De l’emergència planetària a la construcció d’un futur sostenible: El paper de la ciutadania

1. Cicle de conferències a Xàbia Una situació d’emergència planetària: la realitat del canvi climàtic De l’emergència planetària a la construcció d’un futur sostenible: El paper de la ciutadania Amparo Vilches i Daniel Gil

2. La sostenibilitat com a prioritat per la ciència del segle XXI Jane Lubchenco, Presidenta de AAAS Un repte per tota la ciutadania Dècada de l’Educació Per un Futur Sostenible (2005-2014)

3. El major repte,però no procedeix de la gravetat dels problemes Sinó de lamanca de resposta per frenar la degradació

4. Per què és tan escassa la reacció malgrat l’abundosa informació i les nombroses crides? Quins poden ser els obstacles? Com podem superar-los?

5. L’abundant informació pot ser un primer obstacle Es parla molt més de problemes A la construcció D’un futur sostenible De l’emergència planetària que de solucions Una cosa que cal corregir de soca-rel!

6. Encara hi ha, però, un obstacle previ: la greu síndrome de la granota bullida Conegueu en què consisteix?

7. Si introduïm una granota en aigua a temperatura ambient i anem calfant poc a poc La granota no percep la gravetat dels canvis I acaba bullida! No ens estarà passant el mateix als essers humans? Aquí tenim un altre seriós obstacle!

8. No és cap exageració Això ja ha passat! Societats com la de l’illade Pasquacol·lapsaren Podrem evitar-ho avui? Avui coneguem els problemes!

9. Aquest problemes, però, semblen neutralitzar-se!

10. Sovint, doncs, l’obstacle no rau en ignorar els problemes, sinó en el seu tractament puntual i merament local, sense contemplar la seua vinculació i abast … sense comprendre que aquests problemes estan estretament lligats i es potencien mútuament, afectant-nos a tots.

11. Si parlem, per exemple, de contaminació Haurem de mostrar que es tracta d’una contaminació pluriforme i sense fronteres lligada a totes les activitats humanes I amb greus seqüelesglocals (a la vegada globals i locals)

12. Parlar de les seqüeles de la contaminació permet associar l’exhauriment dels recursos naturals a la seua destrucció, deguda a aquesta contaminació

13. I encara podem mostrar nous vincles si ens preguntem: On es potencien i resulten més greus aquests problemes, estretament lligats, de contaminació i esgotament de recursos?

14. Això ens remet al greu problema de Una urbanització creixent i desordenada • Focus d’alta contaminació • Destrucció de terrenys agrícoles • Temps de desplaçament desorbitats • Ocupació de zones de risc • Desconnexió amb la natura • Marginació i inseguretat …

15. I aquest conjunt de problemes (contaminació , esgotament i destrucció de recursos, urbanització desordenada…) té efectes glocals que degraden, a més de les ciutats, tots els ecosistemes

16. Degradació dels ecosistemes L’explotació intensiva, els incendis, la contaminació, la urbanització… estan destruint tots els ecosistemes: boscs, praderies, esculls de coral, aiguamolls, alta muntanya, casquets polars, manglars…

17. Tots els problemes estan connectats I es potencien mútuament L’absència d’aquesta visió holística es converteix en un seriós obstacle perquè impedeix comprendre la gravetat de la problemàtica i la necessitat d’actuar local i globalment sense demorança.

18. I podem referir-nos a molts altres obstacles: Un força recurrent és considerar que els processos de degradació són naturals i que l’acció humana és irrellevant. per ventura un canvi climàtic no és una cosa natural, que s’ha produït innombrables vegades al llarg de la història de la Terra? En altres sessions d’aquest cicle es discutiran obstacles com aquest

19. I cal eixir al pas dels reduccionismes que obliden els aspectes socials Com ara l’hiperconsum d’un 20% de la Humanitat La pobresa extrema de milers de milions Elsprofundsdesequilibrisassociats a tot tipus de conflictesdestructius

20. I cal no ignorarelproblema demogràfic com es fa sovint per raons ideològiques o interessos particulars a curt termini Des de mitjans del segle XX s’ha produït una veritable explosió demogràfica. Com a conseqüència,la petjada ecològica de la població actual –que continua creixent- ha superat ja amplament la biocapacitat de la Terra.

21. Estudiar i tenir presents aquests i d’altres obstacles és ja una forma de començar a superar-los. Però no sols existeixen obstacles: hi ha també tendències i factors positius que és precís conèixer i potenciar... si volem fer possible un futur sostenible.

22. Així, si com sabem, els problemes actuals són glocals i ens afecten a tots... tots arribarem a veure l’interès de col·laborar en llur solució: un “egoisme intel·ligent” ens obliga a apostar per la solidaritat, pel bé comú.

23. Existeixen estimacions que fan veure les avantatges econòmiques de començar a actuar ja per fer front a la situació d’emergència planetària (Informe Stern..) i de superar la recerca del benefici a curt termini... que acaba perjudicant-nos a tots.

24. Avui, doncs, tenim coneixements que ens permeten actuar fonamentadament per fer front als processos de degradació i evitar el col·lapse.

25. I aquests coneixements permeten, a ciutadans alfabetitzats científicament, actuar com “activistes il·lustrats”, amplificant les troballes científiques i generant pressió social sobre governs, indústries, mitjans de difusió…

26. Per això es multipliquen les crides dels experts als educadors, perquè contribuïm a formar una ciutadania capaç de participar en la presa de decisions. Crides que han culminat amb la institució de la Dècada de l’educació per un futur sostenible (2005-2014)

27. També els mitjans estan concedint una creixent atenció a la problemàtica d’emergència planetària

28. I estem assistint a la incorporació en els currículums de la problemàtica de la sostenibilitat en un nombre creixent de països… així com en els cursos de formació inicial i permanent del professorat

29. Per cert: s’ha constatat que els estudiants s’interessen per la problemàtica de la sostenibilitati s’impliquen en el seu estudi i tractament... Adoptant, a més, actituds més positives cap a l’estudi en general.

30. I no es tracta solsament de l’educació Els governs, institucions internacionals i partits polítics comencen a parar atenció a la problemàtica de emergència planetària i a incloure propostes orientades a fer-ne front.

31. Tenim exemples de problemes greus que s’han solucionat gràcies a la convergència del treball científic i l’acció ciutadana actuant sobre els responsables polítics.

32. I tenim un exemple molt rellevant de la possibilitat d’implicació universal al voltant d’un problema planetari:

33. Davant d’aquesta situació, marcada per greus problemes i obstacles però també per factors positius Què podem fer cadascú de nosaltres... Sols o junt amb d’altres? Quines mesures cal adoptar Per fer possible un futur sostenible?

34. Una ampla literatura mostra que calen i són possibles mesures: educatives polítiques Científic- tecnològiques Però no sempre es compren que totes són igualment imprescindibles i que s’han de plantejar globalment

35. Mesures científic-tecnològiques Donar prioritat a les necessitats bàsiques • Fonts d’energia neta • Increment de l’eficiència • Gestió sostenible de l’aigua • Obtenció d’aliments • Prevenció i tractament de malalties • Fer possible una maternitat i paternitat responsables • Regeneració d’indrets • Reducció dedesastres... Investigant i aplicant sempre el principi de precaució I sense oblidar que amb tecnologia sols no hi ha prou!

36. Quines mesures educatives calen? Cal contribuir a una correcta percepció de la situació del món, les causes i mesures a adoptar. Fer comprendre que la recerca d’interessos particulars a curt termini és perjudicial per u mateix.. i que no hi ha solució per ningú sense solidaritat.

37. Cal mostrar el que cadascú pot fer, junt amb d’altres, en els diferents àmbits i ajudar a posar-ho en pràctica: Consum responsable (les tres R) Comerç Just “Activisme ciutadà il·lustrat”…

38. Ací, però, ensopeguem amb un altre obstacle: Són per ventura efectives les accions individuals? Els problemes d’esgotament del recursos energètics i de degradació del medi, no són deguts, fonamentalment, a l’activitat de les grans indústries? El que cadascú de nosaltres hi pot fer, no és, en comparació, insignificant?

39. Càlculs ben senzills mostren que, per exemple, les petites reduccions individuals de consum energètic, multiplicades pels milions de persones que al món poden realitzar aquest estalvi, Suposen quantitats ingents d’energia, amb la consegüent reducció de contaminació ambiental. I cal, a més, no oblidar l’acció ciutadana de cadascú.

40. Acció ciutadana suposa activitat política, però… Té algun sentit confiar en la política per fer possible un futur sostenible?

41. El descrèdit de la política constitueix un seriós obstacle, promogut per aquells que desitgen fer la seua política sense intervenció ni control de la ciutadania Quins acords polítics fonamentals per la sostenibilitat podem recordar?

42. La relació entre política i sostenibilitat apareix amb tota claredat al contemplar els Drets Humans. Una cosa en la que convé detenir-se perquè són sistemàticament oblidats.

43. ElsDrets democràticsd’opinió, reunió, associació… constitueixen una condició sine qua non per la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten al present i futur de la societat.

44. Igualment essencials per la sostenibilidad són els Drets econòmics, socials i culturals al treball, a la vivenda, a la salut, a l’educació, al descans… Es pot exigir a algú que no contribuïsca a destruir un bosc… si aquest és l’únic recurs per nodrir els seus fills?

45. I resulten imprescindibles els nous Drets de solidaritat, específicament orientats a la sostenibilitat: El dret a la pau A un ambient saludable A un futur sostenible … I satisfactori per tots

46. Una darrera qüestió per eixir al pas d’un nou obstacle i fer possible un Món sostenible Podem pensar que els canvis necessaris són senzills?

47. Cal una r-evolució cultural, tecnocientífica i política que exigeix Plantejaments purament locals, puntuals i a curt termini Indiferència cap un ambient considerat immutable trencar amb Ignorar la pròpia responsabilitat Recerca de solucions contra els altres

48. No és fàcil, però sí possible... I necessari! Cal fer nostres els objectius de la Dècada de l’Educació per un Futur Sostenible Actuar com activistes il·lustrats, que estudien i impulsen l’adopció de les mesures necessàries Contribuir a crear un clima d’implicació generalitzada

49. I ara estudiem, discutam i planifiquem el que cadascú pot fer per un futur sostenible! Aquest és el treball que Nacions Unides està demanant a totes i tots els ciutadans www.oei.es/decada