Elaboration and Analysis of Fluvial Regime Hydrographs

ELABORACIÓiCOMENTARIde GRÀFIQUES DE RÈGIMNS FLUVIALS HIDROGRAMES

ELABORACIÓ DE GRÀFIQUES DE RÈGIMS FLUVIALS • La representació dels règims fluvials s’EFECTUA mitjançant un GRÀFIC, en el qual es situen: • en l’EIX INFERIOR HORIZONTAL els mesos de l’any • en l’EIX VERTICAL el coeficient de cabal mensual (k), que relaciona el cabal mitjà de cada mes amb el cabal mitjà anual o módul absolut, graduat amb valors de 0 a 3

ELABORACIÓDE GRÀFIQUES DE RÈGIMS FLUVIALS • Ambdós valors s’obtenen a partir de mitjanes de dades registrades durant un periode com a mínim de trenta anys. • El valor 1es el cabal modular o cabal mitjà anual • un valor superior a 1 indica aigües altes o CRESCUDES • un valor inferior a 1, agües baixes o ESTIAGES

PROCÉS PER A REALITZAR UN COMENTARI 1º LECTURA DEL GRÀFIC IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFICO I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES 2º INTERPRETACIÓ I ANÁLISI DE LES DADES DEL HIDROGRAMA 3º CONCLUSIONS

1er LECTURA DEL GRÀFIC IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFIC I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES

A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFIC UN HIDROGRAMA ésun gràfic que representa la variació del cabal del corrent d’un río en un punt concret (estació d’aforament) en funció del temps. El CABAL en l’EIX VERTICAL i l’escala temporal en l’ HORIZONTAL. S’usa per a analitzar el règim d’un riu (escala temporal ampla) o les crescudes del riu (escala temporal breu). Cabal Escala temporal

A. DEFINICIÓN DEL TIPO DE GRÁFICO El cabal es pot representar en números absoluts (m3/s) . Este tipus de representació es apta sobre tot per a fer estudis d’escales temporals breus (crescudes momentànies d’un riu). O mitjançant un número relatiu anomenat “COEFICIENT DE CABAL” que es la relació entre el cabal mensual i el cabal anual (també anomenat MÒDUL). Este tipus de gràfic es útil per a determinar les característiques del ríu (règim, alimentació…) i poder comparar-lo amb altres. • CC= Coeficient de cabal • (tambié representat amb una K) • M= Mòdul absolut (Cabal • Mitjà anual) • Mr= Mòdul relatiu • Cm = Cabal mitjà mensual CC = Cm / M

B. IDENTIFICACIÓN DE LOS ELEMENTOS VISIBLES DEL HIDROGRAMA Identificació de l'estaciód'aforament (si sabem en quina conca es trobaensajudarà a identificar les característiques del riu). Si no apareixhauremdeduir la seualocalització. Identificació de les dadesnumèriques: normalmentapareixerà el Mòdul (M = cabal mitjà anual) i poden aparèixeraltresdades. Mr = Mòdulrelatiu: relació entre M i la superfície de la conca fluvial Escala temporal: normalment si estemestudiant el règimd'unriuapareixerà una escala mensual; Identificacióde la forma de representar el cabal (en números absolutso números relatius). Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

B. ANÁLISI DE LES DADES (Per al gràficde coeficients) Assenyalarem una línea en el CC (coeficient de cabal) = 1 i observarem en quins mesos està per damunt de la mitjana de cabal anual i en quins per davall. Cabal per damunt de la mitjanaanual Cabal per davall de la mitjana anual Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

B. ANÁLISI DE LOS DADES (Ambdós tipus de gràfics) Assenyalarem tant els pics màxims i mínims principals com els secundaris del cabal, identificarem els mesos (i estacions) en què es produeixen. Picmàximprincipal Picsmàximssecundaris Picmínimsecundari Picmínimprincipal

B. ANÁLISI DE LES DADES (Ambdós tipus de gràfics) Assenyalarem aquells casos en els quals els pics màxims i mínims siguen excessivament extrems (major de 2 o pròxim al zero) Això ens indicará l’existència de crescudes estacionals (màxims) o estiages. Estes dades ens ajudaran a identificar el tipus de règimen fluvial. ESTIAGE CRESCUDA

3º CONCLUSIONS: • Determinaciódelrègimdel riu • Determinacióde la zona geogràfica • Aprofitament iregulació

CONCLUSIONS: A. RÈGIM DEL RIU • A partir de les dadesanalitzadesanteriormenthaurem de definir: • - el régimdel riui donar resposta a les següentsqüestions: • Les raonsde la variabilitatdel cabal al llarg de l’any. • Les raonsdelspicsmàxims i mínims, tantprincipalscomo secundaris. • Les raons per les quals es produeixen les crescudes i elsestiages.

CONCLUSIONS A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS • RÈGIM FLUVIAL: Variaciódel cabal d’unriu al llarg de l’any, deppénde la distribucióde las precipitacions i de la quantitat de neu. Altresfactorsque intervenensón: Temperatura de la conca, l’evaporació, el relleu, la geologia, la vegetació i l’accióhumana. • D’ahí que podem parlar de: • Règimnival • Règimpluvial(oceànic, mediterranio subtropical) • Règimde transicióo mixt(nivo-pluvial o pluvio-nival)

CONCLUSIONS A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS • RègimNIVAL: • El cabal estàdeterminat perla fusióde la neu. Máximsen primavera (desgel) imínimen hivern (neuretinguda en las muntanyes). Localitzaciógeogràfica: rius de muntanya. • Tipus: • Nivalpur: Riusd’altamuntanya. Màximstardans (estiu). MÍNIMS per HIVERN Màximnivala la primavera i estiu

CONCLUSIONS: A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS • Règim MIXT: • El cabalestàdeterminattantper la fusióde la neucom per aportacionspluvials. Tenenun màximoestival (neu) i un altrea la tardor(pluja). Localitzaciógeogràfica: Rius de muntanyesmitjanes,màximprincipal nival (primavera o principi de l’estiu) i secundaripluvial (tardor) tipus: • Nivo-pluvial(poca aigua a l’hivern: retinguda en les muntanyes) • Pluvio-nival(aigüesaltes a l’hivern, no es reté tanta neu, llargestiage) Màxim nival primaveral Màximo secundari pluvial Poca aigua hivernal Màxim secundari pluvial Màxim nival primaveral Aigües hivernals altes

CONCLUSIONS A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS • RègimPLUVIAL (1): • El cabal está determinatexclussivament per les precipitacions. • Règimpluvial oceànic. Sónelsriusde la vessantcantàbrica. cabal abundant. Picsmàxims a l’hivern. Periodeestival amb cabal inferior a la mitjana. • Règimpluvial mediterranipur. Riusdel llevantespanyol. Presenten tres picsmàxims(coincideixendos d’ellsamb les precipitacionsde primavera i l’altreamb les de tardor) itres mínimsmenysacusats(un correspon a l’estiu i elsaltres a periodesintermitjosen primavera i hivern). Màxims Estiage cabal abundant 3 Màxims 3 Mínims

CONCLUSIONS A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS • Règim PLUVIAL (2): • Règim mediterrani continentalitzat. Rius de l’interior de la península. Estiage llarg i pronunciat a l’estiu i dos pics corresponents a les pluges de tardor i primavera. • Règim pluvial subtropical. Rius del litoral sud. cabal escàs i irregular.Estiage llarg (fins a set mesos per davall de la mitjana). Màxims a l’acabament de l’hivern Màxim Estiage Estiage Màximhivern

CONCLUSIONS B. DETERMINACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICA RÍUS DE RègimNIVAL O MIXT: ZONES D’ALTA O MUNTANYA MITJANA DE LA PENÍNSULA. RÍUS DE RègimPLUVIAL OCEÀNICO: RIUS DE LA VESSANT CANTÀBRICA. RIUS DE RègimPLUVIAL MEDITERRANI PUR: RIUS DEL LITORAL LLEVANTÍ. RÍOS DE RègimPLUVIAL MEDITERRANI CONTINENTALITZAT: INTERIOR DE LA PENÍNSULA RÍOS DE RègimPLUVIAL SUBTROPICAL: RIUS DE LA CONCA HIDROGRÀFICA SUD.

CONCLUSIONS: C. DETERMINACIÓ DE L’APROFITAMENT I REGULACIÓ DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitato l’estacionalitat, es poden plantejarpossibles APROFITAMENTS PER A: Úsagrícola: reg ÚsHidroelèctric Usos recreatius Altres usos… DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitato l’estacionalitat es poden plantejaruna sèried’INFRASTRUCTURESque servisquen per a la regulació: L’abastimentd’aigua Evitar catàstrofes Navegabilitat Altres …

Elaboration and Analysis of Fluvial Regime Hydrographs