GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti (1833)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaLucreziaBorgiade GaetanoDonizetti(1833) ANÀLISI:

2. LucreziaBorgiaés l’òpera que fa 47 del prolífic GaetanoDonizetti (de Bérgamo, 1797 a 1848), compositor que va realitzar 75 òperes. L’obra és del 1833, any en què va compondrequatre òperes, tal com venia fent en els anys immediatament anteriors, especialment per les obligacions contractuals amb l’empresari Barbaja. L’òpera té un pròleg i dos actes. S’inspira en la tragèdia de Víctor Hugo. Hugo va donar un caire nou a la personalitat de la seva “heroïna”, Lucrècia. El literat francès, que no havia rebut els drets d’autor, va presentar litigi contra Donizetti, sobretot quan el 1840 l’obra es va voler estrenar a França. MÚSICA LucreziaBorgia és considerada una de les millors òperes de Donizetti, tot i que no es representa amb massa assiduïtat, entre altres coses per les exigències de prestació dels quatre papers protagonistes i el cost dels nombrosos solistes secundaris. L’obra va quedar força oblidada a la primera meitat del segle XX fins que amb la Donizetti renaixença de la postguerra, l’obra es va reposar el 1965, cantada per Montserrat Caballé en el paper protagonista. El pròleg ve a ser com un acte de prop de 40 minuts. Amb fragments de gran bellesa, ofereix unes lluïdes àries per, en aquest ordre, Orsini (Nella fatal di Rimini), Lucrezia (Com è bello) i Gennaro (Di pescatoreinnobile). Acaba amb un resultós concertant de gran efecte i dinamisme. En l’òpera són importants els duets. Vistosos resulten, en el Pròleg: Lucrezia-Gennaro; al 1r acte, amb particular protagonisme de duets: el fosc de les intrigues entre Alfonso-Rustighelo, el tens entre Alfonso i Lucrècia, el nerviós entre Lucrècia i Gennaro; al tercer acte: entre Gennaro i Orsini, i Lucrèzia i Gennaro. En el primer acte té la seva gran ària Don Allonso: Vieni, la miavendetta. També, com hem dit, la presència d’importants i teatrals duets. Al segon acte és vistosa una nova ària d’Orsini: Ilsegreto per esser felici. L’ària final, Era dessoilfigliomio, vaser escrita per Donizetti de manera forçada, exigida per la soprano que va fer l’estrena, HenrietteMéric-Lalanda, que volia exhibir la seva capacitat belcantista. El 1840 el mateix autor va ferduesrevisions de l’obra que afectavenfonamentalment el final. Presentació LLIBRET Obra del més cèlebre llibretista del moment, FeliceRomani, El llibret va ser lliurat tard, a finals de novembre, quan l’obra es va estrenar a finals de desembre. L’argument resulta força inversemblant, tal com és freqüent en obres de romanticisme abraonat. ESTRENA Estrenada a La Scala de Milà el 24-XII-1833. L’estrena va tenir un èxit discret, tot i que es van arribar a fer 33 representacions. A Catalunya l’estrena es va fer el 1840, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. p. 1 (de 7)

3. Col·laboradors dels Este Gubetta(espia de Lucrezia), tenor Artolfo, (agent de Lucrezia) baix Rustighello(confident del duc), tenor Alfons d’Este. (Baix) Espós de Lucrezia. Duc de Ferrara LucreziaBorgia (Soprano dramàtica d’agilitat) Filla del Papa Borgia i germana de Cèsar. Família cèlebre pels seus escàndols i assassinats Gennaro (Tenor lleuger) Fill natural de Lucrezia, encara que desconeix el seu origen MaffioOrsini (mezzotravestida) Noble, jove amic de Gennaro Companys de Gennaro JeppoLiverotto, tenor ApostoloGazzella, baix AscanioPetrucci, tenor OlofernoVitelozzo, tenor Personatges Daniel Montenegro com a Rustighello VitalijKowaljow Renées Fleming Michael Fabiano Elizabeth DeShong Cantants de la versió de l'òpera de San Francisco, en producció del 2011 p. 2 (de 7)

4. La Lucrècia Històrica Va ser filla del Papa Alexandre VI, de la valenciana família Borja. Va viure amb altres germans, fills de l’esmentat Papa a Roma, on formaven part dels que a la ciutat s’anomenaven els catalans. Lucrècia, de gran bellesa, va ser un instrument en la política d’aliances del seu pare i del seu germà Cèsar Borja que la van fer casar en tres ocasions (no en quatre, com diu erròniament l’òpera). Lucrècia va tenir fama de dona perversa, però les notícies venen bàsicament dels detractors de la seva família. Se l’ha acusat d’incest amb el seu pare i el seu germà, Cèsar. També se liatribuí l'assassinat del segon dels seus marits: el napolità Alfons d’Aragó. Sembla que Lucrècia va intentar protegir Alfons de l’assassinat que hauria estat ordenat per Cèsar Borja per motius polítics. Lucrècia va col·laborar en aspectes de l’administració del ducat de Ferrara i va actuar com a mecenes reunint al seu voltant un grup d’humanistes. Va morir de part el 1519, a l’edat de 39 anys, havent tingut vuit fills. Alfons d’Este (1476-1534) Tercer i últim marit de Lucrècia, casat el 1502 a Sant Pere del Vaticà. L’enllaç interessava als Este per aconseguir així una independització del seu ducat de Ferrara en relació a Roma. Els veritables protagonistes Joan Borja Gennaro no és un personatge històric però es pot inspirar en Joan Borja, fill de Lucrècia quan tenia 17 anys. La paternitat, mai esclarida, s’ha atribuït a Cèsar (germà de Lucrècia), el Papa Alexandre VI (pare de Lucrecia) o Pedro Calderón (cambrer del Papa) Orsini Important família romana que va ser, realment, rival dels Borja. El que apareix a l’òpera, Maffio, no seria cap membre concret de l’esmentada família p. 3 (de 7)

5. A VENÈCIA: una terrassa al Palau Grimani 4’ 53” Per Daniela Barcellona Orsini (amb cor): Ària:Nella fatal di Rimini:A la batalla fatal de Rimini [...] en Gennaro em va salvar. Els dos amics van jurar viure i morir junts. I, explica Orsini, que una veu els va anunciar: “doncs junts morireu” i va afegir “Fugiu dels Borgia”. 6’ 56” Per Anne Howells, 1980, ROH 0, Pròleg Un grup d’amics assisteix a un ball de màscares. Aviat hauran d’anar a una missió diplomàtica a la cort de Ferrara, amb el duc Alfonso d’Este. Com que MaffioOrsini explica aventures relacionades amb la perversitat de la duquessa de Ferrara, LucreziaBorgia, el seu amic Gennaro que s’avorreix de sentir les mateixes facècies, es posa a descansar i s’adorm. Quan els homes marxen entra Lucrezia, que porta màscara, acompanyada pel seu espia Gubetta. Veu a Gennaro adormit i ella s’hi acosta tendrament. Tal com després es farà evident el jove és fill secret de la duquessa. En despertar-se Gennaro veu una bella desconeguda de la que, tot seguit, s’enamora. Tornen els amics i obliguen a la dama a que es tregui l’antifaç, quedat patent que es tracta de la criticada Lucrezia. Com que tots tenen algun parent que ha estat víctima de la duquessa, el grup que ha tornat a la terrassa es posa a criticar a l’odiada dona. 5’ 31” M. Caballé 5’ 55” Sutherland 1989, Liceu S. castellà Lucrezia: Ària:Com’èbello, qualeincanto:Que bell que és. Exclama Lucrezia davant de Gennaro, que està adormit. Nomésl’ària 7’ 31” Kraus i Sutherland, 1980, ROH Gennaro i Lucrezia: Ària i cabaletta en duet:Di pescatoriignobile / ama tuamadre e tenero:D’un pescador no noble em pensava que era el fill / Estima a ta mare i sigues amb ella afectuós. Quan, després de despertar-se Gennaro explica a Lucrècia els seus orígens i que algú li revelà que la seva veritable mare l’havia deixat a causa d’algun perill. 2’ 31” Josep Bros 2’ 05” Michael Fabioano, 2011 p. 4 (de 7)

6. A Ferrara, en una plaça Don Alfonso, el duc de Ferrara sospita que Lucrècia, la seva esposa, li és infidel. Rustighello, el seu confident, li ha explicat que a Venècia es van conèixer amb el jove Gennaro. Aquest s’acaba d’allotjar prop del palau ducal, de manera que el duc, abans de que ambdós marxin, ordena al seu col·laborador que detingui al jove. Arriben Gennaro i els seus amics els quals li fan broma perquè el veuen enamorat de Lucrezia. Per desmentir tal supòsit Gennaro arranca la lletra “B” d’una insígnia que hi diu “”Borgia: el resultat és que hi resta l’expressió “orgia”. En marxar els companys, Gennaro és capturatper Rustighello que el durà a presència del duc. 7’ 35” Padua 2013 6’ 55” Liceu 2008 Don Alfonso (amb Rustighello): Recitatiu, ària i cabaletta acompanyada:Nelvenetocorteggio / Vieni la miavendetta / Qualunque sia l’evento:El vas veure en el seguici dels venecians? (referint-se a Gennaro) / Vine, venjança meva / Sigui quin sigui el resultat (continua dient que l'ambaixador venecià no voldrà enfrontar-se amb Don Alfonso) Acte 1 A Ferrara, en una sala del palau Quan el seu espòs l’han informat de l’ofensa pública feta amb la paraula “orgia”, Lucrècia exigeix la vida dels culpables. Alfonso mana que entri Gennaro que confessa la seva acció. La dama queda consternada 9’ 16” Michele Pertusi, Mariella Devia Don Alfonso i Lucrezia: Duet:Soli noi siamo / Ah, Perdoniam / Oh, a te bada :Estem sols / Ah! perdone, siem clements (Lucrezia demana el perdó de Gennaro) / Oh! Ves en compte, pensa en tu mateix (acaba amenaçant Lucrezia al seu espòs al qual recorda que ha tingut altres marits que han acabat malament) 6’ 57” René Fleming, VitalijKowaljow El duc diu que Gennaro haurà de morir per l’ofensa que s’ha comés i, en una consulta a part li pregunta a Lucrezia de quina manera vol que s’executi: amb un punyal o amb verí. Ella tria el darrer sistema ►. Alfonso, fingint un brindis de reconciliació, enverina Gennaro, satisfet de desfer-se del que suposa amant de la seva dona. El noi, però, se salvarà perquè la Borgia li dóna un antídot i, el commina a sortir per una porta secreta i li insisteix que abandoni immediatament Ferrara. Gennaro resta ben estranyat. 1’ 50” Sutherland-Kraus 1980 ROH 3’ 25” Fleming-Giordani 1998. La Scala Lucrezia i Gennaro: Què:Infelice, ilvelenobevesti:Infeliç, verí has begut. I la dona commina al jove a beure un antídot i fugir. p.5 (de 7)

7. Gennaro i Orsini: Duet:Minacciata è la mia vita / Qualeincedulità! / Sia qual vuolsiiltuo destino :La meva vida està amenaçada ... Moment en què Orsini convenç Gennaro de restar per unes hores a Ferrara És nit a Ferrara, en un petit pati 12’ 16” Alvarez i Barcellona 5’ 03” (només so) Rustighello i els seus sicaris vigilen l’allotjament de Gennaro►. Ell voldria marxar de Ferrara, però el sempre animat Orsini el convenç d’esperar-se per assistir al ball que es celebra, aquella mateixa nit, al palau de la princesa Negroni. Acte 2 5’ 01” MartineDupuy Sotscastellà 6’ 05” Daniela Barcellona Orsini, Gennaro i els seus amics estan a la festa a la que han estat invitats. Se’ls serveix generosament un vi de qualitat. Encara que tots els amics beuen amb delit, Gennaronota estranyat que Gubetta ni toca la beguda. A Ferrara, a la sala de festes del Palau Negroni Maffio i cor: Brindis:Ilsegreto per esser felici:El secret per ser feliços jo el sé i l’ensenyo als amics. I acaba el brindis proposant: No pensem en l’incert demà si avui podem gaudir. Orsini, content, canta mentre organitza un brindis. Mentrestantse sent de fons un cant fúnebre. En un moment els amics s’adonen que han quedat sols a la sala. Entra LucreziaBorgia. Saluda als presents anunciant-los que moriran en poc temps perquè han estat enverinats amb la beguda. L’obsequi és degut a la lletja acollida que li van en el ball de quan va viatjar a Venècia. Finalment, demostrant que res queda sense bona organització, la dama anuncia que ja estan a punt els cinc taüts en què els incauts seran enterrats. Sorgeix del grup Gennaro que anuncia que les caixes hauran de ser sis, atès que ell no ha fugit de la ciutat tal com li recomanà la dona. Aquesta preocupada, ofereix un antídot al jove. Ell demana el remei per a tot el grup: no podrà ser perquè només hi ha una ració. Gennaro decideix morir amb els amics. Quan el duc i els seus arriben per detenir Gennaro veuen com Lucrezia el plora, ja mort, i senten com proclama que el noi no era el seu amant: era un fill incògnit de la duquessa. Gennaro: Ària:T’amo qual s’ama un angelo:T’estimo com s’estima a un àngel. 5’ 59” Kraus, Liceu 1989 Sotscastellà 4’ 09” Florez Lucrezia: Ària de cloenda:Era dessoilfigliomio:Era fill meu, la meva esperança, el meu consol Canta, sobre el cos del fill mort, a manera d’una “Pietat” 5’ 09” Joan Sutherland 1980, ROH 5’ 52” MirellaDebia 2002 10’ 43” 9 sopranos canten el tall final. p. 6 (de 7)

8. Enregistraments i referències 2h 20’ 01” ROH, 1980 Dr. Boninge. Sutherland, Kraus 2h 19’ 35” ←Idem AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, 2014 2h 12’ 46” Monte Carlo 2005 Takova, Kunde, Goeldner 2h 18’ 10” La Scala, 2002 MirellaDevia, Alvarez, Barcellona En italià Per Librettid’OperaItaliani (Pdf, 36 pp) Italià-castellà Per Kareol Associació d’amics Altres guies d’audició p. 7 (de 7)