les monarquies autorit ries l poca dels reis cat lics n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
LES MONARQUIES AUTORITÀRIES: L’ÈPOCA DELS REIS CATÒLICS PowerPoint Presentation
Download Presentation
LES MONARQUIES AUTORITÀRIES: L’ÈPOCA DELS REIS CATÒLICS

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 63

LES MONARQUIES AUTORITÀRIES: L’ÈPOCA DELS REIS CATÒLICS - PowerPoint PPT Presentation


  • 108 Views
  • Uploaded on

LES MONARQUIES AUTORITÀRIES: L’ÈPOCA DELS REIS CATÒLICS. 1. LES MONARQUIES AUTORITÀRIES.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'LES MONARQUIES AUTORITÀRIES: L’ÈPOCA DELS REIS CATÒLICS' - rusty


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
slide3

Durant l’edat mitjana els monarques tenien un poder limitat: la noblesa i l’Església exercien el poder dins les seves senyories i les ciutats tenien furs específics. En el s. XV es va iniciar un llarg procés d’integració territorial dels antics regnes i senyories en què els poders de la noblesa, l’Església, els municipis i les corts es van anar afeblint lentament en benefici de l’autoritat reial. D’aquesta manera van aparèixer les monarquies autoritàries, que es considera que són el germen de l’estat modern.

slide4

Durant l’edat mitjana els monarques tenien un poder limitat: la noblesa i l’Església exercien el poder dins les seves senyories i les ciutats tenien furs específics. En el s. XV es va iniciar un llarg procés d’integració territorial dels antics regnes i senyories en què els poders de la noblesa, l’Església, els municipis i les corts es van anar afeblint lentament en benefici de l’autoritat reial. D’aquesta manera van aparèixer les monarquies autoritàries, que es considera que són el germen de l’estat modern.

Una monarquia autoritària, encara que és forta, no és absoluta en el sentit que el rei té un poder il·limitat, però sí que serà un precedent, ja que les monarquies autoritàries aniran evolucionant cap a monarquies absolutes.

slide5

Durant l’edat mitjana els monarques tenien un poder limitat: la noblesa i l’Església exercien el poder dins les seves senyories i les ciutats tenien furs específics. En el s. XV es va iniciar un llarg procés d’integració territorial dels antics regnes i senyories en què els poders de la noblesa, l’Església, els municipis i les corts es van anar afeblint lentament en benefici de l’autoritat reial. D’aquesta manera van aparèixer les monarquies autoritàries, que es considera que són el germen de l’estat modern.

Una monarquia autoritària, encara que és forta, no és absoluta en el sentit que el rei té un poder il·limitat, però sí que serà un precedent, ja que les monarquies autoritàries aniran evolucionant cap a monarquies absolutes.

slide6

Els canvis en les idees polítiques també van enfortir el poder dels monar-ques. Un dels pensadors que va exercir més influència va ser Maquiavel, que va defensar en la seva obra El Príncep que els monarques podien dur a terme accions amorals si aquestes eren en benefici de l’estat. El seu pensament ha quedat resumit amb la frase “el fi justifica els mitjans”.

slide7

Els canvis en les idees polítiques també van enfortir el poder dels monar-ques. Un dels pensadors que va exercir més influència va ser Maquiavel, que va defensar en la seva obra El Príncep que els monarques podien dur a terme accions amorals si aquestes eren en benefici de l’estat. El seu pensament ha quedat resumit amb la frase “el fi justifica els mitjans”.

els reis van anar concentrant el poder i per aconseguir ho van utilitzar diversos instruments1
Els reis van anar concentrant el poder, i per aconseguir-ho van utilitzar diversos instruments:

• La unificació territorial, gràcies a polítiques d’unions matrimonials o per mitjà de la guerra.

• Una burocràcia independent i cada vegada més professionalitzada, capaç d’executar les ordres del rei a gairebé tot el territori.

• La diplomàcia, que es va convertir en l’instru-ment de les relacions internacionals. Així, els monar-ques van començar a enviar ambaixadors permanents a altres estats.

• Uns impostos ordinaris que no havien de ser aprovats per les corts o els parlaments.

• Un exèrcit poderós, constituït bàsicament per mercenaris.

slide10

Els monarques moderns van recórrer sovint a la contractació de tropes mercenàries per consolidar el seu poder. Entre aquestes va destacar la figura dels condottieri, caps militars que eren llogats, amb la seva partida de mercenaris, pels reis que els pagaven més bé. De vegades, els condottieri canviaven de bàndol en plena batalla si l’adversari els oferia més diners.

Verrochio, El Condottiero Bartolomeo Colleoni, 1480-1488

slide12

CASTELLA

LA CORONA D’ARAGÓ

L’evolució dels principals regnes peninsulars durant el segle XV es va caracteritzar pels constants conflictes socials i polítics.

Pel que fa a la Corona d’Aragó la major part del s. XV també va transcórrer de manera turbulenta. Joan II, el pare de Ferran el Catòlic, delerós d’augmentar el seu poder, va intervenir en els greus conflictes socials de Catalunya actuant d’una manera autoritària. Es va enfrontar a un sector de la noblesa i al seu primer fill, Carles de Viana. Quan Carles va morir sobtadament l’any 1461, la sospita que va ser emmetzinat va generar una protesta popular molt forta. És lògic que la principal pre-ocupació de Ferran en arribar al tron l’any 1479 fos la pacificació dels seus regnes.

La història política de Castella al llarg del s. XV va estar marcada per les revoltes contínues de la noblesa i per la feblesa dels reis, que van deixar el govern en mans dels seus favorits. Quan va morir Enric IV el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana, que també tenia el suport de Portugal, i els de la seva germana Isabel, que pertanyia a la família Trastàmara i estava casada des del 1469 amb Ferran d’Aragó. Finalment,Isabel va ser confirmada reina de Castella després d’una costosa guerra civil l’any 1479.

slide14

Com hem comentat anteriorment, el 1469 es van casar Ferran, fill de Joan II d’Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. El 1474 Isabel va ser nomenada reina de Castella i el 1479 Ferran va succeir el seu pare al tron d’Aragó, de manera que les dues corones es van unir. Es va crear una nova entitat política: la Monarquia Hispànica. Però aquesta unió va ser tan sols dinàstica, ja que la Corona de Castella i la d’Aragó es van mantenir clarament separades i cada una va conservar les seves pròpies fronteres, les monedes, les lleis i les institucions.

slide16

Quins instruments van utilitzar les monarquies europees per enfortir l’autoritat del poder reial?

  • 2)Què significa que la unió de les corones de Castella i Aragó va ser només una unió personal?
  • 3)Com va accedir Isabel al tron de Castella? I Ferran al d’Aragó?
  • Respon aquestes preguntes:
slide18

1) Abraçar tots els àmbits possibles: seguretat, justícia, hisenda, etc.

2) Apartar la noblesa i el clergat del poder, de manera que els membres d’aquestes institucions serien ara escollits pels reis.

Ferran i Isabel es proposaren imposar als seus Estats l’autoritat reial per damunt de qualsevol altre poder (noblesa i Església). Així, els anys del seu regnat són considerats l’inici de la monarquia autoritària. Per aconseguir aquest objectiu els Reis Catòlics van crear una sèrie d’institucions que havien de complir dos requisits bàsics:

Però el resultat d’aquests esforços va ser diferent a Castella, on l’autoritarisme monàrquic triomfà plenament, i a la Corona d’Aragó, on Ferran no va poder retallar com hagués desitjat el poder que tenien la noblesa i els burgesos rics de Barcelona.

slide19

CASTELLA

Després de la guerra civil, a Castella hi havia una situació d’anarquia i de desordre fruit bàsicament de tres motius:

Davant d’això, els reis es van presentar com els únics que podien garantir la pau i la seguretat. Amb aquesta finalitat van crear la Santa Hermandad, una guàrdia ru-ral encarregada de perseguir i atrapar els bandits, i van nomenar els corregidors, uns funcionaris encarregats d’imposar les decisions dels monarques a les ciutats. També van crear la Reial Audiència per fer més eficaç la justícia i assegurar-se’n el control.

– Els bandits que proliferaven cada vegada més al camp.

– A les ciutats diferents bàndols es disputaven el poder.

– Els nobles esgrimien les seves diferències a través de guerres privades.

slide20

CASTELLA

1) Van deixar d’atorgar territoris a la noblesa.

2) Els nobles van deixar d’assessorar la mo-narquia en política, una tasca que a partir d’ara farien els Consells, formats per juristes escollits i pagats pels Reis.

3) El nou exèrcit el van formar els mercenaris, en lloc dels nobles.

4) Es va crear la Comptadoria Reial d’Hisenda, que recaptava impostos per a la monarquia, la qual va deixar de rebre diners de la noblesa.

Els Reis Catòlics també van emprendre una operació política de gran envergadura: la submissió dels nobles a la seva autoritat. Es tractava de reduir el poder econòmic i polític de la noblesa tot creant una sèrie d’institucions per substituir la feina que històricament havia desenvolupat aquest estament. Entre altres mesures:

slide21

CATALUNYA

1) Dictà la Constitució de l’Observança, on es fi-xava l’obligació del monarca de governar segons les lleis del Principat, al contrari que a Castella on es va aconseguir frenar el poder dels nobles i es va reconèixer a la reina el poder de legislar.

2) Es van mantenir les institucions tradicionals, com la Generalitat i el Consell de Cent. Es confir-mava així el sistema pactista de govern, segons el qual el poder del rei depenia d’un “pacte” amb els grups més rics i poderosos de cada regne.

El model de monarquia autoritària de Castella no es va poder imposar a Catalunya. En arribar al tron Ferran II, la corona catalanoaragonesa sortia d’una cruenta guerra civil (1462-1472). Aquesta havia enfrontat Joan II, que volia imposar l’autoritat reial per sobre de les institucions, amb les classes dirigents del Principat. Per tal de pacificar el país, Ferran va fer un seguit de reformes:

slide22

CATALUNYA

1) Va crear dues institucions noves, el Consell d’Aragó, per assessorar-lo, i el càrrec de Virrei, per substituir-lo en les seves absències. Es trac-tava, en realitat, que la noblesa deixés d’assesso-rar la monarquia i de crear un organisme no sotmès a cap institució del Principat.

2) Per tal de posar fi als enfrontaments entre les classes privilegiades pel control de les institu-cions, va instaurar el règim d’insaculació.

Ara bé, amb molta habilitat Ferran prengué també una sèrie de mesures aparent-ment destinades a pacificar el país però que en realitat reforçaven la seva autoritat.

slide24

Per garantir l’ordre i la seguretat es va crear la Santa Hermandad.

  • Els enfrontaments entre nobles i les guerres civils eren freqüents a la Corona de Castella.
  • El monarca es deixava influir per la noblesa en les seves decisions.
  • L’exèrcit tenia caràcter feudal i l’integrava la cavalleria, formada per la noblesa i els seus vassalls.
  • Els monarques concedien territoris i privilegis a la noblesa i a l’alt clergat.
  • El rei prenia les decisions de manera personal tot i que l’assessorava un conjunt de Consells, integrats per experts en els diferents temes de l’Estat.
  • Els monarques van organitzar un exèrcit format per infanteria i artilleria, integrades per soldats mercenaris.
  • El rei recaptava els seus propis impostos sense rebre diners a través de la noblesa.
  • El monarca es deixava influir per la noblesa en les seves decisions.
  • L’exèrcit tenia caràcter feudal i l’integrava la cavalleria, formada per la noblesa i els seus vassalls.
  • Els monarques concedien territoris i privilegis a la noblesa i a l’alt clergat.
  • El rei prenia les decisions de manera personal tot i que l’assessorava un conjunt de Consells, integrats per experts en els diferents temes de l’Estat.
  • Els monarques van organitzar un exèrcit format per infanteria i artilleria, integrades per soldats mercenaris.
  • El rei recaptava els seus propis impostos sense rebre diners a través de la noblesa.
  • Els nobles administraven justícia a les seves senyories i fins i tot podien dictar la sentència última i definitiva.
  • Els monarques es reservaven el dret a dictar l’última sentència a l’administració de justícia.
  • Et proposem deu frases: cinc d’elles són resums de situacions i formes de poder medievals; les altres cinc són situacions i formes de govern pròpies de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics. Escriu cadascuna de les frases a la columna que li correspongui, segons si és anterior al regant dels Reis Catòlics (Edat Mitjana) o si és pròpia del seu regnat i de la monarquia autoritària (Edat Moderna):
slide26

Com van aconseguir els Reis Catòlics imposar la monar-quia autoritària a Castella?

  • En què consistia el sistema pactista de govern de la Corona d’Aragó?
  • Respon aquestes preguntes:
slide27

5. POLÍTICA INTERIOR

L’EXPANSIÓ PENINSULAR

slide28

La conquesta del regne musulmà de Granada. Al llarg de deu anys l’exèrcit dels Reis Catòlics va mantenir una dura lluita contra el regne de Granada. Aquesta guerra es va acabar el 2 de gener de 1492 amb l’ocupació d’aquesta ciutat.

El 1515, sent Ferran regent de Castella, els seus exèrcits, aprofitant que Castella estava en guerra contra França, van envair el regne de Navarra, aliat dels francesos, i el van incorporar a la Monarquia Hispànica.

Una de les fites d’Isabel i Ferran va ser aconseguir la unificació dels territoris peninsulars sota l’autoritat reial. Per tal d’aconseguir-ho van desenvolupar una intensa activitat bèl·lica, els principals fets de la qual van ser aquests:

Francisco Pradilla, La rendició de Granada

slide29

5. POLÍTICA INTERIOR

LA UNIFORMITAT RELIGIOSA

slide30

Anònim, Mare de Déu dels Reis Catòlics,c. 1492

Els Reis Catòlics van imposar la unitat religiosa com una forma més d’unificar els seus regnes i incrementar l’autoritat sobre els assumptes eclesiàstics. Per aconseguir-la es va reforçar el Tribunal de la Inquisició, fundat el 1478. Aquest s’encarregava de vetllar pel manteniment de la puresa de la fe i de perseguir els heretges i els falsos conversos.

slide31

Els Reis Catòlics van imposar la unitat religiosa com una forma més d’unificar els seus regnes i incrementar l’autoritat sobre els assumptes eclesiàstics. Per aconseguir-la es va reforçar el Tribunal de la Inquisició, fundat el 1478. Aquest s’encarregava de vetllar pel manteniment de la puresa de la fe i de perseguir els heretges i els falsos conversos.

slide32

Anònim, Mare de Déu dels Reis Catòlics,c. 1492

Es va instar els jueus a con-vertir-se al catolicisme, i els qui no ho van fer van ser perseguits i, finalment, el 1492 van ser expulsats d’Espanya.

Als musulmans de Granada se’ls va garantir el manteniment de la seva religió i els seus costums. Però a partir del 1499 es van impulsar els bateigs obligatoris, la qual cosa va provocar l’aparició de moriscos (mu-sulmans batejats). Finalment, el 1502 s’obligà tots els musulmans de Castella a batejar-se o exiliar-se.

slide33

Segons aquest edicte, la presència dels jueus a la Península Ibèrica era un fet molt negatiu perquè en relacionar-se amb els cristians feien que aquests renunciessin a les seves creences.

Per aquest motiu, ja se’ls havia separat de la resta de la població i se’ls obligava a viure en determinats sec-tors controlats a través del Tribunal de la Inquisició.

Però com que totes aquestes mesures van ser conside-rades insuficients, es va decidir la seva expulsió definitiva el juliol de 1492.

slide34

Més que una opció, el bateig dels musulmans en època dels Reis Catòlics va ser una obligació, ja que, en cas que no volguessin, se’ls amenaçava amb l’exili.

Els bateigs van ser impulsats des de 1499, però a partir del 1502 tots els musulmans de Castella van ser obligats a batejar-se davant l’amenaça de l’expulsió. Aquests, després d’haver rebut aquest sagrament, van ser anomenats moriscos.

Aquesta mesura s’ha d’entendre en el marc de la política d’uniformitat religiosa que van endegar els Reis Catòlics amb l’objectiu de garantir la presència única del catolicisme a la península.

slide36

5. POLÍTICA INTERIOR

EL REDREÇAMENT DE L’ECONOMIA CATALANA

slide37

En primer lloc va intentar acabar amb el malestar dels pagesos. Els nobles, que havien vist disminuir les seves rendes de manera paral·lela a la crisi, van intentar recuperar el control feudal de la població rural exigint el compliment dels drets anomenats mals usos, especialment el pagament d’una quantitat de diners per alliberar-se de l’adscripció a la terra (remença). Ferran va abolir els mals usos l’any 1486 en la sentència arbitral de Guadalupe. Malgrat tot, no els alliberà de pagar les rendes i van seguir sotmesos a la justícia senyorial. A més, tal com ja hem estudiat, l’estructura de la societat era estamental i els pagesos continuaren formant part del grup dels no privilegiats.

A la Corona d’Aragó la burgesia urbana era més nombrosa que a Castella, gràcies a la tradició manufacturera i comercial de les seves ciutats. Així, doncs, es promulga-ren lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures de Catalunya (Redreç de la Mercaduria). Entre aquestes, es posaren forts aranzels a la importació de teixits de llana a fi d’estimular les manufactures locals. Tanmateix, l’economia de la Corona d’Aragó no va aconseguir recuperar l’esplendor medieval. L’impuls del comerç atlàntic, a partir dels grans descobriments, va donar a Castella la supre-macia econòmica durant tota l’edat moderna.

La crisi de la baixa edat mitjana havia reduït la població de la Corona d’Aragó i n’havia afeblit l’economia comercial, sobretot a Catalunya. Per intentar sortir de la crisi, Ferran va propiciar mesures a fi de revitalitzar l’economia.

Dibuix que il·lustra un atemptat remença contra Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic

slide38

5. POLÍTICA INTERIOR

CASTELLA: UNA ECONOMIA RAMADERA

slide39

Els grans ramats d’ovelles eren propietat de la noblesa castellana, que va pressio-nar la monarquia per tal que protegís la ramaderia en detriment de l’agricultura. Així, es promulgaren lleis que beneficiaven la poderosa Mesta, l’organització que agrupava els ramaders castellans. La conseqüència va ser una reducció de l’espai conreable, amb la qual cosa es van haver d’importar cereals per la consum de la població. En contrapartida als privilegis concedits per la monarquia a la Mesta, la noblesa ramadera va correspondre amb importants ajudes financeres a la Corona.

Durant el regnat dels Reis Catòlics l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovelles merines. Aquesta llana, de gran qualitat, era exportada cap a Flandes i cap a Anglaterra a través dels ports del Cantàbric.

Isabel la Catòlica

slide41

Quina era la principal activitat econòmica de la Corona de Castella al s. XVI?

  • Quina evolució econòmica va seguir la Corona d’Aragó? Quines reformes es van dur a terme per redreçar l’economia?
  • Respon aquestes preguntes:
slide43

En general, les monarquies autoritàries van portar a terme una política internacional força agressiva, destinada a augmentar els territoris i les rendes. Aquest tipus de política també es va donar en el cas dels Reis Catòlics, els quals van tenir dos objectius primordials:

slide44

En general, les monarquies autoritàries van portar a terme una política internacional força agressiva, destinada a augmentar els territoris i les rendes. Aquest tipus de política també es va donar en el cas dels Reis Catòlics, els quals van tenir dos objectius primordials:

• la creació d’una xarxa d’aliances.

• l’expansió territorial.

slide45

6. LA POLÍTICA INTERNACIONAL

LA POLÍTICA D’ENLLAÇOS MATRIMONIALS

slide46

L’aliança amb Anglaterra es va concretar en el matrimoni de la princesa Caterina amb Artur, príncep hereu de la corona anglesa, i quan aquest va morir, amb el seu germà el rei Enric VIII.

Pel que fa al Sacre Imperi, el príncep Joan i la seva ger-mana Joana es van casar amb Margarida i Felip, fills de Maximilià d’Àustria i Ma-ria de Borgonya.

L’acostament cap a Portugal es va aconseguir per mitjà dels matrimonis de Maria i d’Isabel amb els hereus al tron Portuguès.

Seguint la política de la Corona d’Aragó en èpoques anteriors, els Reis Catòlics també van prestar una atenció especial a Itàliai al nord d’Àfrica.

Els Reis Catòlics van utilitzar els seus fills per tancar pactes amb Anglaterra, Portugal i el Sacre Imperi amb l’objectiu d’aïllar el seu màxim rival a Europa: França.

slide47

6. LA POLÍTICA INTERNACIONAL

L’OCUPACIÓ DEL SUD D’ITÀLIA

slide48

El rei Ferran va dirigir les relacions internacio-nals de Castella i Aragó amb la idea de convertir els seus Estats en una gran potència política i militar a la Mediterrània.

slide49

El rei Ferran va dirigir les relacions internacio-nals de Castella i Aragó amb la idea de convertir els seus Estats en una gran potència política i militar a la Mediterrània.

El primer objectiu d’aquesta política va ser ocupar el regne de Nàpols, que des del rei Alfons el Magnànim estava vinculat a la Corona d’Aragó. Però al final del s. XV, per motius d’herència, els reis de França van intentar conquerir aquest regne.

slide50

El rei Ferran va dirigir les relacions internacio-nals de Castella i Aragó amb la idea de convertir els seus Estats en una gran potència política i militar a la Mediterrània.

El primer objectiu d’aquesta política va ser ocupar el regne de Nàpols, que des del rei Alfons el Magnànim estava vinculat a la Corona d’Aragó. Però al final del s. XV, per motius d’herència, els reis de França van intentar conquerir aquest regne.

Ferran no podia permetre aquesta intromissió i esclatà la guerra entre les tropes castellanes i aragone-ses, d’una banda, i les franceses de l’altra. El resultat de la guerra va ser favorable a Ferran, que el 1504 incorporà el regne de Nàpols als seus Estats.

slide51

El rei Ferran va dirigir les relacions internacio-nals de Castella i Aragó amb la idea de convertir els seus Estats en una gran potència política i militar a la Mediterrània.

El primer objectiu d’aquesta política va ser ocupar el regne de Nàpols, que des del rei Alfons el Magnànim estava vinculat a la Corona d’Aragó. Però al final del s. XV, per motius d’herència, els reis de França van intentar conquerir aquest regne.

Ferran no podia permetre aquesta intromissió i esclatà la guerra entre les tropes castellanes i aragone-ses, d’una banda, i les franceses de l’altra. El resultat de la guerra va ser favorable a Ferran, que el 1504incorporà el regne de Nàpols als seus Estats.

slide52

6. LA POLÍTICA INTERNACIONAL

LES CONQUESTES DEL NORD D’ÀFRICA

slide53

Els Reis Catòlics també van intentar controlar el nord d’Àfrica i van intervenir als actuals territoris de Marroc i Algèria. Els barbarescos, que habitaven aquesta zona, acostumaven a practicar la pirateria al mar, amb la qual amenaçaven la circulació de les naus catalanes i valencianes i les costes andaluses.

slide54

Els Reis Catòlics també van intentar controlar el nord d’Àfrica i van intervenir als actuals territoris de Marroc i Algèria. Els barbarescos, que habitaven aquesta zona, acostumaven a practicar la pirateria al mar, amb la qual amenaçaven la circulació de les naus catalanes i valencianes i les costes andaluses.

L’any 1497 els castellans van conquerir Melilla. A partir del 1505 s’organitzaren diverses expedicions per ocupar alguns ports al nord d’Àfrica. El resultat va ser la conquesta d’Orà i Bugia (1509) i la submissió del rei d’Alger el 1510.

slide55

Els Reis Catòlics també van intentar controlar el nord d’Àfrica i van intervenir als actuals territoris de Marroc i Algèria. Els barbarescos, que habitaven aquesta zona, acostumaven a practicar la pirateria al mar, amb la qual amenaçaven la circulació de les naus catalanes i valencianes i les costes andaluses.

L’any 1497 els castellans van conquerir Melilla. A partir del 1505 s’organitzaren diverses expedicions per ocupar alguns ports al nord d’Àfrica. El resultat va ser la conquesta d’Orà i Bugia (1509) i la submissió del rei d’Alger el 1510.

slide59
Ara treballaràs les principals polítiques que van portar a terme els Reis Catòlics a la Península i a Europa. Per fer això, completa el mapa seguint aquestes indicacions:
  • Política d’unificació peninsular.
  • • Escriu al mapa el nom de les dues Corones, Aragó i Castella, que van integrar la nova monarquia hispànica amb els Reis Catòlics.
  • • Indica l’any de la unió dinàstica (1479) dins el requadre que hi ha sobre la fletxa que uneix ambdós territoris.
  • • Pinta cadascun d’ells amb el color que assenyala la llegenda.
  • • Situa el nom i la data de les conquestes dels regnes de Granada (1492) i de Navarra (1515), i pinta’n l’interior amb el mateix to que Castella.
slide60

b) Política d’expansió territorial.

• A l’Atlàntic, la conquesta de les Illes Canàries va con-cloure entre el 1477 i el 1496; així mateix, seguint aques-ta ruta marítima, es va produir el descobriment d’Amèrica el 1492. Escriu al mapa els noms i les dates indicats en cursiva i pinta les Canàries amb el color de Castella.

• Al Nord d’Àfrica, es va portar a terme la conquesta de Melilla (1497), Orà (1509) i Bugia (1509). Escriu al mapa els noms d’aquests territoris i les dates de la seva conquesta, i pinta’ls amb el color de Castella.

• A Itàlia, la Corona d’Aragó va incorporar Nàpols a les seves possessions el 1505. Acoloreix Nàpols, Sicília i Sardenya amb el mateix color que la Corona d’Aragó. Pinta en el mateix to les Illes Balears. Escriu al mapa aquests quatre noms i l’any d’annexió de Nàpols.

slide61

c) Política matrimonial.

• Els Reis Catòlics van portar a terme una política matrimonial que servia perfectament els seus interessos:

– Dues filles dels reis Catòlics, Isabel i Maria, es casaren successivament amb el rei de Portugal, Manuel I.

– La tercera filla, Caterina, es va casar amb el rei d’Anglaterra, Enric VIII.

– Una quarta filla, Joana, es va unir amb Felip de Borgonya, a la casa del qual pertanyien els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

– En darrer terme, el seu fill Joan es casà amb Margarida d’Àustria.

• Pinta, amb el color que indica la llegenda, els Estats amb què es van realitzar aliances matrimonials i escriu-ne el nom al mapa. Uneix amb fletxes la monarquia hispà-nica i els Estats amb què s’establiren aquests enllaços.

slide62
Llegeix els esdeveniments que estan detallats a continu-ació i busca els anys en què s’esdevingueren. Després, escriu els anys ordenats cronològicament a la columna esquerra de l’eix i situa cada esdeveniment en l’espai que li correspon.

• Inici de la guerra civil a Castella entre Isabel i la seva neboda Joana.

• Final de la guerra i confirmació d’Isabel com a reina de Castella.

• Incorporació del regne de Navarra a Castella.

• Ferran hereta la Corona d’Aragó.

• Matrimoni d’Isabel i Ferran.

• Els Reis Catòlics conclouen la Reconquesta amb la presa de Granada.

• Es completa l’ocupació de les illes Canàries amb la conquesta de Tenerife.

• El regne italià de Nàpols s’incorpora als dominis d’Aragó.

• Conquesta del port de Melilla per part de les tropes castellanes.

• Ocupació d’Oran i Bugia.

• Mort de la reina Isabel.

• Ferran és simultàniament rei d’Aragó i governador de Castella fins que mor.