l ensenyament de la llengua oral a castellanoparlants barcelona 6 de febrer de 2010 l.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
<<L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL A CASTELLANOPARLANTS>> Barcelona. 6 de febrer de 2010 PowerPoint Presentation
Download Presentation
<<L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL A CASTELLANOPARLANTS>> Barcelona. 6 de febrer de 2010

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 41

<<L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL A CASTELLANOPARLANTS>> Barcelona. 6 de febrer de 2010 - PowerPoint PPT Presentation


  • 94 Views
  • Uploaded on

<<L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL A CASTELLANOPARLANTS>> Barcelona. 6 de febrer de 2010. Bernat López i Gisbert Rafael Medina Martínez. IES La Torreta Elda (Alacant). L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL. 1- Relacions familiars o d’amics amb el valencià.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about '<<L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL A CASTELLANOPARLANTS>> Barcelona. 6 de febrer de 2010' - rodney


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
l ensenyament de la llengua oral a castellanoparlants barcelona 6 de febrer de 2010

<<L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL A CASTELLANOPARLANTS>>Barcelona. 6 de febrer de 2010

Bernat López i Gisbert

Rafael Medina Martínez

IES La Torreta

Elda (Alacant)

l ensenyament de la llengua oral
L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL

1- Relacions familiars o d’amics amb el valencià.

2- Quin procés has seguit per aprendre a parlar valencià? Què has trobat a faltar?

3- Has gaudit aprenent a parlar?

4- Per què parles? On?

5- Quin model de referència oral has seguit?

6- Quins avantatges penses que té parlar valencià?

7- Quina és la situació del valencià a Elda (família, amics, barri)? Com evoluciona en el temps?

slide3
“Si haguera de parlar del valencià a la meua ciutat, Elda, acabaria prompte dient només dues paraules: no existeix”.

Daniel Romero, 1r de Batx. Tecn.

“El valencià, per a la meua família i per als meus amics, és una llengua com una altra, com potser el francés o l’alemany perquè mai no l’hem parlat”

Héctor Vidal, 1r de Batx. Huma.

slide4
1. L’entorn en el qual es treballa.

1.1Elda: població castellanoparlant

1.1.1Situació geogràfica i històrica: l’Alt Vinalopó.

1.1.2Llei d’ús i ensenyament del Valencià.

1.2 Prejudicis lingüístics.

1.2.1 Socials i familiars.

1.2.2 De l’alumnat.

1.2.3 Modificació de les actituds lingüístiques prèvies.

1.3 Contactes amb la llengua (atenent a les habilitats lingüístiques).

slide6
“A Elda la situació és greu, perquè encara queda gent que pensa que hi ha un nivell de superioritat o inferioritat d’una llengua cap a altres”.

Pablo Torres, 1r de Batx. Cien.

“Les meues primeres relacions amb aquesta llengua han sigut gràcies a la televisió, perquè quan era petita m’agradaven els dibuixos de Punt Dos o Canal Nou i com que els personatges parlaven en valencià vaig començar a escoltar valencià i a comprendre’l”.

Laura Moreno , 1r de Batx.Cien.

slide7
2. L’institut.

2.1 Tipus d’alumnes.

2.1.1 D’Elda sense relació familiar amb la llengua.

2.1.2 D’Elda amb alguna relació familiar amb la llengua.

2.1.3 Nouvinguts.

2.1.4 Alumnes nous que arriben al batxillerat.

2.2 La problemàtica de l’exempció.

2.2.1 Marc legal.

2.2.2 Solucions organitzatives.

2.3 Suport institucional.

2.3.1 L’equip directiu: el cap d’estudis.

2.3.2 El PEC

2.3.3 El PIP

slide8
“Ara ja estic acostumat a les correccions instantànies del meu professor que tant m’esglaiaven a principi de curs. Amb una correcció ràpida s’aconsegueix no oblidar l’errada i a la següent vegada te’n recordes més fàcilment de com dir-ho”.

Daniel Romero, 1r de Batx. Tecn.

“Abans mai no m’havien obligat a parlar valencià a les classes [de valencià], cosa que veig molt malament ja que la millor manera d’aprendre una llengua és parlant-la”.

Pablo Torres, 1r de Batx. Cien.

slide9
3. Com i què treballem?

3.1 Directrius metodològiques

3.1.1 Reducció de l’exempció.

3.1.2 Continuïtat del professorat.

3.1.3 Relació professor/alumne.

3.2 Activitats per a desenvolupar una conversa oral

3.2.1 Lectura obligatòria.

3.2.2 El conte diari.

3.2.3 Exposicions de literatura.

3.2.4 Lectures voluntàries.

3.2.5 Repàs oral de la normativa i el lèxic.

3.2.6 Encontres amb els escriptors.

3.2.7 Tàndems lingüístics.

3.2.8 Activitats extraescolars.

slide10
INFORMACIÓN PARA LA MATRÍCULA DE EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA

El alumnado de Elda tiene derecho a solicitar la exención de la asignatura de Valenciano, ya que esta localidad, según el Artículo 36 de la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano, se encuentra situada en territorio de predominio lingüístico castellano.

Pero, sabes que estudiando el valenciano:

El alumno aprovecha el tiempo completo de su horario en el Instituto.

Practicar la lectura y la escritura más horas

es siempre provechoso.

El estudio de cualquier idioma en el Instituto capacita plenamente para su dominio.

adem s te abrir muchas puertas en el futuro
Además te abrirá muchas puertas en el futuro:

Es la lengua propia de las Universidades de la Comunidad Valenciana y da más opciones para escoger profesorado, horarios y asignaturas.

Cualquier técnico, administrativo o comercial tiene

más capacidad de comunicación con sus clientes.

Porque a veces las ofertas laborales que nos interesan se encuentran en una localidad valenciano-hablante.

En la Comunidad Valenciana los ayuntamientos,

las diputaciones y la Generalitat piden el conocimiento

del valenciano.

el pr ximo curso te espera

En valencià, clar que sí!

El próximo curso te espera:

slide13

3.2.1 Lectura obligatòria.

  • Quatre lectures obligatòries al llarg del curs.
  • Anàlisi de la portada i la contraportada: expectatives del títol, informació sobre l’autor i sobre l’obra, il·lustració...
  • Edició i dedicatòria.
  • Lectura silenciosa.
  • Lectura en veu alta.
  • Lectura de capítols a casa.
  • Elaboració de preguntes sobre els capítols (per part del professor i de l’alumne).
  • Comentaris i opinions en l’última sessió sobre l’obra.
exemples de preguntes sobre una lectura marina gemma pasqual
Exemples de preguntes sobre una lectura: Marina, Gemma Pasqual.
  • D’on és Marina?
  • A què es dediquen els pares de la protagonista?
  • Per què ha anat a viure a la ciutat de València?
  • Quina és la principal obsessió?
  • Amb qui es relaciona a l’institut?
  • Què li ocorre en la cantina de l’institut amb Santiago?
  • Per què creus que Marina es fa tan amiga de l’Anna i l’Enric?
  • Per què no contracten la protagonista com a cangur?
  • Quina és l’actitud de Marina en la manifestació?
  • Quina és la història de l’àvia de Marina?
slide15

3.2.2 El conte diari.

  • Lectura a casa d’un conte breu.
  • Aclariment dels dubtes per part del professor.
  • Exposició oral a classe del conte.
  • Preguntes dels alumnes sobre el contingut.
  • Comentari de la moralitat de la història.
  • Exemples:

Contes per telèfon, Gianni Rodari.

Rondalles de l’Alacantí, DD. AA.

Tots els contes, Mercè Rodoreda.

El perquè de tot plegat, Quim Monzó.

slide16

3.2.3 Exposicions de literatura.

  • Activitat dirigida a 1r de batxillerat.
  • Distribució en grups de 3-4 alumnes.
  • Entrega del material de treball (teoria i textos).
  • Explicació del professor de l’esquema a seguir.
  • Planificació i elaboració del treball.
  • Seguiment de la tasca.
  • Exposició oral del tema durant almenys una sessió.
  • Teatralització, música, ambientació, presentació de PowerPoint...
temes de literatura per a les exposicions orals
Temes de literatura per a les exposicions orals.
  • El Misteri d’Elx.
  • Joanot Martorell: Tirant lo Blanch.
  • Ausiàs March.
  • Les Quatre Grans Cròniques.
  • Ramon Llull
  • Jaume Roig: L’Espill.
esquema d una de les exposicions de literatura joanot martorell tirant lo blanch
Esquema d’una de les exposicions de literatura.Joanot Martorell: Tirant lo Blanch.
  • Context històric.
  • Joanot Martorell.
  • Tirant lo Blanch: característiques exemplificades en fragments.
  • Exemplificació en fragments de les deu virtuts que ha de tenir el bon cavaller segons Ramon Llull.
  • Conclusions.
slide19

3.2.4 Lectures voluntàries.

  • Convéncer la major part dels alumnes perquè llija voluntàriament (valoració de l’activitat amb 0,5 punts en la nota final).
  • Tria d’un llibre de lectura del departament per part de l’alumne i del professor.
  • Aclariment de dubtes.
  • Exposició oral de la lectura al professor.
  • Exemples:

El fantasma del carrer Cavallers, Alfred Ramos.

Moguda a la biblioteca, Josep Gregori.

Passadissos d’ombra, Agustín Fernández Paz.

La mel i la fel, Carme Miquel.

La pell freda, Albert Sánchez Pinyol.

slide20

3.2.5 Repàs oral de la normativa i del lèxic.

  • Explicació d’aspectes normatius: diftongs, accentuació i dièresi, apostrofació...
  • Repetició oral per part de l’alumne dels conceptes de normativa explicats.
  • Identificació i correcció del lèxic treballat a classe.
  • Justificació teòrica (i oral) dels exercicis corregits a classe.
slide21

3.2.6 Encontres amb els escriptors.

  • Lectura d’una de les obres literàries de l’autor que ens visitarà (lectura duta a terme tal i com s’ha explicat en l’apartat 3.1).
  • Redacció per part de tots els alumnes d’una reflexió sobre l’obra llegida.
  • El professor selecciona els fragments més representatius i interessants.
  • Un grup d’alumnes elabora el text definitiu que llegiran davant l’autor.
  • Elecció dels dos o tres alumnes que s’encarregaran de fer la presentació de l’autor: context de l’institut, vida i trajectòria literària, i reflexió dels alumnes.
  • Elecció del moderador.
slide22

El professor supervisa els textos elaborats pels alumnes.

  • Assaig de les lectures que llegiran els alumnes durant la visita de l’escriptor.
  • Tots els alumnes pensaran almenys dues preguntes per fer-li a l’autor durant la xarrada.
  • El professor pacta amb l’escriptor que la seua xarrada serà relativament breu, perquè després es mantinga un col·loqui on els alumnes faran les preguntes que han pensat.
  • Encontre amb l’escriptor:
        • Presentació de l’autor
        • Conferència
        • Col·loqui
    • Debat a classe sobre la visita.
escriptors que han visitat l ies la torreta d elda
Escriptors que han visitat l’IES La Torreta d’Elda.
  • Isabel Clara-Simó.
  • Vicent Pasqual.
  • Silvestre Vilaplana.
  • Josep Lluís Doménech.
  • Josep Lozano.
  • Carme Miquel.
  • Maria Barbal.
  • Albert Hernández i Xulvi.
  • Carles Cortés.
  • Pasqual Alapont.
slide24
Exemples de fragments elaborats i llegits pels alumnes per a fer la presentació de:Maria Barbal,Carrer Bolívia.
  • Fragment de presentació.

Benvinguda Maria Barbal a l’institut  La Torreta d'Elda.

El meu nom és Hèctor i començaré a parlar-te de la nostra ciutat.

  Elda és una ciutat de la Comunitat Valenciana situada a la província d'Alacant, en les profunditats del riu Vinalopó, que la travessa. Està envoltada per les serres del Sit, el Cavall i el Maigmó. En total 44,86 km. quadrats.

Posseeix 55.138 habitants, dels quals el dos per cent són immigrants nouvinguts.

[...]

slide25

Fragments de reflexió.

Novament benvinguda Maria, em dic Eva i jo et parlaré de la relació entre la teua novel·la i la realitat de la ciutat d’Elda.

En el llibre Carrer Bolívia trobem un fet que marca tota la vida de Lina: l'enyorança per la seua terra. Lina ha d'emigrar buscant una vida millor, un lloc on hi haja treball, i aquest lloc és Barcelona, amb la seua naixent indústria tèxtil. Per a ella, la ciutat és un riu constant de persones que no coneix, un lloc gris on es troba sola.

[...]

Aquest és el cas de la nostra ciutat. Durant el franquisme va acollir milers d'emigrants provinents en la seua majoria d'Andalusia i Castella-la Manxa, ja que es va convertir en una important ciutat sabatera amb grans fàbriques després de la creació de la Fira Internacional del Calçat o Indústries afins. Aquest allau migratori va fer desaparéixer l’ús del català a la ciutat, conservant solament topònims com el nom del nostre institut, Torreta.

[...]

slide26

Hola, Maria Barbal, el meu nom és Adrià i a continuació llegiré unes reflexions que han estat fruit de la lectura de carrer Bolívia. Espere que t’agraden.

  Vola, ja saps. La vida és un viatge que comença el mateix dia que naixem, un viatge que mai no acaba. Durant la nostra vida coneixem gent que ens deixa experiències que s’arrepleguen, totes juntes, en la maleta que portem darrere nostre. Gent que ens deixa, gent que ens coneix. A la fi, sempre viatgem amb nosaltres mateixos en una recerca de felicitat, d’un espai que òmpliga les nostres ànimes, perquè les ànimes són els diaris de viatge que, un dia, llegim per recordar. La Lina és un colom, un dels molts que volen buscant eixe espai que ens pertoca, eixa felicitat. No obstant això, la vida juga contra nosaltres moltes vegades i no sempre guanyem.

[...]

exemples de preguntes fetes pels alumnes carles cort s marta dibuixa ponts
Exemples de preguntes fetes pels alumnes:Carles Cortés, Marta dibuixa ponts.
  • Per què et vas fer escriptor?
  • Quin significat tenen els ponts en el llibre?
  • Els noms dels personatges signifiquen alguna cosa especial per a tu?
  • Consideres que l’actitud de Marta era covard?
  • Amb quina intenció vas escriure aquest llibre?
  • Et vas inspirar en algú?
  • Per què Marta volia més a la seua iaia que als seus pares?
  • En l’obra fas constants salts temporals al passat per a aclarir fets actuals. Per què?
  • En el llibre dius que les cendres fan olor a poma verda. És veritat?
  • A quina edat vas començar a escriure? Per què et va interessar escriure?
slide28

3.2.7 Tàndems lingüístics.

  • Proposta de participació voluntària.
  • Selecció dels alumnes-guia (4t d’ESO).
  • Selecció dels alumnes-receptors (1r d’ESO).
  • Reunió per separat amb els alumnes per tal d’explicar-los el funcionament de l’activitat.
        • Horari
        • Lloc
        • Guions de conversa
        • Correcció
        • Canvi d’alumnes cada avaluació
  • Realització dels tàndems lingüístics.
slide30
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 1a sessió.

PRESENTACIÓ I CONEIXEMENT DE LES PERSONES

  • Com et dius?
  • Quin curs fas?
  • On vius?
  • Com s’anomenen els teus pares?
  • I els teus germans o germanes?
  • Explica quines són les persones que formen la teua família.
  • En què treballen els teus pares? On?
  • D’on són (els pares i els avis)?
  • Per què vingueren a viure a Elda?
  • Sempre has estudiat valencià? Per què?
  • Per què t’agrada estudiar valencià?
  • Penses que aprendre valencià és útil i important?
  • Has parlat valencià alguna vegada? En quins llocs?
  • On has escoltat valencià?
  • Has vist dibuixos de la televisió valenciana? Explica’ls.
  • Quines són les teues aficions?
  • Què fas a les vesprades?
  • I durant el cap de setmana?
slide31
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 2a sessió.

EL TEMPS LLIURE

  • Què fas a les vesprades a més d’estudiar?
  • T’agrada jugar? Per què?
  • Amb qui jugues?
  • On jugues? Descriu el lloc (parc, plaça, carrer...)
  • Quin és el teu joc preferit? Explica’l.
  • Quin joc t’agrada menys? Per què?
  • A banda de jugar, tens altres aficions? Explica-les.
  • Quan les practiques?
  • On?
  • Amb quines persones?
  • Jugues o fas altres activitats amb els pares? I amb els avis? T’agrada? Explica què fas.
  • Totes les activitats les fas amb amics? Jugues sol? Què t’agrada més?
  • Són els aparells electrònics –consola- una mena de joc divertit? Per què? T’enganxa?
  • Dediques el temps lliure a llegir? Quan? On?
  • Quines són les teues lectures preferides? Per què?
  • Hi ha alguna activitat o joc que no practiques, però que t’agradaria fer? Explica quina i per què.
  • És important el temps lliure per a tu? Per què?
  • Què faries si mai no tingueres temps lliure?
  • Ho passes bé quan fas alguna de les activitats que has descrit abans?
slide32
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 3a sessió.

LA MEUA CASA

  • On vius?
  • Digues la teua adreça completa.
  • T’agrada el teu carrer? Com és?
  • La teua vivenda és: una casa, un pis...
  • Quantes habitacions té la casa on vius?
  • Quina funció té cada habitació?
  • La casa és assolellada? És exterior o interior?
  • Què hi veus des de ta casa?
  • Quina part t’agrada més? Per què?
  • Com és la sala on hi ha la televisió?
  • En quina habitació passes més temps? Per què?
  • Normalment on dines? Per què?
  • Descriu la teua habitació.
  • A casa tens ordinador? Descriu-lo.
  • Quins mobles hi ha al menjador?
  • Col·labores en les tasques domèstiques? Com?
  • T’ocupes de tenir polida la teua habitació?
  • Estàs content amb la teua casa? Et sents còmode a casa teua?
  • T’agradaria tenir una altra casa? Descriu-la.
slide33
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 4a sessió.

L’INSTITUT, LA FEINA DE CADA DIA

  • A quina hora t’alces cada dia? És enjorn (molt prompte) per a tu? El curs passat, matinaves tant o dormies més?
  • Quines coses fas des que t’alces fins que te’n vas de casa?
  • Explica el camí d’anada a l’institut: carrers, amics que t’acompanyen...
  • Què t’ha sorprés més en l’institut –en comparació amb el col·legi?
  • Estàs content amb la teua classe? Per què?
  • Quina o quines són les teues assignatures preferides? Per què?
  • Has fet amics nous? Col·laboren amb tu? T’ajuden en la tasca diària? Us veieu fora de l’institut?
  • Què fas durant l’esplai? Què esmorzes?
  • T’has acostumat a eixir cada dia a les dues? Prefereixes venir a la vesprada? Per què?
  • Com t’ho fas per a saber quin deure has de fer i quan l’has de portar fet?
  • Destria dues assignatures i explica una classe de cadascuna: com és el professor, què hi fas...
  • Ha augmentat el treball diari?
  • Et trobes bé en el nou institut? Per què?
  • Explica què fas cada divendres durant l’esplai.
  • Penses que aprovaràs valencià? T’ho passes bé?
  • Conta alguna experiència o anècdota que t’ha passat des que vas arribar a l’institut.
slide34
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 5a sessió.

EL MEU BARRI

  • Data de naixement.
  • On vas nàixer?
  • Has viscut en altres ciutats? Quina o quines?
  • Com s’anomena el teu barri? On es troba?
  • Quina distància hi ha entre el teu barri i l’institut? Està lluny o prop?
  • Sempre has viscut en el mateix barri? On?
  • És un barri ple d’edificis o de cases de planta baixa? Com són: vells, molt alts, cases grans..? Fes una petita descripció.
  • Quina mena de botigues –queviures, roba, calcer...- hi ha?
  • Quines visites amb més freqüència? Què compres?
  • Descriu el lloc on jugues normalment.
  • Hi ha cap parc o jardí al barri? Com és?
  • Hi ha instal·lacions esportives? Descriu-les.
  • I la biblioteca de barri: on es troba? Com és? Hi vas de tant en tant?
  • Descriu l’església del barri.
  • Hi ha bar o geladeries? Quin t’agrada més? Per què? Què hi menges? Hi vas molt sovint? Amb qui?
  • Què t’agrada més del teu barri? Què canviaries? Què trobes a faltar?
  • T’agradaria viure en un altre barri? I en una altra ciutat? Quin o quina? Per què?
  • Estàs content, en general, amb el teu barri? Per què?
  • Digues a un amic que ha d’anar a viure al teu barri. Dóna-li un bon grapat de raons.
slide35
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 6a sessió.

LA MEUA CIUTAT

  • En quina ciutat vius? Sempre has viscut en la mateixa ciutat? Els teus pares també són d’aquesta ciutat o han emigrat d’una altra?
  • Quins pobles hi ha al voltant de la teua ciutat.
  • Què pots contar dels pobles veïns?
  • Quins són els diferents barris d’Elda?
  • Com és el teu institut? I el col·legi al qual vas anar? Quins altres instituts i col·legis coneixes? Com són?
  • Què és la Ficia? On està? Com és? Quins edificis hi ha en aquesta plaça?
  • On està la plaça del Sabater? Descriu-la.
  • Explica com és el Cocoliche. T’agrada? Per què?
  • Descriu el Jardí de la Música. On està? Sols anar-hi? Per què?
  • Com és l’Ajuntament de la teua ciutat? Hi has entrat alguna vegada? Coneixes algú que treballe a l’ajuntament? Què es el que fa?
  • Imagina’t que vas passejant des de l’estació d’autobusos de Petrer fins a la plaça de bous d’Elda. Descriu què és el que et vas trobant en el teu passeig si baixes passant per la Gran Avinguda i el carrer de Padre Manjón.
  • Descriu el castell d’Elda. Hi has entrat alguna vegada? Conta-ho.
  • Quan ixes amb els amics a quins llocs sols anar? Per on passes?
  • A quins bars o restaurants vas quan ixes amb els teus pares? Què demanes?
  • Com aniries des de ta casa fins al mercat central d’Elda?
  • Com aniries des del mercat central d’Elda fins a l’estació de tren? Descriu l’estació.
  • Què és Bolón? Hi has pujat alguna vegada? Què es veu des de dalt? Quina cerimònia es desenvolupa a Bolón durant el Nadal? Descriu-la.
  • Quantes biblioteques hi ha a Elda? Quina coneixes millor? Descriu-la.
  • Descriu el Centre Excursionista d’Elda. Quines són les altres instal·lacions esportives d’Elda (poliesportius, piscines municipals...? Quin és el que més coneixes? Per què? Descriu-lo. Quins esports practiques? Conta en què consisteixen eixos esports que practiques.
  • Què és el que més t’agrada d’Elda? I el que menys?
slide36
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 7a sessió.

LES FESTES D’ELDA

  • Quines són les festes més importants d’Elda?
  • Quan se celebren i quant de temps duren?
  • Descriu detalladament una desfilada de Moros i Cristians.
  • Coneixes els orígens de la festa? Explica’ls.
  • Conta com és un dia de festa i explica què fas.
  • Hi ha més actes a banda de la desfilada?
  • Com és el vestit de la gent que participa en la desfilada?
  • També vas vestit de festa? Com?
  • Digues el nom d’algunes comparses. En coneixes alguna? Quin vincle tens?
  • Què són i què es fa en els anomenats “cuartelillos”?
  • Sempre ets a Elda durant les festes o te’n vas a cap altre lloc? On?
  • Les festes del mes de setembre no són tan conegudes. Per què? Com s’anomenen?
  • Imagina que arriba a ta casa un amic de València i conta-li com són les festes de setembre.
  • Amb qui vas durant aquestes festes? Per què?
  • T’agrada que hi haja festes a Elda? Per què?
  • Al teu barri també fan festa? Quan se celebra?
  • Descriu la festa del teu barri.
  • Fan revetlla amb grup de cantants? I, jocs per als més menuts? Hi participes?
  • T’agrada més allò que fas cada dia o el fet de parcipar en les diferents festes del poble? Raona la resposta.
slide37
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 8a sessió.

PARATGES NATURALS I EDIFICIS HISTÒRICS

  • Coneixes algun dels paratges naturals d’Elda o dels voltants?
  • Has visitat cap vegada Rabosa? Amb qui? Conta-ho.
  • I Bateig? Com és?
  • A Bolón es fa una festa amb torxes la nit de Reis. Explica com és, quina gent participa, per on passa la desfilada, etc.
  • Descriu el Sit. Hi has anat? Explica com va ser la teua experiència. Va pagar la pena?
  • Què s’hi veu -des de la part més alta del Sit-?
  • Has anat alguna vegada als banys d’aigua salada? I els teus pares? Conta allò que vas fer.
  • Saps per què va la gent als banys d’aigua salada?
  • Coneixes d’altres paratges naturals de la comarca? Descriu alguna de les experiències viscudes durant una d’aquestes visites.
  • T’agrada anar a la muntanya? Quan hi vas? Qui t’acompanya? Com?
  • Descriu el castell d’Elda. L’has visitat? Conta-ho.
  • Saps per què l’institut s’anomena “La Torreta”?
  • Conta a un amic que no coneix Elda com és el riu Vinalopó: per on passa, el jardí del llit del riu, ...?
  • Què t’estimes més la ciutat o la muntanya? Per què?
  • Quin paratges de tots els que coneixes t’agrada més? Per què?
slide38
TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 9a sessió.

CANVIEM DE GUIA I DE RECEPTOR

  • Cada guia haurà de triar un nou receptor i encetar una conversa dirigida a conéixer-lo. I, a més a més, no tindrà preguntes preparades, cosa que l’obligarà a plantejar-les.

TÀNDEMS LINGÜÍSTICS. 10a sessió.

CAL PARLAR DE...

  • L’acabament del primer trimestre.
  • Les primeres qualificacions.
  • La tasca escolar durant les vacances.
  • Les vacances.
  • La celebració de la festa de Nadal.
  • Cap d’any.
  • La festa de Reis a Elda.
  • El consumisme nadalenc.
  • Tornar novament a l’institut: comença el segon trimestre.
  • Els tàndems lingúístics: avaluació.
slide39

3.2.8 Activitats extraescolars.

  • Les activitats extraescolars guarden una relació directa amb la llengua i amb l’ús.
  • Visita d’un poble valencianoparlant per a fomentar l’ús de la llengua.
  • Comprovar que totes les activitats són en valencià: guies, fullets informatius, vídeos, informació prèvia...
  • Les activitats impliquen una interacció de l’alumne que hi participa en valencià.
  • Debat posterior a classe sobre l’activitat.
  • Exemples:
        • Monestir de la Valldigna
        • Alzira
        • Xàtiva
        • Museu de la Festa d’Elx
        • Andorra
        • Barcelona
4 conclusi
4. Conclusió

4.1 Aprenentatge de la llengua oral i promoció de l’ús.

4.2 Actitud positiva cap a la llengua i eliminació de prejudicis.

4.3 Ús del valencià fora de l’aula. Dos alumnes castellano-parlants es comuniquen en valencià.

slide41
“El valencià va morir als meus arrels, quan ma mare va nàixer i quan el meu iaio va arribar a Elda. I, com ningú en la meua família no el parlava, va romandre mort als meus cognoms, en Peidró i Vidal, i en els avis de mare. Estava tan a prop, que no m’havia adonat de la seua importància. I la seua importància romania i roman en el que transmet a l’hora de veure el món i entendre’l.

[…]

I per primera vegada vaig entendre el que em transmetien les paraules d’un llibre en valencià. […] Vaig passar d’odiar a estimar, de mai no parlar a no callar, …

[…]

Així vaig aprendre el més important. I el més important és estimar. Estimar la llengua.”

Adrián Peidró, 1r de Batx. Tecn.