1 / 21

Plantes aromàtiques

Plantes aromàtiques. Maria Roig Bergadà. Sàlvia. Nom científic: Salvia officinalis

leda
Download Presentation

Plantes aromàtiques

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Plantes aromàtiques Maria Roig Bergadà

  2. Sàlvia • Nom científic: Salvia officinalis • Característiques generals: Té un tija llenyosa en la base de què parteixen tiges herbàcies que es renoven cada any. S'utilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; també es consumeixen en infusió com a planta medicinal. • Llocs més adequats per cultivar-la: Europa occidental, Rússia, els Estats Units... • Propietats medicinals: Es fan infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós., serveix per enfortir les genives i el tractament d’úlceres.

  3. Romaní • Nom científic: Rosmarinus officinalis • Característiques generals: és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit. • Llocs més adequats per cultivar-la: A Europa. • Propietats medicinals: S’ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol).

  4. Farigola • Nom científic: Thymus vulgaris • Característiques generals: És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada. L'arrel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. • Llocs més adequats per cultivar-la: Es cultiva a l'Europa Central i Meridional, Àfrica Oriental, Índia, Turquia, Israel, Marroc i a l'Amèrica del Nord. Els principals països productors són Espanya, Marroc, França, Bulgària i Hongria. • Propietats medicinals: Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: tos improductiva i bronquitis.

  5. Menta • Nom científic: Mentha • Característiques generals: és un gènere de plantes amb flor dins la família lamiàcia. És un gènere de distribució cosmopolita • Llocs més adequats per cultivar-la: Al contrari que la majoria de les lamiàcies els agraden els terrenys humits. • Propietats medicinals: Cap, però et pots fer infusions. Fins i tot, si la barreges amb alcohol, en pots fer colònia.

  6. Espernallac • Nom científic: Santolina chamaecyparissus • Característiques generals: És una mata que pot fer 3 pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primetes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files • Llocs més adequats per cultivar-la: Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2000 m d'alçada. • Propietats medicinals: No n’he trobat cap, però també en pots fer infusions.

  7. Orenga • Nom científic: Origanum vulgare • Característiques generals: L'orenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies. És molt similar al marduix, però a diferència d'aquest normalment creix de forma silvestre. • Llocs més adequats per cultivar-la: És autòctona d'Europa, i és present a la regió mediterrània i al sud i centre d'Àsia. A la Península Ibèrica rareja al País Valencià i manca a les Illes Balears, en canvi, a Catalunya l'orenga és freqüent a les vorades eixutes del bosc caducifoli, a la muntanya mitjana, des dels Pirineus al Baix Llobregat i als Ports de Beseit. • Propietats medicinals: La infusió de les summitats aèries d’orenga es utilitzada sobretot en trastorns digestius i respiratoris com antiespasmòdic, aperitiu,antiflatulent, expectorant i antitossiu. • Per via externa s’utilitza com antisèptic, analgèsic i cicatritzant. També té un efecte sedant suau, tònic i emmenagog.

  8. Espígol • Nom científic: Lavandula angustifolia • Característiques generals:L'espígol és una herba mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita a terrenys calcaris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència. • Llocs més adequats per cultivar-la: és una espècie pròpia de la muntanya mitjana, generalment per sobre dels 600 metres d'altitud. Originaria de la regió de Catalunya (Pirineus, Catalunya Central i Serralades Litorals) i al País Valencià (al nord i a les muntanyes de l'interior), en prats sobresubstrat calcari, amb la subespècie pyrenaica. A les illes no la trobem • Propietats medicinals: és conegut com una planta medicinal hipnòtica, sedant i digestiva. La part utilitzada de l'espígol és la inflorescència.

  9. Valeriana • Nom científic: Valerianaceae • Característiques generals: Les plantes d'aquest gènere es coneixen generalment com a "valerianes". Són plantes herbàcies,perennes, robustes amb tija erecta i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors roses o blanquinoses, disposades en cima corimbiforme densa, i fruit amb un plomall de pèls ramosos. Mesuren fins a dos metres d'alçada. • Llocs més adequats per cultivar-la: Amèrica, especialment als Andes. • Propietats medicinals: Relaxant.

  10. Sajolida • Nom científic: Satureja montana. • Característiques generals: Són plantes aromàtiques abundoses a la regió mediterrània. La sajolida de jardí, és una planta anual i conreada. • Llocs més adequats per cultivar-la: Catalunya i al nord del país Valencià. • Propietats medicinals: No he trobat cap ús medicinal, però s’utilitzen per adobar olives, primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l'aigua sovint, i després es posen amb aigua i sal i la sajolida.

  11. Tarongina • Nom científic: Melissa officinalis • Característiques generals: La tarongina és la flor del taronger en castellà es diu azahar (de l'àrab que vol dir flors). La tarongina conté hesperidina i és emprada com a condiment. També per extensió s'anomena tarongina a les flors d'altres cítrics com el llimoner i el poncem. És un ingredient essencial en diverses infusions per les seves propietats sedants.De la flor de cítrics es destil·la també un oli essencial. • Llocs més adequats per cultivar-la: Llocs on hi ha tarongers. • Propietats medicinals:En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar les molèsties d'ansietat nerviosa comocòlics, mal de cap, desmais i de la menstruació.

More Related