1 / 32

Final de cicle

Final de cicle. 27 d’abril de 2010 2ª REUNIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES DE 2n BAT. Calendari final curs. Recuperacions, millores nota, proves extraordinàries. 1 . L’alumne pot presentar-se a la prova de millora de nota d’una matèria només si:

opa
Download Presentation

Final de cicle

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Final de cicle 27 d’abril de 2010 2ª REUNIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES DE 2n BAT

  2. Calendari final curs

  3. Recuperacions, millores nota, proves extraordinàries 1. L’alumne pot presentar-se a la prova de millora de nota d’una matèria només si: a) ha aprovat el bloc de valors de la matèria de cada trimestre, b) ha aprovat la matèria cada trimestre sense necessitat de recuperacions (*), i c) no s’ha de presentar a la prova extraordinària de cap matèria. 2. El professor de la matèria pot demanar a l’alumne material (dossiers, treballs, etc.), com a condició prèvia a la presentació a la prova. 3. La qualificació de la prova de millora de nota només serà considerada si és superior a la qualificació de l’avaluació considerada. (*) excepcionalment i sempre valorat pel tutor i la coordinació, es pot no considerar el punt 1b Atenció: alumnes LOGSE no es podran presentar a exàmens de millora de nota de matèries ja aprovades perquè no es poden tocar actes L’alumne té l’opció de recuperar trimestres suspesos de 2n i matèries senceres de 1r. Qualificació aprovats = 5. L’alumne té l’opció de millorar la nota d’una matèria. Hi ha uns supòsits que s’han d’acomplir per poder-se-hi presentar. Els exàmens són globals de matèria i la qualificació de la matèria és la nota de l’examen. Entre el 25 de maig i 7 de juny els alumnes que s’hagin de presentar a PE poden repassar les matèries assistint a preparació PAU Entre els dies 8 i 16 de juny, s’intentaran establir sessions de repàs pels alumnes que s’hagin de presentar a PE

  4. Promoció i qualificació final NOMÉS ES REPETEIXEN LES MATÈRIES SUSPESES, SIGUI QUIN SIGUI EL SEU NOMBRE!!!

  5. Nota d’accés i nota d’admissió  Té validesa indefinida  Nota mínima 5 i màxima 10  La seva superació és suficient quan hi ha suficients places per cobrir la demanda  Té validesa per als 2 cursos següents  Nota mínima 5 i màxima 14  Es considera en aquells casos en que l'oferta de places universitàries sigui inferior a la demanda  L'estudiant obté una nota d'admissió diferent per cada títol de Grau i Universitat on sol·liciti ser admès

  6. Puntuacions expedient, fase general, fase específica  Una matèria de modalitat té més valor en la FE (1 o 2 punts com a màxim, segons la ponderació) que en la FG (0,8 punts com a màxim).  Per tant, la lògica ens diu que la matèria millor preparada a la FE.  Si més no, cal tenir molt present que l’objectiu primer és la superació de la FG, per tant és important valorar de fer la millor preparada a la FG (que, evidentment, és preceptiu si només es fa la FG).

  7. Exemples pràctics FILOSOFIA ED. INFANTIL C. AMBIENTALS ECONOMIA MEDICINA E. INFORMÀTICA ADM. EMPRESES BELLES ARTS MULTIMÈDIA - La matèria millor preparada, a FG o a FE? - La matèria que més pondera, a FG o a FE? PERIODISME F. CATALANA

  8. Exemple pràctic 1 En Quim vol fer estudis de FILOSOFIA EXP BAT = 7,9 NAC = 7,652 Nota d’Accés 7,9 · 0,6 7,28 · 0,4 = +  PAU FG = 7,28 En Quim no pensa examinar-se de la part voluntària (fase específia) perquè tradicionalment els estudis de FILOSOFIA ha tingut més places ofertades que demandades i, per tant, pensa que en tindrà prou amb les PAU superades i, per tant, una Nota d’accés (NAC) superior a 5. A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Geografia perquè és la matèria de modalitat que se li donava més bé.

  9. Exemple pràctic 2 L’Ernest vol fer els estudis d’EDUCACIÓ INFANTIL EXP BAT = 6,2 NAC = 5,872 Nota d’Accés 6,2 · 0,6 5,38 · 0,4 = +  PAU FG = 5,38 L’Ernest, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se només a una matèria per tal de poder-se centrar en aquesta i assegurar un bon resultat. Decideix de presentar-se a la FE de Història de l’art que li pondera 0,2 i s’ha presentat a Mates ccss a la FG. D’aquestes dues matèries, anava millor preparat de Mates ccss que de Història de l’art, però ha preferit assegurar el tret en la FG (per compensar els previsibles mals resultats en llengües on sempre ha tingut dificultats) i deixar per la FE la seva segona millor matèria. PAU FE A la fase específica s’examinarà de 1 matèria  Història de l’art (ponderació 0,2): nota, 8,0; fent la ponderació 8·0,2=1,6 NAD = 7,472 5,872 Nota d’Admissió 1,6 = + 

  10. Exemple pràctic 3 En Tomas vol fer estudis de CIÈNCIES AMBIENTALS EXP BAT = 9,2 NAC = 9,116 Nota d’Accés 9,2 · 0,6 8,99 · 0,4 = +  PAU FG = 8,99 (*) (*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Mates perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE En Tomas, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se de 2 matèries, encara que es pot presentar a un màxim de 3 comptant les dues millors, per poder centrar-se i tenir més possibilitats de treure’n bona nota en aquestes dues. PAU FE A la fase específica s’examinarà de 2 matèries.  Física (ponderació 0,2): nota, 10,0; fent la ponderació 10·0,2=2,0  Química (ponderació 0,2): nota 9,5; fent la ponderació 9,5·0,2=1,9 NAD = 13,016 9,116 Nota d’Admissió 2,0 1,9 = + + 

  11. Exemple pràctic 4 En Xavier vol fer estudis d’ECONOMIA EXP BAT = 6,5 NAC = 6,128 Nota d’Accés 6,5 · 0,6 5,57 · 0,4 = +  PAU FG = 5,57 (*) (*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Mates ccss perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE En Xavier, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es pot presentar. PAU FE A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades  Economia de l’empresa (ponderació 0,1): nota, 7,0; fent la ponderació 7·0,1=0,7  Història de l’art (ponderació 0,1): nota 9,0; fent la ponderació 9·0,1=0,9  Geografia (ponderació 0,2): nota, 5,0; fent la ponderació 5·0,2=1,0 NAD = 8,028 6,128 Nota d’Admissió 1,0 0,9 = + + 

  12. Exemple pràctic 5 En Gregory vol fer estudis de MEDICINA EXP BAT = 8,7 NAC = 8,916 Nota d’Accés 8,7 · 0,6 9,24 · 0,4 = +  PAU FG = 9,24 (*) (*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Física perquè es reserva les matèries en quecreu que va millor preparat per la FE En Gregory, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es pot presentar. PAU FE A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades  Biologia (ponderació 0,2): nota, 9,5; fent la ponderació 9,5·0,2=1,9  Química (ponderació 0,2): nota 8,5; fent la ponderació 8,5·0,2=1,7  Mates (ponderació 0,1): nota, 8,0; fent la ponderació 8,0·0,1=0,8 NAD = 12,516 8,916 Nota d’Admissió 1,9 1,7 = + + 

  13. Exemple pràctic 6 La Mònica vol fer estudis de PERIODISME o de FILOLOGIA CATALANA EXP BAT = 8,2 NAC = 7,904 Nota d’Accés 8,2 · 0,6 7,46 · 0,4 = +  PAU FG = 7,46 (*) (*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Grec perquè es reserva les matèries en quecreu que va millor preparada per la FE La Mònica, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es pot presentar. PAU FE A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades  Història de l’art (ponderació 0,2 tant per PER com per FILO): nota, 8,0; fent la ponderació 8,0·0,2=1,6  Grografia (ponderació 0,2 per PER i 0,1 per FILO): nota 7,5; pond. PER 7,5·0,2=1,5; pond FILO 7,5·0,1=0,75  Literatura catalana (ponderació 0,1 per FILO i no pondera per PER): nota, 9,0; pond. FILO 9,0·0,1=0,9 NAD = 11,004 7,904 Nota d’Admissió 1,6 1,5 = + +  PER NAD = 10,404 7,904 Nota d’Admissió 1,6 0,9 = + +  FILO

  14. Exemple pràctic 7 En Bill vol fer estudis de ENGINYERIA INFORMÀTICA o de ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES EXP BAT = 9,4 NAC = 9,184 Nota d’Accés 9,4 · 0,6 8,86 · 0,4 = +  PAU FG = 8,86 (*) (*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Dibuix tècnic perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE En Bill, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es pot presentar. PAU FE A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades  Mates (ponderació 0,2 tant per ENG com per ADE): nota, 9,5; fent la ponderació 9,5·0,2=1,9  Física (ponderació 0,2 tant per ENG com per ADE): nota 4,5; no es fa la ponderació perquè ha suspès  Cultura audiovisual (ponderació 0,1 per ADE i no pondera per ENG): nota, 10,0; pond. ADE 10,0·0,1=1,0 NAD = 11,084 9,184 Nota d’Admissió 1,9 = +     ENG NAD = 12,084 9,184 Nota d’Admissió 1,9 1,0 = + +  ADE

  15. Exemple pràctic 8 L’Andy vol fer estudis de BELLES ARTS o de MULTIMÈDIA EXP BAT = 7,8 NAC = 7,140 Nota d’Accés 7,8 · 0,6 6,15 · 0,4 = +  PAU FG = 6,15 (*) (*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Disseny perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE L’Andy, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es pot presentar. PAU FE A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un cop ponderades  Dibuix artístic (ponderació 0,2 per ARTS i no pondera per MULT): nota, 10,0; pond. ARTS 10,0·0,2=2,0  Història art (ponderació 0,2 per ARTS i no pondera per MULT): nota 9,5; pond. ARTS 9,5·0,2=1,9  Dibuix tècnic (ponderació 0,1 tant per ARTS com per MULT): nota, 5,0; fent la ponderació 5,0·0,1=0,5 NAD = 11,040 7,140 Nota d’Admissió 2,0 1,9 = + +  ARTS NAD = 7,640 7,140 Nota d’Admissió 0,5 = +     MULT

  16. Exemple pràctic 9 En Pep vol fer estudis de CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT Va molt bé en BIOLOGIA i de QUÍMICA no va tan bé Dubta entre examinar-se de BIOLOGIA a la FG o a la FE Pensa que pot treure aquestes notes: Català: 6; Castellà: 6; Anglès: 5; Filosofia: 8; Química: 5; Biologia: 10 QUÈ LI CONVÉ MÉS, PRESENTAR-SE A FG DE BIO I A FE DE QUI O VICEVERSA? CONCLUSIÓ En igualtat de ponderació, la matèria que es va millor preparat a FE (partint de la base que assegurem un bon paper a la FG)

  17. Exemple pràctic 10 La Gemma vol fer estudis de CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT Pensa que a la FG pot treure aquestes notes: Català: 6; Castellà: 6; Anglès: 5; Filosofia: 8; Matemàtiques: 7 Ha cursat Biologia (ponderació 0,2) però li va molt malament i pensa que pot treure un 5 Ha cursat Ciències de la Terra (ponderació 0,1) que li va molt bé i pensa que pot treure un 9 DE QUÈ LI CONVÉ MÉS D’EXAMINAR-SE A LA FE (només es vol examinar d’una matèria)? CONCLUSIÓ Per la FE és millor triar la matèria que més pondera (partint de la base de que s’aprovarà)

  18. MÓN DEL TREBALL UNIVERSITAT CFGS MÓN DEL TREBALL MÓN DEL TREBALL 2 BAT CFGM 1 BAT PQPI ESO Opcions després del batxillerat

  19. Accés a la universitat: títols i preinscripció Els títols oficials només poden ser expedits per centres vinculats a una de les universitats següents: • Públiques • Privades Preinscripció universitària: L’ingrés al primer curs d’una carrera de qualsevol de les universitats públiques, incloent-hi els centres adscrits, i la Universitat de Vic, s’efectua a través de la preinscripció universitària (la UOC, la URL i la UIC tenen els seus propis mecanismes d’accés). És compatible amb sol·licituds a universitats privades i amb la preinscripció a CFGS

  20. PAU: resultats de l’escola 2009

  21. Universitat: la nota de tall • Les places de cadascun dels estudis s’adjudiquen començant per la sol.licitud de l’alumne preinscrit en la preferència amb la nota més alta i baixant per ordre de nota fins que s’exhaureixen totes les places. • La nota del darrer alumne que hi accedeix esdevé nota de tall, que és una dada indicativa d’un any per l’altre de la nota mínima suficient que cal obtenir per tenir possibilitats d’accés als diferents estudis de les universitats públiques. • La nota de tall expressa la relació entre l’oferta de places i el nombre d’aspirants; no té, doncs, relació amb la dificultat dels estudis. ATENCIÓ: aquestes notes de tall estan referides a una nota màxima de 10 punts; amb la noves PAU les notes màximes poden ser de fins a 14 punts.

  22. Universitat: L’Espai Europeu d’Educació Superior Per aconseguir l’objectiu de bastir un espai universitari comú s’han hagut de fixar unes regles compartides. Tots els títols universitaris adaptats a Bolonya tenen una mateixa unitat de mesura del temps que es dedica als estudis, una sola moneda oficial: el crèdit europeu ECTS . Si fins ara el crèdit universitari equivalia a 10 hores de docència, el crèdit ECTS val per 25-30 hores, però, compte!, aquí s'inclou, a més del temps de classe, el que es destina a preparar els treballs, de forma individual o amb els companys, l’assistència a seminaris i tutories amb el professor i també el que s’inverteix a estudiar per afrontar amb èxit els exàmens.

  23. U n i v e r s i t a t : L ’ E s p a i E u r o p e u d ’ E d u c a c i ó S u p e r i o r Orgabització actual Nova orgabització

  24. F o r m a c i ó p r o f e s s i o n a l • La formació professional té com a objectiu fonamental la formació dels alumnes per a la seva incorporació al món professional atenent les demandes de qualificació del sistema productiu. • La formació professional específica s’ordena en cicles formatius. La seva durada engloba les hores lectives destinades a la formació en un centre educatiu i les hores destinades a la formació pràctica en centres de treball. En total oscil.la entre 1300 i 2000 hores, la qual cosa suposa un o dos cursos acadèmics.

  25. F o r m a c i ó p r o f e s s i o n a l Títol:la superació d’un CFGS dóna accés al Títol de Tècnic Superior (en la especialitat escollida). On es cursen:en centres públics o privats; en general són centres d’ensenyament secundari on també s’hi imparteixen estudis d’ESO i batxillerat. On es fa la preinscripció:en el centre on es vol cursar entre finals de maig i principis de juny. És compatible amb la preinscripció universitària. Accés: els alumnes que han obtingut el títol de Batxiller, poden accedir a qualsevol CFGS independentment de la modalitat i de les matèries cursades. En tot cas, la modalitat i les matèries cursades, com també les qualificacions obtingudes, serveixen com a criteris de prioritat per accedir a un CFGS quan no hi ha places suficients per a tots els aspirants.

  26. F o r m a c i ó p r o f e s s i o n a l : a c c é s a a l t r e s e s t u d i s • L’obtenció del títol de Tècnic Superior dóna dret a l’accés a estudis universitaris (principalment a estudis de 1r cicle). • L’accés és directe si el nombre de sol.licituds és inferior o igual al nombre de places ofertades; si no és així, el criteri de prioritat ve marcat per la qualificació final del CFGS (la nota del darrer alumne que hi accedeix esdevé nota de tall). • Compromís de l’administració: convalidació de matèries cursades en CFGS en estudis universitaris afins per tal de facilitar la continuïtat cap a titulacions universitàries.

  27. Alguns alumnes necessiten més de dos anys per finalitzar el batxillerat donat que no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d’adquisició de coneixements, ni tenen les mateixes capacitats, habilitats o actituds. En aquests casos això no s’ha de prendre com una fustració, sempre que l’alumne hagi fet tot el possible. El que cal és que en finalitzar, la seva preparació sigui la idònia per encarar opcions posteriors. • A les PAU, el que realment marca el rendiment de l’alumnat és le seu estat anímic i no la dificultat intrínseca de les proves. Cal, doncs, que des de casa s’intenti moderar adequadament la pressió sobre l’alumne. CONSIDERACIONS FINALS

  28. El professor o professora de cada matèria és qui decideix, al final de curs (avaluació ordinària), si l’alumne o alumna n’ha superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris d’avaluació. A l’avaluació extraordinària, si s’han de prendre decisions que impliquin obtenció del títol de batxiller, l’equip docent pot modificar la qualificació de matèries (acord de la majoria de dos terços). Així doncs, els “APROVATS PER JUNTA” només són possibles a l’avaluació extraordinària. (ORDRE EDU/554/2008 de 19 de desembre) • En cas que l’alumne el curs següent hagi de tornar a cursar 2n curs de batxillerat, si ho desitja pot renunciar a totes les qualificacions de les matèries aprovades (excepte del Treball de recerca) per així tornar a començar de nou i tenir opció de millorar les seves qualificacions. CONSIDERACIONS FINALS

  29. La presa de decisions quant a l’elecció acadèmica després del Batxillerat, correspon a l’alumne i a la seva família. L’escola fomenta el criteri “vocacional” com a primer paràmetre a tenir en compte en l’elecció. El paper de l’escola es limita a informar i a orientar (l’escola no decideix per l’alumne). • Cal que quedi clar que no tot l’alumnat té capacitats i aptituds adequades per superar amb èxit uns estudis universitaris, encara que és molt legítim que es vulgui intentar (la selectivitat real es porta a terme el primer any de carrera més que en les pròpies proves de PAU; no tots els estudiants que acaben el batxillerat tenen garanties de superar uns estudis universitaris: cal tocar de peus a terra). CONSIDERACIONS FINALS

  30. DATES PAU I MATRÍCULA UNIVERSITAT I FP

  31. INFORMACIÓ UNIVERSITAT (SISTEMA, ACCÉS, ESTUDIS, DATES) http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/index.html QUÈ I PER QUÈ ESTUDIAR A LES UNIVERSITATS CATALANES? http://www10.gencat.net/dursi/sortides.htm INFORMACIÓ ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/sistema/eees/proces_bolonya/index.html INFORMACIÓ FORMACIÓ PROFESSIONAL (SISTEMA, ACCÉS, ESTUDIS, DATES) http://www.xtec.es/estudis/fp/index.htm

  32. Gràcies per la vostra atenció!

More Related