Resultats de l‘estudi EuroRAP

1. Resultats de l‘estudi EuroRAP Programa europeu de valoració de carreteres Barcelona, 19 de desembre de 2006

2. Què és EuroRAP? • EuroRAP és un Consorci Europeu impulsat per: • FIA Foundation • The AA Motoring Trust • Administracions públiques: SCT • 15 automòbil clubs europeus, entre els quals hi ha el RACC • EuroRAP compta, a més, amb fons de: • La Unió Europea • Toyota • ACEA

3. Qui participa a EuroRAP? • El programa EuroRAP es va posar en marxa l’any 2002 amb la implicació de quatre països pioners: • Regne Unit: National Road Authority – Dept. For Regional Development • Suècia: Swedish National Road Administration • Holanda: Dutch Government (Traffic Research Centre) • Catalunya: Servei Català de Trànsit – Departament de Política Territorial i Obres públiques -RACC • Espanya, amb la col·laboració del Ministerio de Fomento, es va sumar al programa EuroRAP d’avaluació de carreteres el 2003 • En l’actualitat, més de 20 països europeus apliquen a la seva xarxa viària la metodologia d’avaluació d’EuroRAP

4. Desenvolupament d’EuroRAP • La metodologia de l’estudi l’ha desenvolupat el laboratori TRL: • Organisme independent britànic per a la investigació d'infrastructures i mitjans de transport • Compta amb 66 anys d’experiència en la investigació i anàlisi de tots els mitjans de transport • És el laboratori oficial d’anàlisi del Ministeri Britànic de Transport

5. Què fa EuroRAP? • EuroRAP classifica el risc potencial de cada tram analitzat i realitza una avaluació sobre la seguretat a la xarxa viària • Homologa els trams analitzats en funció del trànsit que tenen i les característiques de la infrastructura • El seu objectiu és doble: • Amb els usuaris.-Proporciona a l’usuari una guia de risc de la carretera per on circula, per adaptar la seva conducció a les condicions de la via • Amb les Administracions Públiques.Proporciona a les Administracions Públiques una radiografia exhaustiva que els permet: • Analitzar comparativament el risc de la xarxa viària • Detectar la distribució espacial del risc i avaluar la seva persistència en una determinada via • Distribució espacial de l’accidentalitat

6. Com treballa EuroRAP • EuroRAP utilitza les bases de dades oficials d’accidents de les Administracions Públiques • Es compten accidents, no víctimes, ja que el nombre d’ocupants d’un vehicle accidentat és aleatori. • EuroRAP aplica criteris oficials europeus: morts fins a 30 dies després de l’accident i ferits greus (hospitalització superior a 24 hores) • EuroRAP utilitza les bases de dades oficials d’intensitats de trànsit (IMD) • EuroRAP realitza una radiografia de l’accidentalitat en un període llarg de temps: 3 anys (2003, 2004, 2005) • Catalunya és el país participant a EuroRAP que més activitat desenvolupa al llarg de l’any

7. Com treballa EuroRAP Enguany EuroRAP ha estudiat dues variables relacionades amb l’accidentalitat: Classifica els trams de carretera segons: 1) el seu risc potencial d’accidentalitat ACCIDENTS PER IMD Risc de patir un accident 2) la concentració de l’accidentalitat. Accidents globals per km. 3) La concentració d’accidents de moto i ciclomotor. Accidents de motos i ciclomotors per km 4) La concentració d’accidents de vehicles pesants (més de 3.500 kg). Accidents pesats per km Concentració d’accidents

8. La realitat de l’accidentalitat • EuroRAP mostra els riscos de la xarxa viària, però les causes de l’accidentalitat són múltiples i tenen a veure amb tres elements fonamentals: Conductor/a Vehicle Infraestructura

9. EuroRAP a Catalunya • EuroRAP analitza la xarxa viària catalana des del 2002 • Aquesta és la cinquena edició d’aquest estudi • S’han estudiat 409 trams que representen 6.372 Km de xarxa viària catalana, el 50% del total, i el 90% de la mobilitat total • Els trams analitzats tenen en compte tots els accidents amb morts i ferits greus dels tres últims anys (2003-04-05) • El risc calculat és estable quan la IMD és superior a 5.000 vehicles diaris. Per aquest motiu només s’estudien els trams que superen aquesta intensitat

10. Evolució del risc a Catalunya 2002-2004 diferència 2003-2005 accidents greus 1770 -7,3% 1641 mobilitat vh·km 31,52 1,7% 32,05 Index risc 58,15 -11,9% 51,20 Font: EuroRAP • EuroRAP permet establir l’evolució del risc durant un període de temps determinat • En els darrer trienni els accidents greus i mortals han disminuït a Catalunya en un 7,3%, mentre que la mobilitat global ha augmentat un 1,7% • Aquesta variació comporta una disminució de l’11’9% del risc de patir un accident mortal o greu en les carreteres catalanes

11. Distribució de trams segons el seu risc a Catalunya * Es tenen en compte tots els trams analitzats Font: EuroRAP • Els trams de risc molt elevat o elevat a les carreteres catalanes han disminuït un 25%, en un període de 4 anys. • Els trams amb un índex molt baix, baix o moderat han pujat fins al 71% en el mateix període.

12. Distribució de trams segons el seu risc a Catalunya Font: EuroRAP

13. Mapa de risc de Catalunya

14. Demarcacions segons el seu risc Font: EuroRAP La taula té en compte els 409 trams estudiats • El quadre mostra el repartiment del risc en cadascuna de les quatre demarcacions catalanes • A Tarragona, els trams amb risc elevat o molt elevat han baixat un 1,9%. A d’altres demarcacions la baixada ha estat d’un 2,1% a Lleida, un 5,7% a Girona, i un 4,4% a Barcelona • Tarragona continua sent la demarcació amb el percentatge més alt de trams de risc elevat o molt elevat (41,7% dels trams).

15. EuroRAP a Catalunya • Per tal de garantir una anàlisi significativa dels resultats d’EuroRAP a Catalunya, s’ha sotmès els 409 trams a una selecció que millora la representativitat estadística de les carreteres analitzades: • Només es tenen en compte els trams que tenen una IMD (quantitat de vehicles que circulen per un tram) superior a 5.000 vehicles/dia.

16. Els trams amb més risc d’accident de Catalunya Repeteixen en el top ten Font: EuroRAP • Els deu trams amb més risc d’accident per als conductors són repetidament any rere any vies convencionals i amb baixa o mitja intensitat de trànsit. • Quatre dels trams persistentment d’alt risc de la llista de l’any passat repeteixen enguany. El altres sis han passat de risc “molt elevat” a risc “elevat”. • Per primer cop, entre els 10 trams amb més risc d’accident no tots són de risc molt elevat

17. Els trams de menys risc de Catalunya Font: EuroRAP • Sis dels deu trams amb menys risc d’accidents de Catalunya són vies amb intensitat alta de trànsit. • D’entre les vies amb menys risc és significativa la C-16 de Barcelona a Sant Cugat i la seva continuació fins a Terrassa • Quatre dels deu trams són vies de calçada única i amb baixa intensitat de trànsit, un fet molt a tenir en compte

18. Trams amb més concentració d’accidents Repeteixen en el top ten • Els trams amb elevada concentració d’accidents de Catalunya es troben en vies d’alta intensitat de trànsit. • 9 dels 10 trams estaven a la llista de l’any passat. • La NII, al seu pas per la comarca del Maresme, continua sent la via amb més concentració d’accidents de Catalunya • Les concentracions en aquests trams han baixat un 9,4% de mitjana respecte l’any passat.

19. Accidentalitat de moto/ciclomotor Accidents de moto Accidents de ciclomotor Font: SCT • Els morts i ferits greus en accident de moto i ciclomotor han baixat un 16% en 5 anys • La disminució de morts i ferits greus globals en el conjunt de Catalunya ha estat d’un 30%

20. Trams amb més accidents de moto i ciclomotor Repeteixen en el top ten Font: EuroRAP • Els trams analitzats per EuroRAP (52% de la xarxa) contenen 70 morts amb víctimes de motocicleta durant el 2005; és a dir, un 90% del total de les morts en moto i ciclomotor en carretera. • A la xarxa EuroRAP, el 50% del accidents greus de moto es concentren en el 20% de la longitud de la xarxa • 5 dels 10 trams amb més alta concentració d’accidents de moto ja eren a la llista de l’any passat.

21. Trams amb més accidents vehicles pesats • EuroRAP analitza per primer cop els accidents mortals i greus amb participació de vehicles pesats (camions amb PMA superior als 3.500 Kg). • A la xarxa EuroRAP, el 50% del accidents greus de camions es concentren en el 12% de la longitud de la xarxa (el 25% en el 5%, i el 75% en el 25%). • La N-340 acumula set dels deu trams amb major densitat d’accidents de pesats per Km.

22. Conclusions • El risc de patir un accident ha baixat a les carreteres catalanes un 11,9% en l’últim trienni. • Encara queda un 30% de la xarxa viària catalana on el risc de patir un accident greu o mortal és elevat (20%) o molt elevat (10%). • Tarragona és la demarcació amb major proporció de trams d’elevat risc. El 42% dels seus trams presenten un risc elevat o molt elevat d’accident (43% l’any passat). • Els 10 trams de major risc per al conductor de Catalunya es troben en vies de calçada única, amb intensitats de trànsit mitjanes o baixes. • Tot i això, entre els trams amb menys risc d’accident del país, apareixen per primera vegada tres vies també de calçada única.

23. Conclusions • La carretera C-245 entre Viladecans i Cornellà és la segona via amb més risc d’accident de Catalunya i la que concentra més accidents de moto i ciclomotor • La NII, al seu pas per la comarca del Maresme, continua sent la via de Catalunya amb més concentració d’accidents greus en el seu recorregut • Des del 2001, els accidents de moto i ciclomotor han disminuït un 16% a Catalunya • La carretera N-340 (a les comarques tarragonines) concentra set dels deu trams amb més accidents on es troben implicats vehicles pesats