1 / 36

Família, entorn social i problemes de conducta

Família, entorn social i problemes de conducta. Taula Rodona XIII Curs de formació continuada Jornades de Psiquiatria de la Infància i la Joventut Barcelona 23, 24 i 25 de gener de 2007. Introducció.

kobe
Download Presentation

Família, entorn social i problemes de conducta

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Família, entorn social i problemes de conducta Taula Rodona XIII Curs de formació continuada Jornades de Psiquiatria de la Infància i la Joventut Barcelona 23, 24 i 25 de gener de 2007

  2. Introducció • Percepció de canvi social accelerat i de més problemes: violència entre els joves, falta de respecte, més conflictes... • Augment de la violència dels joves en la família • Augment de l’assetjament entre alumnes (“bullying”) • Problemes greus de conducta en els centres d’ensenyament secundari • Destrucció del mobiliari urbà

  3. Introducció Els canvis segons els mestres Nens i joves menys submisos i actitud poc respectuosa amb l’autoritat Més irritables y mal educats Els pares deleguen en l’escola funcions educatives que no corresponen a l’escola

  4. Família i escola: alguns canvis significatius en els darrers anys Algunes de les grans tendències del canvi familiar poden afeblir el pes de la família com agent socialitzador Els valors de pares i fills han anat evolucionant Una nova forma d’exercir l’autoritat dins de la família L’escola ha perdut capacitat d’influència entre els joves

  5. Els problemes de conducta. Categoria o dimensió?

  6. Categories vs. dimensions dels problemes de conducta • En la clínica: Trastorns del Comportament Pertorbador (DSM-IV) • Trastorn Negativista Desafiant • Trastorn Disocial • No tothom està d’acord en distingir entre els dos trastorns • Gran heterogeneïtat entre els casos que compleixen criteris • per a aquests trastorns degut a que el DSM-IV utilitza • criteris politètics • Dubtes sobre si tots els casos susceptibles de rebre un • diagnòstic poden ser considerats anormals des d’un punt • de vista clínic

  7. Categories vs. dimensions dels problemes de conducta • Alternativa: Dimensió antisocial-prosocial • Continuïtat al llarg de la dimensió • Punts de tall arbitraris entre normalitat i anormalitat

  8. Variables familiars i problemes de conducta

  9. Competència parental, genotipus i socialització (Lykken, 1995)

  10. Factors de risc per a la delinqüència violenta relacionats amb la família (Loeber i Farrington, 2000) Delinqüència en els progenitors Abús de substàncies Relacions deficients pares-fills Abús sexual i físic per part dels pares Negligència parental Depressió en la mare Fumar (la mare) durant l'embaràs Mare adolescent

  11. Factors de risc per a la delinqüència violenta relacionats amb la família (Loeber i Farrington, 2000) Desacord parental en temes de disciplina Família monoparental Família nombrosa Canvis freqüents en la persona que assumeix la responsabilitat de l’educació Baix nivell socioeconòmic Pare a l’atur Mare amb baix nivell educatiu Pràctiques educatives dels pares

  12. Algunes variables que podrien ser rellevants per explicar els dèficits en competència parental Els sectors socials més desfavorits podrien tenir més dificultats per adaptar-se a les demandes del nostre temps en no disposar dels recursos intel·lectuals i educatius adequats Noves estructures familiars que poden dificultar els processos de socialització La incorporació de la dona al món del treball Els valors predominants poden orientar les famílies cap a determinades prioritats educatives

  13. Pràctiques educatives, conducta antisocial y problemes de conducta Poden facilitar o dificultar la transformació d’una predisposició (temperamental i/o cognitiva) en conducta antisocial Actuen de mediadores de la influència d’alguns elements disfuncionals de l’entorn familiar i social sobre la conducta antisocial i els problemes de conducta La seva influència pot variar amb l’edat

  14. Pràctiques educatives, conducta antisocial i problemes de conducta (Loeber i Stouthamer-Loeber, 1986) Implicació parental Supervisió parental Aplicació deficient d’estratègies positives de canvi Ús inconsistent de la disciplina Aplicació excessiva de càstig corporal

  15. Objectius

  16. Objectius Presentació de resultats de la nostra recerca sobre la relació entre problemes de conducta i variables familiars en mostres de nens, adolescents i adults joves (infractors i no infractors) Pràctiques i estils educatius Estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional familiar Estructura familiar Variables laborals familiars Altres variables sociodemogràfiques Valors familiars

  17. Els instruments d’avaluació

  18. Material: Pràctiques educatives parentals Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Frick, 1991) • Versió per a pares i versió per a fills • Escales • Implicació dels pares • (Implicació del pare i Implicació • de la mare en fills) • Estil positiu • Escassa monitorització/supervisió • Inconsistència en la disciplina • Càstig corporal

  19. Implicació dels pares APQ • Té converses agradables amb el seu fill/la seva filla. • Col·labora en algunes de les activitats extraescolars en què participa el seu fill/la seva filla (escola, grups d’esplai, esports, etc.). • Vostè juga o fa altres activitats amb el seu fill/la seva filla.

  20. Estil positiu APQ • Quan el seu fill/la seva filla fa bé les coses li ho fa saber. • Recompensa el seu fill/la seva filla o li dóna alguna cosa especial si l’obeeix o es comporta bé. • Felicita el seu fill/la seva filla quan fa una cosa ben feta.

  21. Escassa monitorització / supervisió APQ • El seu fill/la seva filla surt de casa sense deixar una nota o sense dir on va. • El seu fill/la seva filla surt amb amics que vostè no coneix. • El seu fill/la seva filla es queda sol a casa sense cap adult.

  22. Inconsistència en la disciplina APQ • Amenaça el seu fill/la seva filla amb càstigs i, a l’hora de la veritat, incompleix el seu advertiment. • Quan el seu fill/la seva filla fa una malifeta, el/la deixa sense càstig. • Allibera els càstigs al seu fill /la seva filla abans del temps establert.

  23. Càstig corporal APQ • Quan el seu fill/la seva filla ha fet una malifeta, li pega al cul amb la mà. • Quan el seu fill/la seva filla ha fet una malifeta, li dóna una bufetada. • Quan el seu fill/la seva filla fa una malifeta, el pega amb un cinturó, una espardenya o un altre objecte.

  24. Material: Problemes de conducta Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ; Goodman, 1997) • Versió per a pares i versió per a mestres • (puntuació combinada) • Escales • Símptomes emocionals • Problemes de conducta • Hiperactivitat / inatenció • Problemes amb els companys • Conducta prosocial Nom de la variable PROBLEMES DE CONDUCTA / HIPERACTIVITAT

  25. Problemes de conducta SDQ • Sovint té atacs de nervis o és irascible. • Es baralla amb freqüència amb altres nens i nenes o els/les amenaça. • Roba coses de casa, de l’escola o d’altres llocs

  26. Hiperactivitat SDQ • És inquiet/a, hiperactiu/iva, no pot estar-se quiet/a durant molt de temps. • Es distreu amb facilitat, no es concentra. • Pensa abans d’actuar. (R)

  27. Material: Conductes antisocials Autoinforme de Conductes Antisocials (ACA; Pérez i Torrubia, 1985) Versió per a joves Versió per a adults Nom de la variable CONDUCTES ANTISOCIALS

  28. Autoinforme de Conductes Antisocials, versió per a joves (1r, 3r i 4t estudi) • He trucat el timbre de portes i he marxat corrents. • He pintat o he ratllat parets del carrer, de l’escola, del metro o d’altres lloc públics (amb esprais, retoladors, punxons, etc.). • M’he endut sense pagar coses de les botigues.

  29. Autoinforme de Conductes Antisocials, versió per a adults (2n estudi) • He usado algún objeto contundente o navaja en alguna pelea. • He robado objetos de los coches. • He cogido dinero de casa sin intención de devolverlo.

  30. Ponències

  31. Conclusions generals Supervisió i implicació parental (especialment implicació pare en l’adolescència) es comporten com factors protectors de conductes antisocials i/o problemes de conducta en totes les mostres estudiades Els pares utilitzen estils amb més implicació i supervisió en noies que en nois La implicació i la supervisió tendeixen a baixar amb l’edat; de forma excessiva en alguns casos? Estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional mostra relació amb problemes de conducta independentment de pràctiques i estils Les tipologies familiars potencialment generadores de “life events” actuen com a variables de risc

  32. Conclusions generals La incorporació de la dona al món del treball no sembla augmentar el risc en els fills/filles Els valors semblen exercir la seva influència de forma indirecta a través de les pràctiques i els estils educatius Les relacions observades no ens permeten fer atribucions de causa-efecte; probablement siguin bidireccionals Cal posar en marxa programes de prevenció que tinguin en compte les diverses variables rellevants És important no culpabilitzar les famílies sinó ajudar-les per tal que disposin de les eines i de les habilitats per realitzar la seva tasca educativa

More Related