1 / 29

LA IL·LUSTRACIÓ

LA IL·LUSTRACIÓ. Il·lustració. DEFINICIÓ de IL·LUSTRACIÓ. La IL·LUSTRACIÓ és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a altres parts d'occident durant el segle XVIII( l'anomenat segle de les llums). Context Històric.

yates
Download Presentation

LA IL·LUSTRACIÓ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA IL·LUSTRACIÓ

  2. Il·lustració DEFINICIÓ de IL·LUSTRACIÓ La IL·LUSTRACIÓ és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a altres parts d'occident durant el segle XVIII( l'anomenat segle de les llums).

  3. Context Històric

  4. S.XVIII » Mor el rei de Espanya Carles II sense deixar descendència. » Sorgeix La Guerra de Successió (1701-1715) entre dos possibles hereus del tron: Felip d´Anjou i Carles d´Austria. » La guerra va adquirir caràcter internacional. La major part de Europa acceptava a Felip, fins i tot la Corona de Catella, però el sacre imperi i la corona de Aragó donava suport a Carles. » Victoria de Felip d'Anjou que es converteix en rei d'Espanya amb el nom de Felip V de Borbó. Aquest nom va suposar el principi de la dinastia Borbó al tron Espanyol.

  5. Arribada de Felip V de Borbó a Aragó • Les tropes de Felip V de Borbó lluitaren contra les tropes de Carles d´Austria. • Venç Felip V de Borbó a Almansa deixant que aquest continue conquistant Valencia. • Finalment cau Xàtiva que fou l'última en ser vençuda i per açò Felip V la va cremar. Conseqüències de la Guerra de Successió: → Batalla de Almansa (25 d'abril 1707) i la caiguda de Xàtiva

  6. Monarquia despòtica - Incorporació de Catalunya del Nord a França i Menorca al domini britànic. • Abolició del sistema Jurídic (Furs) • Control econòmic

  7. La llengua Encara que el Decret de Nova Planta va imposar el castellà com a primera llengua però el català continua sent la llengua de la vida diària a les classes populars . La castellanització va ser progressiva, en les universitats predomina el llatí per damunt del castellà. Les classes socials altes com els nobles i els càrrecs administratius vinguts d´espanya parlaven castellà. L'església Valenciana ignora el que deia el Concili de Trento i feia l'activitat pastoral en castellà.

  8. Situació cultural Ex: A les illes > estadi medieval • Durant aquests segles s’intensifica la desconnexió cultural entre els territoris de la nostra comunitat lingüística. • Els models artístics comuns passen a ser en llengua castellana. • Açò va propiciar al procés de normativització 1713. (Real Academia Española de la Lengua) • Diversificació dialectal:

  9. L’economia i la insdustrialització a Catalunya Revolució francesa del 1789 • L’augment demogràfic afavorí • Proliferen les relacions amb altres països . • Estudi de ciències i difusió dels ideals d‘il·lustració. • El moviment de les Llums té origen a França i Anglaterra. • Aquest moviment retornà a la confiança en la raó. • Més endavant el moviment tindrà fortes repercussions a França.

  10. La il·lustració a Espanya L'arribada A Espanya de la Il·lustració es va produir gràcies al canvi de la dinastia, és a dir, a l'arribada de la dinastia Borbònica, la qual procedia de França i estava molt compromesa amb la Il·lustració. La penetració i implantació de la Il·lustració a Espanya va ser lenta i conflictiva. Les classes pudientes es van oposar a dependre de la nova classe que havia arrasat en tota Europa, la burgesia, es negava a deixar la seva influència.

  11. Característiques ♦ Racionalisme:es el vocable més utilitzat en el segle XVIII en literatura, filosofia i ciència. Es dona una enorme importància a la raó. ♦ Recerca de la felicitat: es considera que la Naturalesa ha creat a l'home perquè siga feliç. Però d'acord amb la mentalitat burgesa, aquesta felicitat perquè siga autèntica ha de basar-se en la propietat privada, la llibertat i la igualtat. ♦Creença en la bondat natural de l'home:els filòsofs de l'època pensen que l'home és bo per naturalesa.

  12. ♦L'optimisme:l'home del segle XVIII pensa que la naturalesa és una espècie de màquina perfecta que ho fa tot bé.; hi ha motius, per tant, per a sentir-se optimista. ♦El laïcisme:cultura al marge del cristianisme i en alguns aspectes anticristiana. Això té la seva explicació en cert rebuig per part de l'Església, de la forma de vida burgesa. ♦Empirisme:enfront de qualsevol forma d'imposició intel·lectual que pretengués estar en possessió de la veritat, els il·lustrats contraposaven la seva fe en l'experimentació per a poder conèixer el món i aconseguir el progrés.

  13. Prosa a la il·lustració

  14. Prosa El gènere literari més important de la prosa del segle XVIII és l'assaig, ja que, els trets que predominen en aquesta època es desenvolupen millor amb l'exposició teòrica d'idees, pensaments i crítiques. L'assaig il·lustrat va ser molt important en els periòdics. Encara que havien aparegut esporàdicament en segles anteriors, és durant el XVIII quan es produeix un desenvolupament ple del periodisme. Les obres que adopten forma de carta, ja siguen dirigides a persones reals, o a personatges ficticis, es va convertir en un gènere molt abundant durant el segle XVIII.

  15. Rafael d’Amat VIDA ■Rafael d'Amat nasqué el 10 de juliol del 1764. ■El seu pare i la seva mare, nobles catalans tots dos. ■Estudià al col·legi de Cordelles, regentat pels jesuïtes. ■El 1766, Rafael d'Amat es casà amb Maria Esperança d'Amat i de Rocabertí, cosina seva. ■El mateix dia que Rafael d'Amat complia 23 anys, el 1769, començà a escriure un dietari.

  16. Obra OBRA ■Aquest relat, conta els esdeveniments que aniran succeint al llarg de quasi 50 anys, foren intitulats Calaix de sastre. ■Constitueix una obra costumista. ■Es tracta d'un tipus de literatura autobiogràfica personal, escriu per a ell mateix i per als seus amics. ■Aspira a un públic familiar. ■Pot semblar que escriu desacuradament. ■El seu estil s’ha considerat Rococó.

  17. Carles Ros OBRA ■És autor d'obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752). ■D'obres gramaticals com Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732). ■De vocabularis com Breve diccionario valenciano castellano (1739) o el més extens Diccionario valenciano castellano (1764) ■Així com el Tractat d'adagis i refrans (1733) i nombrosos col·loquis i romanços populars, en català i en castellà, rics d'expressions folklòriques i populars. VIDA ■València, 1703 - València, 1773 ■Escriptor. ■Notari de professió, fill i nét de notaris. ■Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana.

  18. Lluís Galiana i Cervera Fou un clerguedominicà del País Valencià. Va morir jove. Ell és un il·lustrat, un erudit de mentalitat barroca que escriu en català. Tenia una clara consciència lingüística. Cal depurar la llengua i recuperar-la, fer ideari dels clàssics. Tenia un recull de frases fetes i refranys.

  19. Rondalla de Rondalles Durant molt de temps, la Rondalla de Rondalles va ser considerada un text anònim, ja que aquesta era la voluntat del seu autor Lluis Galiana Rondalla de Rondalles es tracta d'una obra important, no sols perquè l'autor va tractar de recollir en les seues pàgines totes les frases populars i girs que coneixia, sinó també perquè és el primer llibre en prosa, i en valencià, que apareix a València després de quasi dos-cents anys. El llibre tracta de la història d'una jove obligada a casar-se amb l'home que els seus pares li aconsellen. Ella no vol casar-se i, segons la tia Bajuana, tindria que fer alguna cosa que perjudicara el prestigi de la família. La gràcia del llibret són les expressions populars, les frases fetes i els modismes que Galiana encadena per a contar la història.

  20. Poesia a la il·lustració

  21. Poesia dins la il·lustració • Dos tipus de poesia: • Poesia de caire discursiu, didàctics i que tendeixen a l’equilibri i a la idealització. • Poesia en tendència sentimentalista, mes procliu a la forma irregular, amb exclamacions retòriques i repeticions que pretenen suggerir un significat inefable. Destaca el poema anònim “El temple de la glòria” i l’obra poètica d’Ignasi Ferreres i Joan Baptista Escorigüela.

  22. Teatre a la il·lustració

  23. Teatre Durant tota la primera meitat del segle ,les formes teatrals que predominen són hereves del Barroc, tant en temes com en formes. En la segona meitat del segle apareixerà el que denominem teatre neoclàssic. Els caràcters que ho defineixen són els quals segueixen a continuació: ■Intenció didàctica. Per als il·lustrats el teatre constituïa el millor mitjà de propaganda de les seves idees de reforma de la societat. ■Submissió a les regles. Algunes de les regles que es van aplicar en l'època són: ■L'argument representat ha de respectar la versemblança.

  24. ■Els personatges han de comportar-se, parlar i actuar d'acord amb el seu sexe i condició social. ■Respectar les unitats de lloc, temps i acció. ■No barrejar tragèdia i comèdia. ■No presentar escenes violentes, sinó narrar-les en escena quan sigui el cas. ■No situar més de tres personatges en escena alhora, i no deixar-la mai buida. ■Eliminar el personatge del graciós. -Utilitzar un llenguatge clar. Entre els escriptors més destacats trobem a Leandro Fernández de Moratín i en valencià a Joan Ramis

  25. Joan Ramís i Ramís ■Joan Ramis i Ramis naix a Maó el 27 d'abril de 1746 ■Pare advocat i amb cinc germans, tots dedicats al conreu de ciències humanístiques. ■Estudia Retòrica i Poètica a la Universitat Literària de Mallorca i Dret civil i canònic a la d'Avinyó. ■Retornat a Maó fa d'advocat i és un dels fundadors, el 1778, de la "Societat Maonesa de Cultura", que té la seu a casa seva. ■Escriu poesia i teatre, però la seva producció en català minva amb la incorporació de Menorca a Espanya. ■Escriu Antigüedades célticas, Historia civil i política de Menorca. Escriví també algunes obres en llatí, com l'elegia a la mort de la seva dona o el seu propi epitafi. ■Destaca la seua obra Lucrecia

  26. Lucrecia La tragèdia Lucrècia o Roma libre (1769) és considerada, per la seva dignitat temàtica, formal i lingüística, i, l'obra teatral més important de Joan Ramís. Aborda els temes universals de la defensa de la llibertat, l'atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió,

  27. Temple de la glòria (…)Per les regions etèries navegava Sense rumb, sense carta i sense guia; Una aura dolça i fresca respirava, I mon cor dilatava d’alegria; Una calma benèfica regnava I la pàlida lluna resplendia; I centellant les vívides estrelles Mar immensos formaven de llums belles (…)

  28. Carla OlivaresLina MiroslavovaMarta TorneroÁngela RibesMaite Pla

More Related