1 / 18

EL SIDA

EL SIDA. NOM: Natalia Villena Herrarte. CURS: 1r ESO. GRUP: B PROFESSORA: Montse Pons. DATA D’ENTREGA: 12/04/2010 IES Ernest Lluch i Martí. INDÉX. INTRODUCCIÓ.............. Pag 3 SIMPTOMES....................Pag 4,5,6,7,8,9,10,11,12. EPIDEMIOLOGIA............Pag 13.

tadita
Download Presentation

EL SIDA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. EL SIDA NOM: Natalia Villena Herrarte. CURS: 1r ESO. GRUP: B PROFESSORA: Montse Pons. DATA D’ENTREGA: 12/04/2010 IES Ernest Lluch i Martí.

  2. INDÉX INTRODUCCIÓ.............. Pag 3 SIMPTOMES....................Pag 4,5,6,7,8,9,10,11,12. EPIDEMIOLOGIA............Pag 13. DIAGNOSTIC.................Pag 14. PREVENCIÓ....................Pag 15. Webgrafía......................Pag 16.

  3. INTRODUCCIÓ La sida (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) és una malaltia infecciosa causada pel virusVIH,[1][2][3] que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i malalties de pronòstic clínic greu. . 3

  4. SIMPTOMES Els símptomes de la sida són principalment el resultat de trastorns que normalment no es desenvolupen en individus amb un sistema immunitari . La majoria d'aquestes malalties són infeccions causades per bacteris, virus, fongs i paràsits, que normalment són controlats pels elements del sistema immunitari que queden danyats pel VIH. 4

  5. SINTOMES 5

  6. INFECCIONS PULMONARS La pneumònia pneumocística (originalment coneguda com a pneumònia per Pneumocystis carinii i encara abreujada com a PCP, que significa Pneumocystis pneumonia) és relativament rara en les persones sanes i immunocompetents, però comuna en els individus infectats amb VIH. És causada per Pneumocystis jirovecii. Abans de l'arribada d'un diagnòstic, un tractament i una profilaxi rutinària eficaços als països occidentals, era una causa de mort immediata comuna. Als països en vies de desenvolupament encara és un dels primers indicis de sida en els individus no analitzats, tot i que generalment no es dóna a menys que el recompte de limfòcits CD4+ sigui de menys de 200 cèl·lules per µL de sang 6

  7. Infeccions gastrointestinals L' esofagitis és una inflamació del revestiment de l'extrem inferior de l'esòfag (el tub que va de la boca a l'estómac). En els individus infectats per VIH, això es deu normalment a infeccions fúngiques (candidiasi) o víriques (herpes simple 1). En casos rars, es pot deure a micobacteris. 7

  8. Afectacions neurològiques i psiquiàtriques La infecció per VIH pot provocar una sèrie de seqüelesneuropsiquiàtriques, o bé per infecció de l'ara vulnerable sistema nerviós per part d'organismes, o bé com a conseqüència directa de la pròpia malaltia.

  9. Manifestacions oftalmològi-ques 8

  10. Les manifestacions oftalmològiques' s'observen amb molta freqüència (del 30 al 70% dels malalts)[cal citació]. Aquestes inclouen:[cal citació] Microangiopatia conjuntival: és la més important.[cal citació] Són dilatacions i estrenyiments dels vasos de la conjuntiva (difícils de veure) amb microaneurismes. És més freqüent que s'alteri el segment anterior. Molluscumcontagiosum: malaltia vírica més freqüent a parpelles. Herpes zòster oftàlmic: pot produir una necrosi retiniana externa progressiva. Consisteix en una necrosi de la retina que comença a nivell perifèric fins que va confluint cap al centre "menjant-se" la retina. Causa lesions retinianes profundes, multifocals, blanc-groguenques. No hi ha inflamació intraocular. Sarcoma de Kaposi i carcinoma conjuntival. Microangiopatia retiniana: és l'alteració més freqüent a nivell de pol posterior. S'observen exsudats cotonosos i hemorràgies amb canvis microvasculars (telangièctasis, microaneurismes). Malgrat tot, generalment és asimptomàtica. Retinitis per citomegalovirus: és la infecció més freqüent[cal citació] en pacients amb sida i és la primera causa de ceguesa. Són característiques les lesions en flamarada (lesions blanc-groguenques que són àrees de necrosi) i també àrees d'hemorràgia. Típicament hi ha una escassa inflamació del vitri, per la qual cosa es pot veure bé el fons d'ull. 9

  11. Tumors i malignitats Els pacients amb infecció per VIH tenen una incidència significativament superior de diversos tipus de càncer. Això es deu principalment a la coinfecció amb un virus ADNoncogen, especialment el virus d'Epstein-Barr (VEB), l'herpesvirus humà 8 i el papil·lomavirus humà (PVH). 10

  12. Altres infeccions Els malalts de sida sovint desenvolupen infeccions oportunistes que es presenten amb símptomes no específics, especialment febre de baix grau i pèrdua de pes. Inclouen les infeccions per Mycobacteriumavium-intracellulare i citomegalovirus (CMV). El CMV pot causar colitis, com s'ha dit més amunt, i la retinitis per citomegalovirus pot causar ceguesa. La penicil·liosi deguda a Penicilliummarneffei és actualment la tercera infecció oportunista més comuna (després de la tuberculosi extrapulmonar i la criptococcosi) en els individus VIH positius de l'àrea endèmica del sud-est asiàtic.[ 11

  13. 12

  14. Epidemiologia Els primers casos de SIDA foren descrits a Los Angeles i a Nova York el 1981, i aquell mateix any moria a Catalunya el primer afectat per la síndrome. Des d'aleshores fins al juny del 1996 hom havia confirmat oficialment 1.300.000 casos acumulats en 193 països d'arreu del món, però l'OMS estima en uns 7,7 milions els casos reals, amb una gran incidència a l'Àfrica i el Sud-est asiàtic. A escala mundial, hom calculava en 24.000.000 els adults infectats i en 1.500.000 els nens arreu del món, i les infeccions diàries entorn de les 10 000. 13

  15. DIAGNOSTIC Els casos de SIDA es diagnostiquen quan el pacient presenta una malaltia indicativa d'una deficiència subjacent de la immunitat cel·lular sense que hi hagi cap altra causa que la justifiqui a més del VIH (diagnòstic per exclusió). Les malalties que pateixen més sovint els afectats per la síndrome són, en l'entorn europeu, la tuberculosi, les pneumònies per Pneumocystiscarinii, la toxoplasmosi cerebral, les diarrees (sobretot per Cryptosporidiumspp), la corioretinitis per Citomegalovirus, la infecció disseminada per micobacteris atípics i càncers com el sarcoma de Kaposi i els limfomes. El pronòstic de la síndrome és greu: la mortalitat acumulada era del 75% als dos anys, però des del 1996 aquesta xifra ha minvat arran de l'aparició de tractaments específics que retarden la progressió de la malaltia, tot i que no guareixen el malalt. 14

  16. PREVENCIÓ Per a evitar el contagi, és important no entrar en contacte amb el virus tenint en compte les vies de transmissió. Es consideren conductes de risc de contagi del VIH, les relacions sexuals amb penetració, anals, vaginals i orals, sense ús de preservatiu, l'exposició a mèdica davant d'un pacient infectat o compartir material de venopunció (p.ex: xeringues en consumidors de drogues), evitar l'alletament matern en cas de mares infectades i optar per parts amb en mares infectades. 15

  17. WEBGRAFÍA http://ca.wikipedia.org/wiki/Sida# 16

  18. FI 17

More Related