Download
1 / 9
90 likes | 284 Views
EL TITANI. Júlia Garriga Arias. QUÈ ÉS?. És un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels element si se simbolitza com Ti. ORIGEN I PROCEDÈNCIA DEL SEU NOM.
E N D
EL TITANI Júlia Garriga Arias
QUÈ ÉS? • És un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels element si se simbolitza com Ti.
ORIGEN I PROCEDÈNCIA DEL SEU NOM • El titani (anomenat així pels Titans, fills d'Urà i Gea en la mitologia grega) va ser descobert a Anglaterra per Willian Gregor el 1791, a partir del mineral conegut com ilmenita (FeTiO3). Aquest element va ser descobert novament anys més tard pel químic alemany Martin Klaproth, en aquest cas en el mineral rútil (TiO2) i va ser ell qui el 1795 li va donar el nom de titani.
ABUNDÀNCIA A L’ÉSSER HUMÀ I A LA TERRA • El titani no es troba lliure en la naturalesa, però és el nové en abundància en l'escorça terrestre i està present en la majoria de les roques ígnies i sediments derivats d'elles. Es troba principalment en els minerals anatasa, brookita, ilmenita, leucoxè, perovskita , rútil i titanita ; també com titanat i en moltes menes de ferro. • El titani metall es produeix comercialment per mitjà de la reducció de tetraclorur de titani amb magnesi a uns 800 °C sota atmosfera d'argó (si no reaccionaria amb l'oxigen i el nitrogen de l'aire); aquest procés va ser desenvolupat el 1946 per William Justin Kroll i es continua coneixent com a procés de Kroll. D'aquesta manera s'obté un producte porós conegut com esponja de titani que posteriorment es purifica i compacta per a obtindre el producte comercial.
CARACTERÍSTIQUES • El titani és un element metàl·lic que presenta una estructura hexagonal compacta, és dur, refractari i bon conductor de l'electricitat i la calor. Presenta una alta resistència a la corrosió , és lleuger, fort, brillant i blanc metàl·lic d'una relativa baixa densitat. Posseeix molt bones propietats mecàniques. • És resistent a temperatura ambient a l'àcid sulfúric diluït i a l'àcid clorhídric diluït, així com a altres àcids orgànics; també és resistent a les bases, fins i tot a altes temperatures. No obstant es pot dissoldre en àcids en calent. Així mateix, es dissol bé en àcid fluorhídric , o amb fluorurs en àcids. A temperatures elevades pot reaccionar fàcilment amb el nitrogen, l'oxigen, l'hidrogen, el bor i altres no metalls.
APLICACIÓ A LA INDÚSTRIA, SALUT I ALIMENTACIÓ • El 95% del titani es consumeix com a diòxid de titani, un pigment blanc permanent que s'empra en pintures, paper i plàstics. Aquestes pintures s'utilitzen en reflectors pel fet que reflecteixen molt bé la radiació infraroja. • Pot aguantar temperatures altes, els aliatges de titani s'emprenen en avions i míssils. També es troba en distints productes de consum, com a pals de golf, bicicletes, etc. El titani es mescla generalment amb alumini, ferro, manganès ,molibdè i altres metalls. • Es pot aplicar en casos en què estarà en contacte amb l'aigua del mar, per exemple, en aparells o hèlices. També es pot emprar en plantes dessalinitzadores. • S'empra per a obtenir pedres precioses artificials.
El tetraclorur de titani s'usa per a irisar el vidre i pel fet que en contacte amb l'aire forma molt de fum, s'empra per a formar artificialment pantalles de fum. • Es considera que és fisiològicament inert, s'empra en implants de titani, consistents en caragols de titani pur que han estat tractats superficialment per a millorar la seva oseointegració; per exemple, s'utilitza en la cirurgia maxil·lofacial a causa d'aquestes bones propietats. També pel fet de ser inert i a més poder-se pintar, s'empra com a material de piercings. • També s'han emprat làmines primes de titani per a recobrir alguns edificis, com per exemple el Museu Guggenheim de Bilbao. • Alguns compostos de titani poden tenir aplicacions en tractaments contra el càncer. Per exemple, el clorur de titanocè en el cas de tumors gastrointestinals i de mama.
