La seguretat a la Xarxa

1. més d’un 60% de la població connectada a Catalunya (1500 dels 6800 milions d’habitants en el món > comunicació + participació activa) immediatessa, virtualitat i ubiqüitat Web 1.0- Persones connectan-se a la Web Web 2.0 - Persones connectan-se a persones: Xarxes socials, Wikis o en col·laboració tot compartint Web 3.0 - Aplicacions web connectan-se a aplicacions web, a fi d’enriquir l'expe-riència de les persones: context Web, autonomia del navegador i construcció de la nova Web Semàntica • en una multicanalitat de noves tecnologies: ordinadors, videoconsoles, telèfons, petits electrodomèstics i TV (delIP4alIP6 ~ 2128cm2) La seguretat a la Xarxa Internet com el nexe del canvi tecnològic a la nova societat de la informació (de la web 1.0 a la realitat de la 3.0): parla > escriptura > impremta > telemàtica (llegir, llegir-escriure-interactuar, llegir-escriure-interactuar-webrelacionar-nouaprendre) • a Sabadell: el 90% disposa de mòbil i més del 40% ho fa amb capacitat web (baixa l’ús del rellotge + MP3 + PDA) - un 74% de les llars tenen ordinador i un 38,7% aparell portable (el doble en 3 anys) - el 67,2% de les llars disposen d’Internet (el 56,4% de la població fa servir més d’un correu electrònic, el 10% manté web pròpia i 23.000 estan actius - xarxa social) • Canvi d’interacció i participació: persona = empresa • La Web com a plataforma: connexió + clau d’accés • Software CD | llicència lliure | SaaS a la web • Control de dades + estandarització + portabilitat 2.0 weblogs Francesc Amador, francesc@moltmes.com

2. Com hi hem arribat? • Antecedents del que anomenem Internet • És un mètode d’interconnexió descentralitzada de xarxes basat en una sèrie de protocols que anomenem TCP/IP fent que xarxes físiques molt diferents funcionin com si es tractés d’una solalògica, única i mundial • Es remunta al 1969 quan s’estableix la primera connexió d’ordinadors coneguda com ARPANET, però per al públic en general no ens apareixerà fins a la dècada dels 90 amb l’HTML, clients, maquinari, cablejat específic i servidors Web

3. De quina realitat partim? La metàfora del jardiner(contraposició de cultures): conreades amb disseny artificial contra silvestres amb una producció independent del poder artificiós La metàfora del jardiner(contraposició de cultures): conreades contra silvestres on la identificació de males herbes passa per convertir l’Estat de dret en totalitari La tecnologia s’enfronta al pensa-ment crític: “hauríem de centrar-nos en formular preguntes noves i no mirar de respondre, sens més, les oficials” • Situació actual, què passa?: cap a la web 3.0 • Centre anàrquic d’intercanvi constant • Enmig d’una societat líquida modernodigital, fràgil i volàtil on t’has d’espavilar i aprendre fent • No hi ha referents clars, el pare aprèn del fill • No és tant precís com temps enrere • No trobem certeses però sí molta informació • És un mitjà estable, immediat, còmode i útil • Ens hi hem d’integrar en el conjunt, som immigrats • Ens hauríem de fer més preguntes: Zygmunt Bauman

4. De quina realitat partim? • Situació actual a l’Escola, el canvi tecnològic • La realitat d’invasió tant audiovisual com interactiva resta de portes enfora i socialment ens arriba que: • No saben quines eines comprar o demanar • No tenen capacitat inversora per cometre errors • No troben cap aliat per poder-s’hi enfrontar que els ofereixi certa garantia o suport en el canvi i la innovació • Aquesta realitat interpel·la l'expertesa del cos docent comprometent el seu rol, com a referent de continguts, doncs eren l’únic pou de ciència per transmetre unit al llibre de text que s’havia d’anar subratllant • Situació actual a l’Escola, introducció tecnològica • La realitat obliga a que aquest mestratge evolucioni cap al mediador didàctic sociotecnològic, situant-los a l’ull de l'huracà i enmig de la Xarxa mentre van a l’aula d’in-formàtica com qui va a l'església o al futbol • L’educador hauria de tornar-se un Mestre Web 2.0 con-tra la realitat analògica i aprendre fent, com ens passa a la majoria de feines, tot recuperant alhora aquella auto-ritat moral –que sembla avui perduda– • L’escola, que sempre ha ensenyat, demostra aquí NO tenir capacitat d’aprenentatge i va a remolc: connec-tivitat social zero i alt encarcarament en la construcció del nou coneixement • Situació actual a l’Escola, el perquè del NO canvi • La tecnologia aquí NO és transparent, portes enfora Sí • A l’aula d’informàtica hi anem, de tant en tant, a fer ofimàtica WEP o WOP: NO treballem en equip, NO integrem l’alumnat en aquest món, NO hi col·laborem activament perquè NO ens interessa massa canviar • Fem servir Intranets escolars, pàgines docents i blogs sense veure que NO ens ofereixen RES DE NOU–no més enllà del canvi paper per pantalla i ho compliquem per seguir treballant com si fóssim al Centre: continua-rem així?, no tenim més alternatives?, per què no pro-posem altres reptes?, ens poden ajudar a aprendre?, o és que ens alteren massa i no les volem!– • Situació esperada a l’Escola: avançar plegats • Fem possible el reciclatge a l’Escola i des d’ella impartint cursos oberts tant a mestres com a pares amb la participació dels nostres infants si cal • No tinguem por al canvi perquè, tard o d’hora, haurem d’assumir el liderat anant més enllà de l’eina • Tractem amb naturalitat la incorporació de tot aquest món i convertim-nos en una escola sociodigital • Obrim-nos i publicitem-nos més enllà de les nostres parets en un marc educatiu global de realitats virtuals, intergeneracionals i col·laboratives (cal tenir idees per fer projectes més que aprendre a fer anar programes) • Situació a la Família: nucli primari de referència d’afecte infantil (segons la sociologia moderna) • Com vivim aquest allau de tecnologia?, és integrador fer-ho o, per contra, suposaun daltabaix? • Ens enfrontem diàriament a fer del nostre jorn un atractiu constant pels nostres menors? • Compartim, amb intensitat, moments amb ells?, o feina tenim a viure i qui dia passa, any empeny! • Seria convenient fer un autoanàlisi i recuperar a la família com el lloc de trobada? • Quin exemple som capaços d’oferir, prenem iniciatives? • Situació esperada a la Família que s’enfronta amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació • Seriem capaços, a més de posar els filtres, d’adoptar premisses estratègiques i de seguiment com ara: • Considerar l’apagada digital del nostres fills, per decret o pactada, tot obligant-los a que es dedi-quin a fer altres accions –20 minuts conversant– • Compartir amb ells espais d’oci tecnològic que fomenti noves formes de comunicació • Establir una zona neutra de respecte perquè facin el que considerin en l'ús d’aquestes noves eines sense fiscalitzar-los (intimitat + confiança) • Els estudiants i el mestratge 2.0 en Xarxa • Els mestres, ensenyen a aprofitar-ho: els guien per aquest nou procés (més enllà d’anar a l’Enciclopèdia) • Fan de model tot mostrant com comunicar-se i de quina manera demanar ajuda respectuosament als altres • Regulen tota la informació: separant la bona amb valorde l’abundant propaganda • Converteixen tota cerca en una aventura on la resposta és el tresor final, però el camí per trobar-la és la veritable perla • Organitzen tota aquesta muntanya de dades ajudant a fer-los créixer mentre es formen • Els estudiants i el mestratge 2.0 en Xarxa • Saben que els nois aprenen més amb connexions que amb eines perquè aquestes canvien • Aprofiten el procés: comparteixen el coneixement tot marcant pàgines i Sites trobats (indexant-los, si cal) • Fan cercar blogs d’altres persones amb la mateixa temàtica i n’obren un, pel seu Projecte, tot adherint-se a qualsevol lector per estar al dia dels canvis • Construeixen una nova BASE DE CONEIXEMENT • Acompanyen aquest nouaprendreamb mp3 i vídeos que troben tot aprofitant altres cursos, d’altres mestres; que apareixen a la Xarxa

5. Com ens hi enfrontem? des del 2008 guanya terreny el programari lliure (el 35% de la població absoluta en sap alguna cosa) amb base operativa WOP –Windows + OpenOffice– enfront del conegut WEP –Word + Excel + PowerPoint– El 90% iniciat el coneix i un 45% l’està utilitzant conscientment Futur= progra-ma com a servei web + gratuït + lliure + a mida • Amb un canvi d’actitud –positiva i oberta– doncs és cosa de tota la societat, on l’ús de tecnolo-gies i navegar ha de ser igual a urbanitat digital • Des de casa • Fent-ho el més aclaridor, transparent i proper possible doncs la seva realitat és multipantalla • Estant tant informats com actualitzats: novetats tècniques, sistema operatiu, programes i màquina • Als centres d’ensenyament: regulant-ne l’ús discre-cional atenent a les seves necessitats (centres d'interès) OpenOffice, GIMP, Inkscape, Scribus, Audacity, Mozilla Application Suite, NVU, FileZilla, Wink i VideoLAN • El referent més proper serà l’exemple a seguir

6. De què estem parlant? El tetràedre d’en McLuhan:el poble tribal, el global i el còsmic El tetràedre d’en McLuhan:dels pobles tribals a la Galàxia Marconi passant per la globalització Gutenberg • Dels problemes, angoixes i desídies que ens provoca navegar per la societat de la informació • A nivell personal, assolim fites canviants: noves formes, sistemes i accions (aprenem per oblidar) • A nivell social, només les utilitzem: no fos dit!, a més som creadors de continguts (peer-to-peer) • A nivell global, voldríem que fos d’una altra manera; però realment de quina? • Les tasques, activitats i processos coneguts desapa-reixen: cap al canvi permanent i la millora contínua

7. Objectiu final que perseguim • Que la navegació sigui segura i que tinguem la tranquil·litat que l’escletxadigital, provocada per tots plegats, desapareix • A curt termini: que no toquin!, doncs el missatge es confon sovint amb la via de transmissió • A mig termini: que formulin preguntes no-oficials relatives a la nova manera de fer les coses • A llarg termini: que més enllà de la seva correcció siguin capaços d’intuir una resposta per si sols La xarranca, ens poden canviar la forma però el joc ens és prou familiar El progrés com a metàfora: el joc de les cadires, cal ser viu per agafar lloc i voler ser-hi (costi l’esforç que ens costi) • Acceptem aquest nou repte i convertim-nos en inte-rrogadors socràtics tot aplicant McLuhan

8. Planifiquem l’acció, part 1 • Seleccionem el Navegador més apropiat: • Serà l’eina que utilitzem per visualitzar cadascuna de les planes penjades a la Xarxa • L’hem de conèixer amb detall tot consultant els manuals d’ús i les seves possibilitats reals • La tria, d’un d’ells, depèn més de l’ús final que en fem que de la pròpia aplicació en concret • A una mateixa màquina en podem tenir varis d’instal·lats i així provar aquell que més ens agradi: nosaltres ho decidim!, doncs el problema no és mai l’explorador sinó la selecció de la web adient dins d’aquest nou llenguatge tecnològic

9. Planifiquem l’acció, part 2 Hàbit = Activitat realitzada periòdicament (positiu = virtut; negatiu = vici, abús, excés = addicció o patologia) • La Seguretat en general • Abans de navegar hauríem d’assolir el repte de fer-ho des del menjador de casa, traslladant l’eina si cal, per normalitzar aquesta conducta compartida • Navegar per la Xarxa no és insegur i depèn dels hàbits adquirits –o apresos amb l’exemple adult–, és a dir, ens proporciona fortalesa si es fa seriosament i des del sentit comú: la formació és l'únic secret! • No s’ha de perdre mai de vista que navegar és un mitjà per assolir una meta concreta i ha de cobrir sempre les nostres necessitats, expectatives i requeriments sense esbiaixar-los (podem utilitzar l’eina malament per amagar altres patologies externes a la Xarxa com el joc o el sexe)

10. Planifiquem l’acció, part 3 • La Seguretat específica a la màquina local • En sistemes Windows –en d’altres no– caldria tenir un usuari especialment pensat pels més petits sense privilegis d’administrador: un usuari pelon no pot instal·lar res ni permetre cap connexió remota • Com ho fem: Inicio > Configuración > Panel de control. Icona Cuentas de usuario, pestaña Usuarios, botó Agregar. A la nova finestra cal seleccionar un Nom i el botó Siguiente per marcar, el radial, Usuario restringidoi Finalizar • No compartir cap element que tinguem com a dispositiu a la màquina: unitats, discos, carpetes o impressores entre d’altres (en xarxa, si els compartim, apareixen)

11. Desenvolupem el nostre pla • Tractarem la seguretat com un referent que ens aporta valor afegit a partir d’aquests tres punts: • Què cal fer i com hem d’actuar davant de diferents accions a mode de recomanació • Com enfrontar-nos a la navegació dins d’ordinadorscompartits o aliens fent ús de pseudònims o nicks • Quin tipus d’eines podem trobar per auditar tant l’accés a la Xarxa com la pròpia màquina –dues posicions enfrontades: a) posem límits o, b) regulem l’ús– • El seny, la prudència i la navegació compartida pares-nens són les premisses per aconseguir l’esperat èxit

12. Recomanacions generals immediatessa, virtualitat i ubiqüitat Web 2.0 – Serveis, lectors de notícies, marcadors i pà-gines amb continguts Per on comencem i quines pautes podem seguir per crear certs hàbits regulars i saludables en els nostres infants: la web activa a mida De quina manera els intro-duïm?, com ho regulem?, i el factor temps, quin paper acaba tenint? • Llegir, entendre i enfrontar-nos-hi sense por: • Sense fer-hi click ni atabalar-se doncs, en informàtica, tot funciona per petició (demanem, posem per cas, una adreça a un cercador i aquest no ens la mostrarà fins a fer click o prémer una tecla concreta; penem-ho amb calma, mirem-ho dos cops i, només si ens interessa, hi fem cap) • Entendre clarament allò que diu textualment i transcul-turalment(cal anar alerta, per exemple, en el cas d’altres llengües –com l’anglès– doncs no valen traduccions aproximatives perquè són d’alt risc!) • Evitem llengües no habituals o fem ús dels traductors

13. Recomanacions generals • Ús continuat dels coneguts tallafocs i Antimalware: • El tallafocs s’activa automàticament des del Panel de control del sistema –amb Windows– o des del propi router (accessos, claus, filtrat per MAC, encriptació WPA) • Utilitzeu els antivírics o Antimalware amb certa cautela i seguint totes les instruccions que ens portarà a conèixer les diferents opcions a configurar (amb una instal·lació de sèrie acostumen a ser bastant restrictius). Al mercat en trobem de gratuïts i legals que fan la feina prou bé com ara l’Avast, l’AVG o el BitDefender • Pensem que ens poden fer oblidar el nostre patró de conducta (falsa seguretat): com que vaig protegit!

14. Recomanacions generals • Les pàgines emergents i les Cookies: • Les pàgines emergents conegudes com a Pop-Up’s, a més de molestes i perilloses, són el mitjà d’instal·lació emprat per certs programes malware... molts navegadors i barres de navegació ens ofereixen la possibilitat d’autoritzar-les o no: fem-ho! • Les Cookies són petits arxius que utilitzen les web’s per guardar tant la informació sobre la connexió com les configuracions o contrasenyes emprades des de la màquina... al igual que en el cas anterior són d’utilitat però cal anar eliminant-les cada cert temps per fer salut, doncs es generen per si soles

15. Recomanacions generals • Els missatges d’alerta virus i els SMS: • Alguns missatges de virus no són més que la porta d’entrada d’un gran nombre d’aplicacions malinten-cionades i, com no, de problemes. En cas de trobar-nos amb aquestes pantalles navegant cal no fer res i dirigir-nos al Administrador de tasques per procedir a eliminar el procés i reiniciar de nou el sistema operatiu en el cas dels Windows –la resta de sistemes queden relativament al marge d’aquesta nova maldat: no piqueu!– • No enviar missatges SMS sota cap concepte, en moltes ocasions ho fareu a canvi de res!. Cal dir que existeixen algunes pàgines que aporten cert valor per aquest sistema, però si no n’esteu segurs: eviteu-ho

16. Recomanacions generals • Verifiquem que les connexions són segures i que els certificats, del cade-nat, coincideixen sempre amb l’entitat sol·licitada sent tant vàlids com vigents • Les compres telemàtiques i el bancs: • No oferir cap dada personal a canvi de res, ni per poder accedir a tal o qual connexió: és un parany!. Cap banc ni entitat seriosa ens ho pot demanar i, si ho fa, cal dirigir-se a l’oficina perquè això funciona al inrevés: nosaltres, per comoditat, demanem a la nostra entitat un compte d’accés per poder accedir a la consulta de les nostres dades via clau o password que convé canviar • Les claus d’accés –a més de ser temporals– haurien de contenir números i, a ser possible, lletres com ara: pr1na, 667883dij, cadira06 o eren60mil

17. Recomanacions generals • La discreció del nostre jo digital: • Minimitzar la nostra personalitat a la xarxa social tot intentant defugir aspectes com ara la localització, els hàbits o els valors personals. Us instem a que trobeu, barregeu i compartiu només els vostres coneixements amb la comunitat bé sigui socialment o individualment més enllà de la seva sincronia (cal recordar que totsens desenvolupem en xarxa i ens comuniquem força diferent) • No siguem ingenus perquè no tothom va de cara i, a més, en aquest cas: no la veiem!, tinguem present que es tracta d’una mena d’entreteniment on l’anonimat, el joc d’identitats i la identificació generacional hi juga un paper cabdal de pertinença

18. A ordinadors compartits o aliens • Per costum naveguem des de molts llocs com ara la feina, al carrer, des d’una biblioteca o en un cafè... però sempre ho farem sota un pseudònim o nick que serà de caire privat • Aquests llocs acostumen a ser públics i unit a les recomanacions anteriors hauríem de tenir cura amb: • La tancada de sessions • Els historials de navegació • El correu electrònic

19. A ordinadors compartits o aliens • Assegurem la tancada de sessions perquè quan naveguem i ens registrem en una sessió interactiva les dades queden fins que la tanquem • Intentem també no accedir a cap pàgina d’interès personal o econòmic des d’aquests ordinadors doncs no sabem quins elements d’aquella màquina hi actuen • Existeixen diferents mètodes de control que permeten capturar, per exemple, les pulsacions d’un teclat... si puc saber què està teclejant aquella persona, em puc fer passar per ella i només hauré de transcriure el text original

20. A ordinadors compartits o aliens • Els exploradors o navegadors acostumen a guardar aquelles pàgines que visitem en uns arxius locals al disc dur • Tinguem cura d’aquests historials perquè tot i no ocupar massa no hi ha necessitat de fer-ne ostentació –des del propi programa de navegació es poden esborrar–

21. A ordinadors compartits o aliens • Mirar l’anomenat correu escombra o brut enlloc del original que utilitzarem com a drecera o pont • Tenint en compte que per registrar-nos a certes pàgines (que ompliran la nostra bústia amb publicitat inacabable) cal oferir un correu actiu, hauríem de tenir definit i posar –sempre que sigui possible– l’anomenat escombra o brut que serà el nostre correu secundari o de Webmail • Amb el correu s’hauria d’actuar com ho fem amb el DNI, l’adreça postal o el telèfon particular, és a dir, reservant-lo per a feina, compromisos o amistats • El nostre correu és una àrea PRIVADA dins la Xarxa

22. A ordinadors compartits o aliens • Aconseguir introduir conductes apresses que ens portaran a ensenyar per assimilació • El missatge que hauríem de donar als nostres nens i nenes passaria pel conegut EVITA • Elnavegar sense rumb, la supervisió és garantia d’èxit • Veurepàgines de dubtós contingut, ja saps quines • Intercanviardades personals, no sabem perquè les volen i no podem preveure les intencions del demandant • Teniroci digital centrat a la computadora, convida a qualsevol altre i comparteix estones, inquietuds i valors • Assistira qualsevol trobada sense dir-ho (ho fem al xat) • No obrint arxius adjunts de caràcter sospitós • Utilitzant filtres per evitar el correu no desitjat • Analitzant, amb eines antivíriques, tant els annexes com els correus entrants • Desactivant la vista prèvia del gestor de correu per no mostrar el codi maliciós de molts missatges • No responent alegrement a missatges falsos o dubtosos per no publicitar la nostra adreça i, quan ho fem, mirar d’esborrar tota la història inclosa en els destinataris • El nostre exemple serà sempre el patró a seguir

23. Eines per auditar l’accés web b a • Aquí haurem de prendre partit per una de les següents posicions enfrontades: • Restringim tot prohibint accessos amb filtres que marquen, limiten, registren o bloquen • Regulem mentre seguim aquell comportament del usuari novell o amb poca experiència • Cal veure com l’autoritat moral, que sembla avui perduda, ens la donarà fer allò que tant prediquem