1 / 14

DEFINICIÓ

DEFINICIÓ. > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions però, a diferència d´aquestes, les conjuncions poden unir també més d’una oració.

nola
Download Presentation

DEFINICIÓ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. DEFINICIÓ > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions però, a diferència d´aquestes, les conjuncions poden unir també més d’una oració. > En valencià hi ha conjuncions pròpies però també hi ha un conjunt molt nombrós de LOCUCIONS (LOCUCIONS CONJUNTIVES) amb valor de conjunció. Solen formar-se amb un adverbi, una preposició, un participi , etc. i, molt sovint, la conjunció que . > També hi ha altres elements de la llengua que es fan servir per a expressar relacions entre mots i oracions

  2. CLASSIFICACIÓ •  Segons el tipus de relació que s'estableix entre un i altre element enllaçat trobarem: • conjuncions de coordinació ( o coordinants). Relacionen per igual: • -Elements independents i de la mateixa entitat dins d’una oració: Joan i Vicent són els meus veïns. • -Oracions diferents, que s’anomenen coordinades: Lluís estudia i el seu germà treballa de cambrer. • conjuncions de subordinació ( o subordinants). Enllacen dues oracions, una de les quals (la subordinada) depén d’una altra (la principal), i hi realitza una funció sintàctica. Per tant, la conjunció jerarquitza les idees que expressen les oracions i permet estbalir relacions diferents.

  3. CONJUNCIONS COPULATIVES: i / ni . REMARQUES: - La conjunció i no es transforma mai en e quan el mot següent comença per la mateixa vocal i . - Es pot fer servir per unir cognoms, però també és correcte no unir-los.

  4. CONJUNCIONS DISJUNTIVES: o / bé / o bé. REMARQUES: - La conjunció o no es transforma mai en u quan el mot següent comença per la mateixa vocal o .

  5. CONJUNCIONS DISTRIBUTIVES: ni... ni... / ara... ara... / o... o... / adés... adés... / siga... siga... / adés... ara... / no només... sinó que... - En aquest bloc hi trobem mots que són pròpiament conjuncions i d'altres que són partícules que serveixen per formar oracions distributives: adés... adés, ara i adés

  6. CONJUNCIONS ADVERSATIVES:però / sinó / tanmateix / així i tot / altrament / amb tot / sinó que... - En aquest bloc hi trobem mots que són pròpiament conjuncions i d'altres que són partícules que serveixen per formar oracions adversatives: tot i això, amb tot, més aviat, sinó que, això no obstant, excepte que , mentre que...

  7. Tanmateix expressa diversos significats molt propers:

  8. CONJUNCIONS IL·LATIVES (CONSECUTIVES): doncs, per tant, així, de manera que • REMARCA: • Doncs no expressa mai causa i, per tant, no és sinònim de "perquè" o "ja que" • NO seria vàlid dir: • * Espereu-lo doncs ara arriba

  9. CONJUNCIONS CONTINUATIVES: i a més / i fins i tot / ni tan sols / així mateix... • En aquest bloc hi trobem mots que són pròpiament conjuncions i d'altres que són partícules que serveixen per formar oracions continuatives: i encara, i encara més, així mateix, altrament, ... • REMARQUES:- • Compte amb castellanismes com: *ademés que cal substituir per "a més" o "a més a més“ 

  10. Conjuncions explicatives: • -Reiteren una explicació • -s’uneixen amb: és a dir, això és, o sigui... • “Anna es va fer gran, és a dir, es va convertir en una xica assenyada”

More Related