Download
dret a planificar una familia i xiii premi 8 de mar maria aur lia capmany n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany PowerPoint Presentation
Download Presentation
Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

85 Views Download Presentation
Download Presentation

Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. Dret a planificar una familia i...XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany Centre Jove de Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona -CJAS- Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears Rosa Ros i Rahola

  2. DRETraó, opció, llibertat, exempció,...dret a la lliure decisió, a l’autonomia, a la independència,...

  3. Salut sexual i reproductiva, un dret Estat de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties o dolences, en tots els aspectes relacionats amb el sistema reproductiu i les seves funcions i processos Conferencia sobre Población y Desarrollo, El Cairo 1994

  4. “LA SEXUALITAT és una energia que ens motiva abuscar afecte, contacte, plaer, tendresa i intimitat. La sexualitat influeix en els nostres pensaments, sentiments, accions i interaccions i, per tant, té a veure amb la nostra “salut física i mental”OMS 1975

  5. La lluita de les dones per l’assoliment i respecte del dret a l’opció de “planificar la família”, sobretot per reduir el nombre de fills, és la que reuneix més història

  6. Algunes dades • Dels 28 milions d’embarassos en el món, la meitat són no desitjats • D’aquests, el 36% acaben en avortament i no en les millors condicions • En el nostre país l’embaràs adolescent ha augmentat. Aquest, es considera un indicador social i econòmic per considerar el nivell de desenvolupament d’un país • Quasi la meitat dels avortaments a Catalunya els suporten dones estrangeres

  7. població i desenvolupament Principal pilar : “La salut sexual i reproductiva” com un dret humà, en el seu sentit més ampli • amb la seva transversalitat en tot el procés vital i de creixement personal • des d’una mirada de gènere

  8. L’amor, l’amistat, l’afecte, sentir-se reconegut/da, desitjat/da i valorat/da,… són necessitats psicològiques fonamentals en l’ésser humà Fan que et sentis bé i donen sentit de “pertinença”

  9. L’afectivitat Tracta de la necessitat que tenim els humans d’establir “vincles” amb altres persones, que ens ajudin a la supervivència i ens proporcionin estabilitat psicològica i emocional. (relacions primàries, necessitat de contacte, manifestació dels sentiments i emocions per part dels adults als nens i nenes, entre adults, etc.). Comunicació verbal i no verbal

  10. Un bon víncle afectiu… Permet • Autonomía • Reconeixement de les emocions i sentiments • Manifestació de les emocions i sentiments • Un bon grau d’autoestima • Control de la expressió dels afectes i aprenentatge d’estratègies eficaces per lograr els desitjos • Estratègies per superar la frustració, etc. En els nens i nenes, els pares i mares i/o adults de referència i l’entorn social més proper, actuen de model per l’aprenentatge mitjançant les vivències, la imitació i observació, etc., ajudant a conformar l’actitud, a establir els límits, etc..

  11. “Fer l’amor i no la guerra”Cèlebre consigna dels anys 60 en plena “Guerra Freda” i, poc després de l’aprobació de la píndola anticonceptiva a EEUU.

  12. Recorregut a partir d’un enfoc inicial de caràcter poblacionista (voluntat de control del creixement de la població) • 1968 Conferència internacional de drets humans (Teherán). Es reconeix el dret a la Planificació de la Família (P.F.). • 1974: 1° Conferència Internacional de població (Bucarest) se estableix que l’important creixement de la població està causat pel desenvolupament • Uns anys més tard: 1° Conferència internacional sobre les dones. Es reconeix que el dret a la P.F. es essencial per aconseguir la igualtat de gènere. • 1984: 2° Conferència Internacional de població. Fa evidents les necessitats no cobertes en P.F. i com millorar la cobertura. Incorpora la necessitat de participació dels homes, corresponsabilizació. S’aborda la mortalitat materna i s’identifiquen les i els adolescents com un grup específic pel desenvolupament de l’educació sexual

  13. 1992: La Cumbre de la Tierra (Río de Janeiro). Va situar a les dones en un rol crucial en la gestió mediambiental i va sorgir el concepte de “desenvolupament sostenible” • 1994: La Conferència Internacional de població i desenvolupament (El Cairo). Va marcar la política global en materia de salut i drets sexuals i reproductius. Es va vincular població i pobresa. S’estableix el concepte de SSiR. Va fer notar la necesitat de dirigir-se als adolescents y joves per la reducció d’embarassos no desitjats. Es va insistir amb els riscos i complicacions dels avortaments insegurs. Es van definir les àrees de P.F., educació sexual, salut materna i protecció front les ITS inclòs el VIH/Sida (model d’atenció en Salut Sexual i Reproductiva)

  14. 1995: Conferència de Nacions Unides sobre les dones (Beijing). Es va especificar que la SSiR en el seu sentit més ampli e prenia part dels “drets humans” de les dones. • 1999: Revisión Conf. Intern. de Població i Desenvolupament (CIPD+5); es va fer balanç de les decisions del Caire, evidenciant alguns resultats positius. Però, es van identificar nivells elevats de discriminació contra les dones. • 2000: Beijing +5. Es va impulsar la major participació dels homes en la SSiR. • 2000: Cumbre del Milenio (ODM): Es plantegen 8 objectius amb el compromís de reduir a la meitat el n° de persones que vivien en la pobresa absoluta per el 2015. Entre els 8: “promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona, millorar la salut materna, combatre el VIH/Sida, el paludisme i altres malalties i reduir la mortalitat infantil

  15. A CATALUNYA • 1970- Reivindicació i lluita pels drets a la P.F., l’anticoncepció i l’avortament. Moviment social i polític, vocalíes i grups de dones. Manifestacions per l’avortament • 1972- Servei de profilaxis materno infantil. Hospital Clínic Dr. Iglesias, Dra. Villatoro, Dr. Hernàndez • 1976- Primeres Jornades Catalanes de la Dona

  16. A CATALUNYA Primeres Jornades Catalanes de la Dona, 1976. Punt 10 de les conclusions: Dret a la lliure disposició del propi cos i com a mitjà principal per aconseguir-ho: • Educació sexual. • Anticonceptius per a homes i dones a càrrec de la Seguretat Social. • Legalització de l'avortament i inclusió a la seguretat social. • Supressió de la llei de perillositat i rehabilitació social, que persegueix conductes com l’homosexualitat, la prostitució, etc.

  17. 1976-1977- Comença amb força la lluita feminista 1977- “Dones per l’Autoconeixement i l’Anticoncepció – DAIA-

  18. Creació del primer centre Municipal de Planificació Familiar (P.F.) a Barcelona, 78-79 “Torre Llobeta” (Comissió de professionals) 1978- Legalització de la píndola hormonal i altres anticonceptius a Espanya

  19. Catalunya... • Finals del 70 i inicis dels 80, diversos actes i manifestacions pel dret a l’avortament • 1977 1ers. Eleccions democràtiques • 1977 Creació del 1er. centre de P.F (El Prat de Llobregat) • Entre anys 80 i 90, creació de 47 centres “municipals” de P.F.; subvenció de la Diputació • 1982 1er. Congrés de P.F. a Gijón • 1982 Constitució de l’Associació de “treballadores” de P.F, més tard • 1987 Constitució de la Federació de P.F. estatal formada per 8 associacions autonòmiques, entre elles la catalana

  20. Catalunya.... • 1985, despenalització de l’avortament en tres supòsits • 1987-89, es crean les tardes d’atenció a joves • 1990 i fins ara, integració paulatina dels serveis municipals de P.F. a la xarxa normalitzada: Programes d’atenció a la dona (PAD). Actualment, Atenció en Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), amb irregularitats importants quant a l’atenció contraceptiva segons el territori • 1991, creació del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) des de la Federació estatal de

  21. i les dones avui?… “Dones i homes de tot el mon tenen un accés desconcertadament diferent als bens i oportunitats, reforçades per normes i estructures socials desiguals que perpetúen les diferències de gènere per segles” • UNFP 2005

  22. salut sexual i reproductiva; de qui i de què depen? • Tradicions culturals (ideologia, creences, religió..) • Polítiques demogràfiques, pronatalistes o de Planif. Familiar • Legislació (penalització o no de l’avortament, nivell d’accés a la anticoncepció, atenció als menors,…) • Aspectes socials i econòmics (països en desenvolupament o desenvolupats) • Nivell d’educació dels nens i sobretot, de les nenes • Informació objetiva i homogènea per gèneres • Orientació i pràctiques sexuals • Grau de llibertat individual i social • Característiques i capacitats de M.A. i accessibilitat a l’Anticoncepció d’Emergència • Accessibilitat a l’atención en salut personalitzada o de parella • Accés (regular o irregular, gratuïtat,... ) a tots el M.A. i a l’avortament en condicions • Accessibilitat als diagnóstics i tractaments (ITS inclós el VIH/Sida i altres infeccions, infertilitat, etc.)

  23. La manca dels “drets en salut sexual i reproductiva”, están relacionats directament amb el nivell de pobresa i el nivell de desenvolupament del país. La pobresa es perpetúa si no hi ha canvis en el nivell d’educació, sobretot de la dona, la cultura i la situació social i econòmica .

  24. hi han diferències importants pel que fa a les expectatives, emocions, sentimients i en relació a les vivencies i expressió de la sexualitat, que es reflectiran en la manera de ser, fer i estar de les noies i els nois Diferent Diferent

  25. GÈNERE: igualtat i diferència • La igualtat entesa socio-politicament com un principi inspirador de la modernitat, implica necessariament un respecte a les diferències (naturalesa, fisiología, cultura,…) • Ser iguals no significa ser idèntics • Anna Berga Educació Social, sept.-dec. 2005

  26. GÈNERE En aquest context l’utilitzem en el seu concepte d’igualtat i diferència en la construcció de la identitat personal, tant la sexual como la social i per fer notar la inequitat entre homes i dones MASCULINITAT I FEMINITAT

  27. El camí cap a la “identitat” psico-sexual i social en un entorn desfavorit i situació socio-econòmica complexe, afavoreix la baixa autoestima i desperta la necessitat de “l’actuació” amb conductes que comporten risc i es repeteixen. És una manera d’evadir el conflicte intern de base. (confusió en la recerca de l’afectivitat, de l’estima, de ser tingut en compte, de les necessitats bàsiques ...)La violència, l’abús o altres circumstàncies d’agressió continuada, son factores d’alt risc que sobretot pateixen les donesLas característiques i moments personales també poden jugar a favor o en contra de les possibles conductes que comporten risc (guerra, immigració,...) En aquest context, no oblidar la “Resiliència” de molts joves i adults/tes

  28. Promoció de la salut afectiva-sexual i reproductiva Pretensió: • Assegurar la integritat física i mental i ajudar a desenvolupar les capacitats vitals de cada persona: creativitat, desig, plaer, respecte, interrelació amb l’entorn, entre altres • Ajudar i acompanyar a les persones en l’aprenentatge per saber gestionar els desitjos, els perills i les situacions de risc que les envolten a nivell físic, psicològic i social, sense disminuir les seves capacitats vitals.

  29. “consell contraceptiu” situacions especials ÈPOCA VITAL • Adolescència • Puerperi • Peri-menopausa • Immigració TRASTORN VITAL • Malalties cròniques • Discapacitat física • Discapacitat psíquica • Malalties psiquiàtriques • Relacions abusives

  30. IMMIGRACIÓ DIFICULTA • Dificultat d’accés al sist. sanitari • Barrera del idioma. • Diferències culturals • Problemes econòmics • Soletat • En la comunitat musulmana, discriminació dels professionals pel sexe • Pròpies dificultats dels professionals sanitaris

  31. IMMIGRACIÓ Entre el 40% i el 50% dels avortaments a l’estat español es produeixen en dones extrangeres Ministerio de Sanidad y Consumo “Existe un aumento del número de mujeres inmigrantes musulmanas que utilizan anticonceptivos tras su asentamiento en España y hay una asociación entre el tiempo de estancia y el número de abortos provocados.” Paula Acevedo. Unidad de Antropología Física Departamento de Biología de la Universidad Autónoma de Madrid.

  32. VIOLÈNCIA PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA • Edad mitja: 35,5 años • Nivell d’estudis: Primaris • Estat civil: Casada • Fills: 1,3. • Situació laboral: No treballa

  33. VIOLÈNCIA DEFINICIÓ “Qualsevol acte de violència en base al gènere que tingui com a consequència o possibilitats de tenir com a consequència, patiment o lesió en la salut física, sexual o psicològica de la dona, incloses les amenaças d’aquests actes, coerció o privacions arbitràries de la seva llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com privada”. Fuente: ONU/1.993 • Naturalesa dels actes violents: • Físics • Sexuals • Psicològics • Que comporten privacions o negligència

  34. DISCAPACITAT PSÍQUICA SITUACIÓ • Major nº de persones amb retard mental que ariben a l’edat • adulta. • Major consciència social del seu dret a integrar-se a la societat • i a rebre protecció. • Major violència social, amb augment del risc per ser personas • més vulnerables. • Insuficiència de professionals i infraestructuras per cubrir les seves necessitats

  35. Pretensions de la informació/educació INFORMACIÓ COMUNICACIÓ “comprensió” CONEIXEMENT EDUCACIÓ • La “certesa en un missatge no ensenya res al receptor. • Un bon “consell contraceptiu” exigeix tots aquests elements dins d’una relació bidireccional, professional/usuaria

  36. Carta de los derechos de la Fed. Internacional de Planificació Familiar (IPPF) Derecho a: • la vida • a la libertad y la seguridad personal • a la igualdad y a estar libres de toda forma de discriminación • a la privacidad • a la libertad de pensamiento • a la información y a la educación • a la opción de contraer matrimonio o no y a formar y planificar una familia • a decidir tener hijos o no tenerlos y cuando tenerlos • a la atención en salud y a la protección de la salud • al beneficio de los progresos científicos • a la libertad de reunión y a la participación política • a no ser sometida a maltratos y torturas