GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Aida de Verdi (1871)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaAidade Verdi (1871) COMENTARIS: En el 200aniversari

2. El governador turc d’Egipte, Ismail Paixà, va voler donar relleu a la inauguració del Canal de Suez (1869) amb l’estrena d’una òpera composta per un músic de prestigi. Per diversos motius, però, l’òpera no es va estrenar fins el 1871, a Egipte. La versió definitiva d’Aida, amb alguns canvis es va oferir a Milà, al Teatre de la Scala el 1872. Verdi acceptà l’encàrrec amb una compensació econòmica rècord, sense precedents, de 150.000 francs d’or. No serà cap sorpresa si comentem que uns anys més tard el governador va ser destituït pel govern turc per un enorme dèficit causat a Egipte. Aquest endeutament d’Egipte facilità l’ocupació colonial britànica el 1882. El llibret és el fruit d’una múltiple acumulació d’influències. L’autor del text va ser Antonio Ghislanzoni, partint d’un argument del cèlebre egiptòleg Mariette. El mateix Verdi, però, va exercir una gran influència sobre el redactat final del text. Amb el temps la valoració d’Aida ha anat variant. Acollida com un èxit sense precedents en el seu moment, anys després es criticà la poca originalitat de l’argument o d’algunes situacions musicals. Però mai s’ha discutit la brillantor d’alguna de les escenes heroiques i, en contrast, la presència de moments de forta emoció lírica i teatral, particularment en el tercer acte. Musicalment l’obra presenta algunes particularitats dins de l’evolució de Verdi. El fet que s’hagués de presentar en un context oficial portà Verdi a acostar-se a la “Grandopéra” francesa (ballets, magnificència). L’ús de fragments musicals associats a personatges o situacions porta a semblances amb els leitmotiv de Wagner, així com també el fet de buscar una continuïtat en el discurs musical, evitant així les interrupcions després de determinats fragments. Presentació Quan Verdi escomet la composició d’Aida era ja un músic reconegut. Els anys 50 havia estrenat les tres òperes populars (Rigoletto, IlTrovatore i La Traviata). El compositor no sabia si retirar-se. IMATGE: Verdi dirigint Aida el 1872 * Verdi acceptà l’encàrrec però va voler assegurar l’èxit d’Aida. Cal recordar que estava preocupat per la competència creixent de Wagner, inclús a Itàlia, i per l’acollida variable que havia rebut la seva obra Don Carlos (1867). * p. 1 (de 6)

3. TRIANGLE AMORÓS SOBRE LA MÚSICA Situada en l’etapa final de la carrera verdiana, Aida conserva, però, en línies generals, les característiques dels grans drames verdians de l’etapa mitjana: àries de gran relleu, concertants nítidament dissenyats … potser per les especials característiques de l’encàrrec, Verdi sembla més inclinat a la “grandopéra”. [Alier, 1991: p 10] Faraó (Baix) Monarca egipci i pare d’Amneris Radamès (Tenor) Cap de l’exèrcit egipci. Estima Aida Personatges Amonasro (Baríton) Rei d'Etiòpia i pare d’Aida. Aida (Soprano) Esclava líbia capturada en anteriors guerres. Estimada de Radamès. Havia sigut princesa i filla del rei etíop, Amonasro Ramfis (Baix) Gran sacerdot d’Amon Amneris (Mezzosoprano) Filla del faraó. Mestressa d’Aida, estima a Radamès p. 2 (de 6)

4. Escena I En un saló del palau reial (a Menfis) El gran sacerdot (Ramfis) explica a Radamès la recent invasió etíop sobre Egipte. La deessa Isis està a punt de designar el nom de l’oficial que comandarà les tropes egípcies. Radamès desitja ser elegit, per dos motius: per l’honor i per tal d’obtenir del faraó la llibertat d’Aida, l’esclava etíop de la que Radamès està secretament enamorat. ORQUESTRA: PRELUDI: Introducció orquestral 3’ 40” A Seul 3’43” Dr. Boya-gian S'inicia amb el tema de l’amor d’Aida. Contrasta (1 minut i mig) amb presagis ombrívols Moment més cèlebre per al tenor. Difícil, i encara més perquè li agafa la veu en fred * *: * * *: * Acte 1(de 4) Comparant 4’ 45” Armiliato 2003 Liceu 4’29” Diversos ÀRIA de RadamésSe quelguerrierio fossi . . . Celeste Aida: Tant de bo jo sigui l’escollit per dirigir l’exèrcit ... Així també alliberaré a l’estimada Aida 4’18” Domingo al Met. Trio final Amneris, filla del faraó, entra a escena i en observar l’excitació de Radamès es malfia que hi pot haver un altre motiu. Quan a continuació entra Aida (esclava de la princesa) Amneris sospita que l’etíop pot ser la seva rival perquè la princesa també estima Radamés DUO/TRIO, Amneris, Radamés, Aida Qual insolitagioia: Quina alegria més gran que tens, Radamés... Serà Aida la meva rival ? ... Tremola, esclava, tremola 6’50” a Tokio 6’ 02” a Orange 2’ 49” La Scala, 2007 3’ 18” Brusel·les,2004 CONJUNT Su! Del Nilo al sacrolido: On els egipcis invoquen la guerra i encoratgen Radamés a retornar vencedor 3’01” La Scala 2001 2’ 58” Brusel·les 2004 RECITATIU Aida RitornaVincitor: Què he dit ? Retorna vencedor! ... Vencedor del meu pare ? Vencedor contra la meva pàtria ? ... 7’04” I. Kabatu S. Castellà 6’ 33” L. Price Escena II 1’40” Ha de fer un Si bemoll agut molt, encara amb la veu freda (a 1’ 42”) quan diu Ah! Duo masculí. Curt però maco Al temple de Vulcà En el temple es celebra una cerimònia de consagració de l’espasa que haurà de dur Radamès al combat Rambis i Radamés, acabat en un FINALE amb el cor Nume, custode e vindice: déu de la guerra, protegeix la sagrada terra egípcia 3’ 57” Del Monaco Tokio 1961 4’15” Brusel·les 2004 p. 3 (de 6)

5. A l’habitació d’Amneris En mig de l’alegria pel triomf egipci les esclaves d’Amneris fan una dansa. Entra Aida i la princesa vol descobrir si hi ha hagut algun idil·li entre l’esclava i Radamès: comença tractant Aida amb deferència però l’enganya dient que Radamès ha mort. Tal mentida provoca el dolor d’Aida que així descobreix el seu amor. Furibunda la princesa acaba amenaçant amb la seva venjança i marxa Escena I 5’ 28” Zuric, 2006 5’ 31” San Carlo 1999 Cor d’esclaves i ballet. E ancor mentir tu speri ?: Qui és que entre himnes i aplaudiments vola cap a la glòria? Acte 2(de 4) 10’ 06” a Bussetto 2001 3’ 01” FRAGMENT Liceu DUET Amneris-Aida. Fu la sorte dell'armi a' tuoi funesta: La guerra va ser funesta per als teus, però sóc la teva amiga ... / Encara penses mentir-me, Aida? Tu l’estimes però jo també En una avinguda de Tebes(davant d’un tron) Anunciat per un cor de lloança a Isis, s’inicia una processó triomfal. Els exèrcits vencedors retornen i exhibeixen els botins de guerra, posteriorment, mostren els presoners. Finalment entra Radamès i el faró demana a Amneris que li posi la diadema dels vencedors i ofereix a Radamès el premi que vulgui. Aida reconeix entre els presoners al seu pare, el rei etíop Amonsaro. Aquest demana a la filla que no delati el seu càrrec i suplica al faraó pietat per al seu poble. Davant les demandes de la multitud i de Radamès, el faraó accedeix a l’alliberament dels etíops però es queda com ostatges a Aida i a Amonasro. Finalment, concedeix al militar vencedor la mà de la seva filla, cosa que alegra a Amneris i deixa perplexos a Radmès i Aida Escena II Moment més cèlebre i espectacular amb unes famoses trompetes i ballets intercalats 4’ 48” Liceu Barcelona 9’32” S. Castellà Met. 1989 CONJUNT Marxa triomfal: Desfilen davant del faraó els soldats vencedors, els botins de guerra i finament els presoners etíops Comparant: Quina és més lluïda? 10’ 35” La Scala 1990 6’ 30” La Scala 2006 11’ 31” C de T. A,Marzendorfer 5’ 49” Verona 2012 p. 4 (de 6)

6. A la vorera del Nil (de nit als afores del temple d’Isis) Amb uns cants dels sacerdots (fora d’escena) Ramfis demana a Amneris que vagi a resar per afavorir el seu imminent matrimoni amb Radamés. Aida arriba per trobar-se secretament amb Radamés. En primer lloc es lamenta de l’absència de la seva pàtria. Apareixerà el pare, Amonasro que li demana que obtingui del general egipci l’intinerari de l’imminent atac contra els libis. Aida s’hi nega però el seu pare amenaça de maleir-la. Aida demana pietat i accedeix. Amonasro s’amaga darrere unes palmeres. Finalment apareix Radamés que es troba amb Aida. Després d’expressar-se el mutu amor, Aida li pregunta a Radamés per on passarà l’exèrcit i el seu estimat contesta que pel congost de Nàpata. En saber el secret Amonasro, exultant diu a Radamés que deserti i li ofereix la successió al tron etíop, juntament amb la seva filla, Però el general es lamenta que ha quedat deshonrat. En aquest moment surten del temple Amneris, Ramfis i els guàrdies que detecten l’acte de traïció. Finalment Radamés es lliura als soldats, fet que facilita la fugida de Amonasro i Aida en la nit. Ària afegida el 1872, d’un gran lirisme. Amb dificultat i lluïment per a la soprano 7’ 51” FiorenzaCedolins 6’ 43” Nina Stemme 2006 ÀRIA, Aida Qui Radamèsverrà! ... Oh patriamia: Ai, patria meva, mai més et veuré Acte 3(de 4. Escena única) Comparant: Com ho feien les grans? 4’ 32” Renata Tebaldi 1950 7’ 04” Montserrat Caballé 1970 6’ 28” BirgitNilsson 1964 5’ 24” Callas, 1955 6’ 50” Parma 6’ 40” Florència 2011 DUET Amonsaro-Aida Rivedraileforesteimbalsamati: Veuràs novament els boscos perfumats 10’ 18” Pavarotti – Cosotto S. Castellà DUET Radamès-Aida Pur tiriveggo: Per fi et torno a veure, la meva dolça Aida. Situació que portarà la perdició del soldat 7’ 16” a Florència, 2012 p. 5 (de 6) * *: *

7. Escena I En un saló del palau reial Mentre els sacerdots s’estan reunint, Amneris està entre indignada i delirosa respecte Radamès, de manera que el fa cridar. Promet al seu estimat que si renuncia a Aida i es disculpa el salvarà. Radamès respon que ni vol viure ni té disculpa la seva traïció a la pàtria. Ja en el judici, els sacerdots reclamen fins a tres vegades la disculpa del soldat però aquest no respon, acaba sent condemnat com traïdor. En aquest acte el paper desagradós i el poder del sacerdots ens recorden l’anticlericalisme de Verdi 10’ 02” Dimitrova- Pavarotti S. Castellà 7’ 14” Kossoto- Bergonzi DUET Amneris-Radamès. Gui i sacerdotiadunansi: Ja es reuneixen els sacerdots ... Renuncia a Aida i jo et salvaré ... No puc. Acte 4(de 4) ESCENA: Radamés, Aida, cor. La fatal pietra... Morir si pura e bella: La pedra fatal es tanca [...] Morir tan pura i bella, morir d’amor per mi 10’ 59” Pavarotti- MariaChiara Sotscastellà Escena II 7’ 10” (2008) Interior del temple de Vulcà. L’escena està dividida en 2 nivells: ● A sobre, el temple. Amneris es lamenta desconsoladament sobre la llosa que tanca la sepultura on Radamès ha estat condemnat a ser tancat en vida per tal que mori d’inanició. ● A sota, una cripta que es tanca i segella amb una pedra Radamès, resignat a morir, sent una fressa i descobreix astorat que Aida hi havia entrat prèviament i hi estava amagada. La parella s'abraça i s’acomiada de la vida DUET, Aida-Radamès (amb Amneris i cor). FINAL Oh terra, addio: Adéu, terra, adéu a les llàgrimes i a les alegries 5’ 58” Domingo, Millo i Zajick 4’ 42” Bergonzi, Gencer, Cossotto Final diferent perquè es va fonent suaument (sense grandiositats) per tal de suggerir la mort per inanició p. 5 (de 6)

8. Enregistraments i referències AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, 2a edició octubre 2013 (2h 37’ 11”) Met (Sotscastellà) (2h 43’ 01”) San Francisco 2h 51’ 09” Tokio 2h 30’ 22” Roma Libretto per Kareol Libretto per Melómano Altresguiesd’audició Associaciód’amics Caricatura de Wagner de la caràtula: Julià Pascual Fortea, 2013. p. 6 (de 6)