l edat antiga n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
L’EDAT ANTIGA PowerPoint Presentation
Download Presentation
L’EDAT ANTIGA

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 23

L’EDAT ANTIGA - PowerPoint PPT Presentation


  • 118 Views
  • Uploaded on

L’EDAT ANTIGA. 5è de primària. LES EDATS DE LA HISTÒRIA. La història es divideix en 5 etapes. Cada etapa ocupa un espai en el temps (no totes duren els mateixos anys o segles)

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'L’EDAT ANTIGA' - latanya


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
l edat antiga

L’EDAT ANTIGA

5è de primària

les edats de la hist ria
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
  • La història es divideix en 5 etapes. Cada etapa ocupa un espai en el temps (no totes duren els mateixos anys o segles)
    • Prehistòria: aquesta és l’etapa més llarga. Dura més de 3000 anys. Va des del 3000 aC fins a l’aparició de l’escriptura. Hi ha dues etapes clares: el paleolític i el neolític. Del paleolític al neolític els prehistòrics passen de ser recol·lectors, nòmades i caçadors a ser agricultors, sedentaris i ramaders.
slide3

Edat antiga: va des de l’aparició dels primers escrits fins al 476 d.C (quan cau l’Imperi Romà). En l’edat antiga apareixen grans civilitzacions com els grecs, els romans i els egipcis.

  • Edat mitjana: va des del 476 d.C fins al 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica. L’edat mitjana dura 10 segles i és l’època dels cavallers, dels castells i de les fortaleses.
slide4

Edat moderna: aquesta etapa va del 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica, fins al 1789 (moment de la revolució francesa). Aquesta és l’època dels descobriments que ajuden a navegar (mapes, brúixola i caravel·les).

  • Edat contemporània: va des de 1789 quan es va produir la revolució francesa fins avui dia. És l’edat en la que heu nascut i l’època dels invents (cotxes, màquines, ordinadors, etc...)
fris cronol gic
FRIS CRONOLÒGIC
  • Un fris cronològic és una línea del temps on ressaltem els esdeveniments més importants.
      • A continuació podem observar un fris cronològic de la història (cal fixar-se en la durada de cadascuna de les edats)
segles i numeraci romana
SEGLES I NUMERACIÓ ROMANA
  • Els romans van inventar-se una manera de numerar, el que es coneix com els números romans.
  • Un segle són 100 anys.
  • El naixement de Crist marca la separació entre aC (abans de Crist) i el dC (després de Crist). Abans de Crist comptem els segles enrere i després de Crist es compten com nosaltres estem acostumats, progressivament.
slide7

A continuació es troba la relació de nombres romans amb la seva equivalència amb el nostre sistema de numeració.

pobladors de la pen nsula
POBLADORS DE LA PENÍNSULA.
  • Al començament de l’edat antiga, a la península ibèrica vivien dos grups de persones ben diferenciats, els ibers i els celtes.
slide9

IBERS: els ibers ocupaven la part sud i est de la península. Es trobaven sempre a la part costanera del mediterrani i són pobles que van conviure amb els comerciants que van arribar a la costa.

    • Els ibers vivien en zones altes o prop d’un riu, normalment emmurallades i els seus pobles s’organitzaven en carrers. Les seves cases eren rectangulars.
slide10

S’organitzaven en tribus i els cap d’aquesta era un reietó.

  • Els ibers eren grans agricultors de productes com ordi, blat, mill i civada. També eren bons en ramaderia: feien servir els animals per la seva força, les cabres i ovelles per la llet i la llana i el porc per menjar-lo.
  • Els ibers tenien una llengua i escriptura pròpia.
slide11

CELTES:els celtes ocupaven la part interior de la península. Eren pobles que no estaven acostumats a relacionar-se amb d’altres (ja que els comerciants difícilment anaven més enllà de les costes).

    • Aquests també vivien en zones altes i emmurallades. Els seus pobles s’anomenaven castres.
    • Les seves cases eren circulars i els seus pobles no seguien un ordre concret.
slide12

S’organitzaven en tribus. Eren ramaders i agricultors i s’abastaven de la seva producció (gairebé mai intercanviaven productes).

  • Eren especialistes en treballar el metall.
primers colonitzadors
PRIMERS COLONITZADORS
  • Poc a poc van anar arribant diferents pobles a la península que tenien la intenció d’establir-se e una colònia i vendre i comprar productes als pobles de la península. No tenien interès en quedar-se i anar conquerint territori sinó tenir llocs on poder vendre les seves produccions.
slide14

FENICIS: aquests colonitzadors venien d’Àsia, eren grans comerciants i es van establir al sud de la península.

    • Van arribar al segle VII aC
    • Van crear colònies com Gadir (Cadis) i Malaka (Màlaga).
    • Van arribar aquí atrets per l’or i la plata.
slide15

GRECS: aquests colonitzadors venien de Grècia, eren grans comerciants i es van instal·lar al nord-est de la península (actual Catalunya).

    • Van arribar al segle VI aC
    • Van crear colònies com Rhode (Roses), Empòrion (Empúries) o Sagunt.
    • Van arribar aquí atrets pels metalls,

l’espart i la sal.

slide16

CARTAGINESOS: aquests colonitzadors venien d’Àfrica, eren grans comerciants i es van establir l’est de la península.

    • Van arribar al segle III aC
    • Van crear colònies com Cartago Nova (Cartagena) o Ebussus (Eivissa)
    • Van arribar aquí perquè volien ampliar el seu territori, enmig de la competició amb els romans per conquerir més terres.
arribada dels romans a la pen nsula
ARRIBADA DELS ROMANS A LA PENÍNSULA
  • Els romans volien controlar tot el Mediterrani i per això es van enfrontar als cartaginesos.
  • Es van enfrontar en tres guerres, conegudes com les guerres púniques i, finalment, van acabar guanyant els romans.
  • Van arribar al 218aC a la península i van desembarcar a Empúries. Tanmateix, van decidir no quedar-se allà i continuar avançant. Va ser quan van establir-se a Tarragona (Tàrraco).
conquesta romana
CONQUESTA ROMANA
  • La conquesta romana va durar més de 200 anys. Va començar al 218aC i va acabar al 19aC, quan August va derrotar a tots els pobles que estaven en contra dels romans.
  • Els pobles d’interior van ser més difícils de conquerir perquè van oferir més resistència.
romanitzaci
ROMANITZACIÓ
  • La romanització és el procés pel qual els hispans adopten els costums romans poc a poc.
  • Primer l’exèrcit i després els altres pobladors que van enviar de Roma, van anar introduint les lleis, la llengua i els costums romans.
  • El primer que va fer l’exèrcit és transformar els pobles ibers i celtes en ciutats romanes.
  • Van fundar ciutats com Barcino (Barcelona) o Hispalis (Sevilla)
her ncia romana
HERÈNCIA ROMANA
  • Els romans ens van deixar com a herència:
    • Vies de comunicació: van començar a fer vies de comunicació. La via que comunicava la península amb Roma es deia Via Augusta (en honor a August)
    • Idioma: el llatí va anar esdevenint en altres idiomes com el català i el castellà.
    • Lleis: les lleis actuals deriven de les lleis romanes.
    • Religió: la seva religió ha perdurat fins avui dia, el cristianisme.
monuments romans
MONUMENTS ROMANS
  • Com a monuments importants dels romans encara ens perduren:
    • Aqüeducte de Segòvia: servia per dur l’aigua d’una part a una altra. Estaven vigilats per evitar enverinaments.
slide23

Teatre de Mèrida: era el lloc on es realitzaven obres de teatre. Tenien les mateixes funcions que avui dia.

  • Amfiteatre de Tarragona: tenia diferents funcions => batalles entre animals i persones; entre esclaus i batalles navals (tot i que aquestes les feien

al mar, aprofitant que estava al costat.