2 el desenvolupament de la gran guerra 1914 18 n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18) PowerPoint Presentation
Download Presentation
2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18)

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 7

2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18) - PowerPoint PPT Presentation


  • 103 Views
  • Uploaded on

2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18). 2.0.- Característiques generals . 2.1.- L’esclat del conflicte . 2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16) . 2.3.- La mundialització del conflicte . 2.4.- Un nou tipus de guerra .

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about '2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18)' - verdad


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
2 el desenvolupament de la gran guerra 1914 18
2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18)
  • 2.0.- Característiques generals.
  • 2.1.- L’esclat del conflicte.
  • 2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16).
  • 2.3.- La mundialització del conflicte.
  • 2.4.- Un nou tipus de guerra.
  • 2.5.- De la crisi de l’any 1917 al final de la guerra.
2 0 caracter stiques generals
2.0.- Característiques generals.

Gran extensió: afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i

lluitant en fronts de milers de quilòmetres per tot el món

Llarga durada: més de quatre anys de guerra total, amb un esforç econòmic,

social, demogràfic, ideològic i moral enorme

Armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats,

submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,...

Pàg. 123

Doc. 8

Mobilització general de tota la població

Ús intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicació,...

Importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals, diners,...

“Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava

que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la

victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els

arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven

que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinara en unes poques

batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procés de desgast”.

R. ARON: Un segle de guerra total.

2 1 l esclat del conflicte
2.1.- L’esclat del conflicte.

Ultimàtum i declaració de guerra

d’Àustria-Hongria a Sèrbia

Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo

Alemanya declara la guerra a

Rússia i França i envaeix Bèlgica

Rússia declara la guerra a Àustria-Hongria

França declara la guerra a

Alemanya i Àustria-Hongria

Gran Bretanya declara la guerra

a Alemanya i Àustria-Hongria

Itàlia es manté

neutral (en principi)

DOS

BLOCS

2 2 de la guerra de moviments a la guerra de trinxeres 1914 16
2.2.- De la guerra de moviments ala guerra de trinxeres (1914-16).

Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis

(est i oest) i està envoltada d’enemics

Guerra de moviments

(juliol-set. 1914)

El Pla Schlieffen: atac ràpid per Bèlgica per envair França

Els francesos aturen els alemanys en Marne → guerra de trinxeres

Guerra de trinxeres (set. 1914–1918): el front occidental no es mou, però es produeixen

sagnants batalles amb milions de morts (Verdun, Somme,...)

Pàg. 123

Doc. 9

Front oriental: de l’inicial avanç rus a l’avanç alemany, ocupant Polònia i part de Rússia (1915)

PROPAGANDA

“Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats s’han acostumat a les

bales alemanyes (...) i la ineficàcia dels projectils és l’objecte de totes les

converses.” L’Intransigent, 17 d’agost del 1914.

“Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, fins i tot en les situacions

crítiques. No sé com mes les vaig a arreglar sense pegar-me aquesta vida

quan la guerra acabe.” Petit Parisien, 22 de maig del 1915.

“La veritat és que alguns (dels refugis de Verdun) són relativament con-

fortables: calefacció central i electricitat (...). La veritat és que no m’avo-

rria molt.” Petit Journal, 1 de març del 1916.

“Esperàvem l’hora de l’atac com qui espera una festa.” Petit Journal, 3

d’octubre del 1915.

“A propòsit de Verdun: les pèrdues han estat mínimes.” Écho de Paris,

25 de febrer del 1916.

2 3 la mundialitzaci del conflicte
2.3.- La mundialització del conflicte.

Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi

de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915)

Japó participa a favor de la Triple Entesa → Xina, enemiga

del Japó, a favor de les potències centrals

Participació de les colònies: matèries primeres, aliments,

tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...)

Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots els oceans

Els alemanys enfonsen el Lusitània britànic amb ciutadans americans dins (1917)

Pàg. 125

Doc. 12

Estats Units declara la guerra a Alemanya (1917), canviant el signe del conflicte

2 4 un nou tipus de guerra
2.4.- Un nou tipus de guerra.

La guerra afecta a tota la població: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardeigos

Economia de guerra: l’Estat controla l’economia i les fàbriques (fabricació d’armes)

El paper de les dones a la reraguarda: treballen a les fàbriques, infermeres,...

Tots els països s’endeuten molt per fer front a la guerra, sobretot França i Gran Bretanya

2 5 de la crisi del 1917 al final de la guerra
2.5.- De la crisi del 1917 al final de la guerra.

En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts

El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocia la pau amb les potències

centrals: pau de Brest-Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia, Finlàndia

Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya), Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia)

Front oriental: G.B. derrota a Turquia, França a Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria

Els alemanys, amb el reforç de les tropes del front rus, inicien un atac

DESENLLAÇ

(1918)

França, G.B. i EUA aturen l’atac i inicien una contraofensiva des de

juliol (IIª batalla del Marne) que els portarà a la victòria

Front

occidental

En novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es rendeix

amb l’armistici de Rothondes → Fi de la Iª Guerra Mundial

“En Anglaterra la resistència a l’autoritat va anar en augment. Fins i tot abans de votar-se la llei de reclutament, els tribunals ja enviaven

a la presó a un nombre creixen de persones a causa de la guerra. En agost del 1915 van ser 15 treballadors, en juliol del 1916, 772.

En França es va actuar contra els sindicalistes: quan algú especialment incòmode obtenia pròrroga d’incorporació per malaltia, se’l feia

acudir a un tribunal de metges militars alliçonats, que el declarava útil i l’enviava al front (...).

Des del 1917 a Itàlia es van succeir les grans manifestacions pacifistes i la consegüent repressió: 1000 detinguts l’1 de maig d’aquell

any. La protesta pública de dones camperoles es va agreujar amb la petició de pau i tornada dels marits. En Torí, la repressió policial

es saldà amb 50 morts, 800 ferits i 1500 detinguts.

La resistència masculina també era evident. En 1917 va haver en Itàlia 49.282 pròfugs i 56.286 desertors, xifres que van anar en aug-

ment fins el final de la guerra (...). Així, es va produir una onada de vagues en 1917: en Anglaterra es va passar dels 276.000 vaguistes

del 1916 als 872.000 del 1917; en França de 41.000 a 294.000; en Itàlia de 136.000 a 170.000; en Alemanya de 129.000 a 667.000. En

Rússia el descontent va ser més greu i el descontent arribà abans: ja en 1916 un milió de persones estava en vaga”.

G. CARDONA: Els horrors de la guerra.