9 les democr cies i l ascensi dels totalitarismes n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes PowerPoint Presentation
Download Presentation
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 6

9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes - PowerPoint PPT Presentation


  • 65 Views
  • Uploaded on

l’atur de molts assalariats l’ensorrament econòmic de la classe mitjana la por a l’extensió de la revolució bolxevic la humiliació nacional després de la PGM. El sistema democràtic. Noruega, Suècia, Dinamarca. el paper de la socialdemocràcia.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about '9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes' - tibor


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
9 les democr cies i l ascensi dels totalitarismes

l’atur de molts assalariats

  • l’ensorrament econòmic de la classe mitjana
  • la por a l’extensió de la revolució bolxevic
  • la humiliació nacional després de la PGM

El sistema democràtic

Noruega, Suècia, Dinamarca

el paper de la socialdemocràcia

9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

només va mantenir-se a

fou substituït per

degut a

França, GB, Suïssa, Bèlgica, Holanda

la formació de coalicions àmplies que aïllaven els partits radicals

degut a

Itàlia (1922)

Espanya (1923-29)

Portugal (1926)

Àustria i Alemània (1933)

Grècia (1936)

Espanya (1936-39)

règims autoritaris de caràcter conservador a força països

grans propietaris, l’exèrcit i l’església que es presentaven com a fre de les idees revolucionàries

recolzats per

com són

que és

el moviment polític italià fundat per Mussolini

la ideologia del feixisme

Hongria (1920)

Bulgària (1923)

Polònia i Lituània (1926)

Letònia i Estònia (1934)

Romania (1938)

una reacció violenta i autoritària contra l’expansió de la democràcia i el socialisme

i designa

9.1. Democràcies i dictadures a Europa

  • antidemocràcia
  • violència d’estat
  • exaltació del líder

l’àmbit polític

de manera que

l’àmbit econòmic

  • intervencionisme
  • autarquia

per

s’establia una mena de “cordó sanitari” al voltant de l’URSS

  • concepció de la societat dominada per elits i escollits
  • superació de divisions enquadrant tothom en organitzacions feixistes
  • component racista o ètnic

caracteritzat en

l’àmbit social

  • exaltació dels elements irracionals de la conducta humana
  • elogi de la força i la guerra i legitimitat de la violència

l’àmbit cultural

9 les democr cies i l ascensi dels totalitarismes1

La Itàlia del període

9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

la crisi de la postguerra

la pujada al poder de Mussolini

ve marcada per

un moviment vaguístic i d’ocupació de terres

passant per

moviment d’antics combatents i un programa populista i nacionalista

que era

caracteritzada per

va produir

Fascio di Combattimento (fundats el 1919)

agudització del problema agrari

  • programa: estat fort i política expansionista
  • suport: Cofindustria, exèrcit, alguns liberals
  • militants: malcontents socials i polítics

augment del cost de la vida i disminució dels salaris

Partit Nacional Feixista (1921)

el qual

seqüeles econòmiques

com ara

9.2. La Itàlia feixista (1922-1939) (1)

forta inestabilitat política

actes constants de violència

  • ocupació d’edificis oficials
  • no acceptació del rei de proclamar l’estat d’excepció (aconsellat pels militars)
  • dimissió del govern

reivindicacions nacionalistes revengistes

donat que

Marxa sobre Roma (8-X-1922)

va fer

alguns pensaven que la victòria no havia recuperat les terres italianes

petició del rei que formés govern

les acusacions de l’assumpte Matteotti

establiment d’una dictadura

arran de

i va fer que

un grup d’ardit i altres ocupessin Fiume per la força

9 les democr cies i l ascensi dels totalitarismes2

per

l’àmbit polític

La dictadura feixista

l’àmbit econòmic

per

la implantació d’un capitalisme d’Estat

9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

proteccionisme i tendència a l’autarquia

es caracteritza en

caracteritzat per

el PF s’dentificava amb l’Estat i Mussolini concentrava els poders executiu i legislatiu

totalitarisme i poder personal

orientació militarista

resultant

programes agraris, d’obres públiques i natalistes

un benefici per a l’oligarquia i una reducció del nivell de vida

els partits van prohibir-se (1926)

el govern nomenava les autoritats i va depurar l’administració

intervencionisme estatal

IRI (1933) (el 1939 posseïa el 45% de les accions cotitzades a borsa)

manca de llibertats polítiques

a través del

va crear una policia política (OVRA)

donat que

9.2. La Itàlia feixista (1922-1939) (2)

l’àmbit social

el Parlament i el Senat no tenien poder

substituïts per

manca de llibertats sindicals

els sindicats van prohibir-se

òrgan consultiu (Cambra dels Fasci i de les Corporacions)

un control estricte

per

corporacions (+ representants de l’Estat i del Partit, integraven el Consell Nacional de Corporacions)

van formar

l’educació

mitjançant

organitzacions diverses (política, sindical, jovenil...)

van signar els Pactes de Letran (1929)

corporacions, ON Balilla, ON Dopolavoro

suport de l’església

com ara

van fer campanyes de reivindicacions territorials i de conquestes colonials

els mitjans de comunicació antics i nous i la publicitat

militarisme i expansionisme

la creació d’emissores de ràdio i de Cinecittá

9 les democr cies i l ascensi dels totalitarismes3

el règim que va substituir l’Imperi després de l’abdicació del kaiser (1918)

és

La República de Weimar

9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

va viure

Lliga Espartaquista (1919)

diversos intents insurreccionals

recessió greu arran de la crisi de 1929

disminució de producció i augment de l’atur (6 milions el 1931)

com ara

va provocar

grups nacionalistes radicals (1920) i l’intent nazi de Munic (1923)

manca de recolzament (19 governs en 13 anys)

el pagament de deutes de guerra

difícil situació econòmica

inestabilitat governamental

degut a

degut a

va produir

millora i estabilitat relativa (1924-29)

esquadrons paramilitars (SA i SS), amenaces i violència, emblemes semblants als feixistes

arribada al poder del nazisme (NSDAP, Hitler)

9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (1)

utilitzant

  • inflació i depreciació
  • tancament d’empreses i atur
  • acabar amb la democràcia
  • odi al bolxevisme
  • antisemitisme
  • lideratge únic i fort
  • constuir un Gran Reich

ser nomenat canceller (1933)

proposava

després de

impagament del deute (1923)

arran de

va induir a

  • el recolzament conservador enfront el comunisme
  • el suport de grans industrials i financers

l’augment de vots en 1932

l’ocupació del Ruhr per part de França com a garantia

  • classes mitjanes, pagesos arruïnats i obrers aturats (30%)
  • militars i antics combatents

entre

9 les democr cies i l ascensi dels totalitarismes4

dictadura

va convertir-se en

El govern de Hitler

va promoure

una política econòmica

cercant la

9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

reactivació i conversió d’Alemanya en una potència

mijançant

  • pla quadriennal d’autoabastament econòmic (1936)
  • foment d’indústria de substitució
  • control de preus i salaris
  • plans d’obres

convocatòria de noves eleccions

  • prohibició de premsa i de reunió dels opositors
  • escorcolls i persecucions
  • suspensió de llibertats (després de l’incendi del Reichstag)

celebrades amb

va decidir

mitjançant

obtenció de plens poders

promulgar lleis sense necessitat de tràmits

dirigisme estatal per aconseguir l’autarquia econòmica

podia

assumpció de la presidència

després de

la mort d’Hindenburg (1934)

prioritat a la indústria pesant i militar

9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (2)

l’assassinat de dirigents de les SA (Nit dels Ganivets Llargs, 1934)

submissió del partit

resultant

  • gran augment de la producció (molt en equipament, poc en consum)
  • plena ocupació amb menys salari, més hores i drets sindicals suprimits
  • control de la inflació
  • paralització del comerç exterior

dissolució de partits i de sindicats, supressió de llibertats i de garanties individuals, depuració de l’administració, submissió del poder judicial, supressió del poder dels lander...

identificació entre partit i Estat, i participació de personatges com Goering (economia), Goebbels (propaganda), Himmler (repressió: SS i Gestapo)

  • acceleració de la concentració de capital
  • augment dels beneficis de les empreses monopolistes i dels bancs
  • millora lleu per a la classe mitjana
  • empitjorament dels treballadors

obertura de camps de concentració (el primer a Dachau el 1933,i al 1934 ja n’hi havia 50)

9 les democr cies i l ascensi dels totalitarismes5

va promoure

9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

la identificació de tota societat amb l’Estat

la cohesió social i ideològica

l’expansió territorial

per tal de

implantar un nou ordre a Europa basat en el domini germànic

impulsant

mitjançant

aconseguint

la nazificació de la vida institucional i quotidiana

la puresa racial del poble alemany

  • - depuració del sistema educatiu
  • nazificació de la ciència i la cultura
  • censura literària i artística
  • crema de llibres

construir un Gran Reich (amb tots els territoris de parla alemanya)

conquerir l’espai vital

creació del Ministeri de Cultura i Propaganda

  • mesures eugenèsiques
  • natalisme ari

mitjançant

també permès a

identificat amb

9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (3)

persecució dels jueus

normalitzar la cultura en un sentit racista i nacionalista

per tal de

oferia

adhesió de la joventut al nacionalsocialisme

  • Itàlia (Mediterrani)
  • GB (ultramar)

territoris eslaus

una explicació fàcil dels problemes

a través de

  • censura a escoles i llibres de text
  • foment d’organitzacions d’esbarjo i d’educació juvenil

a través de

a llarg termini

  • boicot als negocis (1933)
  • exclusió ciutadania alemanya i prohibició de matrimonis mixtes (1935)
  • distintiu obligatori (1938)
  • Nit de Cristalls Trencats

el domini del món enfront els EUA

una resistència passiva de les esglésies

una oposició interior molt feble