Conseqüències dels canvis i característiques actuals de les arts visuals
Sponsored Links
This presentation is the property of its rightful owner.
1 / 60

conseqüències dels canvis i característiques actuals de les arts visuals Arts visuals II PowerPoint PPT Presentation


  • 100 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

conseqüències dels canvis i característiques actuals de les arts visuals Arts visuals II Adaptació d’una presentació de Maria Acaso. Es modifiquen tots els components de les arts visuals: Els temes Els suports Els llocs Els protagonistes. Nous temes. Pederastia. Grayson Perry

Download Presentation

conseqüències dels canvis i característiques actuals de les arts visuals Arts visuals II

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


conseqüències dels canvis i característiques actuals de les arts visuals

Arts visuals II

Adaptació d’una presentació de Maria Acaso


  • Es modifiquen tots els components de les arts visuals:

  • Els temes

  • Els suports

  • Els llocs

  • Els protagonistes


Nous temes


Pederastia.Grayson Perry

Premio Turner 2003


Orlan Cirugía estética


Inmigració


Lesnarratives particulars representen el món tal com és

L’art actual tracta sobre temes que abans no es consideraven: problemes de raça o gènere, sexe explícit, menjar, immigració, premsa rosa, terrorisme, cirugia estètica, pederastia per posar una mica el dit a l’ull d’allò que la societat tradicional ha volgut amagar


Nous suports


En les arts visuals avui

Ja no podem parlar d’obra d’art, sino de fet artístic, que canvia depenent del lloc on s’enmarqui, del moment en que es vegi i de l´ espectador que el vegi

Keith Edmier


L’obra d’art és un ésser viu


  • Es pot representar el fet artístic de manera tradicional?

  • Apareixen:

  • Recontextualizacions

  • Cos

  • Tècnica

  • L’aparició de nous medis modifica els anteriors


Allan Kaprow. L’educació del desartista

Des-art

Des-obra


suports tradicionals


Pintura


Serigrafia


Gravat. Javier Aristi. Minie´s Dream. Toys “r” us. Impresió digital sobre paper de quadern


Arquitectura


tècnica


Imatge fotogràfica


Cinema


Video. Pipilotti Rist


Net art


Instal·lacions, recontextualizacions, land art, crop art


Land art, Crop art


Ready mades, art conceptual. Identidades


Escultura/recontextualización. Damien Hirst


Instal·lacions. Eulàlia Valldosera


cos


Body art, perfomance,

hapenings


Imigració


Nous llocs


  • Espais consensuats, legitimats:

  • Museus (d’iniciativa estatal):alternen coleccions permanents y exposicions temporales

  • Mnac

  • Fundacions (de iniciativa privada): exposiciones temporales

  • CaixaFòrum

  • Fundació Miró

  • Fundació Picasso

  • Galeries (d‘ iniciativa privada)

  • Tusset

  • Trama, etc. A Barcelona

  • Centres culturals (d’ iniciativa municipal)

  • CCCB

  • Fires

  • Arco (a Madrid)

  • Art públic


Nous protagonistes


comissari


Legitimat

No legitimat


Qui diu què és art i què no lo és?

Comissari: seleccionador del fet artístic

Por què és el comissari qui legitima les obres d’art?

El comissari és como un metge, ha vist molts pacients i com a especialista, sap escollir


  • Per a que el comissari legitimi és necessari que…

  • El fet artístic no sigui casual

  • No sigui aïllat (ha d’estar inscrit en un conjunt ampli d’idees i obres, es a dir, en una trajectòria)

  • Que el producte visual sigui exhibit en un espai artísticlegitimat

  • Que s’hagi escrit sobre aquest artista o sobre la seva obra en la premsa especialitzada i legitimada

  • Que l’obra hagi estat reproduïda fotogràficament en una revista d’art legitimada


artista


No és l’artesà medieval

No és el geni tocat per la mussa al marge dels aconteixements

És algú implicat en la seva època i que, moltes vegades la vol fer canviar

És un revolucionari visual


  • L’artista deixa de ser el rebel bohemi per a ser un:

  • agent cultural

  • un relacions públiques i expert en màrketing, tant per la creació como per la exposició

  • tècnic de comunicació

  • Joan Fontcuberta

  • per poder aconseguir l’accés al circuït institucional


Allan Kaprow. La educació del desartista

És la època del:

des-artista


espectador


L’espectador deixa de contemplar per participar, d’alguna manera comparteix l’autoria de l’obra

Participar demana esforç: tenir coneixements, saber relacionar, ser creatiu


L’art del nostre temps té un objetiu clar: configurar un nou espectador


Marchant

Galerista

Crític

Col.leccionista


no falta algú?


Falta la figura d’un

mediador

ja que la institució de l’art no ha sabut establir un diàleg fluid amb el públic


El comissari (que és qui selecciona

els continguts)

L’artista (que és qui

proposa els continguts)

Arts visuals

Falta la figura del professional de la educació artística, que funciona com un nexe connector entre las peces del puzzle

L’espectador (que és qui prova d’ asimilar els continguts)


com assimilar aquest canvi?


Aquesta fórmula artística nova que “no sembla art” aspira a

despertar la nostra mirada dormida davant de tanta informació, posant alguna cosa desagradable en lloc de bella per a que els nostres ulls trontollin (E. De Diego)


Ingres

El baño

No podem llegir l’art actual amb els mateixos sistemes amb els quals llegim l’art del segle XIX i XX

Stella Vine


Cap a on anem?


“Art és tot allò que decidim mirar artísticament”

L’art com a experiència

Dewey

Paidós


  • Login