protocolos asistenciales uvp uci quir rgica n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
PROTOCOLOS ASISTENCIALES UVP-UCI Quirúrgica PowerPoint Presentation
Download Presentation
PROTOCOLOS ASISTENCIALES UVP-UCI Quirúrgica

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 48

PROTOCOLOS ASISTENCIALES UVP-UCI Quirúrgica - PowerPoint PPT Presentation


  • 269 Views
  • Uploaded on

HOSPITAL CLÍNIC SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA I REANIMACIÓ. PROTOCOLOS ASISTENCIALES UVP-UCI Quirúrgica. Traumáticos: TCE - Golfo yugular Rabdomiolisis Embolia grasa Lesión medular Profilaxis antibiótica-PCG Neurocirugía: Postop. cirugía encefálica Hemorragia subaracnoidea

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'PROTOCOLOS ASISTENCIALES UVP-UCI Quirúrgica' - ninon


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
protocolos asistenciales uvp uci quir rgica

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

PROTOCOLOS ASISTENCIALESUVP-UCI Quirúrgica

indice
Traumáticos:

TCE - Golfo yugular

Rabdomiolisis

Embolia grasa

Lesión medular

Profilaxis antibiótica-PCG

Neurocirugía:

Postop. cirugía encefálica

Hemorragia subaracnoidea

Mantenimiento donante

Trasplante Renal

Trasplante Renopancreático

Neumonía nosocomial

Pauta Heparina

Antiarritmicos

Eclampsia

Perfusiones habituales

Protocolo Sedación UCIQ

Diselectrolitemias

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Indice
tce hipertensi n endocraneal
Hiperemia (SjO2 >75%, D(a-j)O2< 5):

Hiperventilación moderada, control Sjo2

Profundizar sedación

Forzar diuresis: Furosemida

No sobrepasar PPC 80-90mmHg

Elevar la cabeza (45-90º)

Si persiste HTE:

COMA BARBITÚRICO:

Bolus inicial: 10mg/kg en 30 min

5mg/kg/h durante 4-5 h

Seguir con 1mg/kg/h

Retirar cuando PICs<25mmHg durante >24h y pasar a sedación convencional durante 24-48 hrs

Isquemia (SjO2 <55%, D(a-j)O2 >8)

Hipoventilación control SjO2

Mantener PPC >80mmHg (DPM dosis B± Fenilefrina)

Cabeza a no más de 30º

Bolus manitol 20% (150ml)

Liquidos hiperosmolares

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

TCE - Hipertensión endocraneal
valoraci n par metros golfo de la yugular

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Valoración parámetros Golfo de la yugular

D(A-J)O2 SjO2 PPC AVDL DPCO2

Hiperemia <4 >75% > 80 + 2 < 8

Normal 4-7 55-75% 70 - 80 < 2 < 8

Hipoperfusión >7 <50% < 70 > 2 > 8

Isquemia variable variable < 60 > 2 > 8

Infarto global <4 >75% 0 - -

-

Nota: Valorar los cambios de perfusión considerando todos los parámetros y realizar

controles posteriores de la SjO2.

profilaxis de la nta en la rabdomiolisis

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Profilaxis de la NTA en la Rabdomiolisis
  • Indicaciones:
    • Todo paciente traumático en que se constate elevación significativa de las CPK (>3000u)
    • Sd compartimental / Grandes quemados...
  • Objetivos:
    • Mantener normotensión y PVC 8 mmHg; PPC 12 mmHg
    • Mantener una diuresis adecuada (>1ml/kg/h)
      • Perfusión Dopamina a dosis dopaminérgicas
      • Furosemida (a demanda)
    • Evitar depósito de mioglobina en el túbulo renal
      • Alcalinizar orina, mantener pH orina >6 (S Bicarbonatado 1/6M 500ml/12h)
      • Manitol 20% 100ml/12h
  • Controles:
    • CPK /24h
    • Labstic de orina / 8h (Hb y pH)
  • Mantener el tratamiento hasta constatar disminución de las CPK al menos a 1/4 parte de la cifra inicial. Reiniciarlo si presenta un nuevo pico sérico de CPK.
embolia grasa

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Embolia grasa

Indicaciones: Politraumatismos huesos largos

Diagnóstico: Petequias conjuntivales - axilares

Desaturación - insuficiencia respiratoria aguda

Agitación psicomotriz

Profilaxis:Corregir volemia

SAB 20 % 100 / 12 hrs

Fragmin 2500 / 24 hrs

Inyesprin 2 gr/ 8hrs EV (excepto si existe coagulopatías)

Tratamiento EG:Swan Ganz; PPC < 12 mmHg (Corregir volemia)

IPPV: PEEP altas y Vt bajo (SDRA)

SAB 20 % 100 / 12 hrs

Fragmin 2500 / 12 hrs SC

Inyesprin 2 gr/ 8hrs EV (excepto si existe coagulopatías)

lesi n medular aguda tratamiento con metilprednisolona

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Lesión Medular AgudaTratamiento con Metilprednisolona
  • Si <3h de la lesión:
    • Bolus de 30 mg/Kg/ev (a pasar en 1h), seguido de
    • Perfusión continua 5.4mg/kg/h durante 23h
  • Entre 3 y 8h de la lesión:
    • Bolus de 30 mg/Kg/ev (a pasar en 1h), seguido de
    • Perfusión continua 5.4mg/kg/h durante 47h
  • Si >8h: No administrar
  • RECORDAR:
    • Evitar soluciones con glucosa
    • Evitar hipercapnia/hipoxia
    • Evitar hipotensión
lesi n medular aguda tratamiento del shock medular
MONITORIZACIÓN

ECG

Presión arterial cruenta

Pulsioximetría

SNG

Sonda vesical

Catéter para medición PVC

MANEJO RESPIRATORIO

Oxígeno suplementario, humidificación.

Intubación orotraqueal, con ayuda de fibrobroncoscopio, si la lesión es a nivel de C4 y/o hay lesiones asociadas que lo justifican. El riego de hiperpotasemia tras la administración de succinil-colina aparece a los 3 días de la lesión, es máximo a los 10 días y, puede mantenerse hasta 6 meses después del traumatismo.

Mantener normocapnia

MANEJO CARDIOVASCULAR

Debe tenerse en cuenta que el factor fisiopatológico fundamental del shock medular es la afectación miocárdica.

Bradicadia: Opciones terapéuticas

Atropina (0.02 mg/Kg.)

Efedrina (5-10mg)

Isoproterenol

Marcapasos provisional

Hipotensión:

Cristaloides / Coloides: deben administrarse con precaución y bajo monitorización de la PVC

Inotrópicos (EVITAR vasoconstrictores):

Dopamina

Dobutamina

Los agonistas a-adrenérgicos (fenilefrina, metoxamina) están contraindicados.

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Lesión Medular AgudaTratamiento del shock medular
tratamiento postquir rgico cirug a encef lica

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Tratamiento postquirúrgico Cirugía Encefálica
  • S Ringer 500ml/8h/ev
  • S Fisiológico 500ml/12h/ev
  • ClK 20 mEq en cada SF
  • Dexametasona 4mg/6h/ev
  • Ranitidina 50mg/8h/ev
  • Tramadol 1mg/kg/ en 100ml de SF /8h/ev
  • Metamizol 2g/8h/ev si precisa más analgesia
  • Fenitoina 100mg/8h/ev si previamente seguía tratamiento
valoracion hsa escala de hunt y hess

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Valoracion HSAEscala de Hunt y Hess
  • Grado I: Asintomático o cefalea mínima y leve rigidez de nuca.
  • Grado II: Cefalea moderada-severa, rigidez de nuca, no focalidad NRL excepto disminución de los pares craneales.
  • Grado III: Mareos, confusión, deficit focal moderado.
  • Grado IV: Estupor, hemiparesia moderada-severa, rigidez de descerebración precoz y alteraciones vegetativas.
  • Grado V: Coma profundo,rigidez de descerebración
slide11

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

HSA

Tratamiento del vasoespasmo:

Aumentar la TA: líquidos según PVC

drogas vasoactivas

Vasodilatación: Nimotop,

hipoventilar según SjO2

Tto endovascular: (si sintomatología)

Objetivos:

TAM >140 mmHg PIC < 20 mmHg

PVC 8-10 mmHg PPC >70 mmHg

Hto entre 30-40% SjO2 55-75%

Tratamiento básico:

- SF 1500ml/24h/ev + ClK 20 mEq en SF

- SR 1000ml/24h/ev ( control PVC)

- Ranitidina 50mg/8h/ev

- Nimodipino (sst) iniciar 5ml/h y, en 1h (según toleracia) aumentar a 10 ml/h

- Fenitoina: Bolus de 17mg/kg (1h) y seguir con 100mg/8h/ev si HH3 o convulsión previa

- Dexametasona 4mg/6h/ev

- MDZ + Cl mórfico

- Si es necesario: DPM a dosis beta ± Fenilefrina (sst)

protocolo actuaci n hsa

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Protocolo actuación HSA

Heparinización durante las primeras 24h

Iniciar Fraxiparina 0.3cc/12h/sc a las 2h

de suspender la heparina ev

mantenimiento donante organos

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Mantenimiento Donante Organos
  • Objetivos:
    • Mantener perfusión adecuada (TAM = 80 mmHg)
      • Aconsejable: Desaconsejable:

DPM< 10 Tg/kg/min Fenilefrina

DBT< 15 Tg/kg/min Efedrina

(Adrenalina) (Noradrenalina)

    • Normoxemia -normocapnia: utilizar PEEP (4-8), evitar FiO2 elevadas
    • Normovolemia: cargas cristaloides alternas con coloides, control PVC, PPC
    • Mantener gasto urinario > 0.5mg/kg/h: DPM dosis beta / Furosemida
    • Htº > 30%
    • Quick >60%
    • Mantener tratamiento antibiótico
    • Corregir coagulopatías: plasma
  • Evitar:
    • Hipernatremia (puede utilizarse S glucosado)
    • Hiperglicemia
    • Hipotermia
postoperatorio tx renal
Tratamiento básico:

S Glucosado 10% 500ml/12h/ev

S Fisiológico 500ml/12h/ev

ClK según ionograma

Ranitidina 50mg/8h/ev

Dopamina (1-3Tg/Kg/min), en ausencia de HTA

Metadona 4-5 mg/6h/peridural

Pro-paracetamol si p. + analgesia

Fragmin 2500u/24h/sc (sólo si riesgo tromboembólico)

Hipotensores si TAs >160mmHg (adalat)

Inmunosupresores según pauta UTR (a las 24h)

Objetivos básicos:

Mantener PVC = 8 mmHg

Mantener diuresis >0.5mg/kg/h, si oliguria con PVC>10:

Furosemida 1mg/kg, si no respuesta8Furosemida 3mg/kg , si no respuesta 8Perfusión continua Furosemida 1g/24h (avisar UTR)

Htº>25%

Quick>60%

Reponer pérdidas (SF vs PPL, según PVC o PPC)

Controles al ingreso:

Gasometría arterial

BQ básica

Coagulación

Rx Tórax

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Postoperatorio Tx Renal
postoperatorio tx renopancre tico

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Postoperatorio Tx Renopancreático

A las consideraciones del Tx renal añadir:

  • Mantener sedación con propofol unas horas hasta que el paciente esté normotérmico y estable
  • Mantener glicemia <150mg/dl, corregir hiperglicemias con perfusión de insulina
  • Fragmin 2500u/12h/sc
  • AAS 60mg/24h/SNG a las 24h de la intervención (según protocolo UTR)
  • Cefotaxima 1g/6h/ev y profilaxis MRSA con Bactrobam nasal /12 hrs
  • En caso de MRSA en UCIQ: administrar dosis profilaxis de Vancomicina
  • Si se ha realizado derivación exocrina urinaria del páncreas, considerar las pérdidas urinarias de bicarbonato Na y, monitorizar lipasuria y amilasuria /24h
  • Control pérdidas hemáticas por drenajes de Sylastic
  • Analgesia:
    • Bupivacaína + Fentanil en perfusión continua v. peridural,según protocolo UCIQ
slide16

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Postoperatorio Tx Renal en niños

  • Tratamiento básico:
    • S Glucosado 10% 10 ml/kg/24h
    • S Fisiológico 10 ml/kg/24h
    • Plasma-Lyte 10 ml/kg/24h
    • Ranitidina 25-50mg/8h-12h/ev
    • Dopamina (1-3Tg/Kg/min), en ausencia de HTA
    • Bupivacaina+fentanil peridural
    • Analgesia de rescate: Metamizol 20-40 mg/kg/6-8h/ev
    • Inmunosupresores según pauta UTR (a las 24h)
  • Control hiperK y acidosis metabólica:
    • mantener K inferior a 5.5mEq/L
    • ClCa 10%: 20-40mg/Kg
    • Bic Na 1-2mEq/Kg
    • Insulina+Glucosa:
    • 0.5 g/kg de glucosa (5ml/Kg de SG 10%) +
    • 1u insulina /3-4 g de glucosa (1u/30-40 ml de SG 10%) administrar 50% en 10 min
  • Objetivos básicos:
    • Mantener PVC 5-8 mmHg
    • Mantener diuresis >0.5mg/kg/h, si oliguria con PVC>8:
    • Furosemida 0.1-1mg/kg
    • Reponerpérdidas(SF vs PPL 5ml/kg a pasar en 20-30 min)
  • Controles al ingreso:
    • Gasometría arterial
    • BQ básica
    • Coagulación
    • Rx Tórax

Estos pacientes permanecerán

en la UVP o en la

UCI Q durante las primeras

48h postoperatorias

neumonia nosocomial i

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Neumonia Nosocomial (I)
  • Neumonía asociada a la VM de inicio precoz (<5d de ingreso en UCI):
  • Sin factores de riesgo:
  • Ceftriaxona (2g/24h/ev), ó Cefuroxima (2g/8h/ev), ó Cefotaxima (2g/6h/ev) +
  • Cloxacilina (2g/6h/ev)
  • Si alergias: Ciprofloxacino (400mg/12h/ev) ó
  • Aztreonam (1g/8h/ev) + Clindamicina (600mg/6h/ev)
  • Con factores de riesgo (cirugía abd. reciente, evidencia de broncoaspiración, politraumatismo, insuficiencia renal, DM, corticosteroides):
  • Si sospecha de anaerobios, añadir: Clindamicina (600mg/6h/ev)
  • Si sospecha de S Aureus, añadir: Vancomicina (1g/8h/ev)
  • Opciones: Amikacina (1 gr/24h/ev) + Cefepima (2g/12h/ev)
  • Amikacina (1 gr/24h/ev) + Imipenen (1g/8h/ev)
  • Ciprofloxacino (400mg/12h/ev) + Cefepima (2g/12h/ev)
  • Ciprofloxacino (400mg/12h/ev) + Amikacina (1 gr/24h/ev)

Nota: Pendiente correción según último protocolo de NN

slide18

Neumonia Nosocomial (II)

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

  • Neumonía asociada a la VM de inicio tardío (>5d de ingreso en UCI):
  • Sin factores de riesgo:
  • Opciones: Amikacina (1 gr/24h/ev) + Cefepima (2g/12h/ev)
  • Amikacina (1 gr/24h/ev) + Imipenen (1g/8h/ev)
  • Ciprofloxacino (400mg/12h/ev) + Cefepima (2g/12h/ev)
  • Ciprofloxacino (400mg/12h/ev) + Amikacina (1 gr/24h/ev)
  • Con factores de riesgo(cirugía abd. reciente, evidencia de broncoaspiración, politraumatismo, insuficiencia renal, DM, corticosteroides):
  • Si sospecha de anaerobios, añadir: Clindamicina (600mg/6h/ev)
  • Si sospecha de S Aureus, añadir: Vancomicina (1g/8h/ev)
  • RECORDAR:
  • Cursar BAS y cambiar ATB en función de antibiograma

Nota: Pendiente correción según último protocolo de NN

profilaxis atb politraum tico con tce patolog a cerebral grave

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Profilaxis ATB:POLITRAUMÁTICO con TCEPATOLOGÍA CEREBRAL GRAVE
  • Fractura ósea abierta:
    • Netilmicina 300mg/24h/ev + Cefazolina 1g/8h/ev
  • Colocación material de osteosíntesis:
    • Según protocolo quirófano (repetir dosis en caso de IQ muy prolongada)
  • Colocación PIC y/o Drenaje ventricular: Ceftriaxona 2g (monodosis)
  • Drenaje hematomas cerebrales:
    • Sin apertura de duramadre: Cefonicid 2g (monodosis)
    • Con apertura de duramadre: Ceftriaxona 2g (monodosis)
  • Fractura-hundimiento craneal:
    • cerrada: no ATB
    • Abierta o con IQ: Ceftriaxona 2g (monodosis)
  • Fractura craneal con salida de LCR por fosas nasales:
    • Rifampicina (600mg/24h/ev) + Ciprofloxacino (400mg/12h/ev)
  • Traumatismo facial grave: Clindamicina 600mg/6h/ev
  • Evidencia de broncoaspiración: Clindamicina 600mg/6h/ev
slide20

Peso (Kg)

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

Dosis (U/h)

750

825

900

975

1050

1125

1200

1275

1350

1425

Velocidad perfusión (ml/h)

15

17

18

20

21

23

24

26

27

29

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Descoagulación con Heparina sódica(postoperatorio de embolización de aneurisma cerebral / angioplastia carotidea)

Ampollas de 5ml al 5%, contenido 25.000 U (1ml = 5000 U = 50mg)

PAUTA

1. Bolus EV de 5.000 U (1ml)

2. Seguir con perfusión de 15 U/Kg/h:

Diluir 2.5ml de heparina sódica al 5% (12500U) en 250 ml de SG al 5% (50U/ml), y regular perfusión según tabla:

Sigue

slide21

APTT

(segundos)

<50

50-60

60-85

86-95

96-120

>120

Bolus

5000U

-

-

-

-

-

Parar perfusión

(minutos)

-

-

-

-

30

60

Cambio velocidad

(ml/h)

+3

+2

=

-1

-2

-3

Nuevo APTT

(controles)

6h más tarde

mañana siguiente

mañana siguiente

mañana siguiente

6h más tarde

6h más tarde

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

REGULACIÓN DE LA VELOCIDAD DE PERFUSIÓN

A las 6h de iniciado el tratamiento, ajustar la dosis según controles del Tiempo de cefalina, que deberá mantenerse entre 2-2,5 veces por encima del control (60-85s)

slide22

REGULACIÓN DE LA VELOCIDAD DE PERFUSIÓN

A las 6h de iniciado el tratamiento, ajustar la dosis según controles de heparinemia y APTT.

antiarr tmicos i

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Antiarrítmicos (I)

ADENOSIN TRIFOSFAT: (Atepodin) Ampolles de 10 cc amb 100 mg.

El seu efecte és extremadament passatger (dura entre 5 i 30 seg.). L'administració cal fer-la en forma de "bolus" ràpid, seguit cada vegada d'unaltre bolus de 5 cc de sèrum fisiològic. Es comença amb un bolus de 5 mg (0.5 cc), seguit d'un de 10 mg (1 cc), es continua amb un de 20 mg (2 cc), un altre de 30 mg (3 cc) i finalment un de 35 mg (3.5 cc). Entre cada administració s'espera 1 minut. En cada bolus el pacient nota sensació de calor, i pot aparèixer bradicàrdia i un blocatge AV transitori que no amerita cap tractament especial. De forma excepcional pot desencadenar una fibril.lació auricular transitòria.

AJMALINA: (Gilurytmal) Ampolles de 2 cc amb 50 mg.

Dosificació: Diluir una ampolla en 10 cc de sèrum glucosat al 5%. S'administren 10 mg/min (2 cc /min de la solució), fins un màxim de 1 mg/Kg. Si la funció renal del pacient es normal, la seva eliminació urinària es complerta a les 4-5 hores, el que fa possible un altre administració en el mateix dia, si cal.

Efectes secundaris i precaucions: En un 50% dels casos es veu una disminució de la PA normalment moderat, de més de 20 mm de Hg.

Pot veure's un aixamplament del QRS

Toxicitat cardiaca: S'agreuja en presència de BAV, insuficiència cardiaca o insuficiència renal, i pot produir: BAV, taquicàrdia ventricular amb QRS ample que pot degenerar a fibril.lació ventricular o atur cardiac en asistòlia.

Toxicitat extracardiaca: Colestasi. S'ha descrit agranulocitosi molt rarament.

Contraindicacions: En cas de BAV de qualsevol grau o blocatge de branca, s'haurà d'implantar un marcapàs previ al tractament.

L'existència d'insuficiència cardiaca greu amb cardiomegàlia contraindica la seva administració.

Contraindicada a les "tornades de pointes" i a les arítmies per Digital.

Els antiarítmics de tipus Quinidínic potencien els seus efectes sobre el Feix de Hiss, i els Beta-blocants i el Verapamil potencien l'acció depressora del node A-V.

antiarr tmicos ii

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Antiarrítmicos (II)

AMIODARONA: (Trangorex) Ampolles de 3 cc amb 150 mg.

Dosificació: 300 mg (2 ampolles) diluïts en 50 cc de sèrum glucosat al 5%, administrats en 5 minuts. Aquesta dosificació pot repetir-se cada 30 min. fins un màxim de 900 mg. Continuar amb 300 mg en 250 cc de sèrum glucosat al 5% cada 8 hores. En malalts amb insuficiència renal cal controlar escrupulosament l'aparició d'efectes secundaris.

Efectes secundaris i precaucions:Cardiacs: Bradicàrdia sinusal, blocatge A-V, prolongació de l'interval QT, disminució de la contractibilitat i hipotensió, menys greu que altres antiarítmics. Tant l'allargament del PR com l'aixamplament del QRS son signes premonitoris del blocatge. Pot afectar la concentració de Digoxina i potenciar els efectes dels anticoagulants.Extracardiacs: Dipòsits corneals, hiperpigmentació, fotosensibilitat, hipo i hipertiroïdisme, alteració transitòria dels enzims hepàtics, alteracions neuromusculars, alveolitis i fibrosi pulmonar. En tot pacient amb tractament crònic amb amiodarona cal fer-li al menys una vegada a l'any una Rx de tòrax i una determinació de la funció tiroidea.

ATROPINA: Ampolles de 1 cc amb 1 mg.

Dosificació: Per via e.v. ràpida, 1 mg, que pot repetir-se cada 3-5 minuts fins obtenir l'efecte desitjat o totalitzar els 2- 3 mg. Aquesta dosi pot repetir-se cada 4 - 6 hores, sense ultrapassar 4 mg en 24 hores.

Efectes secundaris i precaucions:Cardiacs: Pot produïr dissociació A-V per augment de l'automatisme del marcapàs de la unió. Extrasistòlia. Arítmies auriculars. Taquicàrdia sinusal persistent. A l'IAM agut pot augmentar l'extensió de l'infart per increment del consum de O2, o provocar arítmies ventriculars, i és per això que només s'ha d'emprar als blocatges o a la bradicàrdia sinusal simptomàtica.Sistemàtics: Sequetat de boca, midriasi, dificultat per l'inici de la micció, constipació, pell seca i calenta, "rash" i febre. Els efectes sobre el SNC són variables: Intranquilitat, insomni, coma, quadre confusional amb agitació, i al.lucinacions.

Contraindicacions: Està formalment contraindicada a:Obstrucció prostàtica. Pot provocar retenció urinària. Glaucoma, perquè por desencadenar-ne una crisi aguda.Toxicitat i tractament: Les manifestacions tòxiques generalment són transitòries i benignes. Els estats d'agitació es tracten amb Diazepòxids. L'antídot específic, que reverteix immediatament el deliri o l'hiperpirèxia és la FISOSTIGMINA, a dosi de 1-4 mg/hora, per via e.v.

antiarr tmicos iii

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Antiarrítmicos (III)

DIFENILHIDANTOÏNA: (Difenilhidantoinato Miró) Ampolles de 100 mg.

Dosificació: 50 - 100 mg (1/2 - 1 vial) en injecció e.v. lenta, en 3 - 5 minuts. Aquesta dosi pot repetir-se cada 5 - 10 minuts, fins un màxim de 5 - 10 mg/Kg.

Efectes secundaris i precaucions: Nistagmus, nàusees, vertígen, atàxia i disfunció cerebel.losa. Hipotensió, bradicàrdia sinusal, depresió respiratòria.

Efectes per administració crònica: Síndrome de "lupus-like", hiperplàsia de les genives, anèmia megaloblàstica, adenopaties.

COMPTE !! Si l'injecció és ràpida, pot produïr Blocatge A-V i Atur cardiac.

DIGOXINA: (Digoxina) Ampolles de 2 cc amb 0.25 mg. Comp. de 0.25 mg.

Dosificació: Via e.v.: Digitalització: 0.50 mg (2 amp.) e.v. directes, i posteriorment, 0.25 mg (1 amp.) cada 6 - 12 hores, fins un màxim de 1.5 mg/24 hores. Posteriorment seguir amb 0.25 mg/24 hores.

Via oral: 0.50 mg (2 comp.) inicialment, i 0.25 mg (1 comp.) cada 6 hores, fins un màxim de 1.5 mg/24 hores. Després seguir amb 0.25 mg cada 24 hores, cinc dies a la setmana.

En cas d'insuficiència renal es mantenen les dosis de digitalització, però després caldrà ajustar les dosis de manteniment en funció de les xifres de Creatinina en plasma i les digoxinèmies.

Efectes secundaris: Es potencien amb l'hipopotassèmia i per la utilització d'altres fàrmacs, com la Quinidina, Amiodarona, Beta-blocants, Verapamil, etc., i per la insuficiència renal.

Cardiacs: La Digoxina pot provocar qualsevol tipus d'arítmia (Veure arítmies provocades per la Digital). Generalment es caracteritzen per l'augment de l'automatisme i blocatges de conducció.

Extracardiacs:

Gastrointestinals: Nàusees, vòmits, anorèxia, diarrea, dolor abdominal.

Neurològics: Mal de cap, malestar, somnolència, desorientació, confusió, afàsia, alteracions de la visió com visió borrosa, alteració de la percepció dels colors, diplopia i escotomes.

Altres: Lesions a la pell, ginecomàstia.

antiarr tmicos iv

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Antiarrítmicos (IV)

ISOPROTERENOL: (Aleudrina). Ampolles de 1 cc amb 0.2 mg.

Dosificació: Diluir 10 amp. (2 mg) en 500 cc de sèrum glucosat al 5%. D'aquesta manera, 1 ml = 60 microgotes = 4 micrograms. La dosi de perfusió oscil.la entre 2 i 4 micrograms/minut (30 - 60 microgotes) segons la freqüència cardiaca i/o l'aparició d'efectes secundaris.

Efectes secundaris i precaucions:

Com que és un agonista beta-adrenèrgic, amb un potent efecte inotròpic i cronotròpic positius, produeix un augment del consum de O2 i pot provocar arítmies ventriculars greus, fet pel qual s'ha d'administrar sempre la dosi més baixa possible. El seu efecte vasodilatador pot agreujar una hipotensió preexistent a les bradiarítmies.

antiarr tmicos v

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Antiarrítmicos (V)

LIDOCAÏNA: Ampolles de 10 cc., Al 2%, 1 cc = 20 mg. Al 5%, 1 cc = 50 mg.

Dosificació: Primer "bolus" de 1 mg/Kg e.v. lent, a passar en 2 minuts.

Segon "bolus" de 1 mg/Kg de pes als 10 minuts.

Després del primer "bolus", s'iniciarà la perfusió de la solució estàndard: 2 g de Lidocaïna i la resta de sèrum glucosat al 5% fins 500 cc. La perfusió cal iniciar-la a 60 microgotes/minut i als 30 minuts la seguirem a 44 microgotes/minut. No s'ha de mantenir més de 48 hores.

Aquesta dosificació la reduirem a la meitat en els següents casos: Pacients de més de 70 anys, insuficiència cardíaca o hepàtica, tractament concomitant amb Cimetidina i després de 24 hores d'haver iniciat la perfusió.

Efectes secundaris i precaucions:

Sobre el SNC: Convulsions, confusió, deliri, coma, i rarament, atur respiratori. Els símptomes es resolen al retirar la droga, però les convulsions poden necessitar tractament específic.

Cardiacs: Té efectes inotròpics negatius que generalment només es manifesten a dosis altes. L'aparició d'arítmies ocurreix excepcionalment: Aturs sinusals, transtorns de la conducció A-V.

Els efectes tòxics apareixen generalment en malalts d'edat superior als 70 anys, o en portadors d'insuficiència cardíaca, shock o hepatopatia.

PROCAINAMIDA: (Biocoryl) Ampolles de 10 cc am 1 g.

Dosificació: Inicialment s'administren 100 mg (1 cc)/minut e.v., fins un màxim de 1000 mg (10 cc = 1 amp). Posteriorment es prepara una solució amb 4g (4 amp.) de Procainamida i 200 cc de sèrum glucosat al 5%. D'aquesta, 1 cc = 60 microgotes = 20 mg. La dosi de manteniment és entre 2 i 4 mg/min (entre 6 i 12 microgotes/min). Cal controlar la freqüència cardíaca, l'amplada del QRS i la presió arterial.

antiarritmicos vi

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Antiarritmicos (VI)

PROPRANOLOL: (Sumial) Ampolles de 5 cc amb 5 mg. Comp. de 10 i 40 mg.

Dosificació: Via oral: El tractament s'ha d'iniciar amb dosi de 40 - 60 mg cada 6 hores i anar augmentant fins 80 mg, segons l'efecte antiarítmic o la freqüència cardíaca. Quan aquesta arriba a 60 p.p./m o més baixa, considerarem que s'ha conseguit un efecte beta-blocant adequat. Posteriorment, la dosi de manteniment és de 20 - 40 mg/6-8 h.

E.v.: 1 mg (1 cc) cada 5 - 10 minuts, fins un màxim de 10 mg (10 cc = 2 amp.)

L'administració l'aturarem en conseguir l'efecte buscat, o bé si apareixen:

- BAV de qualsevol grau

- Estertors o sibilants.

- Freqüència cardíaca igual o inferior a 50 p.p./m.

- Presió arterial igual o inferior a 95 mm de Hg.

Efectes secundaris i precaucions:

No s'emprarà si el malalt presenta shock o insuficiència cardíaca.

Els efectes depressors del propranolol poden contrarestar-se amb l'ús de Dopamina o de Dobutamina.

L'efecte cronotròpic negatiu pot precipitar o agreujar les bradiarítmies.

L'interrupció sobtada del fàrmac pot provocar angina o taquiarítmies.

Pot provocar hipoglicèmia, o bé enmascarar els seus símptomes.

Cal administrar-lo amb molta precaució als malalts asmàtics, amb EPOC o en les rinitis al.lèrgiques.

Pot provocar nàusees, vòmits i depressió.

antiarritmicos vii

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Antiarritmicos (VII)

QUINIDINA: (Cardioquine) Comp. de 165 mg. de Quinidina base.

Dosificació: Oral: 250 mg cada 8-12 hores, que pot incrementar-se a 500 mg/12 hores. Els nivells plasmàtics augmenten amb l'edat o en les hepatopaties.

Efectes secundaris i precaucions:

La Quinidina no s'ha d'administrar a malalts amb QT llarg, i si amb el tractament veiem que s'allarga més d'un 25%, cal aturar-lo. Molt rarament s'ha vist síncope i mort súbita sense evidència de QT allargat.

No s'ha d'administrar a malalts amb BAV de segon o tercer graus preexistents, i s'ha de donar amb molta cura en els blocatges de branca. S'ha d'interrompre si apareix un allargament superior al 50% de la durada del QRS.

No s'ha d'administrar a malalts amb insuficiència cardiaca greu o shock.

No s'ha de donar a la fibril.lació ni flutter auriculars, només si la freqüència ventricular està controlada.

Pot donar diarrees, nàusees i vòmits, sense que això obligui a interrompre el tractament. La seva administració crònica pot duplicar la concentració plasmàtica de la Digoxina.

VERAPAMIL: (Manidon) Ampolles de 2 cc amb 5 mg. Comp. de 40 i 80 mg.

Dosificació: Es prepara una solució amb 2 amp. (10 mg) i 6 cc de sèrum fisiològic al 5%. S'administren 5 cc de la solució (5 mg) en 1 minut. Si no hi ha resposta, pot repetir-se la dosis als 10 minuts. Les dosis de manteniment son de 40 - 80 mg/8 hores.

Efectes secundaris i precaucions:

S'han donat casos de bradicàrdia, BAV de grau avançat i asistòlia. No s'ha de donar a malalts amb BAV de segon i tercer graus o amb disfunció del node sinusal.

Després de la seva administració e.v. pot aparèixer hipotensió arterial seriosa. En tal cas s'han de donar expansors del plasma i/o Dopamina.

Cal administrar-lo amb prudència a malalts amb insuficiència cardíaca moderada, i està contraindicat a la insuficiència cardíaca greu o shock.

En malalts portadors d'una Síndrome de W-P-W i fibril.lació auricular pot produir un augment de la resposta ventricular, per facilitació de la conducció anterògrada per la via anòmala.

Una vegada resolta la TSVP per acció del Verapamil, pot aparèixer extrasistòlia ventricular, generalment autolimitada.

Com que es metabolitza al fetge, en malalts amb hepatopatia pot arribar-se més fàcilment a nivells tòxics.

pre eclampsia eclampsia 1 s 24h postop

HOSPITAL CLÍNIC

SERVEI D’ANESTESIOLOGÍA

I REANIMACIÓ

Pre-eclampsia / Eclampsia1ªs 24h postop

Monitorización:

ECG, TA, SpO2, PVC, diuresis.

PAP: en caso de EAP, anuria o fallo cardíaco

1. TRATAMIENTO ANTICONVULSIVANTE Y PROTECTOR NEUROLÓGICO

SO4Mg1 gr/h ( previa carga de SO4Mg de 4 gr en 100 ml de s. glucosado en 20 minutos).

Niveles plasmáticos normales 1-2 mEq/l

Dosis terapéutica: 4-6 mEq/l // Dosis tóxica > 7 mEq/l

Factor de conversión mg a mEq = x 0,8

Controles: Reflejo rotuliano / 2h

Frecuencia respiratoria y cardíaca

Magnesemia / 12h

Antídoto del Mg: Calcio (en caso de depresión respiratoria administrar gluconato cálcico 1g ev)

2. TRATAMIENTO CRISIS CONVULSIVA:

Pentotal 200-300 mg, o Diacepan 10 mg en bolus EV

3. SUEROTERAPIA(Según PVC y diuresis)

S. glucosado 10% 500 ml / 12 h

PPL 1000 ml / 24 h o SAB 20% 100/12 hr

pre eclampsia eclampsia 1 s 24h postop1
Pre-eclampsia / Eclampsia1ªs 24h postop

4. TRATAMIENTO HIPOTENSOR Y VASODILATADOR

Objetivo: mantener TA < 160/110; > 120/70; TA óptima 130/80

LABETALOLen perfusión contínua, iniciar a 50 mg/ 6h

Si TA > 160/100 LABETALOL 100 mg/ 8h

Si TA > 160/100 LABETALOL 100 mg/ 6h

Si TA > 160/100 LABETALOL 100 mg/ 6h + HIDRALACINA10 mg / 6 h en perfusión cte.

TRATAMIENTO PICO HIPERTENSIVO:

  • Bolus de labetalol 10 mg EV o hidralacina 10 mg EV (max. 4 bolos).
  • Si no se consiguen TA correctas pasar a otro tipo de fármaco hipotensor (NTP, NTG, etc.).

5. PROFILAXIS DEL TROMBOEMBOLISMOHeparina de BPM 2.500u/24h/sc.

6. ANALGESIA POSTOPERATORIA

Metadona 4-5mg/ 8 horas (via peridural ó sc) ± proparacetamol 2gr EV.

perfusiones
Perfusiones
  • ADRENALINA1 amp (1mg/ml) en 100 cc SF = 0.01 mg/ml
  • AMIODARONA Bolus 300mg en 20 min. Seguir con 900 mg en 500 S G 5% en 24 h.
  • ALEUDRINA10 amp. (0.2mg/ml) en 500 cc SG 5% = 0.04 mg/ml
  • DOBUTAMINA 500mg en 500 cc S G 5% = 1 mg/ml Sol St
  • DOPAMINA500mg en 500 cc S G 5% = 1 mg/ml Sol St
  • EFEDRINA1 amp.(50 mg)+ 9 cc SF = 5 mg/ml
  • FENILEFRINA1 amp.de 5 ml (50 mg) en 500cc SF = 0.1mg/ml
  • INSULINA38 cc SF + 40 ui de Insulina Rápida + 1 cc de Hemocé = 1u/ml
  • LABETALOL2 amp. de 100mg en 100 cc SF = 2mg/ml
  • MILRINONA 1 amp. en 40 cc SF
  • NITROGLICERINA50mg en 250 cc SG 5%= 0.2mg/ml Sol St
  • NITROPUSSIAT25 mg en 500cc SG 5% = 0.05 mg/ml
  • NORADRENALINA [sst] 4 mg en 500 cc SG 5% = 0.008mg/ml
  • Solució valida 24 h[10] 40mg en 500cc de SG5%=0.08 mg/ml
  • URAPIDIL5 amp.de 50mg en 500 cc = 0.5mg/ml (Inicio a 18 ml/h )

Recordar: Retirar el volúmen añadido

perfusiones de sedaci n
Perfusiones de sedación
  • MIDAZOLAM 8 amp de 15 mgr. en 100 ml de S.F. = 1mg/ml
  • MIDAZOLAM 2 amp de 50 mgr. en 80 ml de S.F.= 1mg/ml
  • CLORUR MÒRFIC 10 amp de 10 mgr . en 90 ml S.F. = 1mg/ml
  • METADONA 2 amp de 10 mgr. en 98 ml de S.F. = 0.2mg/ml
  • CLONIDINA + FENTANIL x E.V. 5 amp. Clonidina+2cc Fentanilo en 93 ml de S.F.
  • CLONIDINA: 5 amp en 95 ml de S.F.
  • ALFENTANYL: 5 amp de 5 mgr en 200 ml S.F.
  • TRAMADOL: 5 amp de 100 mgr en 90 ml S. F.
  • CLONIDINA+FENTANIL x K.P. 5 amp. Clonidina + 2amp Fentanilo en 89 de S.F
  • BUPIVACAINA + FENTANIL x K.P.

30 ml Bupivacaina 0,5 s/a + 12 ml Fentanest +60 ml de S.F.

  • BUPIVACAINA + FENTANIL + CLONIDINA x K.P.

20 ml Bupivacaina 0,5 s/a + 3 amp Clonidina + 4 amp. Fentanest + 65 ml de S.F.

slide36

Protocolo Sedacion UCIQ (I)

Cirugía Abdominal

Grupo I:

Estancia corta: 24 - 72 hr

Propofol + Alfentanyl perfusión EV

Si cat peridural: Bupi + Fentanyl; analgesia compl: Tramadol

Grupo II:

Estancia larga > 72 hr Estabilidad hemodinámica

Midazolam + Cl Mórfico perfusión EV

Si cat peridural: Bupi + Fentanyl; analgesia compl: Tramadol

Grupo III:

Estancia larga > 72 hr Inestabilidad hemodinámica

Midazolam + Metasedin perfusión EV

Si cat peridural: Metasedín perf + Paracetamol EV

slide37

Protocolo Sedacion UCIQ (II)

Politraumatismos

Grupo IV:

Estancia corta: 24 - 72 hr

Propofol + Clonidina y Fentanyl perfusión EV + Diclofenac

Si cat peridural: Clonidina; analgesia compl: Diclofenac

Grupo V:

Estancia larga > 72 hr

Midazolam + Clonidina y Fentanyl perfusión EV + Tramadol

Si cat peridural: Clonidina + Fentanyl; analgesia compl: Tramadol

slide38

Protocolo Sedacion UCIQ (III)

Tx Reno - Pancreático; Grupo V:

Sedación: Propofol perfusión EV

Analgesia: Catéter Peridural: Bupi + Fentanyl

Analgesia complementaria: Tramadol

Neoplasia Esofago

Sedación: Propofol perfusión EV

Analgesia: Catéter Peridural: Bupi + Fentanyl + Clonidina

Analgesia complementaria: Indometacina

Si Inducción Enzimática: Lidocaína 2% 400 mg Perfusión

slide39

Protocolo Sedacion UCIQ (IV)

Diluciones Sedación:

Alfentanyl: 5 ampollas de 10 ml en 200 ml S. Fisiológico

Vol total: 250ml = 2500 ugr

1 ml de la solución = 100 ugr

Bupi + Fenatnyl peridural:

Bolus inicial: 2.5ml Bupi 0.5% + 2ml Fentanyl + 5.5 ml S. Fis = 10 ml vol tot

Perfusión: 68 ml S. Fisiológico + 12 ml Fentanyl + 20 ml Bupi 0.5 (150mg)

Velocidad infusión: 6 ml/hr

Metasedin: Diluir 10 amp = 100 mg en 100 ml S. Fis

1 ml = 1 mg

Tramadol: 1 amp = 2 ml = 100 mgr

Perfusión: 5 amp (10ml) en 100 S. Fis

1 ml = 5 mgr

slide40

Protocolo Sedacion UCIQ (V)

Clonidina

Presentación: 1 amp = 1 ml = 150 ug

Dilución: 5 amp = 5 ml = 750 ug en 100 ml S. Fisiológico

1 ml = 7.5 ug

Bolus Inicial EV: 1 ug /kg

Perfusión EV: 1ur/kg/hr

Dilución Peridural: 5 amp = 5 ml = 750 ug en 100 S. Fis

1ml = 7.5 ug

Dosis Peridural: 40 ug = 5.3 ml/hr

37.5 ug = 5 ml/hr

45 ug = 6 ml

51.5 ug = 7 ml

60 ug = 8 ml

slide41

Protocolo de Control Pre y Postoperatorio del Paciente Diabético Ingresado en el HCP (I)

Apéndice 1. Pauta de inicio de la administración de insulina rápida subcutánea en paciente diabético no tratado con insulina

Dosis total a administrar = 0.4 unidades/Kg. de peso/día

Distribuirla en forma de 4 dosis de 25% del total administradas cada 6 horas

Modificar la dosis según la GC previa a la administración de insulina:

Si GC < 120 mg/dl disminuir la dosis en 2 u.

Si GC > 200 mg/dl aumentar la dosis en 2 u.

Si GC > 300 mg/dl aumentar la dosis en 4 u. y practicar una cetonúria.

Previamente a la administración de la insulina asegurar una vía permeable e

iniciar la administración de suero glucosado 10% (+ 15 mEq de Clk) a una

velocidad de 500 ml cada 8 horas, (es decir se administrarán 150 gramos de glucosa + 60 mEq de ClK cada 24 horas).

Tener un ionograma previo por si es preciso variar las dosis de ClK.

En UCIQ esta pauta también se aplicará para iniciar insulina a los pacientes que antes no eran diabéticos conocidos.

slide42

Protocolo de Control Pre y Postoperatorio del Paciente Diabético Ingresado en el HCP (II)

Apéndice 2. Pauta de administración de insulina rápida en perfusión endovenosa continua

Preparación de la perfusión de insulina: 38 ml de S. Fisiológico + 1 ml de Hemocé + 1 ml de insulina rápida ( 40 unidades ). Esto dará una concentración de 1 unidad de insulina en cada ml. de la solución.

Dosificación de la insulina rápida endovenosa:

1. Si el paciente llevaba insulina subcutanea previamente: Sumar el 20% a la cifra total de unidades diarias que tomaba y dividir esa cifra por 24, con ello obtendremos los requerimientos horarios de insulina rápida endovenosa.

2. Si el paciente no llevaba insulina subcutanea previamente:

Se iniciará la perfusión a 0,04 - 0,05 unidades.Kg-1hora-1.

Se efectuará un glicemia capilar horaria hasta conseguir disminuir la GC < 200 Ajustaremos la dosis de insulina según el perfil de las glicemias capilares.* Mantener el aporte de glucosa según la pauta aconsejada.* Control de cetonurias.

slide43

Protocolo de Control Pre y Postoperatorio del Paciente Diabético Ingresado en el HCP (II)

Apéndice 2. (cont)

Ejemplo de pauta de insulina según la cifra de glicemias

Glucemia (mg/dl) Perfusión de Insulina (U/h)

100-150 1,5

151-200 2

201-250 3

251-300 4

> 300 6

3. Si el paciente requiere el inicio de la perfusión INTRAOPERATORIAMENTE en cirugía agresiva y decidimos administrar bolus endovenosos de insulina rápida, además de la perfusión anteriormente descrita, seguiremos la siguiente pauta: Glicemia (mg/dl) Bolus EV de insulina (Unidades)

151-200 2

201-250 6

251-300 8

300 10

slide44

Protocolo de Control Pre y Postoperatorio del Paciente Diabético Ingresado en el HCP (III)

Apéndice 2. (cont)

Mantener el aporte de Glucosa (150- 200 g día, ya sea en forma de S.Glucosado 10% 500 ml + 15 mEq ClK/8h o nutrición parenteral)

Paso de la administración de insulina endovenosa a insulina subcutánea:

Se realizará una vez estabilizado el control glicémico del paciente (GC < 200 mg/dl), o cuando ya no presente inestabilidad hemodinámica que comprometa la absorción de la Insulina subcutánea.

Para calcular la dosis de insulina subcutánea necesaria, tendremos en cuenta las unidades de insulina endovenosa que ha recibido el paciente durante las últimas 24 horas. Dividiremos ésta dosis total en cuatro fracciones iguales (25%), a administrar cada 6 horas. La primera dosis de insulina sc que le corresponda se administrará 10 minutos ANTES de retirar la bomba de perfusión de insulina.

La administración de insulina en perfusion endovenosa continua requerirá la permanencia del paciente en la Unidad de Reanimación Postoperatoria, a no ser que se especifique lo contrario.

slide45

Protocolo de Control Pre y Postoperatorio del Paciente Diabético Ingresado en el HCP (IV)

Apéndice 3. Pauta de inicio de la administración de insulina rápida subcutánea en paciente diabético tratado ambulatoriamente con insulina

Dosis total diaria de insulina rápida a administrar = Dosis total de insulina recibida los días previos + 10%. Administrar el 25% de la dosis obtenida cada 6 horas.

Modificar la dosis según la GC previa a la administración de insulina:

Si GC < 120 disminuir la dosis en 2 u.

Si GC > 200 añadir a la dosis 2 u.

Si GC > 300 añadir a la dosis 4 u. y efectuar cetonuria.

Iniciar Suero Glucosado 10% a una velocidad de 500 ml / 8 horas, (es decir se administran 150 gramos de glucosa cada 24 horas). Mantener esta perfusión durante el acto operatorio y hasta que el paciente pueda iniciar dieta por vía oral. A cada botella de suero se le añadirán 10 mEq de cloruro potásico. Los requerimientos iónicos y la fluidoterapia se ajustarán según las necesidades y el ionograma de cada paciente.

slide47

Valores de Referencia PiCCO

Parámetros Valores Normales

CO 5 - 6 l/min

IC 3.5 - 5.0 l/m2

GEDVI 600 - 750 ml/m2

ITBVI 800 - 1000 ml/m2

EVLWI 4.0 - 7.0 ,l/kg

SV 60 - 90 ml/lat

SVI 40 - 60 ml/m2

dpmax 1500 - 2500 mmHg/s

SVR 900 - 1500 dinas*seg*cm-5

SVRI 1250 - 1750 dinas*seg*cm-5

slide48

Valores de Referencia PiCCO

Parámetros Valores Normales

CO 5 - 6 l/min

IC 3.5 - 5.0 l/m2

GEDVI 600 - 750 ml/m2

ITBVI 800 - 1000 ml/m2

EVLWI 4.0 - 7.0 ,l/kg

SV 60 - 90 ml/lat

SVI 40 - 60 ml/m2

dpmax 1500 - 2500 mmHg/s

SVR 900 - 1500 dinas*seg*cm-5

SVRI 1250 - 1750 dinas*seg*cm-5

GEDVI = Global end diastolic volume index = precarga

ITBVI = Intratoracic blood volume index

EVLWI = Extra volume lung water index = agua extrapulmonar

dpmax = contractilidad = función ventricular