1 / 42

GSM

GSM. Per: Damià Castellà Gilbert Gomà Daniel Llobera Rosa Ana Tomàs. HISTORIA DEL GSM. L’origen del estandar GSM. Cada país el seu pròpi sistema. Desenvolupament descoordinat i incompatibilitat entre els sistemes mòbils dels diferents països. Sorgiren uns quants problemes:

merton
Download Presentation

GSM

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. GSM • Per: • Damià Castellà • Gilbert Gomà • Daniel Llobera • Rosa Ana Tomàs

  2. HISTORIA DEL GSM

  3. L’origen del estandar GSM • Cada país el seu pròpi sistema. • Desenvolupament descoordinat i incompatibilitat entre els sistemes mòbils dels diferents països. Sorgiren uns quants problemes: - Límits territorials - Imposibilitat de competir a nivell mundial

  4. Per solucionar aquests problemes, el 1982 , la Conferencia d’ Administradors de Correus i Telecomunicacions (CEPT) va pendre dues decisions: • “Groupe Special Mobile” • Reserva de dos subbandes de freqüències pròximes a 900 MHz .

  5. La primera generació de sistemes mòbils • Anys 80, els sistemes de primera generació van tenir una granpenetració en el mercat. • Les xifres indicaven la saturació de la capacitat d’aquests sistemes al principi dels 90. Va sorgir la tentació d’utilitzar part de les subbandes de freqüències destinades al GSM com ampliació. • La Unió Europea va emetre una Directiva en la que reservava dos subbandes de freqüències en la banda de 900Mhz i que tots els mòbils de primera generació haurien d’abandonar-les en els pròxims 10 anys.

  6. Consolidació del estándar GSM • Mentrestant els membres de GSM realitzaven excel·lents progressos en el desenvolupament i l’acord d’estandars. • Van pendre desicions com: • Sistema digital • Utilització de tecnologia VLSI • Interficie amb la RDSI

  7. GSM Sistema Digital • GSM es un sistema digital, on la informació a tractar (la veu) és enviada digitalment del terminal al servidor. • La forma de convertir en informació digital és medint cada cert tems l’altura de les ones sonores.

  8. Integració del sistema GSM • La integració del sistema GSM en la societat europea va arribar el 1992, un any despres de l’acordat, degut a una serie de problemes: • El retràs en l’efectuació de proves de certificació • Necessesitat de modificar algunes especificacions GSM • Complexitat tècnica en la fabricació de terminals portàtils • La seva implantació en térmes geogràfics va realitzar-se en fases, començant per ciutats importants i aeroports seguint en autopistes. • No va ser fins el 1995, que el sistema va començar a funcionar a Espanya, i en la majoria de paisos europeus.

  9. SISTEMES CEL·LULARS

  10. Sistema de cel·les • GSM és un sistema cel·lular, composat per cel·les que són les unitats més petites de cobertura de la xarxa. Cel·la • Cada cel·la disposa: • Antena pròpia:Estació Base • Conjunt de freqüències

  11. Tipus de Cel·les: -Cel·les Macro -Cel·les Micro -Cel·les Selectives -Cel·les “Umbrella” • Objectiu d’un sistema cel·lular: • Reutilització de canals o taules de freqüència, on aquests estan associats a estacions base.

  12. ESTRUCTURA IARQUITECTURADE LA XARXA GSM

  13. Arquitecturade la xarxa GSM

  14. Subsistema d’estació base (BSS) • El sistema s’organitza com una xarxa de cel·lules radioelèctri-ques continues que proporcionen cobertura completa al àrea de servei. • Cada cel·lula pertany a una estació base (BTS) que opera un conjunt de canals de radio diferents als utilitzats en cel·lules adjacents i que es troben distribuïdes segons un pla cel·lular • Un grup de BTS’s es troben connectades a un controlador d'estacions base (BSC) encargat d’aspectes com: • El handover (traspàs del mòbil d’una celul·la a l’altra) • Control de potencia de les BTS’s i dels mòbils. • Maneig de tota la xarxa de radio.

  15. Subsistema de xarxa i comunicació (NSS) • Està composat diferents registres: • MSC Central de comunicació de mòbils • AuC Centre d’Autentificació • VLR Registre de posicions visitades • HLR Registre de posicions base • EIR Registre d’identitat d’equips

  16. Central de comunicació de mòbils (MSC) • Un o varios BSC es connecten a una central de commutació de mòbils (MSC), estructura principal del GSM. • Inicialització, enrutament, control i finalització de les trucades. • Informació sobre la tarificació. • Interfície entre: • 1 xarxa GSM  1 xarxa GSM • 1 xarxa GSM  Xarxes públiques de telefonia o dades

  17. Informació sobre els abonats • La informació referent als abonats es troba emmagatzemada en dos bases de dades: • Registre de Posicions Base (HLR): • Analitza els nivells de subscripció, serveis suplementaris i localització actual. • Registre de Posicions Visitants (VLR) • Conte informació sobre nivells de subscripció suplementaris i àrea de localització per un abonat i si esta actiu o no.

  18. Centre d’Autentificació (AuC) • Es una base de dades: • Objectius: • Controlar als mòbils que es troben en la seva àrea d’influència. • Per propòsits de seguretat (autentificació i encriptació) • Motiu: • Evitar possibles estafes. • Utilització de targetes d’abonats que estiguin robades • Que no hi hagi gent que utilitzi el servei sense pagar.

  19. Registre d’Identitat d’Equips (EIR) • Guarda informació sobre: • El tipus d’estació mòbil en us. • Llista de tots els terminals vàlids identificats amb el IMEI. • Pot eludir que es realitzi una trucada quan: • Es detecta que ha sigut una trucada robada. • Pertany algun model mòbil no homologat • El terminal te algun fallo elèctric susceptible d’afectar negativament a la xarxa.

  20. Estació Mòbil (SM) • Composat per: • L’equip terminal (TE) • La terminació mòbil (MT) • La targeta SIM

  21. Equip Terminal (TE) • El equip terminal realitza les següents funcions: • Transmissió radio • Gestió canals de transmissió de radio • Capacitat del terminal, interfície home-maquina • Codificació de veu • Protecció d’errors • Control de flux de dades • Adaptació de velocitat de dades d’usuari i velocitat del canal • Suport de terminals múltiples • Gestió de mobilitat

  22. Terminació Mòbil (MT) • Tres tipus: • MT0: Realitza funcions anteriorment mencionades • MT1: Inclou interfície RDSI • MT2: Inclou interfície CCITT series X y V

  23. Targeta SIM (I) • Mòdul de identificació d’usuari (SIM): • Es necessari per que una estació mòbil GSM pugui funcionar dins la xarxa GSM. • Existeixen dos tipus: • Una targeta intel·ligent que pugui ser retirada de l’estació mòbil quan l’usuari deixa d’utilitzar-la. • Un mòdul que es incorporat al mòbil amb el fi d’estar instal·lat permanentment.

  24. Targeta SIM (II) • El SIM ha de contenir la següent informació: • Numero de sèrie • Estat del SIM (bloquejat o desbloquejat) • Clau del algorisme d’autentificació (Ki) • Algorisme d’Autenticació (A3) • Identificació internacional del usuari mòbil (MSI) • Identificació temporal del usuari mòbil (TMSI) • Algorisme de generació de claus de xifratge (A8) • Clau del algorisme de xifratge de senyalització i de dades (A5) • Numero de seqüència de la clau del algorisme de xifrat. • Classe de control d'accés del usuari.

  25. Gestió de la seguretat Autenticació Encriptació

  26. Handover • El handover pot ser de quatre tipus: • Intracel·lular (canvi de freqüència) • Inter BCS • Intra BCS i Inter MSC • Inter MSC • Existeixen tres motius per els que es pot produir un handover • Per moviment de l’aparell GSM • Per millorar el comportament de la xarxa. • Per millorar les condicions de tràfic d’una cel·lula.

  27. INTERFICIE RADIOELÈCTRICA La interfície entre les estacions mòbils i les estacions base

  28. Situació de les freqüències • La banda d’espectre radioelèctrica en el sistema GSM es: • 890-915 MHz per comunicacions de E.M a E.B • 935-960 MHz per les comunicacions de E.B a E.M • La separació entre les portadores de canals GSM es de 200 Khz. • Això suposa 124 canals possibles.

  29. Esquema de múltiple accés • Per aconseguir una major quantitat d’usuaris, a part del sistema cel.lular, el GSM utilitza altres tècniques com: • FDMA (Frecuency Division Múltiple Access): s’assigna una freqüència determinada dins del rang disponible. (1 per parlar, 1 per escoltar). • TDMA (Time División Múltiple Access) : Cada telèfon te assignat un període de temps per poder comunicar-se amb el sistema. Cada canal de radiofreqüència esta dividit en intervals de 577 usg (burst). Els intervals de temps estan agrupats en conjunt de 8 intervals consecutius que formen la trama TDMA. • Una mica de freqüència de salt (Frequency Hopping).Alleugera les diferències en la qualitat dels canals.

  30. Estructura dels canals • Hi han dos tipus canals en el sistema GSM: • Tràfic (TCHs): • Suporten veu i dades codificades. • Tipus: • TCH/F: velocitat completa (22.8 kbit/s). Estan formats per un grup de 26 trames TDMA anomenat 26-multitrama. • TCH/H: velocitat mitja (11.4 kbit/s). També estan agrupats en 26-multitrama.

  31. Control (CCHs) • Suporten senyalització i dades de sincronització entre estacions base i mòbils. • 4 Tipus: • Canals de Broadcast (BCH). S’usen per sincronitzar la xarxa. N’hi ha de tres tipus: • Canal de Control Broadcast (BCCH), identificació i accés. • Canal de Sincronització (SCH), porta la seqüència per demodular la informació. • Canal de Correcció de Freqüència (FCCH), porta la freqüència de referència per sincronitzar.

  32. Canals de Control Comuns (CCCH). Ajuden a establir les trucades. N’hi ha de tres tipus: Paging Channel (PCH), Random Access Channel (RACH), Access Grant Channel (AGCH). • Canals de Control Dedicats (DCCH). Són utilitzats en l’intercanvi de missatges en la xarxa. N’hi ha de dos tipus: SDCCH (intercanvi de senyals d’informació) i SACCH (manteniment i control). • Canals de Control Associats Ràpids (FACH). Canvien tot o una part d’un canal de tràfic quan una senyal d’informació urgent es transmesa.

  33. Burst • És la unitat en temps (0.577 ms) d’un sistema TDMA que modula una portadora GSM. Porta una seqüència de dades de 156.25 bits. • 5 Tipus: • Burst de correcció de freqüència. S’utilitza en el FCCH. • Burst de sincronització. S’utilitza en el SCH. • Burst d’accés aleatori. S’utilitza en el RACH. • Burst postís. S’utilitza per rellenar la transmissió quan no hi ha canals de tràfic per transmetre. • Burst normal. S’utilitza per portar la veu o les dades d’informació.

  34. Esquema de les trames

  35. L’ENLLAÇ DE VEU

  36. Codificació de la veu • La senyal de veu (analògica) es convertida a senyal digital per transmetre-la al canal GSM. • S’utilitza un codificador de veu: • Velocitat 13 kbit/s • Blocs de duració 20ms o 260 bits

  37. Codificació del canal (I) • El fet que la EM estigui en moviment i les irregularitats del terreny provoca alteracions en la senyal rebuda pel mòbil. • Aquestes variacions produeixen errors en les transmissions digitals. • Per detectar aquests errors es realitza una codificació dels blocs de veu. • Proces: • La codificació de veu subdivideix els bits d’enllaç en 3 classes:

  38. Codificació del canal (II) • Cada classe se li aplica una codificació de canal diferent. • S’afegeix: • Classe 1: 3 bits de paritat (FEC). • Classe 2: 4 bits a zero. • Classe 3: 193 bits de redundancia per a protecció d’informació. (Codificació convolucional) • Resultat: • Bloc (260 bits)  Bloc (456 bits) • El bloc de 456 bits es passa per l’interleaver.

  39. Interleaving (I) • Els errors produïts en sistemes mòbils: • Succeeixen a una velocitat molt menor que els 270 kbit/s (vel. de trans. del GSM). • Tendeixen a succeïr en rafegues. • Els errors en el canal es distribueixen formant: • Periodes amb una alta tasa d’error. • Intervals molt llargs amb tases d’error baix. • Per que el codi corrector treballi adecuadament els errors han d’estar distribuïts mes o menys uniformement en el temps.

  40. Interleaving (II) • Els blocs de 456 bits codificats: • Reordenats i interliniats sobre 8 grups multiplexats en el temps. • Cada bloc es dividit en 8 parts (57 bits) que son entremesclats amb el bloc precedent o amb el posterior. • Aquests grups formats per 114 bits (57 + 57) s’els hi afegeix 2 bits per indicar si l’enllaç de veu ha estat substituit per dades de tipus FACCH. • Els 116 bits de cada bloc formen l’anomenat burst que es transmet.

  41. Encriptació (I) • Tots els abonats mòbils tenen un codi d’identificació: • IMSI: Identitat Internacional d’Abonat Mòbil. • Aquest codi no es transmet clarament en ningun missatge de senyalització en l’enllaç de radio. • En l’area de localització (LAI) s’envia una indentitat temporal d’abonat mòbil (TMSI) • Si el TMSI i LAI no corresponen: • E.B pregunta ISMI a E.M • E.M envia ISMI (encriptat) a E.B • E.B envia un nou TSMI (encriptat) a la E.M.

  42. Encriptació (II) • En el procés d’encriptació intervenen: • La clau d’encriptació: • La clau secreta d’autentificació d’abonat. • 1 numero aleatori enviat per la xarxa. • L’algorisme A8 (guardat a la tarjeta SIM). • L’algoriseme A5 encripta les dades a partir de la clau d’encriptació generada.

More Related