La República Romana (509-27 aC) 1.Societat:

1. La República Romana (509-27 aC) 1.Societat:

2. El dret de ciutadania era un privilegi de tots els homes lliures, patricis o plebeus, però uns gaudien de tots els drets de ciutadania i els altres no. Al llarg del període republicà es produïren moltes revoltes socials i els plebeus lluitaren per la igualtat de drets amb els patricis (revolta del Mont Sacre). A poc a poc les diferències pel naixement entre patricis i plebeus anaren diluint-se a favor de diferències per la riquesa. Entre els aconseguiments dels plebeus: -possibilitat d’ocupar càrrecs polítics -possibilitat d’administrar la justícia -possibilitat de tindre propietat de terres -possibilitat de matrimonis mixtos entre patricis i plebeus -posada per escrit de les lleis de les XII Taules.

3. Ciutadans no privilegiats: eren una classe social molt nombrosa, però sense els privilegis de la classe anterior. • Ciutadans independents: els plebeus La majoria eren xicotets propietaris rurals que s’havien empobrit per causa de les guerres o per no poder competir amb els productes procedents dels grans latifundis, que utilitzaven esclaus com a mà d’obra. Havien acudit a Roma a buscar faena, després de veure’s obligats a vendre les terres. Alguns treballaven en les faenes que trobaven, altres s’enrolaven en l’exèrcit, altres vivien de les ajudes de l’Estat i finalment altres passaven a ser “clients” dels ciutadans notables.

4. Ciutadans privilegiats: • Patricis: descendents dels fundadors de Roma • Plebeus rics o nobilitas: podien tindre la propietat de la terra Aquestos dos grups constituïen l’ordre senatorial perquè els seus membres podien ser senadors. • Els cavallers eren un grup intermedi. Constituïen l’ordre eqüestre. Es dedicaven al comerç i controlaven l’activitat econòmica de Roma (banca, cobrament d’impostos). Eren rics, però no tenien propietats de terra i no podien ser senadors.

5. Ciutadans depenents: els clients Molts plebeus arruïnats buscaven la protecció d’un patronus que els donara de menjar i uns pocs diners. A canvi els cliens proporcionaven al patronus suport polític en les eleccions. La importància de un romà es mesurava pel nombre de clients, que el podrien fer guanyar en unes eleccions. No ciutadans de ple dret: lliberts Eren esclaus alliberats. No aconseguien ser considerats ciutadans de ple dret: no podien ser magistrats ni senadors fins a la segona generació ni es podien casar amb ciutadans lliures. La relació amb els amos era molt semblant a la que hi havia entre patró i client.

6. ESCLAUS: El nombre d’esclaus va augmentar molt en este període a causa de les conquestes. L’esclau era considerat com una cosa i el dominus tenia tots els drets sobre ell, fins i tot podia matar-lo. El tracte que rebien era molt divers, però en general hi havia maltractaments. Els esclaus domèstics tenien en general millor condició vital que els que treballaven a les mines o en les obres públiques de l’estat. Per això es produïren les revoltes d’esclaus. La més perillosa va ser la d’Espàrtac, el 73 aC, que s’apoderà del sud d’Itàlia i va amenaçar fins i tot Roma. El fet de tindre mercats d’esclaus i mà d’obra barata va influir negativament en el desenvolupament de la tecnologia.

7. La República Romana (509-27 aC) 2.Política: Durantaquestperíodepodem parlar d’una república oligàrquica. Ésrepública perquè no hi ha rei el poder es distribueix entre tres pilars: -elsmagistrats -el senat -les assemblees o comicis Ésoligàrquicaperquènoméselsciutadans de l’ordre senatorial tenen plenitud de drets. El poder està en mansdelsciutadansprivilegiats i el vot en les assemblees no és individual, sinó per grups. De vegades si elsgrups o centúriesmésricsvotaven el mateix, no calia que votaren elsgrups o centúriesinferiorsperquèestavaclar que anaven a perdre.