2008

1. 2008 Doctor Ramon Arcarons i Simon Professor Titular Dret Turístic i Política Turística EUHT CETT -UB L’Ampolla 4 de juliol 2008 • Turisme i Competitivitat a • Catalunya: Una Aproximació a • la Situació Actual catalana

2. Sumari • Introducció. • La competitivitat turística: concepte i determinants. • Legislació turística i competitivitat: embull legal ? • La governança turística, una eina per a la competitivitat turística. • El capital humà en HRT: asignatura pendent per a la millora constant de la competitivitat del turisme a Catalunya. • El turisme i els seus Plans.

3. Introducció Catalunya es la primera destinació turística d’Espanya, més de 15 milions de turistes estrangers i quasi 30 milions de turistes espanyols, son, sense cap mena de dubtes la visualització de l’èxit.

4. Introducció (cont) En turisme, els factor bàsics que permetent el desenvolupament d’un país son el seu llegat patrimonial de riqueses naturals, arqueològiques i culturals. No obstant, la competitivitat d’un país resideix, més aviat, en la qualitat dels factors especialitzats que permeten valorar la seva herència patrimonial per sobre de països amb un llegat semblant.

5. Introducció (cont) Recursos humans amb capacitat turística, infraestructura dissenyada per fer accessibles els atractius naturals, mercats de capitals adequats per a finançar projectes turístics de llarg termini, nivells de seguretat personal adequats, alta cobertura de serveis públics de suport i una legislació turística clara, senzilla i transparent que permeti que els empresaris i professionals turístics visquin sense embulls legals les seves relacions amb altres mercats turístics, administracions turístiques i no turístiques, clientes interns i externs, etc, son clars exemples d’aquest tipus de factors especialitzats.

6. Introducció (cont) D’aquesta manera les diferents destinacions s’han trobat immerses en un nou model de desenvolupament turístic, basant-se fonamentalment en la satisfacció de segments altament diferenciats i que requereixen de serveis i activitats amb un alts estàndards de qualitat. Per conseqüent, la satisfacció del turista es converteix en un objectiu més difícil d’aconseguir que en el passat, el que ens portar a un necessari procés de competitivitat turística.

7. La competitivitat turística: concepte i determinants. Però ... ¿? Que es la competitivitat?, el concepte de competitivitat es un concepte complex, en el sentit de que conté una molt forta càrrega de subjectivitat (amb qui comparem? i/o amb que?) i, a més a més, té un caràcter multidimensional (quins son els atributs d’una entitat econòmica que defineixen el seu nivell de competitivitat?).

8. La competitivitat turística: concepte i determinants (cont) En l’àmbit de la investigació turística, la competitivitat de les destinacions turístiques es pot definir com “la capacitat d’una destinació per a crear e integrar productes amb valor afegit que permetin sostenir els recursos locals i conservar la seva posició de mercat respecte als seus competidors (Hassan, 2000). També es pot definir, seguint a Ritchie i Crouch (2000), com “la capacitat d’un país per a crear valor afegit e incrementar d’aquesta forma el benestar nacional mitjançant la gestió d’avantatges i processos, atractius, agressivitat i proximitat, integrant les relacions entre els mateixos en un model econòmic i social”

9. La competitivitat turística: concepte i determinants (cont) La dificultat per definir la competitivitat turística i, la seva importància per la gestió públic/privada ha provocat l’actuació d’algunes organitzacions turístiques que han intentat quantificar el nivell competitiu del sector turístic, en una extensa sèrie d’economies nacionals (130). Aquest es el cas del TTCI (Travel & Tourism Competitiveness Index), que ha desenvolupat una amplia bateria d’indicadors, alguns d’ells ja utilitzats en “The Global Competitiveness Index” del WEF.

10. La competitivitat turística: concepte i determinants (cont) El TTCI està composat per un total de 70 variables, englobades en 14 pilars: • Normativa i regulació; • Sostenibilitat mediambiental; • Seguretat ciutadana; • Sanitat e higiene; • Prioritat del sector turisme; • Infraestructures aèries; • Infraestructures terrestres; • Infraestructures turístiques; • Infraestructures tecnològiques; • Competitivitat-preus del sector turístic; • Recursos humans; • Afinitat pel turisme; • Recursos naturals; • Recursos culturals.

11. La competitivitat turística: concepte i determinants (cont) Seguint aquest estudi i amb “independència” dels càlculs realitzats i la valoració de cadascun dels països, ..., semblaria que la destinació turística España i, amb ella Catalunya (com a primera destinació turística espanyola) estaria amb un molt alt nivell de competitivitat turística. Probablement aquesta podria ser una “lectura” tot i que, una mica escadussera i molt discutible, dels resultats publicats pel TTCI. En cap cas, hauria de suposar “adormir-se en els llaures” d’un cert cofoisme que, a voltes, pateixen gestors públics / privats del nostre turisme.

12. La competitivitat turística: concepte i determinants (cont) La definició dels tres subíndexs: marc regulatori, infraestructures i entorn sectorial i, recursos humans, culturals y naturals; son, de per si, suficientment clarificadors. Dins d’aquests tres, caldria destacar la importància del marc regulatori i del “bon govern” del turisme (governança turística) per tal de pogué a continuar “creixent” en competitivitat turística.

13. Molt ha canviat el turisme en el nostre país des dels inicis del desenvolupament turístic i, en conseqüència els canvis en les normatives turístiques han estat sovint complexes, contradictoris i, a voltes, amb efectes que no sempre han propiciat un creixement i desenvolupament sostenible i competitiu. El marc legal en el que es desenvolupa l’activitat turística es múltiple i plural des dels mateixos inicis del desenvolupament turístic i, no només son Lleis de Turisme, que tant l’Estat (1963) com les mateixes CCAA (ex. País Basc (1994), Catalunya (2002)) s’han encarregat de portar a terme, no sempre amb resultats positius. Legislació turística y competitivitat: embull legal ? .

14. Legislació turística y competitivitat: embull legal ? (cont) Des dels aspectes, potser, més anecdòtics, com pot ser les diferents classificacions hoteleres, fins als més tècnics, com la manipulació d’aliments, les normatives de seguretat en cas d’incendi, o el temps meteorològic que segons la “turisprudencia” majoritària ha de ser conegut per les nostres agències de viatges, ... s’ha aconsegueix complicar de forma, potser, innecessària les activitats que des d’un punt de vista empresarial i/o professional desenvolupen milers de persones en aquest país, i tot això, clar, repercuteix de manera directa i negativa en el consumidor.

15. Legislació turística y competitivitat: embull legal ? (cont) Aquest embull legal ens porta, a voltes, a una certa situació d’inseguretat jurídica que es pot manifestar tant des dels àmbits professionals i / o empresarials com des dels mateixos consumidors. La competitivitat turística es, també, sinònim de transparència i, la transparència dels serveis turístics es pot veure greument afectada de cara al consumidor en virtut d’aquesta manca d’homogeneïtzació, si més no, al considerar que els nostres principals mercats son europeus que poden perdre certes referències segons la destinació o destinacions turístiques que puguin triar al llarg dels anys.

16. La Governança turística ... La responsabilitat del “govern turístic”resulta, a hores d’ara prou evident, es fa necessari que el Govern garanteixi el manteniment i la potenciació d’uns alts nivells de seguretat en les zones turístiques, promovent uns millors serveis, cuidant de l’estètica dels espais turístic, conscienciant al personal d’aquests serveis per a que mantinguin la tradicional hospitalitat que ha caracteritzat el nostre país, el nostre turisme i, en general, tot allò que contribueixi a augmentar les sensacions i reduir tot tipus d’incomoditats e inseguretats.

17. La Governança turística ... (cont) La gobernança en una activitat com el  turisme, especialment en la seva dimensió d’activitat transversal, complexa, intrínsicament diversa i dinàmica; d’interessos fragmentats i de complexes interdependències – sobretot verticals-, amb una àmplia varietat d’actors interessats que s’han d’alinear a l’entorn d’un producte integral, cal que serveixi per a comprendre i, en el seu cas, reformar bona part d’estructures, processos e instruments d’actuació pública que ja no resultin apropiats ni eficaços a la llum de les noves realitats (Blanco, 2008).

18. La Governança turística ... (cont) Avui per avui, es impensable pretendre que una empresa turística, pugui aconseguir el desenvolupament d’una determinada destinació. Requereix la cooperació del sector públic, especialment local i regional i en altre casos, també nacional. Tanmateix es molt poc probable, que una Administració Pública Local, sigui capaç d’aconseguir el desenvolupament turístic del seu territori, sense la col·laboració del sector privat implicat. A més a més, si es pot comptar amb involucra-hi la societat o comunitat local, l’èxit tindrà moltes mes garanties.

19. La Governança turística ... (cont) Per conseqüent, l’èxit o fracàs del turisme del nostre país estarà íntimament lligat a la capacitat d’integrar els sectors públics i privats en un projecte comú que obligui al primer a disposar de polítiques específiques i diferenciades pel turisme (des dels horaris d’obertura i tancament de comerços i activitats, fins a la mateixa regulació del mercat laboral turístic) i, al segon a plantejar-se que l’èxit o fracàs de les seves activitats depèn de la seva capacitat d’actuació i marketing i del compromís empresarial que assumeixi i no tant dels ajuts o solucions que pretengui obtenir del sector públic.

20. El capital humà en HRT ... El capital humà en HRT, ha estat i segueix sent desprès del temps i dels Congressos de Turisme transcorreguts un dels temes que ha aixecat més debat, discussió, jornades, seminaris, etc, en els darrers anys. Podria ser sorprenent la insistència en tornar-hi ... però seguim estan davant d’un dels índex més importants que defineixen de forma més clara la competitivitat de qualssevol destinació turística, sigui quin sigui el model que lliurement hagi triat.

21. El capital humà en HRT ... (cont) Recentment i arran de les declaracions d’un dirigent sindical, que defensava “la re classificació professional dels desocupats de la construcció i altres sectors, que estan patint els efectes de la crisis econòmica i que poden treballar perfectament en la hoteleria i el turisme”, s’ha tornat a re obrir un debat, mai tancat i que ha continuat en taules, fòrums i debats, turístics i no turístics en els darrers anys.

22. El capital humà en HRT ... (cont) La creació del nou Grau en turisme és un escenari ideal per respondre a les noves necessitats formatives del sector i per incorporar a la formació superior competències directives, tant les relatives al coneixement i gestió del negoci turístic i del sector com les competències actitudinals i de relació, incidint, també, en aspectes de formació intercultural (Abellanet, 2007)

23. El capital humà en HRT ... (cont) Un nou Títol de Grau, ... ¿? SENSE DOCENTS, PROFESSORS – PROFESSIONALS ¿? “ [...] el currículum del solicitante refleja algunos méritos reseñables en capítulos como el de la experiencia docente y el de la elaboración de materiales docentes. Sin embargo, la insuficiencia general de los méritos de investigación y, en particular, las limitaciones derivadas del escaso número de artículos que aporta – centrados temáticamente en cuestiones del turismo – le impiden alcanzar la acreditación solicitada [...]” (ANECA, 2008)

24. El capital humà en HRT ... (cont) En els darrers anys tots els agents implicats han fet grans esforços per apaivagar els impactes que genera la no resolució d’aquesta problemàtica. Tot això està molt relacionat amb el que ens incideix directament: tenir un mercat laboral ben articulat i sòlid. No hi ha dubte que dins de les actuacions de les diferents administracions turístiques i no turístiques es troba en algun lloc de l’agenda la problemàtica del mercat laboral en HRT: plans, taules de debat, jornades, seminaris, cursos de formació, etc, per tal de fonamentar la qualitat dels llocs de treball del sector.

25. El TURISME i els seus PLANS ... (cont) I tot això ?, com ? , a partir de la definició de diferents eixos d’actuació que permetin la consecució d’aquests objectius. En tots els casos es fixa com a prioritari la definició d’un entorn competitiu adequat, que cercar la consecució d’un entorn òptim mitjançant la promoció d’un marc normatiu que optimitzi la competitivitat del sistema turístic, afavorint la iniciativa empresarial i la innovació i simplifiqui els processos administratius que tenen que veure amb la presa de decisions empresarials.

26. El TURISME i els seus PLANS ... (cont) El futur del turisme global, el futur del turisme del nostre país passa per una seria reflexió de nous i vells objectius que s’hauran de plantejar en els propers anys, per tal de que no només siguem líders sinó suficientment competitius, tal i com manifestava, Luis Rullán, president executiu de Port Aventura i expert encarregat de l’àrea de competitivitat del Plan del Turismo Español Horizonte 2020.

27. El TURISME i els seus PLANS ... (cont) Aquest es l’eix en el que ens mourem en les properes setmanes, mesos i, que ens porta a la celebració de jornades, seminaris, congressos, etc i a participar de forma activa en totes aquelles accions que ens portin a la millora del sistema turístic, mitjançant la creació de xarxes de cooperació per un turisme competitiu i sostenible. Avui, a L’Ampolla, en aquesta Jornada i, el mes de novembre a Tarragona en el marc del III Congres de Turisme de Catalunya.

28. “...