1 / 25

CURRÍCULUM DE LES ILLES BALEARS Educació primària

CURRÍCULUM DE LES ILLES BALEARS Educació primària. Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

Download Presentation

CURRÍCULUM DE LES ILLES BALEARS Educació primària

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. CURRÍCULUM DE LES ILLES BALEARS Educació primària

  2. Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears. Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears. 2

  3. Causes que han motivat l’aparició del nou enfocament pedagògic: • Necessitat d’integració en la societat del coneixement i d’evitar la fractura social. • Augment del nivell general de formació. • Necessitat de reforçar la capacitat d’aprendre al llarg de la vida. • Recerca de la transferència dels aprenentatges. Orientació cap a la vida. • Paradigma educatiu centrat en el subjecte aprenent.

  4. Estructura de les àrees en el nou currículum • Àrea: • Introducció • Orientacions metodològiques • Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques • Objectius • Continguts: • Primer cicle: continguts (blocs) i criteris d’avaluació. • Segon cicle: continguts (blocs) i criteris d’avaluació. • Tercer cicle: continguts (blocs) i criteris d’avaluació

  5. Característiques del currículum • Tractament dels continguts de manera global a través de situacions funcionals que en potenciïn la significativitat. • Foment de l’interès per la lectura i el domini de l’escriptura. • Comprensió i expressió oral i escrita a totes les àrees. • Coneixement d’una llengua estrangera. • Totes les àrees inclouen continguts relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

  6. Característiques del currículum • L’escola com a comunitat d’aprenentatge: treball, diàleg i respecte • Flexibilitat del currículum: adaptar-lo a cada centre. • La llengua catalana com a llengua de l’ensenyament.

  7. PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES: Els centres docents han de desenvolupar, completar, adequar i concretar els currículums mitjançant les programacions didàctiques.

  8. Les programacions didàctiques La programació de cicle: Característiques de l’alumnat i entorn del centre. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques. Adequació i seqüènciació dels objectius generals de les àrees. Mètodes pedagògics. Activitats d’ampliació i reforç. Criteris d’avaluació i qualificació. Procediments de suport i recuperació. Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament. Activitats per millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les programacions són públiques a l’abast de la comunitat educativa.

  9. LES ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES A LES ÀREES DEL CURRÍCULUM

  10. Orientacions metodològiques:Àrea de coneixement del medi natural, social i cultural Flexiblitat: Característiques de l’alumnat i entorn del centre. Diversitat: Diferents ritmes d’aprenentatge, diversitat personal. Treball en grup i individual, flexibilització dels grups, investigació. L’entorn: Sortides (exploració, observació, anàlisi, comparació, descobriment). Utilització d’estratègies que condueixin a plantejar-se interrogants. El cos i la salut: Cultura de protecció de la salut. Prevenció del medi ambient, consum racional. La reflexió i el debat finals, presentació de conclusions individuals o col.lectives.

  11. Àrea de coneixement del medi natural, social i cultural L’organització social: Respecte, tolerància, cooperació, compromís. Els canvis en el temps: Recursos audiovisuals, consulta a diaris i revistes antigues, visita a construccions reals i d’altres temps. Els continguts: Observació, recerca, experimentació, recollida i organització de la informació amb les conclusions.

  12. Àrea d’educació artística Activitats significatives i funcionals: Enfocament globalitzat i interdisciplinar (a diverses àrees). Contacte directe amb manifestacions artístiques. Oferir situacions d’experimentació i d’expressió individual i col.lectiva, prendre decisions de grup i potenciar el diàleg. Els recursos: Recursos expressius el més variats possible, els alumnes han d’experimentar amb textures diverses, tipus variats de pintura, materials i objectes quotidians,…… . La diversitat: Planificar activitats amb diferents ritmes i amb diferents graus de dificultat.

  13. Àrea d’educació artística El llenguatge musical: Educació de l’oïda. Aprenentatge de cançons (apropar-se al patrimoni cultural). Escolta atenta, imitació de models de qualitat, reconeixement del sons i d’instruments musicals i gust per combinar-los i per crear-los. El llenguatge plàstic: Llenguatge de comunicació. Reflexió sobre els sentiments i les sensacions que provoquen les expressions artístiques.

  14. Àrea d’educació física Activitats significatives: L’infant com a vertader protagonista del seu aprenentatge. Plantejament i resolució de problemes i interrogants. Coneixement conscient de les pròpies possibilitats i limitacions. Relacionar capacitats intel.lectuals amb les motrius. Diversitat: Relació i comunicació entre companys. Atenció a l’alumnat nouvingut (àmbit lingüístic i social). Treball en grup i per parelles. Els primers contactes amb l’àrea: Control sobre les habilitats motrius bàsiques (marxa, salt, girs,…) Lateralitat. Acceptació de diferents rols en el joc, respecte pels altres, confiança, autoestima i autonomia.

  15. Àrea d’educació física Activitat física i salut: Orientació de l’àrea cap a la salut i al reconeixement dels efectes beneficiosos de l’activitat física. Activitats progressives: Per aconseguir habilitats i destreses, coordinació dinàmica general, equilibri, control del cos, estructuració espaciotemporal i un control tònic adient. Esport: Habilitats i estratègies complexes, autonomia, esforç personal i actitud positiva pel treball en equip i en la resolució dels conflictes. Comunicació oral Eina essencial de comunicació en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Comunicació de processos, resultats i sensacions de forma correcta i precisa amb la terminologia pròpia.

  16. Llengua castellana i literaturaLlengua catalana i literatura Aprofitar aspectes comuns per incidir en les diferències per tal de millorar la competència comunicativa en les dues llengües. Distribució coherent dels continguts en cada llengua, unificació de la terminologia i dels criteris i les estratègies metodològiques. Funcionalitat i significativitat Les llengües s’aprenen en l’ús social (necessitat de comunicació). Dissenyar situacions reals d’aprenentatge. Transversalitat amb la resta d’àrees curriculars. Parlar, conversar, escoltar Aplicar amb rigor sistemàtic l’expressió oral. Anàlisi de textos, resum d’idees principals, memòria comprensiva (memorització, reproducció de poemes, cançons, embarbussaments, dites, refranys), per millorar l’atenció, el gest, l’expressió, la desinhibició.

  17. Llengua castellana i literaturaLlengua catalana i literatura Llegir i escriure Continguts vinculats a situacions immediates. Adquirir la competència comunicativa necessària per desenvolupar l’hàbit lector. Biblioteca, lectura comentada, activitats literàries a l’escola, selecció de lectures pròpies. Diferents tipus de lectura: personal, col.lectiva, en silenci, en veu alta, dramatitzada. Clima de reflexió: permet analitzar aspectes ortogràfics i lingüístics. Paper del professorat Referent de llengua. L’alumnat associa una llengua a una persona. Els agrupaments Espai flexible per diferents tipus d’agrupament, segons les activitats.

  18. Llengua castellana i literaturaLlengua catalana i literatura Participació Aprofitar situacions que la dinàmica escolar ofereix (treballs d’investigació, dramatitzacions, simulacions,…) La diversitat Conèixer la situació real de l’aula i de l’escola. La seqüenciació dels continguts Partir de l’ànalisi de la situació escolar i personal dels alumnes. Partir de les situacions més properes.

  19. Àrea de llengua estrangera Clima comunicatiu Immersió en la llengua estrangera des dels primers moments. Provocar la necessitat de comunicar-se entre els infants. Caràcter lúdic de les activitats. La diversitat Contes, revistes, documentals, objectes, recurs de les TIC, anuncis, programes de ràdio i de televisió, catàlegs, textos divulgatius. Els materials han de procurar situacions comunicatives. Participació en Programes Europeus (estendre l’ús de la comunicació com a vehicle de comunicació i aprenentatge fora de l’aula.

  20. Àrea de llengua estrangera Desenvolupament de les destreses comunicatives orals i escrites en combinació amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació que permet l’aprenentatge col.laboratiu en un context motivador. El professorat Oferir informacions variades i significatives, proporcionar recursos per obtenir informació, fer suggeriments, proposar reptes, animar l’alumnat a desenvolupar la seva creativitat i establir connexions amb altres àrees del currículum.

  21. Àrea de matemàtques La importància del context Treballar continguts i processos en contexts quotidians i propers. Experimentar la interrelació dels temes matemàtics, les altres disciplines i la seva inserció al món. Fomentar l’exploració, classificació, anàlisi, estimació, relació, inferències, generalització, argumentació i abstracció. Els ambients matemàtics Reptes matemàtics a l’alumnat, expressant la creença que són capaços de resoldre’s. Explicar el seu pensament i compartir-lo amb els companys. Aprendre a analitzar el que diuen els altres. Intercanvi d’idees entre els companys. Motivar els alumnes a pensar i raonar matemàticament. Desenvolupar, enregistrar, explicar i criticar les estratègies de resolució de problemes.

  22. Àrea de matemàtiques Importància de l’ús de materials manipulatius Els conceptes exigeixen un alt grau d’abstracció, que ha de permetre comparar, fer abstraccions i generalitzar. Aquest material facilitarà el comptatge i la comprensió del sistema de numeració decimal, l’ús de la calculadora, els models geomètrics per analitzar i comparar les propietats de les figures, per treballar la composició i descomposició de polígons i la mesura. Importància de la representació i de l’expressió dels processos Les representacions permeten organitzar el pensament dels alumnes, així podem comprovar les seves imatges mentals sobre les matemàtiques i el seu domini dels conceptes matemàtics. Actitud Despertar la curiositat dels alumnes, la seva creativitat, imaginació, qüestionar-se coses, cercar solucions ….. I al mateix temps exigir precisió i cura.

  23. Àrea d’educació per a la ciutadania i els drets humans L’aprenentatge d’aquesta àrea va més enllà de l’adquisició de coneixements. La metodologia de l’àrea es fonamenta en dos eixos bàsics: la participació i la reflexió. La Participació Relacions interpersonals i socials i a la vida en comunitat, les vies de participació i de col.laboració dels ciutadans en els grups propers i la societat: el treball cooperatiu, els grups de feina, el repartiment de tasques i l’establiment d’acords en grup, les celebracions i festes, l’organització de l’aula i d’altres espais del centre (biblioteca, patis,….), l’assumpció de responsabilitats amb altres alumnes (alumnes petits o que acaben d’arribar al centre). Reflexió Reflexió sobre les pròpies actuacions i sobre problemes de l’entorn pròxim o llunyà. Per aquesta reflexió són adequats els debats, col.loquis, assemblees, distribució de rols.

  24. Avaluació Contínua i global i ha de tenir en compte el progrés en el conjunt de les distintes àrees del currículum. L’avaluació ha de ser tant dels aprenentatges de l’alumnat com dels processos d’ensenyament i la pràctica docent en si. Els criteris d’avaluació de les àrees han de ser referent fonamental per valorar tant el grau d’adquisició de les competències bàsiques com el de consecució dels objectius. S’han d’establir mesures de reforç educatiu, a qualsevol moment del cicle, quan el progrés dels alumnes no sigui l’adequat. L’equip docent, coordinat pel tutor o tutora, ha d’actuar de manera col.legiada al llarg del procés d’avaluació. Els pares i mares o tutors han de saber la situació acadèmica de l’alumne o alumna i les decisions relatives al procès que segueix, així com el seu progrès educatiu.

  25. AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC • Es realitzarà en finalitzar el segon cicle de l’educació primària • No té efectes acadèmics. Té caràcter formatiu i orientador per als centres, informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. • En cap cas els resultats d’aquestes avaluacions poden ser utilitzats per a l’establiment de classificacions dels centres. • Els resultats d’aquestes avaluacions serviran, entre d’altres fins, per organitzar mesures de reforç dirigides a garantir que tot l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i per analitzar, valorar i reorientar les actuacions desenvolupades en els dos primers cicles de l’etapa. 25

More Related