tema 5 fusions i relacions verticals n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS PowerPoint Presentation
Download Presentation
TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 25

TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS - PowerPoint PPT Presentation


  • 84 Views
  • Uploaded on

TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS. Introducció Fusions i adquisicions Relacions verticals Integració vertical Monopolis successius: doble marginalització i tarifa en dues parts. Altres instruments de control vertical. Bibliografía :

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS' - melba


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
tema 5 fusions i relacions verticals
TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS
  • Introducció
  • Fusions i adquisicions
  • Relacions verticals
    • Integració vertical
    • Monopolis successius: doble marginalització i tarifa en dues parts.
    • Altres instruments de control vertical.

Bibliografía:

Cabral, L.M. (2000), Introduction to Industrial Organization: chapter 3.2, 11, 15.3.+

5 1 introducci
5.1. INTRODUCCIÓ
  • Causes de les fusions i adquisicions d’empreses (i altres relacions verticals):
      • Factors estratègics o relacionats amb  eficiència:
        • Augment en escala de producció   eficiència
        • Augment poder de negociació front a proveïdors i/o minoristes.
        • Augment del poder de mercat.
        • Reestructuració interna.
        • Creació de sinèrgies entre productors complementaris:
          • solapament esforç en I+D
          •  especialització i escala d’activitats
        • Accedir a nous mercats.
      • Motius financers i/o fiscals: evitar costos de bancarrota, diversificació del risc, facilitat per a obtindre finançament, beneficis fiscals,…
      • Els gerents poden perseguir augmentar la grandària d’empresa (major sou), desviant-se de la maximització dels beneficis.
  • Des del punt de vista de la política econòmica, les fusions i adquisicions d’empreses introdueixen un conflicte entre:
      • Potencials millores d’eficiència ( costos).
      • Augment de poder de mercat (p)
5 2 fusions i adquisicions
Fusions horitzontals.- fusions i adquisicions d’empreses pertanyents a un mateix mercat o industria.

Implicacions d’una fusió: Williamson, 1968

Supòsit: la situació inicial es pròxima a la competència perfecta

A conseqüència de la fusió es produeix un “trade-off” entre:

Augment en l’eficiència (costos) degut a:

Eficiències en la producció i aprofitament de les complementarietats entre les empreses per:

Una major especialització i augment en escala de producció

Reducció i/o eliminació de duplicació de despeses.

Augment en poder de mercat de l’empresa resultant (augmenta la seva quota de mercat  augment concentració (p)

5.2. FUSIONS I ADQUISICIONS
slide4
Suposem que una fusió provoca:

p: p1p2

q: q1q2

CMi: c1c2

Efecte sobre el benestar social:

Estalvi de costos [A]: q2(c1-c2)  guany excedent productor

Pèrdua neta excedent consumidor [C]: 0,5*(q1-q2) (p2-p1).

Transferència de EC a EP [B]:

q2 (p2-p1)

------EFECTE NET FUSIÓ-------

Positiu si [A]>[C]

Negatiu si [A]<[C]

p

D

p2

B

C

p1

c1

A

c2

q1

q2

q

5 3 relacions verticals
5.3. RELACIONS VERTICALS
  • Relacions entre empreses que operen dins d’una mateixa cadena productiva:
    • empreses proveïdores de bens intermitjos
    • i les empreses que utilitzen eixos bens com inputs en la producció de bens finals i/o empreses que venen els bens a consumidors finals
  • Les relacions verticals van des de:
    • restriccions verticals (instruments de control vertical: preu màxim de revenda, tracte exclusiu, territoris exclusius…), fins
    • integració vertical (IV), màxim grau d’integració vertical
  • OBJECTIU: obtenir el control “vertical”, es a dir, el control de l’estructura vertical de la industria.
    • Factors importants: intensitat tecnològica, grau de competència en el mercat de bens finals, esforç promocional,….
slide6
Les relacions verticals són distintes a les relacions entre una empresa i un consumidor final per algunes raons:
      • En la relació empresaconsumidor, l’empresa controla la majoría de variables que determinen la D del consumidor (p, calitat, publicitat, servici de vendes,..)
        • En la relació empresa productoraminoristaconsumidor final, l’empresa productora no controla directament molts dels determinants de la D final (nivell de servicis post-venta, publicitat local, preu venda final,...)
      • En la relació empresa productoraminorista.
        • Minoristes competeixen entre ells (front als consumidors finals que no competeixen entre ells).
        • Als minoristes els preocupa el preu que paguen i el que paguen altres minoristes, perque aquest preu determina el CMg dels minoristes el que afecta al seu marge P-CMg.
        • Si el nombre de minoristes es reduït  la empresa te menys poder de mercat, els minoristes poden tindre poder de mercat (ex. grans cadenes de supermercats).
slide7

5.3.1. Integració Vertical

  • Es el màxim grau de relació vertical: està relacionat amb els límits de la pròpia empresa:
    • “Límits horitzontals”:
      • Quantitat d’un producte i nombre de varietats que una empresa produeix
      • Venen determinat principalment per factors de costos.
    • “Límit vertical”:
      • Grau d’ IV: quantes fases del procés productiu están integrades en l’empresa.
      • Ve determinat per la interrelació entre incentius de inversió (actius específics) i incentius de resultats (incentius per a millorar eficiència).
      • Decisió fonamental d’una empresa: ¿com obtindre els inputs?
        • Produir-los utilitzar la pròpia empresa  integració vertical
        • Comprar-los utilitzar el mercat  separació vertical
        • Solucions intermèdies: contractes, franquícies.
5 3 2 monopolis succesius doble marginalitzaci spengler 1950

C

Empresa A

PA

Empresa X

PX

Consumidors

5.3.2 Monopolis succesius: DOBLE MARGINALITZACIÒ (Spengler, 1950)
  • Supòsits:
    • Dos monopolistes successius en una cadena de producció:
      • A és monopolista en la producció del bé intermedi.
      • X utilitza l’ input produït per A i es un monopolista del bé final X.
    • A, amb un cost unitari de producció constant c<1, tria primer el preu PA al que vendrà el seu producte a X, que tria el preu PX al que vendrà el bé als consumidors.
    • Es requereix una unitat de input A per a produir una unitat del bé final X.
    • Per simplicitat, es suposa que tota la resta de costos de producció son nuls.
    • D(P)=1-P es la demanda del bé final pels consumidors.
slide9
Joc en dues etapes (sense IV)
    • Etapa 1.- empresa A fixa PA que maximitza A.
    • Etapa 2.- empresa X donat PA, fixa PX que maximitza X.

Resolució per inducció cap enrere

EMPRESA X: empresa productora del bé final.

slide11
Per tan, el preu i la quantitat del bé final serà:
  • Els beneficis per a cada empresa:
  • Els beneficis totals de l’industria sense IV:
slide12
Amb integració vertical
    • Empreses integrades verticalment: l’ empresa integrada paga c per l’input de manera que:
  • Beneficis de l’ empresa integrada:
slide13
Comparant el resultat d’ integraciò ambno integraciò
  • L’ empresa integrada:
    • Obté majors beneficis (que les 2 empreses sense IV).
    • Fixa un preu més baix pel producte final.
  • Amb l’ integració vertical s’evita la doble marginalització sobre el preu final que sorgeix quan cada empresa afegeix el seu propi marge en cada etapa del procés productiu.
  • Què es pitjor que un monopoli? Una cadena de monopolis successius.
slide14

A=pAcAB X=pXpABD

IV=pAcA’B’

px,pA

D [sense IV]

pX

B’[amb IV]

B

pxIV=pA

pA (=CMgX)

A’

c (=CMgA)

c

A

DX

IMgA

IMgX=DA

qX=qA

qIV

qx,qA

slide15

A=pAcAB X=pXpABD

IV=pAcA’B’

px,pA

D [sense IV]

pX

B’[amb IV]

B

pxIV=pA

pA (=CMgX)

A’

c (=CMgA)

c

A

DX

IMgA

IMgX=DA

qX=qA

qIV

qx,qA

slide16

A=pAcAB

X=pXpABD

IV=pAcA’B’

px,pA

D [sense IV]

pX

B’[amb IV]

B

pxIV=pA

pA (=CMgX)

A’

c (=CMgA)

c

A

DX

IMgA

IMgX=DA

qX=qA

qIV

qx,qA

5 3 2 monopolis successius tarifa en dues parts
5.3.2 Monopolis successius: TARIFA EN DUES PARTS
  • El problema de la doble marginalització es un argument a favor de la integració vertical...
    • No obstant, aquest no és tant un problema de separació vertical com un problema d’ opcions contractuals limitades entre la empresa A y la empresa X.
  • Suposem que l’ empresa A pot fixar PA y a més establir una taxa fixa F que tindrà que pagar X si vol comprar a l’ empresa A (contracte no lineal):

A la combinació (F, pA) se li denomina tarifa en dues parts.

Així, els beneficis de l’ empresa A serien:

slide18
Si el monopolista productor del bé intermig (empresa A) fixa PA=c i F=M, on M es el benefici que obtindria X si

L’ empresa A podria obtindre el benefici de monopoli d’una

empresa integrada verticalment sense estar integrada.

  • Hi ha 3 punts destacables sobre aquest contracte no lineal:
    • El contracte és eficient perque maximitza els beneficis conjunts de

les 2 empreses.

        • Això és així perque el CMg considerat per la empresa X es igual a c

(el que elimina la distorsió sobre p input Així, X fixa p òptim (p de monopoli).

    • Amb aquesta tarifa en dues parts, X obté =M.
      • Per tant, X està disposat a pagar un màxim de F= M com

una taxa fixa

slide19
3. L’empresa A obté 0 de beneficis variables (p=CMg), però recupera tots els beneficis de monopoli mitjançant la taxa fixa F (el mateix resultat que integrant a empresa X).

Si els contractes no lineals són possibles, la solució òptima amb separació vertical és idèntica a la solució amb integració vertical.

No obstant, aquest resultat necessita ser matisat:

  • Hem suposat que no existeix competència en cada etapa
    • Si n’hi han diverses empreses en l’ indústria del bé final (diversos competidors de X), la tarifa en 2 parts pot ser insuficient per a obtindre els beneficis de monopoli.
  • Hem suposat que existeix informació completa.
    • Si A no coneix els costos d´ X  pot ser òptim establir una taxa variable que siga major que el CMg.
5 3 3 altres instruments de control vertical compet ncia en el mercat del b final
5.3.3 Altres instruments de control vertical. Competència en el mercat del bé final
  • Integració vertical entre monopolista productor d’un bé intermedi (A) i les empreses competitives productores del bé final (X)
    • Ara el mercat del bé final X és un mercat perfectament competitiu.
    • ¿Té incentius la empresa A a integrar-se verticalment amb les empreses d´X?

SENSE IV: Joc en dues etapes

      • Etapa 1.- empresa A (monopolista) fixa PA que maximitza A.
      • Etapa 2.- les empreses de X (competència perfecta), trien la seua producció igualant preu (PX) a cost marginal (PA).

Resolem per inducció cap enrere

Mercat d´X: p=CMg  pX = pA

Mercat d´A: El monopolista productor del bé intermedi (empresa A):

slide21
C.P.O.:

Per tant, el preu i quantitat del bé final X:

slide22
Beneficis de la empresa monopolista A:

Les empreses en el mercat del bé X no obtenen beneficis:

slide23
AMB INTEGRACIÒ VERTICAL:
  • Empresa A s´integra verticalment amb les empreses del mercat X.
  • La empresa integrada:
  • Beneficis empresa integrada:
slide24
Comparant el resultat d´integraciò ambno integraciò
  • No hi han incentius per a integrar-se verticalment.
    • Empresa A obté idèntics beneficis integrant-se verticalment que sense integrar-se i fixant PA= PM.
    • Es pot demostrar que quant major siga la competència entre empreses de l’ indústria del bé final X, major és el preu òptim que fixaria la empresa A (PA).
slide25

px,pA

A=pAcAB=IV

pxIV=pA=pX

B

pA=CMgX

A

c=CMgA=CMgIVX

c

DX=DA

IMgA = IMgX

qx,qA

qX=qA=qIVX