ESTUDI DELS ECOSISTEMES

1. ESTUDI DELS ECOSISTEMES Tema 5

2. El Medi ambient 1.1 Factors abiòtics 1.2 Factors biòtics El medi terrestre 2.1 Factors determinants del medi terrestre 2.2 Adaptacions al medi terrestre El medi aquàtic Factors determinants del medi aquàtic Adaptacions al medi aquàtic La biosfera. Conceptes

3. El sòl com a ecosistema El biòtop i la biocenosi La successió ecològica i la seva degradació Els ecosistemes espanyols Els ecosistemes de les Illes Balears Els espais protegits de les Illes Balears (TREBALL-EXPOSICIÓ) 7 grups de 3 i 3 grups de 4 Cada grup farà l’estudi d’un espai protegit: característiques, ubicació, quan es va protegir i per què... Es farà de manera que es pugui exposar a tota l’escola (murals: informació i fotografia)

4. Les relacions tròfiques Els nivells tròfics Les cadenes, xarxes i piràmides tròfiques Els paràmetres tròfics L’energia i matèria en els ecosistemes Els cicles biogeoquímics El cicle del Carboni El cicle del Nitrogen El cicle del fòsfor

5. El Medi ambient Def: conjunt de condicions ambientals que hi ha a un lloc i que els organismes hi poden interactuar. No tots els factors (condicions, paràmetres) ambientals afecten de la mateixa manera a totes les espècies, n’hi ha que ho faran negativament a unes però ho faran positivament a unes altres. Els factors que determinen la distribució i abundància d’una espècie s’anomena factors limitants (la salinitat, la llum,...).

6. Cada una de les espècies té uns marges tolerables per a cada un dels factors limitants, entre el mínim i el màxim, s’anomena zona de tolerància. • Dins la zona de tolerància hi ha una zona òptima, és la zona on les espècies viuen en les millors condicions, a mesura que ens feim enfora d’aquesta zona, no tots els individus poden sobreviure. • Els factors ambientals es poden classificar en: • Factors abiòtics • Factors biòtics

7. 1.1 Factors abiòtics Són els factors físics i químics del medi ambient, no solen ser estables de manera que varien i poden suposar canvis en els comportaments de les espècies i per tant suposar la seva supervivència. Aquests són:

9. 1.2 Factors biòtics • Aquests factors són aquells que determinen les relacions entre els ev. Aquestes són: • Intraespecífiques: són aquelles que es donen entre els individus d’una mateixa espècie • Interespecífiques: són aquelles que es donen entre individus de diferents espècies.

10. Intraespecífiques: són aquelles relacions que es donen entre els individus d’una mateixa espècie. Aquestes poden ser: • Competència: es dóna quan els individus de la mateixa espècie competeixen per l’alimentació, pel territori o bé per poder du a terme la reproducció

12. Associació familiar: formada per individus que estan emparentats. El seu objectiu és aconseguir protecció, com també la possibilitat d’aconseguir més aliment. Per exemple: gallines i un gall, lleones i un lleó,

13. Associació estatal: conjunt d’individus que viuen junts amb una jerarquia establerta, on hi ha grups de treball. És pròpia d’insectes com ara les abelles i les formigues.

14. Associació gregària: conjunt d’individus que viuen junts no necessàriament emparentats, com per exemple les gaseles, zebres, ovelles... Així i tot es pot establir qualque individu dominant, el qual té privilegis en l’alimentació i en la reproducció, com és el cas del llops i dels cavalls.

15. Associació colonial: conjunt d’individus que viuen junts i que solen provenir d’un mateix progenitor, com és el cas dels corals.

16. Interespecífiques: són aquelles relacions que es donen entre individus de diferents espècies. Aquestes poden ser: • Competència: es dóna quan els individus competeixen per l’alimentació, pel territori. De manera que es lluita per la supervivència.

17. Depredació:

18. Parsasitisme:

19. Inquilinisme:

20. Comensalisme:

21. Mutualisme:

22. Simbiosi:

23. El medi terrestre 2.1 Factors determinants del medi terrestre 2.2 Adaptacions al medi terrestre

28. El medi aquàtic • 3.1 Factors determinants del medi aquàtic • Els factors limitants del medi aquàtic són: • Llum: depenent de la existència o absència de llum condiciona el tipus d’organismes. La llum depèn de la transparència com de la profunditat. Tenint en compte aquesta darrera opció es poden establir dues zones: • - fòtica: zona on hi arriba la llum i que per tant és on hi ha una major biodiversitat. • -afòtica: zona on ja no hi arriba la llum i per tant hi ha uns organismes molt específics.

30. Temperatura: A causa de les propietats de l’aigua, la Tª sol ser estable. No hi ha grans oscil·lacions tèrmiques, però condiciona la quantitat d’oxigen i els corrents marins. • Salinitat: és la concentració de sals minerals dissoltes en l’aigua i és un dels factor limitant més exigents, ja que no totes les espècies s’han poguts adaptar a amplis marges de salinitat.

31. Quantitat d’oxigen: La seva concentració depèn de la superfície en contacte i de l’activitat fotosintètica, com també de la quantitat de corrents i de la Tª (com més fredes, més quantitat). • Pressió hidrostàtica: cada 10 m augmenta 1 atm. De manera que condiciona el metabolisme com la seva forma.

32. Viscositat: facilita que els organismes quedin suspesos en l’aigua i en dificulta el desplaçament.

33. Densitat: és la responsable que els organismes flotin. Segons com s’hagin adaptat a aquest factor, els organismes es poden classificar en: - Plàncton - Nècton: són aquells que es poden desplaçar. - Bentos: són aquells organismes que viuen fixos a un substrat.

34. Moviments de l’aigua: hi ha organismes que s’han adaptat millor als corrents, com és el cas de les truites de riu, que són capaces de mantenir-se a un mateix lloc malgrat els forts corrents dels rius.

35. 3.2 Adaptacions al medi aquàtic • Les diferents adaptacions al medi aquàtic són per tal de fer front als factors limitants: • Llum: els organismes fotosintètics es distribueixen depenent de l'espectre de radiació que poden absorbir, per això tenen uns pigments o uns altres, així que els qui tenen clorofil·la es troben més a la superfície, mentre que aquells que tenen pigment vermellós (les rodofícies) es troben a les profunditats.

36. També cal tenir en compte que els animals s’han hagut d’adaptar, de manera que n’hi ha que tenen la capacitat de realitzar bioluminescència.

37. Disponibilitat d’oxigen: la gran majoria estan adaptats a unes condicions amb oxigen, però n’hi ha d’altres que ho han fet a unes condicions anòxiques, de manera que hi ha algues i altres microorganismes que realitzen les seves funcions metabòliques en condicions reductores. Fins i tot hi ha grans organismes, com ara les balenes que tenen la capacitat d’emmagatzemar grans quantitats d’oxigen i així poder fer grans immersions.

39. Adaptació a la salinitat: és un dels grans factors limitants, no hi ha moltes espècies que s’hagin pogut adaptar als dos ambients, com és el cas del salmó, que és capaç de viure en aigua dolça i salada i això ho pot fer gràcies a processos d'osmosi.

40. Adaptacions a la densitat i viscositat: Per tal de poder nedar i desplaçar-se dins l’aigua, una de les adaptacions més evidents és aconseguir una forma fusiforme a fi de tenir una major hidrodinàmica, com també tenir unes extremitats en forma de pala a fi de desplaçar més quantitat d’aigua i així avançar. Per altra banda també posseeixen una bufeta natatòria que els permet adaptar-se als diferents canvis de pressió, com a conseqüència de la profunditat. En el cas de les algues n’hi ha que tenen unes vesícules d’aire que les permet surar i aconseguir més llum.

42. Adaptacions als corrents d’aigua: en el cas de les algues solen tenir unes tiges flexibles, que en cas de forts corrents no es puguin trencar. Mentre que en el cas del bentos, solen tenir formes planes, a fi de presentar menor resistència, o bé tenen unes ventoses.

43. La biosfera. Conceptes • Def: conjunt de tots els organismes presents a la Terra. • Per poder-la estudiar s’han de tenir en compte: • Els organismes no viuen aïllats, de manera que s’ha d’estudiar tenint en compte el seu entorn i les relacions que hi puguin haver. • La distribució dels organismes no és uniforme, sinó que depèn de les condicions ambientals. De manera que formen unitats anomenades ecosistemes.

44. Def ecosistema: conjunt d’éssers vius que habiten en un determinat lloc, tenint en compte les relacions que hi pugui haver entre ells i el seu medi. El conjunt de tots els ecosistemes es podria anomenar ecoesfera. Llavors la ciència que estudia els ecosistemes (la seva composició i funcionament) s’anomena ecologia.

46. En general els ecosistemes tenen dos components: • Biòtop: és la part inert (inorgànica) de l’ecosistema. Llavors els factors que el determinen són: la llum, la humitat, la Tª... Tots ells formen els factors abiòtics.

47. Biocenosi: és el conjunt de tots els éssers vius de l’ecosistema. Es diu que forma els factors biòtics. • Def ecotò: és la zona que es troba entre dos ecosistemes i es diu que és una zona amb una gran biodiversitat, ja que s’hi poden trobar organismes que pertanyen als dos ecosistemes adjunts.

48. Def bioma: conjunt d’ecosistemes que són semblants i ocupen una gran extensió de terreny.

49. Hàbitat: és el lloc on viu un determinat organisme. Pot ser de dimensions reduïdes, com un gorg de torrent, com extensions d’hectàrees, territori de sabana per a un guepard. • Els hàbitats no són exclusius d’una determinada espècie, sinó que un mateix hàbitat pot ser compartit amb vàries espècies.

50. Nínxol ecològic: és la funció que realitza una espècie dins un ecosistema. • No és un espai físic, de manera que per poder-ho estudiar s’ha de tenir en compte els factors abiòtics com les relacions que té amb les altres espècies de l’ecosistema. • es diu que una mateixa espècie pot ocupar diferents nínxols ecològics a regions diferents, depenent de l’aliment, hàbits de vida... Això és el cas d’aquelles espècies que tenen diferents fases en el seu cicle vital, com per exemple les papallones.