1 / 78

L’habitatge i la política d’habitatge a Catalunya UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA Ricard Fernández Ontive

L’habitatge i la política d’habitatge a Catalunya UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA Ricard Fernández Ontiveros Secretari General del Departament de Medi Ambient i Habitatge 13 de juliol de 2006. Diagnòstic de la situació 1. El parc d’habitatges de Catalunya

verrill
Download Presentation

L’habitatge i la política d’habitatge a Catalunya UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA Ricard Fernández Ontive

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’habitatge i la política d’habitatge a Catalunya UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA Ricard Fernández Ontiveros Secretari General del Departament de Medi Ambient i Habitatge 13 de juliol de 2006

  2. Diagnòstic de la situació • 1. El parc d’habitatges de Catalunya • 2. La construcció d’habitatge • 3. El finançament de l’habitatge • 4. El mercat immobiliari residencial • 5. L’accessibilitat a l’habitatge de compra • 6. El mercat d’habitatge de lloguer • 7. La política d’habitatge

  3. 2. El parc d’habitatges de Catalunya

  4. Trets principals del parc d’habitatges de Catalunya i de les llars que els ocupen (I) • . El parc d’habitatges de Catalunya ha crescut un 22% en el decenni 1991-2001, fins arribar als 3,3 milions d’unitats. • . En cada cens es confirma una tendència a la disminució del pes relatiu de les primeres residències (70%). • . Les xifres de parc vacant són imprecises i responen a dificultats de destriar entre segones residències i habitatges desocupats, en el moment de realitzar el cens. • . El sistema majoritari d’ús de les primeres residències és la propietat, amb el 79%, seguint una tònica creixent en els tres darrers censos. • . Del total d’habitatges principals, el 50% són en propietat totalment pagada, un 8% és heretat i un 3% cedit. De manera que només el 39% de la població està pagant alguna quantitat en concepte de disposició d’habitatge. • . Els joves menors de 25 anys, amb gran diferència, són els principals usuaris de la modalitat de lloguer: un 58% dels joves són llogaters. • . Es confirma l’endarreriment en l’emancipació dels joves: entre 25 i 29 anys, l’any 1977, el 55% estaven emancipats, mentre que el 2001 només ho estaven el 30%.

  5. Trets principals del parc d’habitatges de Catalunya i de les llars que els ocupen (II) • . El 89,7% de les llars de Catalunya està ben allotjada. • . El “mal allotjament” afecta el 10,3% de les llars (240.000), i de manera més intensa, al 3% de les llars (69.500). • . 925.600 llars manifesten tenir necessitats de rehabilitació en els seus habitatges, i 583.128, tenir dificultats econòmiques per fer front a les obres. • . El parc d’habitatge social1 representa a Espanya la proporció més baixa del conjunt de països de la Unió Europea, amb 10 habitatges per cada 1.000 habitants, front a una mitjana de la UE de 80 habitatges per cada 1.000 habitants. Aquesta situació, d’una banda suposa un problema per poder atendre amb promptitud problemes urgents d’habitatge (emancipació dels joves, immigració, separacions matrimonials), però, per altra banda evita les grans concentracions de parcs socials estigmatitzats i segregadors. • (1) El parc social està format per parcs públics o semipúblics de lloguer.

  6. Evolució del parc d’habitatges. 1981-2001 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

  7. Llars, segons el règim de tinença i el pagament de l’habitatge • 2005 Font: Institut DEP (2006): L’habitatge a Catalunya 2005. Direcció General d’Habitatge.

  8. Llars segons el règim de tinença de l’habitatge i trams d’edats • 2001 Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya. Fundació Jaume Bofill.

  9. Evolució de l’emancipació a Espanya • Joves de 20 a 34 anys Font: Consejo Económico y Social (CES).

  10. Distribució de la població en estrats d’allotjament. 2005 Estrat alt: 2,4% Estimació de llars: 55.581 Bones condicions d’allotjament: 89,7% Estimació de llars: 2.077.323 Estrat mig alt: 9,9% Estimació de llars: 229.270 Estrat mig: 77,4% Estimació de llars: 1.792.473 Total Catalunya 100% Llars: 2.315.856 Males condicions d’allotjament: 10,3% Estimació de llars: 238.533 Estrat mig baix: 7,3% Estimació de llars: 169.056 Estrat baix: 3,0% Estimació de llars: 69.476 Font: Institut DEP (2006): L’habitatge a Catalunya 2005. Direcció General d’Habitatge.

  11. Necessitats de rehabilitació. 2005 Font: Institut DEP (2006): L’habitatge a Catalunya 2005. Direcció General d’Habitatge.

  12. Pes de l’habitatge social a Europa. 1995 • Habitatges de lloguer social per 1.000 habitants Font: Trilla, C. (2001): La política d’habitatge en una perspectiva europea comparada. Barcelona. Fundació La Caixa.

  13. 2. La construcció d’habitatges

  14. Principals trets de la construcció d’habitatges a Catalunya • . L’edificació residencial, en termes de producció ha experimentat un creixement en el període 1997-2005 del 75,2%, 2,6 vegades superior al del PIB global. • . L’any 2005crida l’atenció la xifra novament record d’habitatges iniciats, 110.513, que suposa un increment d’un 14,5% respecte de l’any 2004, i que gairebé dobla els volums de producció de l’inici de l’etapa expansiva, l’any 1997. • . En relació a la població, també s’ha anat incrementant la intensitat de construcció durant tot aquest període, passant de 9,5 a 15,8 habitatges anuals per 1.000 habitants. • . El 54% de la producció del 2005 s’ha produït a les àrees urbanes: un 41% a l’àmbit metropolità de Barcelona, i l’altre 13% a les ciutats i entorns de Girona, Tarragona i Lleida. • . No obstant això, el pes de la construcció en zones urbanes ha anat decreixent respecte del total en tota l’etapa expansiva, passant del 75%, l’any 1996, al 54%, el 2005. • . Destaquen els forts creixements del darrer any a les comarques alienes a les de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb un 20% en les zones turístiques i un 32% a la resta de Catalunya.

  15. Evolució de la construcció de nous habitatges a Catalunya * Els habitatges iniciats inclouen tant les primeres residències, com les segones, com els habitatges d’inversió Font: Direcció General d’Habitatge. Visats dels col·legis d’aparelladors.

  16. Distribució territorial de la nova construcció * Inclou els entorns metropolitans de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida Font: Direcció General d’Habitatge. Visats dels col·legis d’aparelladors.

  17. Evolució del pes de la construcció d’habitatges per zones • 1988-2005 Font: Direcció General d’Habitatge.Visats dels col·legis d’aparelladors.

  18. Evolució de la intensitat de construcció • Habitatges iniciats per iniciats per 1.000 habitants 1991 1998 2004 Font: Direcció General d’Habitatge. Visats dels col·legis d’aparelladors.

  19. 3. El finançament de l’habitatge

  20. Principals trets del finançament dels habitatges a Catalunya • . Una de les peces clau en l’explicació de l’actual fase expansionista del sector de l’habitatge està essent el comportament del sector financer i, més concretament, l’activitat de crèdit hipotecari. • . L’any 2005, si bé la tendència descendent dels tipus d’interès s’ha aturat i han començat a repuntar a partir de l’octubre, hem acabat l’any amb un tipus mitjà del 3,28%, lleugerament inferior al 3,36% del 2004. • . Aquest nivell resulta encara més atractiu en termes reals (descomptada la inflació de l’any, que ha estat del 3,7%) ja que es tradueix en un tipus negatiu de -0,42%, mentre que l’any anterior havia estat positiu, +0,35%. • . Un any més, doncs, com a conseqüència d’un nivell ben favorable del cost dels diner i de les millores constants en les condicions de demanda dels préstecs, el nombre d’hipoteques contractades sobre habitatges ha crescut un 6,9%, arribant a una xifra record de 226.371. • . Aquest augment és encara més important en termes monetaris, ja que l’import total de les hipoteques d’habitatge contractades durant el 2005 ha crescut un 29,8% respecte al 2004, com a conseqüència de la pujada del valor mitjà de cada una d’elles en un 11,9%, fins arribar a 145.412 euros/habitatge. • . No obstant això, cal assenyalar que el ritme de creixement anual ha frenat, i que es podria afirmar que l’any 2004 hauria estat el punt d’inflexió a partir del qual s’iniciaria una etapa d’increments més suaus.

  21. Hipoteques immobiliàries sobre habitatges a Catalunya Font: Estadística d’Hipoteques INE.

  22. Evolució dels tipus d’interès hipotecaris. 1998-2005 Font: Banc d’Espanya.

  23. Taxes de creixement de les hipotequessobre habitatges • 1998-2005 Font: Estadística Hipoteques. INE.

  24. 4. El mercat immobiliariresidencial

  25. Principals trets del mercat de compra de l’habitatge de nova construcció • . La forta dinàmica de préstecs hipotecaris –sinònim de forta demanda d’habitatge- ha fet que en l’àmbit del mercat residencial, el 2005, el comportament dels preus hagi estat, un any més, fortament inflacionista. Les dades que la Direcció General d’habitatge obté, mitjançant el estudis de mercat que encarrega, reflecteixen increments de preus molt elevats amb una mitjana del 23,6% per a l’obra nova, i d’un 17,8% per als habitatges de segona mà. • . En determinats àmbits, els increments de preus han arribat a ser, fins i tot, més forts que els assolits en els anys immediatament anteriors, com és el cas del preu mitjà d’obra nova als municipis de l’interior de Catalunya, on han crescut un 27,2%, o el preu mitjà de segona mà exclosa Barcelona que ha crescut un 24%. • . L’increment acumulat de preus des de l’any 1997 fins avui, ha estat al voltant del 250% a tot el territori de Catalunya, arribant a unes mitjanes de 5.000 euros/m2 a Barcelona, de 3.700 euros/m2 a la conurbació de Barcelona, o a 2.700 euros/m2, com a mitjana de la resta de municipis. • . Catalunya es situa d’aquesta manera en el tercer lloc de les CCAA per ordre decreixent dels preus mitjans dels habitatges en el mercat lliure. • . No obstant aquestes dades fortament expansives del mercat residencial a Catalunya durant el 2005, el sondeig de les opinions dels agents de la propietat immobiliària, preveu per als propers sis mesos un alentiment en el ritme de vendes del mercat residencial i un descens generalitzat de les vendes a totes les zones, que podria constituir un primer símptoma d’alentiment de la dinàmica expansionista que ha marcat el mercat residencial els darrers vuit anys.

  26. Evolució dels preus de l’habitatge nou a Catalunya Font: Direcció General d’Habitatge / Tecnigrama.

  27. Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova construcció a Catalunya, per àrees geogràfiques. 1987-2005 Font: Direcció General d’Habitatge / Tecnigrama.

  28. Preu mitjà de l’habitatge lliure per CCAA. 2t/2005 Font: Ministerio de Vivienda.

  29. Evolució del preu de mercat de l’habitatge a la conurbació de Barcelona i dels tipus d’interès. 1988-2005 Font: Direcció General d’Habitatge. Tecnigrama; Banc d’Espanya.

  30. Preu de mercat de l’habitatge i preu màxim tolerable* a la conurbació de Barcelona. 1998-2005 * Preu màxim tolerable és el que pot pagar una llar amb ingressos mitjans de Catalunya, considerant que la quota d’amortització ha d’equivaler al 30% dels ingressos. Es calcula en funció dels ingressos de la llar i de les condicions financeres del mercat en cada moment. Font: Direcció General d’Habitatge. Tecnigrama.

  31. 5. L’ accessibilitat a l’habitatgede compra

  32. Principals trets de l’accessibilitat a l’habitatge • . La comparació de l’evolució dels preus de mercat, amb els preus màxims teòrics que podria pagar una llar amb ingressos mitjans de Catalunya, mostra com els anys 96 i 97 es va assolir una situació òptima, però que des d’aleshores, va creixent el diferencial entre aquests dos preus, símptoma clar de dificultats creixents d’accés al mercat per part de les llars amb rendes mitjanes. • . L’accessibilitat a l’habitatge de nova construcció, un indicador que reflecteix l’esforç econòmic que les llars han de realitzar per al pagament del seu habitatge, ha tornat a veure’s incrementada, l’any 2005: l’esforç que hauria de fer una llar formada per dos perceptors d’ingressos (1 salari i mig) per adquirir un habitatge nou de preu mitjà a Catalunya ha pujat fins al 39%, a l’entorn de Barcelona fins al 52%, i a la ciutat de Barcelona fins al 70%, dels seus ingressos mensuals. • . En comparació amb altres CCAA, els estudis fets per als joves, situen Catalunya en el sisè lloc en el rànking de dificultat d’accés a l’habitatge.

  33. Relació entre el preu de l’habitatge nou a la conurbació de Barcelona i un salari anual mitjà de la província Font: Direcció General d’Habitatge. Tecnigrama. IDESCAT.

  34. Relació entre el preu mitjà d’un habitatge i el salari d’una • persona jove (entre 18 i 35 anys) per CCAA. 2t/2005 Font: OBJOVI. Consejo de la Juventud de España (CJE).

  35. Evolució de l’accessibilitat* a l’habitatge nou segons zones • Llar amb dos perceptors d’ingressos *Accessibilitat: esforç econòmic que ha de realitzar una llar formada per dos perceptors d’ingressos (1 salari i mig) per pagar la quota d’amortització d’un préstec d’un habitatge de preu mitjà de cada zona, en les condicions financeres de cada moment. Font: Direcció General d’Habitatge. Tecnigrama.

  36. Preu màxim tolerable* per a una persona jove (entre 18 i 35 anys) per CCAA. Segon trimestre 2005 * Preu màxim tolerable és el que pot pagar una persona jove amb ingressos mitjans de cada CCAA, (1 salari), considerant que la quota d’amortització ha d’equivaler al 30% dels ingressos. Es calcula en funció dels ingressos de la llar i de les condicions financeres del mercat en cada moment. Font: OBJOVI. Consejo de la Juventud de España (CJE).

  37. Preu màxim tolerable* per a una llar jove (cap de llar entre 18 i 35 anys) per CCAA. Segon trimestre 2005 * Preu màxim tolerable és el que pot pagar una persona jove amb ingressos mitjans de cada CCAA, (1 salari), considerant que la quota d’amortització ha d’equivaler al 30% dels ingressos. Es calcula en funció dels ingressos de la llar i de les condicions financeres del mercat en cada moment. Font: OBJOVI. Consejo de la Juventud de España (CJE).

  38. 6. El mercat de l’habitatge de lloguer

  39. Principals trets del mercat de lloguer d’habitatge a Catalunya • . Segons les fiances de contractes de lloguer dipositades a l’Institut Català del Sòl, a Catalunya, l’any 2005, es van signar 52.941 nous contractes de lloguer, dels quals 23.982 corresponen a la ciutat de Barcelona, i 28.959 a la resta de municipis. • . La xifra global suposa un increment del 11,3% respecte de l’any 2004, però amaga variacions no homogènies en el territori: a Barcelona la contractació ha crescut de forma moderada, amb només un 6% més de contractes nous signats; a l’àmbit metropolità de Barcelona el creixement ha estat del 13,5%; i han estat els municipis mes allunyats de la ciutat de Barcelona el que han constituït el mercat més expansionista, amb un increment del 20,9%. • . En referència als preus, el lloguer mensual contractual mitjà a Catalunya s’ha situat en 694,51€, amb un increment del 12%. Segons àrees territorials, els municipis de fora de l’àmbit metropolità de Barcelona han estat els que han viscut els increments de preus més accentuats, un 15,6%, el municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona han estat menys inflacionistes amb un 14,3%, i ha estat a la ciutat de Barcelona on la pujada dels preus ha estat més moderada, amb un 11,4%. D’aquesta manera, els preus han augmentat fins a 466,8, 714,5, i 779,2 euros/mes respectivament.

  40. Evolució del lloguer mitjà contractual a Catalunya. 1998-2005 • Preu mitjà/m2 x superfície mitjana Font: Direcció General d’Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASOL.

  41. Evolució del lloguer mitjà contractual a Catalunya, per àmbits geogràfics. 1998-2005 Font: Direcció General d’Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASOL.

  42. Evolució de la rendibilitat del lloguer a la ciutat de Barcelona • % lloguer mitjà/preu mitjà de compra d’un habitatge de nova construcció Font: Direcció General d’Habitatge.

  43. 7. La promoció d’habitatge protegit

  44. Trets principals de la promoció d’habitatge protegit • . La promoció d’habitatges de protecció oficial està essent des de l’any 1997 molt escassa, i molt inferior a les necessitats de la població que no pot accedir al mercat: la mitjana anual del període ha estat de 6.600 habitatges iniciats, mentre que a mitjans dels anys 90 havia arribat als 20.000. • . El descens en la producció d’habitatge protegit prové de forma clara de la menor implicació del sector promotor privat, mentre que en aquest període ha anat creixent la promoció “social” (de la Generalitat, els ajuntaments i els promotors sense ànim de lucre). • . La quota de mercat de l’habitatge protegit està essent inferior al 10%,quan a mitjans dels anys 90 havia arribat al 45%. • . La ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més immediat són els que més habitatges protegits han iniciat l’any 2005, concretamentBarcelona és un dels municipis amb la quota de mercat d’habitatge protegit més alta de Catalunya, d’un 22%. • . L’inici d’habitatges protegits, l’any 2005, s’ha incrementat un 8,5%, arribant a 6.932 unitats, i l’inici d’habitatges protegits de lloguer s’ha incrementat un 58%,arribant a 3.431 unitats. • .Els inicis d’habitatges de l’INCASÒL ha crescut un 4%, i els dels ajuntaments, un 21,5%.

  45. Evolució de l’habitatge protegit a Catalunya. 1996-2005 (1) Qualificacions provisionals de protecció pública + habitatges de promoció pública + habitatges preu taxat. (2) Visats dels col·legis d’aparelladors. * Qualificacions provisionals i sol·licituds pendents de qualificar a 28 de febrer de 2006. Font: Direcció General d’Habitatge.

  46. Evolució de la construcció d’habitatge protegit a Catalunya • 1989-2005 Font: Direcció General d’Habitatge.

  47. Pes dels habitatges amb protecció oficial sobre el total d’habitatges iniciats per comarques. 2005 Font: Direcció General d’Habitatge.

  48. Pes dels habitatges amb protecció oficial sobre el total d’habitatges iniciats per municipis. 2005 Font: Direcció General d’Habitatge.

  49. Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons el règim de protecció. 2003-2005 (1) Qualificacions provisionals i programa de remodelació de barris. Font: Direcció General d’Habitatge.

  50. Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons el tipus de promotor. 2003-2005 (1) Qualificacions provisionals i programa de rehabilitació de barris. Font: Direcció General d’Habitatge.

More Related