la innovaci docent qui qu com quan i per qu n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
La innovació docent: qui, què, com, quan i per què. PowerPoint Presentation
Download Presentation
La innovació docent: qui, què, com, quan i per què.

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 44

La innovació docent: qui, què, com, quan i per què. - PowerPoint PPT Presentation


  • 75 Views
  • Uploaded on

La innovació docent: qui, què, com, quan i per què. 7a Trobada de Bones Pràctiques Educatives Mollerussa , 28-6-2011. daniel.cassany@upf.edu

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'La innovació docent: qui, què, com, quan i per què.' - rhonda-cook


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
la innovaci docent qui qu com quan i per qu

La innovació docent: qui, què, com, quan i per què.

7a Trobada de Bones Pràctiques Educatives Mollerussa, 28-6-2011

daniel.cassany@upf.edu

Web: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.htmlBloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/Bloc castellà: http://exploradorl2.blogspot.com/

Innovació

slide2
Índex
  • Què? [4]
  • Qui?, Com? [2]
  • Per què?
    • Cada dia sabem més coses!
      • Exemples de recerques recents [6]
    • Per què ha canviat la realitat!
      • Diversitat lingüística i cultural cultural [6]
      • Nadius i immigrants digitals [20]
  • Epíleg[1]

Innovació

el problema le figaro magazin e coromina com 1985 1
El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 1

1960

Un pagès ven un sac de patates per 1000 PTA. Les despeses de producció pugen als ⅘ del preu de venda. Quin benefici té?

1970

Un pagès canvia un conjunt P de patates per un conjunt M de monedes. El cardinal del conjunt M és igual a 1000 PTA, i cada element P ε M val una pesseta. Dibuixa 1.000 punts grossos que representin els elements del conjunt M.

El conjunt F de les despeses de producció comprèn 200 punts grossos menys que el conjunt M. Representa el conjunt F com a subconjunt del conjunt M,i respon la pregunta següent: Quin és el cardinal del conjunt B dels beneficis? Dibuixa B de color vermell.

Innovació

el problema le figaro magazin e coromina com 1985 2
El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 2

1980

Un agricultor ven un sac de patates per 1.000 PTA. Les despeses de producció pugen a 800 PTA, i el benefici és de 200 PTA.

Activitat:subratlla la paraula “patata” i discuteix-la amb un company teu.

1990

El tio Hantoni pajès molt burjès latifundista i intermediari és un quepitalista hinsolidari que sa enriquit amb 200 peles al bendre aspeculant un feix de patates. Anal·litza el texte i vusca les faltes de sintacsi, dortografia de puntuació que i hagui i desseguida digues el que tu penses d’aquets avusus antidemocratics.

Innovació

una met fora metges i arquitectes 3
Una metàfora: metges i arquitectes 3

Ara intentem canviar els mots blaus per mestre o professor. Què passa?

  • La recerca bàsica i les aplicacions clíniques i constructives són permanents i vertiginoses.
  • Metges i arquitectes les incorporen en la seva pràctica.
  • Alguns metges i arquitectes participen en diverses formes de recerca, però tots l’apliquen.
  • És impossible que un metge recepti medicines caduques o que un arquitecte usi materials abandonats.
  • Metges i arquitectes reben demandes i condemnes i poden acabar a la presó.
  • Metges i arquitectes tenen un bon reconeixement social.

Innovació

innovaci qu 4
Innovació: què? 4
  • És recerca, sigui bàsica, aplicada, transferència del coneixement, adaptació a noves situacions, etc. I + D + I
  • És millora per: incrementar i millorar l’aprenentatge. Per tenir més oportunitats, viure millor, ser més feliços.
  • És part essencial i obligatòria de la pràctica professional. És un compromís.
  • És una via per aconseguir:
    • satisfacció personal com a professional,
    • reconeixement individual dins del gremi,
    • estatus i poder social.

Innovació

slide7
Qui?
  • Tothom hauria d’incorporar les innovacions “aprovades”.
  • Hi ha diversos graus d’implicació:
    • Recollir dades d’ús i reaccions [= programa informàtic]
    • Fer adaptacions i canvis petits en algunes propostes d’innovació ja conegudes.
    • Fer innovacions noves a partir de recerca bàsica (psicològica, disciplina, etc.) o de principis ja acceptats però no aplicats.
    • Fer recerca bàsica, des de zero.
  • En ser una pràctica multidisciplinària, hi ha molts graus i àmbits d’innovació.
  • És una pràctica oberta i divergent (≠ medicina).

Innovació

quan on com
Quan?, On?, Com?
  • Hi ha poques mesures d’estimulació: reconeixement dins i fora de l‘àmbit, valoració del doctorat, llicències d’estudis, promoció interna, etc.
  • Caldria fomentar mesures de publicació, intercanvi i divulgació de materials i experiències.
  • Les revistes de recerca: cal vèncer les dificultats per publicar articles d’innovació.
  • L’aula és un espai privilegiat per a la recerca i la innovació. És coherent amb una visió ecològica i global.
  • La repartició docència / recerca / administració hauria de ser més equilibrada i responsable.

Innovació

per qu

Per què?

Innovació

avui sabem m s coses
Avui sabem més coses!
  • Innovació

Pedagogia

Psicologia

Didàctica

Aula / Alumne

Tecnologia

Disciplines: Llengua

Matemàtiques

Socials

Naturals

Literatura

Sociologia

Innovació

slide11

Aprendre a llegir:

Litang: exemple 2

Cristina

Litang

Carta de Litang (4 anys) a Cristina

11

slide12

15 mesos més tard:

Carta amb text

Situació autèntica 3

Aliagas (2009) a Cassany ed. Para ser lerrados. BCN: Paidós.

12

aprendre a llegir 4
Aprendre a llegir 4

Identitat d’autor

Identitat de lectors

Institucions

  • S’aprèn per textos o situacions.
  • Cada text té:

Text escrit

llengua disciplina 6
Llengua <> Disciplina 6

Comunitat científica de la odontologia

Estructura

Estil

Atenuacions i intensificadors

...

Óscar Morales, ULA (Mérida, Veneçuela):

Manual disciplina

Article de revisió

Cas clínic

Fitxa client

Article de recerca

Abstract

Innovació

slide15

Articles de revisió:

estructura

Innovació

la realitat va canviant
La realitat va canviant!
  • Amb el dia a dia canvia el que s’aprèn, qui aprèn, com s’aprèn, etc.

Innovació

diversitat ling stica i cultural pel 1
Diversitat lingüística i cultural: PEL 1

Llengües estrangeres

15 anys

12 anys

6 anys

Català

3 anys

Llengües ambientals

El ventall lingüístic

de la Marta

Francès

Anglès

Castellà

Innovació

slide18

Diversitat 2

El ventall lingüístic de l’Enric.

IES La Garriga

Redacció bioveugrafia en català

Innovació

diversitat 3
Diversitat 3

Ventall de la Yasmina

A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany i començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre català i anglès.

Innovació

diversitat cultural 4
Diversitat cultural 4
  • Recerca en la comunitat Titikachi (quetxua i aimara).
  • Ch’iki = intel·ligent, despert, espavilat, viu, enginyós.
  • És un concepte d’intel·ligència social, que inclou destresa manual i artística, memòria, atenció, enginy, responsabilitat.
  • El nen més ch’iki és el que aprèn en silenci dels pares i de la comunitat.

Innovació

diversitat cultural 5
Diversitat cultural 5
  • Cada comunitat desenvolupa formes particulars d’usar el discurs oral i escrit. Exemple: queixar-se a Espanya i a Alemanya (Pastor 2005):
  • Alemanya:
  • Molt más freqüent.
  • Molt directa i explícita: amb cortesia moderada.
  • Distinció queixa / destinatari / institució o organisme.
  • Exercici dels drets i deures. Possibilitat de millora.
  • Espanya:
  • Escassa. Ús de la parla.
  • Més indirecta i implícita: cortesia més marcada.
  • Identificació queixa = destinatari = institució.
  • Poca tradició democràtica. És un segon problema.

Innovació

diversitat cultural conclusi 6
Diversitat cultural: conclusió 6
  • Tenim un alumnat més multicultural i plurilingüe que mai, que entén, concep i diu el món de maneres diferents.
  • L’alumnat d’origen cultural català també interactua amb tot el món.
  • Necessitem una educació molt més intercultural, flexible, oberta, dinàmica, que:
    • Reconegui, valori i aprifiti els les cultures i les llengües dels nous catalans.
    • Prepari els catalans del futur per relacionar-nos amb la diferència, la diversitat, amb un món culturalment ric i allunyat del nostre.

Innovació

nadius i immigrants digitals 1
Nadius i immigrants digitals 1
  • Escriptura analògica
  • Escriptura digital o en línia

Innovació

nadius i immigrants digitals 2
Nadius i immigrants digitals 2

Tres revolucions comunicatives:

  • La parla
  • L’escriptura
  • Internet

Distingir fets d’opinions

Capacitat de planificar

Capacitat d’anàlisi

+/- -30.000 anys

3.500 anys a C.

Intercanvi i economia

Democràcia

Ciència

- 20/30 anys

nadius i immigrants digitals 3
Nadius i immigrants digitals 3

Canvi cultural: migració cap al territori digital.

Formes diferents d’usar i fer circular la informació i de construir el coneixement.

1993: Internet civil, primer navegador, sms, Windows 3.1.

La metàfora de Prensky (2001 y 2004): immigrants i nadius digitals.

Denominacions: generació digital, gen. Internet o net, etc.

  • El nadiu digital:
    • baixa text, música i animes de la xarxa,
    • xateja amb els amics durant hores,
    • juga a les videoconsoles,
    • consulta Wikipedia o Google,
    • ha crescut envoltat de teclats i pantalles
    • s’inscriu en xarxes socials (My Space)
    • usa memòries USB, DVD o MP4.

Innovació

nadius i immigrants digitals 4
Nadius i immigrants digitals 4

Innovació

Nadius

  • Multimodalitat.
  • Processament en paral·lel.
  • Hipertextualitat. Accés lliure.
  • Connexió a xarxa / grup.
  • Cooperació.
  • Impaciència i falta d’atenció.
  • Resposta immediata.
  • Paquets breus de dades.
  • Joc, diversió.

Immigrant

  • Prioritat de l’escriptura.
  • Processament en sèrie.
  • Linealitat. Itinerari únic.
  • Treball individual.
  • Competició.
  • Capacitat d’atenció.
  • Resposta dilatada, espera.
  • Textos llargs i monologats.
  • Estudi, esforç, treball.
contra prensky 5
Contra Prensky 5

Crítiques:

No té base empírica. És especulació.

No hi ha cap data estricta que separi immigrants i nadius digitals.

Què és digital?, mòbils?, pantalles al carrer?, TDT?

El món digital i l’analògic no són excloents.

Innovació

la generaci google 7
La generació Google7

28

Innovació

  • Williams i Rowlands (2007 ). La g-Google:
    • Accedeix a Internet i en domina la mecànica, però no sap usar-la de manera significativa.
    • No té consciència sobre les necessitats d’informació i no sap satisfer-les autònomament;
    • Dedica poc temps a llegir i a avaluar críticament el material en línia, no sap separar el gra de la palla;
    • Prefereix expressar-se amb el lèxic natural i corrent en lloc d’usar els termes clau que etiqueten el coneixement;
    • Navega a la web amb ingenuïtat, n’ignora l’estructura jeràrquica i els sistemes d’emmagatzement, no pot moure’s de manera estratègica i eficaç.
la generaci google 8
La generació Google8

Les generacions anteriors al 1993 ja tenien alguns trets en interactuar amb CD-Rom i altres recursos previs; és difícil establir un perfil únic o distingir una generació de la resta.

Innovació

  • És cert que la g-Google:
    • es connecta a la xarxa de manera permanent,
    • creu que “tot és allí”,
    • no respecta la propietat intel·lectual,
    • prefereix els recursos visuals i el “copiar i enganxar”,
    • pot usar qualsevol format informatiu.
  • No hi ha proves que la g-Google:
    • sigui més impacient,
    • prefereixi els textos breus i senzills,
    • atribueixi més credibilitat al que diuen els amics.
nadius i immigrants a l escola 9
Nadius i immigrants a l’escola 9

Abans

  • A casa teníem pocs llibres.
  • A l’escola n’hi havia més.
  • A l’escola hi havia mestres que ensenyaven a fer servir els llibres.
  • A l’escola i a casa no hi ha tanta diferència.

Avui

  • A casa tenim Internet, MP3, Facebook, Fotologs, Wikipedia, etc.
  • Internet facilita l’aprenentatge autònom i en línia.
  • A l’escola tot just arriben les TIC.
  • A l’escola els mestres no sempre saben usar-les.
  • Entre l’escola i casa hi ha moltes diferències.

Innovació

nadius i immigrants a l escola 10
Nadiusiimmigrants a l’escola10

13 anys. ESO

Classe d’Alternativa a Religió:

Mestra: Ara us dictaré un text sobre la història d’Israel i l’heu de copiar al quadern. [En revisar l’exercici]. Miquel: Com que fas tan mala lletra, hauràs de passar en net aquest text per demà.

El duel entre l’Anakin i l’Obi-Wan a l’episodi III – La Venjança dels sith

Innovació

slide36

Castellà estàndard

Català simplificat

Narrador omniscient

Estructura de novel·la de fulletó

Diàlegs del gènere teatral

Exemple d’Història realista

ari chan a l institut 16
Ari_chan a l’Institut 16
  • Ari_chan ha suspès dos cops Batxillerat. Ha suspès Llatí, Llengua castellana, Història de l’Art, etc. segons les edicions.
  • En la primera repetició va suspendre Llatí, amb una traducció breu i simple de Ciceró.
  • Diu que no li interessa el que li proposen de fer a les classes. No hi troba cap vincle amb el seu món.
  • Escriu 2 o més hores al dia a Internet: xats, fotologs, webmàster del fòrum Neolitera.

Innovació

arnau cristina aliagas 2008 17
Arnau [Cristina Aliagas, 2008]17

17 anys

4t d’ESO, itinerari humanístic.

2008-09: Abandonament.

Dues inflexions en la vida:

Repetir 2n d’ESO.

Malaltia de la mare.

Prioritats: passar els exàmens per fer feliç la mare i arribar a ser periodista esportiu.

[…] creo que soy demasiado vago a la hora de ponerme a un libro | pues eso | si no me interesa mucho lo aparto | y ya me olvido

(Arnau, E-1: 53)

[…] al ver | por ejemplo | 400 páginas | ya dices | voy a estar mucho rato aquí

(Arnau, E-3: 1288)

38

Lectura i escriptura jove avui

arnau llegeix a l institut i a fora 19
Arnau llegeix a l’Institut i a fora 19

Fora de l’Institut

És una tasca social, flexible, variada pels textos i els suports (webs, diaris privats, periòdics).

Llegir és una manera de relacionar-se socialment amb els amics.

Llegir permet desenvolupar-se com a futur professional, periodista.

Llegir és un acte voluntari i una eina de comunicació.

A l’Institut

Llegir és una tasca individual, pautada, centrada en la lectura de llibres i libres de text.

Llegir és accedir al contingut d’un llibre per poder parlar-ne.

Llegir és important per aprovar exàmens i presentar treballs.

39

internet 2 escola 0 20
Internet: 2; Escola: 0 20
  • L’escola no aconseguir motivar ni formar nois i noies que creixen i aprenen a Internet amb eficàcia i rapidesa.
  • La xarxa té avui unes condicions (interacció amb els amics, construcció de la identitat, espais autogestionats i cooperatius, etc.) que l’escola no pot oferir.
  • Titol: referència a un titol famós de matemàtiques al carrer o etnomatemàtiques: Na vida dez, na escola zero.
  • Convé construir ponts entre Escola i Internet.
  • El que ja fan els nois fora de classe, és el seu punt de partida, el coneixement previ, el que aprenen informalment perquè té les condicions idònies.

Innovació

ep leg
Epíleg
  • La innovació és consubstancial a la pràctica.
  • La ciència avança i ens fa entendre millor el nostre món. Ens permet ensenyar millor:
    • Vincular aprenentatge amb identitat, pràctica social i valors.
    • Vincular qualsevol disciplina amb el llenguatge verbal, matemàtic, visual, etc.
  • La nostra realitat està canviant vertiginosament:
    • Tenim alumnes multiculturals i nosaltres mateixos vivim en un món globalitzat.
    • Ens ha tocat viure una revolució comunicativa: som immigrants que ensenyem a nadius. Dialoguem tots junts.

Innovació

slide42

daniel.cassany@upf.eduWeb: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.htmlBloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/Bloc espanyol: http://exploradorl2.blogspot.com/

Innovació

bibliografia
Bibliografia

ALIAGAS, Cristina (2008). El desinterès per la lectura: converses amb un adolescent. Treball de màster. RECERCAT Dipòsit de la Recerca de Catalunya. http://hdl.handle.net/2072/5382

ALIAGAS, Cristina; CASSANY, Daniel y Josep M. CASTELLÀ. (2008). “Literacy in the life of a ‘struggling reader’ ”. Academic Exchange Quarterly 12 (issue 3), Fall 2008, p. 230-236.

ALIAGAS, Cristina; CASTELLÀ, Josep M. y CASSANY, Daniel (2009). “Aunque lea poco, yo sé que soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura”. Revista OCNOS 5, p. 97-112.

CASSANY, Daniel.; CORTIÑAS, Sergi; HERNÁNDEZ, Carme y Joan SALA (2008). “Llegir i comprendre la ideologia: la realitat i el desig”, a Temps d’Educació, vol. 34, Barcelona, 2008 (1er semestre), p. 11-28.

CASSANY, Daniel y Óscar Alberto MORALES. (2009) “Leer y escribir en la universidad: los géneros científicos”, en Cassany, D. editor Para ser letrados. Barcelona: Paidós. 109-128.

CARRAHER, Terezinha Nunes; CARRAHER, D. W.; SCHLIEMANN, A. D. (1988) Na vida dez, na escola, zero. Sao Paolo: Ed. Cortez. Versión mexicana: En la Vida Diez, en la Escuela Cero. México: Siglo XXI. 1991.

COROMINA, Eusebi. (1985) “El problema”, COM, 8: 25. Traducció i adaptació d’un article publicat a “Le Figaro Magazin”.

Innovació

bibliografia1
Bibliografia

CASSANY, Daniel y Gilmar AYALA. (2008). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”, Participación educativa, 9: 57-75. Consejo Escolar Español. www.mec.es/cesces/revista/revista9.pdf <8-6-2009>

PAZ QUISPE, Walter. (2004) “Aproximaciones a la inteligencia del niño andino a través de Piaget”, Boletín IFP Educación.www.programabecas.org/numero/8.6.pdf

WILLIAMS, Peter y Ian ROWLANDS. (2007) Information Behaviour of the Researcher of The Future. A British Library and JISC Study (Joint Information Systems Comittee). www.jisc.ac.uk/whatwedo/programmes/resourcediscovery/googlegen.aspx<19-7-2009> Versión resumida en castellano: “Informe Ciber. Comportamiento informacional del investigador del futuro”, Anales de documentación, 11: 235-258. 2008. revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/24921/24221 <8-6-2009>

Innovació