1 / 11

A daptacions al C anvi C limàtic en l’ Ú s de l’ A igua

A daptacions al C anvi C limàtic en l’ Ú s de l’ A igua. 29 de setembre 2008 12h Sala de Juntes La Pedrera. el projecte.

shadi
Download Presentation

A daptacions al C anvi C limàtic en l’ Ú s de l’ A igua

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua 29 de setembre 2008 12h Sala de Juntes La Pedrera

  2. el projecte El projecte ACCUA avaluarà la vulnerabilitat territorial del litoral mediterrani a Catalunya davant els principals efectes del canvi climàtic relacionats amb la disponibilitat d’aigua. Alhora, establirà les opcions d’adaptació per donar-hi resposta. ACCUA és un projecte de tres anys de durada, finançat per l'Obra Social de Caixa Catalunya amb una dotació de gairebé 700.000 € i compta amb la participació de 4 grups de recerca d’àmbits científics diversos.

  3. emmarcament: el canvi climàtic al mediterrani El litoral mediterrani pot esdevenir una de les zones europees més vulnerables al canvi climàtic. Així ho apunten nombrosos estudis científics que coincideixen en predir múltiples impactes potencials en aquesta àrea, especialment associats a l’increment de temperatura i als canvis en les precipitacions.

  4. grups de recerca participants CREAF (UAB) Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Investigadors principals: Javier Retana i Jaume Terradas Coordinació tècnica del projecte: Eduard Pla i Joan A. López-Bustins GHS/UPC Grup d’Hidrologia subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya Investigador principal: Lucila Candela ETC/LUSI (EEA) European Topic Centre / Land Use and Spatial Information European Environment Agency Investigadors principals: Roger Milego i Jaume Fons IRTA Departament d’Horticultura Ambiental. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Investigador principal: Robert Savé

  5. l’àrea d’estudi: 3 conques pilot a Catalunya L’estudi es concreta a nivell de conca hidrogràfica. S’estudiaran tres àrees que es caracteritzen per ser conques relativament reduïdes i d’una superfície similar: el Fluvià, la Tordera i el Siurana. Són representatives de diferents condicions tant físiques (climatologia, coberta forestal, relleu…) com humanes (activitats econòmiques, urbanisme, població…) de Catalunya. En general, són conques on hi conflueixen diferents demandes.

  6. 973 km2 la Garrotxa 63% l’Alt Empordà 15% el Pla de l’Estany 12% el Ripollès 8% Osona 1% el Baix Empordà 1% 40 municipis* (58) 46.814 habitants** 48 hab./ km2 l’àrea d’estudi el Fluvià 865 km2 la Selva 63% el Vallès Oriental 26% el Maresme 9% Osona 2% 27 municipis* (45) 117.221 habitants** 136 hab./ km2 la Tordera 615 km2 el Priorat 77% el Baix Camp 11% la Ribera d’Ebre 9% la Conca de Barberà 3% 32 municipis* (47) 5.588 habitants** 9 hab./ km2 el Siurana Total 2.453 km2(8% de la superfície total de Catalunya) Total 169.623 habitants (3% de la població total de Catalunya) * ≥25% del territori del municipi dins la conca o el territori municipal representi ≥1% del territori de la conca (entre parèntesi són el nombre total de municipis que tenen part del seu territori municipal dins la conca, tot i que en alguns casos sigui <1% del territori total del municipi) ** Cens del 2001 (Font: Institut Nacional d’Estadística) Nota: el potencial de població és més elevat ja que aquí no s’han comptabilitzat la població derivada de segones residències i del turisme en general.

  7. el clima actual el Fluvià 977 mm Catalunya seca Catalunya humida 13 ºC Temp mitjana anual el Siurana 589 mm la Tordera 819 mm 14 ºC 13 ºC Càlculs a partir de l’Atles Climàtic Digital

  8. els usos del sòl Boscos: 66% Altra vegetació natural: 6% Agricultura: 23% (36% de regadiu) Urbà: 1% el Fluvià Boscos: 63% Altra vegetació natural: 13% Agricultura: 12% (23% de regadiu) Urbà: 7% la Tordera Boscos: 38% Altra vegetació natural: 39% Agricultura: 23% (vinya, olivera i avellaners) Urbà: 0,3% el Siurana Font: CORINE Land Cover 2000

  9. Medi físic Usos socials Medi natural l’aproximació d’ACCUA: innovacions El projecte presenta innovacions metodològiques importants respecte estudis previs sobre canvi climàtic a Catalunya Integració multidisciplinar Per la seva naturalesa, ACCUA és un projecte integrador d’informació provinent de diferents àmbits i disciplines, com ho mostren els grups participants. Escala de treball La predicció de vulnerabilitats al canvi climàtic global fins al nivell de detall de conques hidrogràfiques és un repte important i pioner en aquest àmbit científic a Catalunya.

  10. l’aproximació d’ACCUA: metodologia Es tracta fonamentalment d’un projecte predictiu: cap on anirà el clima? Què passarà amb la disponibilitat i demanda d’aigua? Per això, farem servir aquestes eines, aplicades a les zones d’estudi: Escenaris La projecció futura de la vulnerabilitat s’haurà de basar en un rang d’escenaris de valors que poden prendre algunes variables rellevants, siguin climàtiques o socioeconòmiques. Una aproximació inicial d’aquests escenaris seria l’adaptació a la nostra escala de treball dels escenaris previstos pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Indicadors Una tasca important en la fase d’anàlisi del projecte és el desenvolupament d’un conjunt d’indicadors territorials relacionats amb el grau d’impacte al canvi climàtic, la sensibilitat al canvi i la capacitat d’adaptació dels ecosistemes. Models Una eina essencial en l’avaluació de la vulnerabilitat és l’ús de models. Els models causals descriuen els factors implicats en la vulnerabilitat, així com la força i la forma de les seves interaccions. Els models ens permeten projectar canvis en els indicadors seleccionats i, d’aquesta manera, quantificar la vulnerabilitat.

  11. alguns resultats esperats... • L’elaboració de mapes de zones naturals i agrícoles vulnerables. • La confecció d’un model de disponibilitat d’aigua en el sòl i recursos superficials i subterranis (afectació a rius i aqüífers) aplicat a diversos escenaris, que permetrà elaborar una cartografia de les zones del territori més vulnerables a crescudes, inundacions i sequeres. • Identificació de les zones de major risc, relacionades amb l’aigua o la seva manca per als sistemes naturals, la població i les infraestructures. • Orientació dels canvis recomanables en les polítiques agrícoles, hidrològiques i de gestió del medi natural. • ...el plantejament d’aquestes preguntes ens ha de permetre realitzar un informe amb una sèrie de recomanacions que permetin que la població s’adapti a aquests canvis i així poder mitigar els efectes del canvi climàtic.

More Related