QUÈ ÉS LA LITERATURA?

1. QUÈ ÉS LA LITERATURA?

2. SÓN LITERARIS ELS SEGÜENTS TEXTOS? PER QUÈ? PER QUÈ NO?

7. Farrócamísticrelitapatruc aldulivóxetapraulafuixana. Taulicbrantorimpardàlidbeslluc, cauxant-se pirfrosetassedimana. Xecàcallúbilospaicanfotí, tampetamitxifolitaganxada peulonaqueu. Pintetosabolí, vopèsquirbóregeldonateixada. Besquívodorparetaicantallús dalíspitúcal.litròtecfanic. Lliussàvissantpalentaprismellús, vopadaxeutercotópelanic. Clapégimartrimpacócaussinell, fautetbrimatefrencotsirconell.

9. VIGÍLIA DE NADAL Oh gran vigília de plata! Ésextàtica la nit. Una estrella d’oresclata Damunt d’un arbreatuït. Senyor, si la nitésfreda, Hiposeu un focd’amor. Ésamplel’atzur de seda, Ple d’ales i de candor. I en el celsensevedruna La campana degotant Fa tremolar un raig de lluna I un estelnucoml’infant.

11. CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS LITERARIS • Alt grau d'elaboració formal • Planificació • Estructura • Selecció de recursos • Canal escrit • Intenció subjectiva • Funció poètica • Connotació.

12. LA COMUNICACIÓ LITERÀRIA CODI CANAL (Registre literari) (oral = literatura popular, representació teatral) (escrit= resta de gèneres) MISSATGE (obra literària) EMISSOR RECEPTOR (autor) (lector) TEMPS EXTERNS ESPAI CONTEXT LITERARI A. MODEL NARRADOR NARRATARI L. MODEL TEMPS FICTICIS ESPAI MISSATGE

13. ASPECTES PRAGMÀTICS • Temes relacionats amb la dimensió interna, externa i social de l'individu. • Emissor especialista: l'escriptor. • Receptor universal • Context pluridimensional: autor i lector es troben condicionats per unes circumstàncies socials, culturals, ideològiques i històriques determinades. • Codi formalitzat: les figures retòriques són el codi propi de la literatura. • Registre formal: el literari.

14. ASPECTES TEXTUALS • Es classifiquen en gèneres: • Narratiu • Poètic • Dramàtic • Assagístic • Presenten modalitats diverses: • Narrativa • Descriptiva • Expositiva • Argumentativa • Conversacional • Es divideixen en subgèneres

15. ASPECTES LINGÜÍSTICS • funció poètica, centrada en el missatge. • connotació per crear nous camps de significació. • alt grau d'elaboració formal. • alta densitat semàntica • pluralitat de lectures i interpretacions • es gesta a partir del • Caràcter individual: es basa en la creativitat de l'autor en el tractament de la llengua. • Caràcter col·lectiu: es basa en codis propis de moviments, escoles... • codi propi: figures retòriques • l'àmbit fonètic • l'àmbit morfosintàctic • l'àmbit lexicosemàntic

16. LES FIGURES RETÒRIQUES • Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos. • Xoca l’embruix de clenxes arrauxadesamb un esqueix de xarpelleres fluixes.S’eixamplen les eixides enxubades,s’aixequen eixams de moixes bruixes. • Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria. • Enrere, molt enrere,hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere,hi ha un camí de profundes roderes... • Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. • tindreu els ulls vessant i les mans buides! • Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives). • Veieren el mot anorreat,desfet,tancat,blasmat,privat de l’aire que l’envolta.

17. LES FIGURES RETÒRIQUES • Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. • La pell del mar, de mocadors farcida,sembla guarnir-se per al nostre comiat. • Encadenament: Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior. • Hem fet un camí extens, i ja em diràson és la boira que amagava el sol.Quin munt d’instants viscuts en temps escàs! • Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom. • Les més humils engrunesno foren un regal? • Hipèrbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada. • Ens sorprèn aquesta essència tovaquan apareix un nou penedimenti treu el pap que la feblesa cova.

18. LES FIGURES RETÒRIQUES • Hipèrbole: Figura que es fonamenta en una exageració evident • Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espaiamb les desferresd’un poble commogut i esporuguit. • Interrogació retòrica : Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú. • Alcem els ulls amuntcom qui clama a tots els astresi la volta esdevé un immens interrogant.Hi som a temps encara? • Ironia: Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. • Que intel·ligent que ets! • Metàfora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia. • L’insomni de la ira, a cau d’orella, És un insecte d’ales curtes,

19. LES FIGURES RETÒRIQUES • Metonímia: Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. • La teva mà,un dring de glaç al vidrei un glop daurat. • Paradoxa: Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant. • hipnotitzat,tan prop de tots i tan lluny de tothomque fa basarda! • Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió. • I en tenen per a toti no n’abasten gensi encara en deuena qui més estimen.