unes estructures econòmiques (neo) colonialistes i ha suposat la imposició de les polítiques econòmiques neoliberals

IMMORAL: perquè no pots exigir a cap estat que posi per davant el pagament dels deutes a la supervivència i benestar de la població


Deute extern en qu han quedat tantes promeses

IL·LEGÍTIM:

perquè el seu origen ha estat en préstecs il·legítims, que van ser destinats destinats a la compra d’armes, sovint amb la finalitat de silenciar protestes civils, o al finançament d’una dictadura; o al finançament de guerresper envair i annexionar territoris veïns; o de préstecs que no van arribar mai al país i que van ser desviats per corrupció; o a la compra de béns de luxe per les èlits dels país; o al finançament d’infrastructures per a l’ús i el benefici de les empreses transnacionals; o a nefastos projectes mal anomenats de desenvolupament amb greus impactes econòmics, socials i ambientals; o préstecs imposats per el FMI amb condicions econòmiques nefastes pel benestar de la població.


Qui deu a qui

Qui deu a qui?

“No sólo no somos los pueblos deudores, si no que en realidad somos nosotros los creditores de una enorme Deuda que lleva más de 500 años incrementándose. Somos creditores de una Deuda Ecológica, Social e Histórica, por el saqueo de nuestros recursos naturales i la destrucción del medio ambiente; por la violación de nuestros derechos humanos fundamentales al trabajo y al salario digno, a una vivienda, a la tierra, al agua, a la identidad, a la educación y a la salud; por los siglos de dominación colonial y el genocidio qe se sigue perpetrando y que proyecta su continuidad por medio de los acuerdos de libre comercio y la militarización”

Jubileo Sur


Auditories

AUDITORIES

Com determinem que un deute és il·legítim?

A través de l'estudi d'aquest deute, d’una auditoriaque ens esclareixi com es va originar, qui va prendre el préstec, sota quines circumstàncies o per a servir quins interessos, a què va ser destinat els diners del préstec, com es va gestionar el deute o el projecte que finançava, etc.


Les solucions 2 la iniciativa hipc

Les Solucions (2) La iniciativa HIPC

  • Arrel de les movilitzacions socials, sobretot al voltant de la cimera del G8 a Colònia (1999), 20 milions de signatures – es posa en marxa la Iniciativa HIPC Reforçada

  • 42 països (els més empobrits i endeutats) se’n poden beneficiar … i prometen fins al 100% de cancel·lació del deute

  • Però per beneficiar-se’n s’han d’acollir als programes de Creixement i Reducció de Pobresa del FMI


En qu ha quedat la hipc

En què ha quedat la HIPC?

  • Implica un procés d’aplicació estricta de les mesures econòmiques neoliberals del FMI (suavitzades, en teoria, pels processos participatius dels DERP)

  • Dels 42 països elegibles, només 18 s’han beneficiat fins ara de cancel·lacions

  • D’aquests 18, només 4 han assolit nivels de deute que el BM i el FMI consideren “sostenibles”, 4 estan a l’espera de qualificació i 10 tenen nivells insostenibles de deute malgrat haver rebut cancel·lacions (parcials en tots els casos)


En qu ha quedat la hipc1

En què ha quedat la HIPC?

  • Dels 10 països que a mitjans 2005 es trobaven en mig del procés HIPC, fins a 7 estaven “fora de programa” amb el FMI i per tant no rebrien reduccions de deute fins no complir amb el Fons

  • Dels 10 que es troben a la primera fase del HIPC, fins a 7 pateixen situacions inestables o conflictes o han refusat les polítiques del FMI, i per tant no rebran cap cancel·lació.

  • El G7 va prometre al 1999 100.000 milions $ de cancel·lacions. Fins a la data només s’han concretat aproximadament 70.000 (25.145 realitzades i 43.142 compromeses). On estan els altres 30.000 milions?


Les solucions 3 les noves promeses del g8

Les Solucions (3) Les noves promeses del G8

Al juny passat el G8 va anunciar una nova iniciativa: Cancel·lació “total” del deute multilateral … què hi ha de cert en aquesta promesa?


Qu hi ha de cert en la promesa del g8

Què hi ha de cert en la promesa del G8?

  • De moment només 18 països es beneficiaran  Només aquells que hagin passat amb “èxit” per la HIPC i les polítiques neoliberals que suposa

  • No és 100%, sinó només deutes amb el FMI, BM i BAfD (no inclou BID o altres) fins a certa data (no inclou els deutes més recents)

  • Suposa una cancel·lació de tan sols un 2,5% de tot el deute dels països empobrits

  • Ignora la petició d’Auditories i la denuncia d’il·legitimitat del Deute Extern


Les solucions 3 i el govern espanyol

Les Solucions (3) I el govern espanyol?

La tendència a la baixa s’explica més per la depreciació del dòlar respecte l'euro (un 34 % des de 2001) que per l'escassa cancel·lació de deute que hi ha hagut en aquests últims tres anys.


Ara qu estan fent

Ara què estan fent?

  • Conversió de Deute per Educació

    • Es ven com a solució del problema … però en realitat les quantitats son molt petites (Equador 50 M € vs 225)

    • Lligades a la participació d’empreses /ONGs espanyoles … a qui es vol beneficiar?

    • Es torna a comptabilitzar com a AOD

    • Lentitud, burocracia, complexitat de les operacions.

    • … i condicionalitat - Qui decideix on van els diners? Sobirania vs Assegurar el bon destí dels fons

    • Es fan conversions que Deute il·legítim que hauria de ser anul·lat


Ara qu estan fent1

Ara què estan fent?

  • Llei de Regulació del Deute Extern

    • Només avança mínimament en temes com la participació i la transparència

    • No recull el principi de corresponsabilitat o la necessitat de realitzar auditories de deute

    • No reconeix la necessitat de reformar els mecanismes generadors de deute

    • Segueix vinculant conversions als interessos espanyols

    • Segueix criteris totalment economicistes (FMI)

    • Només per un grup reduit de països


Informa t i actua

Informa’t i actua

  • www.quiendebeaquien.org

  • www.observatorideute.org

  • www.noetmengiselmon.org

  • www.rebelion.org

  • www.canalsolidari.org

  • [email protected]


  • Login