1 / 77

LA CÈL·LULA. UNITAT DE VIDA

LA CÈL·LULA. UNITAT DE VIDA. Tema 1. Orígens de la cèl·lula. La teoria cel·lular Nivells d’organització. Tipus de cèl·lules El nucli Els cromosomes. El cariotip El cicle cel·lular La mitosi i meiosi. Els orígens de la cèl·lula

mya
Download Presentation

LA CÈL·LULA. UNITAT DE VIDA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA CÈL·LULA. UNITAT DE VIDA Tema 1

  2. Orígens de la cèl·lula. La teoria cel·lular • Nivells d’organització. Tipus de cèl·lules • El nucli • Els cromosomes. El cariotip • El cicle cel·lular • La mitosi i meiosi

  3. Elsorígens de la cèl·lula Les cèl·lules poden ser de moltes mides, poden ser microscòpiques, com per exempleelsespermes o bé poden ser visibles a simple vista, com per exempleelsous de les aus.

  4. El coneixement de la cèl·lulacomençà a partir del descobriment o fabricació del microscopi. Va ser en Robert Hoock, al 1665, qui va visualitzar la primera cèl·lula vegetal, però les cèl·lulesanimalsforenvisualitzades per Matthias Jakob Schleiden i TheodorSchwann, elsquals varen veure que tots

  5. Altrescientífics, com ara Leeuwenhoek a l’any 1674, també va descriurecèl·lules i evmicroscopisdinsl’aigua i elsanomenàanimàculs. • Méstardforen: • Robert Brown, 1831, visualitzà el nucli. • Johannes Purkinje, 1838, al citoplasma l’anomenàprotoplasma.

  6. MatthiasSchleiden i FriedrichSchwann, 1838, afirmaren que totselsanimals i vegetalsestanformats per cèl·lules. • RudolfVirchow, 1855, dié que tota cèl·lulaprovéd’unaaltracèl·lula.

  7. A partir d’aquí varen establir la Teoriacel·lular, la qualdiu:

  8. Totselséssersviusestanformats per cèl·lules. • Tota cèl·lulaprovéd’unaaltracèl·lula. • El material hereditari es transmet de generació en generació. • La cèl·lulaés la partméspetita i fonamental (realitza les funcionsvitals) de totésserviu.

  9. Nivellsd’organització La matèria té diferentsnivellsd’organització, segons el seugrau de complexitat. De manera que el nivellmés simple ésl’àtom i el méscomplexeésl’Univers. Per aixòpodem diferenciar elssegüentsnivells:

  10. Àtom: és la part més petita i “indivisible” de la matèria. El conjunt d’àtoms formen els diferents elements (= conjunt d’àtoms de la mateixa espècie), els qui formen part dels éssers vius s’anomenen bioelements, els quals són C,H,O,N,P i S.

  11. Carboni Hidrogen Oxigen Nitrogen Phòsphor i Sofre

  12. Molècula: és la unió de dos o més àtoms, els quals poden ser iguals o diferents. Per ex • O2 O=O • CH4 metà (pet) 1 de C i 4 d’H • Les molècules que formen part dels éssers vius s’anomenen biomolècules.

  13. Les molècules es poden classificar en: - inorgàniques: són aquelles molècules que es troben tant en la matèria inert (ex: roques) com en els e.v Aquestes molècules són: aigua, sals minerals, O2 i CO2 - orgàniques: són aquelles molècules que tant sols podem trobar en els e.v per ex: glucosa

  14. Cèl·lula: és la partméspetita i fonamental (realitza les funcionsvitals) delse.v • Segons la sevaorganització interna es poden calssificar en: • - procariotes: significa falsnucli i es caracteritzenperquètenen el material hereditaridisperspel citoplasma.

  15. - eucariotes: significa vertadernucli, és a dirtenen el material hereditarienvoltatd’una membrana, de manera que es forma el nucli. Aquestes donen lloc a les cèl·lulesanimals i les vegetals.

  16. Teixit: és el conjunt de cèl·lules que realitzen una mateixafunció. D’aquesta manera podem diferenciar elssegüentsteixits: - txossi • - tx muscular • - txconjuntiu • - txcartilaginós • - txadipós (lípids)

  17. Una altra def seria conjunt de cèl·lules que estan envoltades d’una matriu, la qual pot ser sòlida i líquida. Per ex: sang.

  18. Òrgan: és el conjunt de tx que realitzen una mateixa funció. D’aquesta manera podem diferenciar els òrgans. • Sistema: conjunt d’òrgans que intervenen en una mateixa funció i estan formats pel mateix tipus de tx. • Aparell: diferents òrgans que a més de realitzar la seva funció intervenen en una altra de més complexe.

  19. Organisme: és el conjunt de sistemes i d’aparells que realitzen les funcions vitals. Ex humà, altres animals, plantes • Població: conjunt d’organismes de la mateixa espècie que comparteixen un mateix temps i espai. • Comunitat: conjunt de poblacions que comparteixen un mateix temps i espai.

  20. Ecosistema: és el conjunt de diferents comunitats, és a dir és el conjunt de factors biòtics (biocenosi = el conjunt d’ev que formen part de l’ecosistema) i abiòtics (biòtop = són els elements inerts de l’ecosistema i on habiten els ev).

  21. Bioma: és el conjunt d’ecosistemes que comparteixen unes mateixes propietats climatològiques i unes grans extensions de terra. Ex Bioma Mediterrani, Tundra, Sabana, desert • Planeta: és el conjunt de tots els biomes.

  22. Sistema Solar: és el conjunt de planetes. • Galàxia: conjunt de Sistemes Solars. • Univers: conjunt de galàxies.

  23. Tipusd’organitzaciócel·lular Les cèl·lulestenen el seu citoplasma organitzat en orgànuls (= cada una de les parts en que es divideix la cèl·lula i que realitza una determinada funció). Les cèl·lules es poden dividir en:

  24. procariotes: significa falsnucli i es caracteritzenperquètenen el material hereditaridisperspel citoplasma. • La seva estructura és de: • Paretcel·lular: embolcallrígidformat per polisacàrids i proteïnes. És la responsable de donar forma al bacteri.

  25. Membrana plasmàtica: s’encarrega de controlar l’entrada i sortida de substàncies. En determinadeszones es replega per donar llocalsmesosomes, elsqualss’encarreguend’altresfuncions de realitzar la respiració.

  26. Cromosoma bacterià: estàformat per una sola cadena d’ADN i conté tota la informació. No es trobaenvoltat de membrana. • Ribosomes: sónels responsables de sintetitzar les proteïnes. • Flagels: filament que s’encarrega de la locomoció.

  27. Fímbries:petites estructures que s’encarreguen de fixar el bacteri al substrat.

  28. eucariotes: significa vertadernucli, és a dirtenen el material hereditarienvoltatd’una membrana, de manera que es forma el nucli. Aquestes donen lloc a les cèl·lulesanimals i les vegetals.

  29. Copiar els orgànuls de la pàgina 11

  30. Citoesquelet: són filaments de fibrina, els quals s’encarreguen de donar forma a la cèl·lula, com també s’encarrega de fabricar els filaments anomenats flagel o cilis.

  31. Centríols: són unes estructures cilíndriques, que s’encarreguen de la divisió cel·lular (mitosi = procés pes qual les cèl·lules es divideixen i per tant també divideixen el seu material hereditari).

  32. El nucli El nucli és l’estructura més important de la cèl·lula, ja que és on s’hi troba el material hereditari, de manera que és l’orgànul que s’encarrega de controlar totes les funcions cel·lulars.

  33. En el cas de les cèl·lules animals sol tenir una posició central, mentre que en les cèl·lules vegetals sol trobar-se a la perifèria, més que res perquè hi ha el vacúol que ocupa molt d’espai. Hi ha cèl·lules que en poden tenir molts, com ara les cèl·lules musculars, s’anomenen polinuclears.

  34. Mentre que n’hi ha d’altres que no en tenen, com és el cas dels glòbuls vermells.

  35. Estructura del nucli • Embolcall nuclear: format per dues membranes: l’externa, es troba connectada amb el RE; i la interna. • Ambdues memb. tenen porus pels quals hi ha intercanvi de substàncies, sobretot d’ARNmissatger el qual intervé en la síntesis de proteïnes.

  36. Nucleoplasma: és el medi intern del nucli i on té lloc la replicació de l’ADN. • Nuclèol: cos esfèric que només es pot veure quan la cèl·lula no està en divisió i intervé en la formació de ribosomes. N’hi pot haver més d’un.

  37. Cromatina: està formada per filaments d’ADN de diferent condensació juntament amb proteïnes. • En el moment que la cèl·lula s’ha de dividir es condensa per donar lloc als cromosomes, els quals es dividiran per poder transmetre la informació genètica.

  38. Els cromosomes Són estructures filamentoses que es visualitzen durant la divisió cel·lular. Cromosoma Y Cromosoma X

  39. Els cromosomes estan formats per una cadena d’ADN. Cada un d’ells està format per dues cromàtides que s’uneixen a un punt anomenat centròmer. Cada cromàtida és una molècula d’ADN, una de les quals ha sorgit de la replicació.

  40. Segons el nombre de cromosomes, les espècies es poden dividir en: • Haploides: quan només tenen un joc de cromosomes, “n”. Ex: falgueres • Diploides: quan tenen dos jocs de cromosomes, “2n”, manco en les cèl·lules reproductores. Ex: humans

  41. Tipus de cromosomes • Copiar pàg 13 • Metacèntrics • Submetacèntrics • Acrocèntrics • Telocèntrics

  42. El cariotip Def: conjunt de tots els cromosomes propis d’una espècie. Def idiograma: és la representació ordenada per parelles. En l’espècie humana es poden diferenciar dos tipus de cromosomes:

  43. Heterocromosomes (sexuals): són els qui no tenen parella i determinen el sexe de l’embrió. • es diferencien el cromosoma X i Y. Les persones XX són femelles i les XY són mascles. • Autosomes: són tota la resta de cromosomes.

  44. L’espècie humana en cada cèl·lula té 46 cromosomes, és a dir 23 parells i es representa com a 2n. Segons el tipus de cariotip es pot esbrinar determinades anomalies, com ara la trisomia 21, 16, 18, 14.

  45. Trisomia 14 Trisomia 21

  46. El cicle cel·lular La durabilitat d’una cèl·lula depèn del tipus i pot anar des d’unes hores a uns dies. Inclús n’hi ha que no es reprodueixen, com és el cas del glòbuls vermells (eritròcits) o les neurones. El procés de divisió s’anomena mitosi.

More Related