slide1
Download
Skip this Video
Download Presentation
Joan Campàs Montaner [email protected]

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 65

Joan Campàs Montaner [email protected] - PowerPoint PPT Presentation


  • 95 Views
  • Uploaded on

1 maig – 4 juny 1937. Oli sobre tela, 349,3 x 776,6 cm. Picasso: Guernica. Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Joan Campàs Montaner [email protected] Context històric. Europa. Rearmament de l’alemanya hitleriana Conquestes a Abisínia per Mussolini

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Joan Campàs Montaner [email protected]' - laurie


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
slide1
1 maig – 4 juny 1937. Oli sobre tela, 349,3 x 776,6 cm

Picasso: Guernica.

Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Joan Campàs Montaner

[email protected]

context hist ric
Context històric

Europa

  • Rearmament de l’alemanya hitleriana
  • Conquestes a Abisínia per Mussolini
  • Leo Blum presideix el Front Popular francès
  • Pactes militars de l’”entesa cordial”
  • Aïllacionisme dels EE.UU. I New Deal de Roosevelt
  • Política de no intervenció
  • Feixisme, democràcia i revolució
enc rrec
Encàrrec
  • En un ambient de preguerra europea, s’obre a París l’Exposició Internacional dedicada –com sempre– al treball, al progrés i a la pau
  • Participació de l’estat espanyol:
    • Per invocar la solidaritat del món lliure
    • Per advertir al món que la guerra espanyola podia ser l’inici d’una guerra mundial
  • Pavelló de la República : vol donar la imatge del poble en lluita
  • Arquitecte del pavelló: Josep-Lluís Sert
  • Escultures:
    • Alberto Sánchez: El pueblo español tiene un camino que le conduce a una estrella
    • Picasso: Cap de dona
    • Alexander Calder: font de mercuri (homenatge als miners d’Almadén)
  • Encàrrec a Picasso, inicis gener 1937: una composició de 3,5 m per 7,82 m
    • a finals d’abril no havia encara començat i s’inaugurava el juny
slide6
Picasso va conèixer l'esdeveniment al periòdic Ce Soir del 30 d'abril en un reportatge titulat "Visions de Guernica en flames". L'endemà va elaborar el primer esbós del quadre
  • cronologia: 1 maig – 4 juny 1937 (tenia 55 anys)
  • va realitzar 45 esbossos:
    • 1 maig: 6 esbossos
    • 2 maig: 4 esbossos
    • del 3 al 7 de maig: interrupció (a l’espera de la tela?)
    • 8 maig: 2 esbossos
    • 9 maig: dibuix que anuncia la composició definitiva
    • 10 maig: comença a pintar el Guernica
  • decideix que la seva obra seria la resposta a aquesta atrocitat
  • tot el procés de producció va ser fotografiat per Dora Maar (7 fotografies de conjunt i 1 d’un fragment) a l’antic palau dels Savoie-Carignan, en el número 7 dels Grands Augustins
slide9
Alberto Sánchez. 1937. 184,5 x 32 x 33. Guix negre pintat. Destruïda

Alexander Calder: Font de mercuri

Picasso: Cap de dona

slide13
 composició clàssica: simetria, perspectiva, gradació tonal, crescendo
  • fragmentació cubista
  • manca de color
descripci
Descripció
  • sobre l'empedrat d'un carrer desolat, a la claror d'un fanal que les bombes han respectat, una escena terrible.
  • de dreta a esquerra, una dona que clama al cel amb els braços alçats davant la casa que s'està cremant, amb la finestra plena de foc i la teulada en flames.
  • hi ha la dona desesperada que surt per la finestra fent-se llum amb un quinqué.
  • hi ha la que s'arrossega gairebé, fugint, mirant obsessionada el cel dels avions assassins.
  • al centre, el cavall amb el ventre partit i travessat per una llança, símbol generalitzat de la víctima innocent, però no una víctima submisa, sinó rebel, que crida desesperadament.
  • un ésser humà trossejat; el mort, amb els ulls oberts, encara fa el gest de cridar i té la mà crispada d'indignació; l'altre braç, seccionat, té al punt una espasa trencada, d'on neix una flor
  • finalment, el gran brau de la força bruta que s'ho mira tot impassible, remenant la cua, al damunt mateix de la dona que plora, amb un infant mort als braços. Tothom crida d'odi. Fins i tot els animals
primera lectura
Primera lectura
  • Mitjançant metamorfosis Picasso fa de cada figura un símbol.

 les dones i el nen, víctimes de la guerra;

 el guerrer caigut, personificació dels soldats morts.

 la dona amb el quinqué és l'únic signe lluminós en una escena d'horrors; sense ella no hi hauria esperança: vers la làmpada alça els ulls la dona que s'incorpora.

 el brau pot ser l'al·legoria de la mort, la figura del futur dictador, o un tòtem peninsular, una imatge heroica del poble espanyol, que continuarà la lluita, abrigant amb el seu cos contorsionat als desvalguts.

 el cavall pot ser la imatge de l'Espanya feixista, que trepitja al guerrer, o un símbol de dolor i agonia, víctima passiva de les curses de braus.

  • Totes les interpretacions són factibles, donat que Picasso, en definitiva, vol expressar la disgregació del món víctima dels horrors de la guerra, i per això es serveix d'ambivalències; així, al costat del cap caigut del guerrer hi posa una ferradura del cavall -signe de sort-, i per damunt de l'espasa s'alça una rosa.
  • En un procés similar de mort-vida, desesperació-esperança, podem assignar alternativament al brau i al cavall una connotacióo unaaltra, sempre que mantinguem el contrast dels símbols.
picasso i la guerra
Picasso i la guerra

Picasso: La guerra i la Pau. Vallauris. 1952

Picasso: Massacre a Corea. 1951. 109,5 x 209,5 cm

picasso i el barroc
Picasso i el barroc

Poussin: El triomf da Pan. 1636. 134 x 145 cm. National Gallery. Londres

Picasso: Bacanal segons Poussin. 1944

slide21
Velázquez: La família de Felip IV (Las Meninas). 1656. 318 x 276 cm.Museu del Prado. Madrid

Picasso: Las meninas. Agost 1957. 194 x 260 cm. Museu Picasso

la lectura de javier gonz lez de durana
La lectura de Javier González de Durana
  • posa l’accent en la denúncia radical de la barbàrie bèl·lica: en ambdues obres es tracta de “matances d’innocents”
  • Rubens utilitza el mite clàssic per relatar com Herodes intentava evitar que hi hagués un altre Rei dels Jueus que pogués arrabassar-li el tron
  • Picasso construeix una nova mitologia perquè es prengui consciència d’aquest assaig brutal d’atacar massivament la població civil durant els conflictes armats
slide26
Peter Paul Rubens: Allegory of the Outbreak of War, 1638. 206 x 345 cm. Pitti Gallery, Florence
slide32
Europa

“La dona que pateix vestida de negre, amb un vel estripat i a la que han robat totes les seves joies i els altres ornaments és la desafortunada Europa que, des d'ara fa tants anys, ha patit saqueig, ultratge i misèria, que són tan evidents per qualsevol que és innecessari entrar en detalls. L'atribut d'Europa és el globus, sostingut per un petit àngel o geni, i rematat per la creu, per a simbolitzar el món cristià.”

slide33
La porta

Peter Paul Rubens. Temple of Janus. Study. 1635. The Hermitage, St. Petersburg, Rússia

"[Mart] ha obert la porta del temple de Janus (que en temps de pau, d’acord al costum romà, romania tancada)."

janus
Janus
  • Numa, després de ser nomenat rei de Roma, crea el temple de Janus i estableix la tradició de mantenir la seva porta oberta en temps de guerra i tancada en temps de pau
  • [Numa] “va fer un temple de Janus a la part baixa de l’Argilètum com a indicador de la pau i de la guerra. Quan estava obert volia dir que la ciutat estava en armes, i tancat que tots els pobles propers estaven pacificats.” Titus Livi: Ab Urbe condita. Liber I

Significat de la porta: la guerra ha començat

el caduceu i altres s mbols
El caduceu i altres símbols

“Crec, si recordo bé, que trobareu al terra sota els peus de Mart, un llibre i un dibuix en paper, per implicar que trepitja totes les arts i les lletres. També hi hauria d'haver un feix de dards o fletxes, amb la banda per lligar-les desfeta; d’aquesta manera es delimita el símbol de la Concòrdia. A més, està el caduceu i una branca d'olivera, atribut de la Pau; també aquests estan projectats a un costat.”

  • les fletxes deslligades = manca de concòrdia
  • caduceu, atribut d’Hermes/Mercuri = destrucció del comerç
  • llibre trepitjat = destrucció de la cultura
ares mart
Ares / Mart

Ares

Al·lecto

Venus

“la figura principal és Mart, que ha obert la porta del temple de Janus (que en temps de pau, d’acord al costum romà, romania tancada) s’apressa amb escut i sanguinolenta espasa, amenaçant el poble amb grans desastres”

ares mart1
Ares - Mart
  • fill de Zeus i Hera
  • associat a la discòrdia i les guerres
  • pare de Ròmul i Remus
  • relacions amoroses amb Venus, fruit de la qual és Harmonia
  • es representa amb elm, escut i llança o espasa
on s mart al guernica
On és Mart al Guernica?
  • El seu espai és ocupat pel cavall ferit
  • És el cavall la imatge del poble (segons Arnheim i el propi Picasso)?
  • Representa el franquisme (segons Larrea)?

Pot Picasso haver eliminat al responsable de la guerra en un quadre que vol representar precisament els horrors de la guerra?

slide39
Ares?

Estudi de composició, 1er de maig de 1937. Llapis sobre guix i fusta, 54 x 65 cm.

slide40
En el primer esbós, observem 4 personatges: la dona amb la torxa, el brau, el cavall (del qui neix un cavall alat) i el guerrer caigut, que identifiquem amb Ares pel casc i la llança
  • Se sol interpretar com un guerrer defensor
  • Alice Tankard l’interpreta com la destrucció del déu de la guerra
  • Ares porta casc, escut i llança. On és l’escut?
slide41
en Rubens l’escut ocupa la part superior de l’eix central
  • a la versió final del Guernica no apareix cap forma similar
  • però, i en els esbossos i estudis preparatoris?
slide42
Segona fotografia de Dora Maar
  • trobem un cercle i un puny tancat en el mateix espai on Rubens situa l’escut
  • a la versió definitiva el cercle esdevé un ull, sovint associat a la bomba que esclata i que genera la destrucció (bombeta = diminutiu de bomba)
  • l’escut de Mart de Rubens esdevé la bomba, la tecnologia destructora
com l escut esdev un ull un ull que mata
Com l’escut esdevé un ull? Un ull que mata?
  • en el centre, Picasso hi situa un ull que mata damunt del cap d’un cavall
  • coneixem algun ull que mati en la mitologia clàssica?
  • existeix alguna relació entre l’ull que mata i el cavall en la mitologia clàssica?
slide44
…i el cavall?

Rubens, P.P. (1622): Perseu i Andròmeda. Museu Hermitage

slide46
en l’escut del guerrer de Vallauris, sota el colom, símbol de la pau, hi ha una cara de traç clàssic i realista
  • és una dona reflectida en l’escut del guerrer sobre la qual s’imposa el colom
  • no es tracta, doncs, d’una relectura del mite de Perseu?
venus afrodita
Venus / Afrodita
  • neix a Xipre de l’emasculació d’Urà
  • Cronos castra al seu pare i llença els genitals al mar
  • Afrodita neix de l’escuma blanca (afros = escuma)
  • és l’esposa d’Hefest però estima a Ares
  • sol estar relacionada amb ocells, flors o el vel que utilitza
  • aconsegueix apaivagar la violència del seu amant: domina el caràcter destructiu d’Ares
slide48
Venus intenta evitar la guerra
  • pràcticament despullada, només duu una corona i un vel
  • la Venus de Rubens sembla fracassar on la de Botticelli havia triomfat

"[Mart] para poca atenció a Venus, la seva amant, que acompanyada pels seus Amors i Cupidos intenta amb carícies i abraçades retenir-lo"

slide49
dona quasi despullada s’apressa cap al centre del quadre i mira la bombeta (diminutiu de bomba) = escut dAres
  • porta al cap un triangle = corona?
  • i el vel?
slide50
Primera fotografia de Dora Maar
  • dues dones ocupen el mateix espai
  • una ha caigut i té el cap coronat per una flor i porta un vel
  • la que s’aixeca dirigeix els braços cap a terra, on hi ha el soldat caigut
  • la Venus derrotada jeu al costat d’Ares derrotat: contempla impotent la destrucció. Els déus no seran els qui restabliran la pau
al lecto
Al·lecto

 Al·lecto és la fúria que porta Ares cap a la destrucció:

"Per l’altra banda, Mart es arrossegat per la Fúria Al·lecto, amb una torxa a la ma"

 i quin significat té la dona amb el quinqué?

slide52
les erínies o fúries són les deesses de la venjança que persegueixen implacablement les seves víctimes
  • totes neixen de la sang d’Urà i, per tant, estan emparentades amb Afrodita
  • són representades amb ales, duen per cabells serps i porten a les mans fuets o torxes
  • Però després de satisfer el seu desig de venjança poden esdevenir deesses benefactores: Eumènides

Cfr. Èsquil: L’Orestea (Agamèmnon, Coèfores, Eumènides)

slide53
en Rubens, Al·lecto intenta arrossegar Mart
  • en Picasso, sembla col·laborar amb Afrodita

Per què?

  • un cop Ares és vençut, l’erínia esdevé eumènide, una força positiva
  • Ares ha mort, la venjança s’ha complert: ja pot néixer una nova Espanya a partir del cos agonitzant del cavall
  • Picasso conjura la venjança i confia en el triomf republicà
la fam i la pesta
La fam i la pesta

“Per l’altra banda, Mart es arrossegat per la Fúria Al·lecto, amb una torxa a la ma. A prop hi ha monstres personificant la Pesta i la Fam, aquells inseparables companys de la guerra”

es constraposa pesta i fam (figures animals i humanes) al tòtem protector (figura animal i humana)

les v ctimes
Les víctimes
  • Harmonia és filla d’Ares i Afrodita
  • es representa amb un llaüt
  • no n’és un ressò les ratlles de la faldilla de la mare?
  • l’ocell podria relacionar-se amb la música
slide56
“També hi ha una mare amb el seu fill als braços, indicant que la fecunditat, la procreació i la caritat es frustren amb la guerra , que tot ho destrueix i corromp.”
l arquitecte
L’arquitecte

“es pot veure un arquitecte caigut d’esquena, amb els seus instruments a la mà, per mostrar que allò que es construeix en temps de pau per l’ús i l’ornamentació de la ciutat s’enfonsa per la força de les armes i cau en la ruïna”

llegir de dreta a esquerra o d esquerra a dreta
Llegir de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta

esquerra – dreta:

  • tots els personatges miren a la dreta
  • del passat al futur
  • expressa el moviment del personatge central (Ares), indica el seu origen (la porta del temple de Janus) i el seu objectiu (les víctimes)

dreta – esquerra:

  • tots els personatges miren a l’esquerra
  • despareix la sensació de moviment
  • el que Rubens situa en el futur, Picasso ho situa en el passat
  • la destrucció ja s’ha esdevingut, la mort ja és un fet
slide59
Procés de creació de semiosi

ull

guerrer vençut

=

triomf sobre Mart

escut

Gorgona

cavall

Mart

espasa

espasa

casc

estudis previs

Venus vençuda

Venus

dona que mira l’ull

Europa

dona mans enlaire

Espanya

mare i fill

mare i fill

víctimes innocents

llaüt Harmonia

faldilla mare

destrucció art

erínia

dona quinquè

eumènide

fam i epidèmies

brau

tòtem protector

Es triomfa sobre la guerra

Triomfa la guerra

el guernica com imatge iconog fica invertida del quadre de rubens
El Guernica com imatge iconogàfica invertida del quadre de Rubens
  • Rubens explica la destrucció provocada per Mart
  • Picasso explica la destrucció de Mart: la guerra és ja impotent, no pot crear res
  • narrativa en Rubens: la porta oberta duu, a través de la guerra, a la fam i a la misèria. Construeix una al·legoria amb els mites clàssics
  • narrativa en Picasso: la porta oberta duu a les eumènides a véncer la guerra i presentar un nou futur –el brau com a tòtem protector d’una Espanya diferent. Capgira el món clàssic perquè aquest ja no pot estar al servei dels humans
    • aprofita un esquema compositiu clàssic i uns mites clàssics que recombina mitjançant la fragmentació cubista per obtenir un nou significat, amb el qual expressa la seva defensa de la legalitat republicana

La pau ja és possible

bibliografia
Bibliografia
  • Alpers, S. (2001), La creación de Rubens. Madrid: A. Machado Libros.
  • Arnheim, R. (1981), El Guernica de Picasso. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Chipp, H. B. (1991), El Guernica de Picasso. Barcelona: Ediciones Polígrafa.
  • González de Zárate, J.M. (2001), Estudios e imágenes en la génesis del Guernica. Picasso, una lección iconográfica: la violencia como asesina de la creatividad artística. Riveira. Fundación Museo de Artes del Grabado a la estampa digital
  • El Guernica, 25 años de su llegada. http://servicios.elcorreodigital.com/especiales/gernika/cuadro-guernica-picasso/
  • Luengo, X. (2005), El mirall de la guerra. Un estudi iconogràfic i mitològic de “Les conseqüències de la guerra” de Rubens en comparació amb el “Guernica” de Picasso. Treball Fi de Carrera, Humanitats UOC. http://biblioteca.uoc.edu/docs_elec/protegit/TFC/37463.pdf
  • Palau i Fabre, J. (1981), El Guernica de Picasso. Barcelona: Blume.
  • Rubens, P.P. (1991). The letters of Peter Paul Rubens. Evanston, Illinois: Northwestern University Press. Edició i traducció a càrrec de Ruth Saunders Magurn.
  • Russell, F. D. (1981). El Guernica de Picasso: el laberinto de la narrativa y de la imaginación visual. Madrid: Editora Nacional.
  • Sebastián López, S. (1984). El Guernica y otras obras de Picasso: contextos iconográficos. Murcia: Universidad Departamento de Historia del Arte.
  • Tankard, A. D. (1984). Picasso's Guernica after Rubens's Horrors of war: a comparative study in three parts-iconographic and compositional, stylistic, and psychoanalytic. Philadelphia: Art Alliance Press. http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Guernica/rubenspicasso.htm
slide64
Guernica desconstrueix els mites i els símbols que legitimen i justifiquen la guerra i qualsevol tipus de violència, creant altres mites i altres símbols, altres significats, amb les armes de l’art i un marcat protagonisme de les dones, tractant de dir “allò que considerava més vertader, més just, millor, i això era sempre, naturalment, allò més bell.”
ad