L’enllaç peptídic

1. L’enllaçpeptídic • L’unió entre aa es du a termemitjançantl’enllaçpeptídic • És un enllaçcovalent que s’estableix entre el grupcarboxild’unaa i el grup amino de l’aminoàcidsegüent, amb la formaciód’unamolèculad’aigua

2. · La disposició en l’espaid’unenllaçpeptídicés tal que elsàtoms del grupcarboxil i del grup amino se situenen un mateixpla, ambdistàncies i anglesfixos. · L’enllaçpeptídic té un comportament similar al d’unenllaç doble, és a dir, presenta una certarigidesa que immobilitza en un plaelsàtoms que el formen. · Elsenllaçospeptídicssónpolars, tendeixen a interactuar entre sí, i amb les cadeneslateralspolars, per a formar enllaçosd’hidrògen.

3. L’estructura de les proteïnes • Veurepág 80 ESTRUCTURA PRIMÀRIA • L’estructuraprimàriaés la seqüènciad’aminoàcids de la proteïna; per tant, ens indica quinsaminoàcidscomponen la cadena polipeptídica i l’ordre en què es trobenaquestsaminoàcids • La funciód’unaproteïnadepèn de la seqüència que tingui i de la forma que aquestaadopti • Totes les proteïnes presenten un extremN-terminal, en el qual es troba el primer aminoàcidambel seugrup amino lliure, i un extremC-terminal, en el qualestàsituat el darreraminoàcidamb el seugrupcarboxillliure • La seqüènciad’unaproteïnas’escriuenumerantelsaminoàcids des de l’extrem N-terminal fins al C-terminal H2N-Lys-Met-Ala-Arg-Met-Val-COOH

4. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA SECUNDÀRIA • L’estructurasecundàriaés la disposició de la seqüènciad’aminoàcids o estructura primària en l’espai • Els aminoàcids, a mesura que van sent enllaçats durant la síntesi de les proteïnes, i gràcies a la capacitatde girdelsseusenllaços, adquireixen una disposició espacial estable, l’estructurasecundària • A mésdelsenllaçospeptídicsque configuren l’estructuraprimàriad’unaproteïna, es possible que s’estableixininteraccions de tipuspontd’hidrogenentre grupspolars de diferentsaa de la cadena polipeptídica. Aquestsenllaços també contribueixen a que la proteïnaadopti una determinada estructura secundària • Hi ha tres tipusd’estructuressecundàries: hèlixa, hèlix del col·lagen i conformaciób

5. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA SECUNDÀRIA Hèlixa • L’estructurasecundària en hèlix a es forma quanl’estructuraprimàrias’enrotllahelicoïdalment sobre si mateixa. Aixòésdegut a la formaciód’enllaçosd’hidrogen entre l’oxigen del —C=O d’unaminoàcid i l’hidrogen del —NH— del quartaminoàcidque el segueix • L’hèlixés destrògirai presenta 3,6 aminoàcids cada volta • Cada aminoàcidforma enllaçosd’hidrògenambels que estan a l’espira superior i inferior, per la qualcosa l’estructuraésmoltestable • Elsgrups R estanorientatscapa l’exterior • Exemplesde proteïnesambaquesta estructura són les a-queratines de la pell, ungles, pèls,llana...

6. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA SECUNDÀRIA Estructura de l’hèlix del col·lagen • El col·lagenés una proteïnamoltabundantalsvertebrats: teixitconnectiu, ossos, tendons, pell, etc • Té una disposició en hèlix especial, mésallargada que l’hèlixa, a causa de l’abundància de prolina i hidroxiprolina. • L’hèlixés levògirai presenta3 aminoàcidsper volta • La prolina i lahidroxiprolinadificultenlaformació d’enllaçosd’hidrogen, per això aquesta hèlix és més laxa que l’hèlixa • Es forma una superhèlixdeguda a l’associació de tres hèlix, unides per mitjàd’enllaçoscovalents i enllaços febles de tipuspontd’hidrògen.

7. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA SECUNDÀRIA Conformaciób • En aquestadisposicióelsaminoàcids formen una cadena en forma de zig-zag, ja que no hiha enllaçosd’hidrogen que uneixenelsaminoàcidspròxims. • Si la cadena ambconformaciób es replega, es poden establirenIlaçosd’hidrogen entre elssegments, abansdistants, que han quedatpròxims. Aixòdónalloc a una làmina en zig-zag, molt estable, anomenadalàminab plegada • Aquestaestructura també es pot formar entre dos o méscadenespolipeptídiquesdiferents. • Elsgrups R estan per damunt o davallelsplans en zig-zag de la làmina plegada • Exemplesde proteïnes que presenten aquesta estructura: La b-queratina de la seda o fibroïnai moltesproteïnesglobulars presenten segmentsambconformacióbalternatsambd’altresd’estructurad’hèlixa

8. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA SECUNDÀRIA Conformaciób • En aquestadisposicióelsaminoàcids formen una cadena en forma de zig-zag, ja que no hiha enllaçosd’hidrogen que uneixenelsaminoàcidspròxims. • Si la cadena ambconformaciób es replega, es poden establirenIlaçosd’hidrogen entre elssegments, abansdistants, que han quedatpròxims. Aixòdónalloc a una làmina en zig-zag, molt estable, anomenadalàminab plegada • Aquestaestructura també es pot formar entre dos o méscadenespolipeptídiquesdiferents. • Elsgrups R estan per damunt o davallelsplans en zig-zag de la làmina plegada • Exemplesde proteïnes que presenten aquesta estructura: La b-queratina de la seda o fibroïnai moltesproteïnesglobulars presenten segmentsambconformacióbalternatsambd’altresd’estructurad’hèlixa

9. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA SECUNDÀRIA

10. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA TERCIÀRIA • Ésl’estructura que adopta a l’espail’estructurasecundària Estructura filamentosa • Si les cadenespolipeptídiquesestructurades a nivellsecundarimantenen la sevaordenaciósensemodificacionsposteriors. Es diu que les proteïnes presenten estructura terciàriafilamentosa o fibrosa. • Sónproteïnesinsolubles en aigua i dissolucions salines; per aixòsónidònies per exercirfuncionsesquelètiques • Les mésconegudessón el col.lagendelsossos i del teixitconjuntiu, la a-queratina del pèl, les plomes, les ungles, les banyes, etc., la queratina o fibroïna del fil de seda i de les teranyines, i l’elastina del teixitconjuntiu, que forma una xarxa deformable per la tensió Estructura globular • En freqüèncial’estructurasecundària es plega en una estructura tridimensional compacta, més o menysesfèrica, i diem que té estructura terciàriaglobular. • La conformació globular de les proteïnes en facilita la solubilitat en aigua i en dissolucionssalines. Això els permet fer funcions de transport, enzimàtiques. hormonals. etc. • Les conformacionsglobulars es mantenen estables per l’existènciad’enllaços entre elsradicalsR delsaminoàcids. Hi ha diversos tipusd’enllaços: a) Un de fort de tipus covalent, el pont disulfur b) Altres de febles, com els ponts d’hidrogen, les forces de Van der Waals, les interaccionsiòniquesi les interaccionshidròfobes.

11. L’estructura de les proteïnes ESTRUCTURA QUATERNÀRIA • Veurepàg. 82