30 likes | 170 Views
Sometents. El Sometent és un cos que hom aplegava els veïns d'un lloc per a la persecució de malfactors en temps de pau i per a la defensa de la terra enfront l'enemic en temps de guerra. El Sometent està inspirat en l’antic Sagramental, germandat entre diversos pobles per a garantir
E N D
Sometents El Sometent és un cos que hom aplegava els veïns d'un lloc per a la persecució de malfactors en temps de pau i per a la defensa de la terra enfront l'enemic en temps de guerra. El Sometent està inspirat en l’antic Sagramental, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada Sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257. Encara que s'institucionalitza durant el regnat de Jaume I, es troba ja legislat per escrit el segle XI. A Catalunya, l’usatge Princeps namque establia la participació obligatòria de tot home útil en la defensa del país, en cas d’amenaça exterior. Cal destacar com el Princeps Namque propicià una cultura d'autoorganització i d’autodefensa, que es va projectar en la institució del Sometent o Viafós, que implicava l'obligació d’acudir armat al repic de la campana o el corn (sonus emissus, o so metent) I al crit de Via fora!, generalment per encalçar malfactors o per aturar invasors
El Princeps Namque esdevingué determinant per generar alguns • dels trets culturals de l’imaginari i de les actituds dels catalans • davant la guerra i la violència: • Experiència i habilitat en l’ús i maneig d’armes • Entendre que la possessió i ostentació d’armes era un símbol de llibertat. • Experiència en dinàmiques d’autodefensa territorial. • Experiència en formació i organització militar • Capacitat de reacció ràpida i d’improvisació militar • Acceptació de la milícia i del sometent com a instrument natural militar • Reluctància a participar en exèrcit privats de les monarquies • Reluctància a participar en guerres ofensives o agressives contra altres pobles • Reluctància a estructures autoritàries i jeràrquiques de comandament F. Xavier Hernàndez: Història militar de Catalunya. Vol III La defensa de la terra. Pàg.63 Rafael Dalmau, Editor