1 / 56

Sessions de llengua Servei Comarcal de Català del Baix Empordà Setembre-octubre de 2013

Sessions de llengua Servei Comarcal de Català del Baix Empordà Setembre-octubre de 2013. Sessió 1. Continguts: V eu activa i veu passiva Usos del gerundi N ominalització. Veu activa i veu passiva.

kieu
Download Presentation

Sessions de llengua Servei Comarcal de Català del Baix Empordà Setembre-octubre de 2013

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Sessions de llengua Servei Comarcal de Català del Baix Empordà Setembre-octubre de 2013

  2. Sessió 1 • Continguts: • Veu activa i veu passiva • Usos del gerundi • Nominalització

  3. Veu activa i veu passiva • La conjugació de qualsevol verb pren diferents formes i expressa significats diversos segons la veu, el mode, el temps, la persona, el nombre i l’aspecte. • La veu verbal pot ser: • Activa (el subjecte és l’agent que fa l’acció). • Passiva (el subjecte és l’element sobre el qual recau l’acció).

  4. Veu activa i veu passiva Ús correcte de la passiva En català la veu passiva és poc habitual i pròpia de registres molt formals. Serveix per focalitzar l’atenció en l’element que rep l’acció o per destacar un element no conegut perquè no té un context previ.

  5. Veu activa i veu passiva La passiva pronominal Les construccions de passiva pronominal amb subjecte agent són incorrectes, ja que és incoherent usar el pronom es –que serveix per no esmentar l’agent del procés verbal– i, alhora, indicar-lo.

  6. Veu activa i veu passiva Altres construccions passives Sempre que sigui possible, és millor redactar en activa: les construccions passives dificulten la comprensió del text, ja que l’agent del procés verbal queda en segon terme.

  7. Veu activa i veu passiva • Exemples per comentar • Per part de la Delegació d’Hisenda es faran les inspeccions necessàries. • Atès que per part de les persones afectades s’ha acceptat la proposta de l’Ajuntament, resolc enviar-los la documentació corresponent. • És per aquest motiu que demano que, per part del Departament d’Economia i Finances, sigui concedit a aquesta empresa un ajornament del pagament. • Les llistes amb els resultats de la prova número 2 de la Convocatòria 18/2001 poden ser consultades pels participants a partir del proper dia 14. • D’acord amb l’informe emès per la Policia Local, el senyor Puig resideix a la Bisbal des de l’1 de setembre de 2011.

  8. Veu activa i veu passiva • Exemples per comentar (solucions) • La Delegació d’Hisenda farà les inspeccions necessàries. • Atès que les persones afectades han acceptat la proposta de l’Ajuntament, resolc enviar-los la documentació corresponent. • És per aquest motiu que demano que el Departament d’Economia i Finances concedeixi a aquesta empresa un ajornament del pagament. • Els participants poden consultar les llistes amb els resultats de la prova número 2 de la Convocatòria 18/2001 a partir del proper dia 14. • D’acord amb l’informe que va emetre la Policia Local, el senyor Puig resideix a la Bisbal des de l’1 de setembre de 2011.

  9. Usos del gerundi • Usos correctes del gerundi • Quan indica una acció simultània o anterior a la del verb principal. • Quan indica la manera com es du a terme una acció. • Trucs: • Canviar l’ordre de la frase i obtenir el mateix significat (CCT) • Preguntar «com?» al verb (CCM)

  10. Usos del gerundi • Usos incorrectes del gerundi • Quan indica una acció posterior a la del verb principal. • Quan fa de complement especificatiu.

  11. Usos del gerundi Duplicació del gerundi És aconsellable defugir l’ús generalitzat dels gerundis.

  12. Usos del gerundi • Exemples per comentar • Cal que detalleu un informe detallant les despeses de l’any passat. • El sistema de gestió de canvis a la xarxatelefònica va fallar quedant el procésafectat. • El 18 d’abril de 2000 la senyoraMargarida Oriol Regàs va presentar un recursd’alçadaformulant les al·legacions que considerava pertinents. • Apareix un missatge indicant que no es pot fer cap còpia del document. • La Comissió de Cultura va estudiar el projecte de reforma del Teatre Municipal, considerant-lo adequat a les necessitats actuals del municipi.

  13. Usos del gerundi • Exemples per comentar (solucions) • Cal que detalleu en un informe les despeses de l’any passat. • El sistema de gestió de canvis a la xarxatelefònica va fallar i el procés va quedar afectat. • El 18 d’abril de 2000 la senyoraMargarida Oriol Regàs va presentar un recursd’alçadaen què va formular les al·legacions que considerava pertinents. • Apareix un missatge en el qual s’indica que no es pot fer cap còpia del document. • La Comissió de Cultura va estudiar el projecte de reforma del Teatre Municipal, i el va considerar adequat a les necessitats actuals del municipi.

  14. Nominalització La nominalització consisteix a emprar un nom verbal en substitució d’un verb. No és incorrecte, però és millor no abusar-ne, ja que així el text és més àgil i directe. D’altra banda, les frases amb un excés de substantius també tenen un excés d’articles i preposicions, per la qual cosa el text s’allarga innecessàriament.

  15. Nominalització • Exemples per comentar • En la sessió de 27 de novembre de 2000, la ComissióTècnica de Formació i Ocupació va acordar l’increment de la formacióprofessional, la creació de noves escoles taller a totes les poblacions de més de 50.000 habitants i l’augment de la informació sobre llocs de treball. • El senyor Torres presenta una proposta per a la realització, alsparcs de bombers professionals, de les pràctiquesdelcurs de bombers voluntaris. • El Servei de Gestióde la Informació es responsabilitza del manteniment de la confidencialitat de les dades de les personesusuàries.

  16. Nominalització • Exemples per comentar (solucions) • En la sessió de 27 de novembre de 2000, la ComissióTècnica de Formació i Ocupació va acordar incrementar la formacióprofessional, crear noves escoles taller a totes les poblacions de més de 50.000 habitants i augmentar la informació sobre llocs de treball. • El senyor Torres presenta una proposta per dur a terme, alsparcs de bombers professionals, les pràctiquesdelcurs de bombers voluntaris. • El Servei de Gestióde la Informació es responsabilitza de mantenir la confidencialitat de les dades de les personesusuàries.

  17. Sessió 1: repàs • Exemples per comentar • La direcció en què bufa aquest vent allunya els núvols, originant espectaculars paisatges amb un cel ras i clar. • Són planes fèrtils[...]. Recorrent-les, anem trobant una veritable teranyina de petits pobles, dedicats a l’agricultura i al turisme[...]. • El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és el parc natural més recent, combinant elements marítims i terrestres. • La vida submarina a les Medes no es pot comparar al que es veu a cap altre lloc del litoral, tant per la quantitat com per la mida i varietat d’espècies de fàcil observació per a tots. • Salvador Dalí ha estat la contraposició a l’home de seny. [...] van fer que el món reconegués unànimement la genialitat de la seva obra, essent amb diferència l’empordanès més universal.

  18. Sessió 1: repàs • El recuit, producte típic empordanès, és elaborat amb llet de cabra pasteuritzada procedent d’explotacions ramaderes de la comarca, i quallat mitjançant quall vegetal o animal. • Destaca especialment la reserva marina de les illes Medes, per la seva tradició, amb centres de busseig que porten més de 25 anys operant-hi [...]. • Els llargs trams de penya-segats, caletes i racons inaccessibles per a altres mitjans, fan de l’Empordà un dels millors litorals per a la pràctica del caiac. • Tot i no ser una activitat en sentit estricte, no podem acabar aquest capítol sense dedicar un espai als vaixells que recorren la costa oferint excursions per mar, de tots tipus i durada. • Aquestes infraestructures [...] fan de l’Empordà un territori per a la pràctica del senderisme, com ho demostra el nombre de visitants que rep cada any.

  19. Sessió 1: repàs • Exemples per comentar (solucions) • La direcció en què bufa aquest vent allunya els núvols i origina espectaculars paisatges amb un cel ras i clar. • Són planes fèrtils[...]. Recorrent-les, anem trobant una veritable teranyina de petits pobles, dedicats a l’agricultura i al turisme[...]. • El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és el parc natural més recent, i combina elements marítims i terrestres. • La vida submarina a les Medes no es pot comparar al que es veu a cap altre lloc del litoral, tant per la quantitat com per la mida i varietat d’espècies que tots podem observar fàcilment. • Salvador Dalí ha estat la contraposició a l’home de seny. [...] van fer que el món reconegués unànimement la genialitat de la seva obra, i va ésser amb diferència l’empordanès més universal.

  20. Sessió 1: repàs • El recuit, producte típic empordanès, és elaborat amb llet de cabra pasteuritzada que procedeix d’explotacions ramaderes de la comarca, i quallat mitjançant quall vegetal o animal. • Destaca especialment la reserva marina de les illes Medes, per la seva tradició, amb centres de busseig que fa més de 25 anys que hi operen [...]. • Els llargs trams de penya-segats, caletes i racons inaccessibles per a altres mitjans, fan de l’Empordà un dels millors litorals per practicar el caiac. • Tot i no ser una activitat en sentit estricte, no podem acabar aquest capítol sense dedicar un espai als vaixells que recorren la costa oferint excursions per mar, de tots tipus i durada. • Aquestes infraestructures [...] fan de l’Empordà un territori per practicar el senderisme, com ho demostra el nombre de visitants que rep cada any.

  21. Sessió 2 • Continguts: • Pronoms febles • Pronoms relatius • Possessius innecessaris

  22. Pronoms febles Ordre del verb i els pronoms febles Normalment els pronoms es posen al davant del verb. Van, però, darrere el verb quan aquest és un infinitiu, gerundi o imperatiu. En alguns casos, amb perífrasis verbals, els pronoms poden anar al davant o al darrere.

  23. Pronoms febles • El pronom ho • No s’ha d’eliminar quan hi ha l’indefinit tot. • No s’ha d’utilitzar redundantment després de com.

  24. Pronoms febles El pronom datiu per a coses Els pronoms li i els només s’utilitzen per a persones. Per referir-se a coses cal emprar hi.

  25. Pronoms febles Duplicació del complement indirecte No es duplica en forma de pronom de tercera persona (li o els) davant el complement indirecte explícit, si no hi ha comes.

  26. Pronoms febles • Li o l’hi? • El pronom li es fa servir per substituir un CI de 3a persona singular. • La combinació l’hi es fa servir per substituir una combinació de pronoms: • CD + CI (ex. L’hi va donar [el certificat al president]) • CD + CC (ex. L’hi acompanya [el ponent a la sala]) • Recordeu: tants pronoms, tants complements!

  27. Pronoms febles • Exemples per comentar • Volen saber quant licostarà a l'usuari adquirir aquest programa. • L'assassíés un parentpròxim de la víctima, tal comhodemostra la detectiva de la novel·la. • No he entrat a l'assemblea virtual perquè he tingut problemes informàtics per a accedir. • Van presentar moltes queixes a l'encarregat, però no elsva donar importància. • Demà a primera hora els hi comunicarem la notícia. • Aquest document és de la directora del centre; cal que l’hi doneu al més aviat possible.

  28. Pronoms febles • Exemples per comentar (solucions) • Volen saber quant costarà a l'usuari adquirir aquest programa. • L'assassíés un parentpròxim de la víctima, tal comdemostra la detectiva de la novel·la. • No he entrat a l'assemblea virtual perquè he tingut problemes informàtics per a accedir-hi. • Van presentar moltes queixes a l'encarregat, però no hiva donar importància. • Demà a primera hora els comunicarem la notícia. • Aquest document és de la directora del centre; cal que l’hi doneu al més aviat possible.

  29. Pronoms relatius • Relatiu i pronom personal • No s’ha de repetir el relatiu en forma de pronom personal. • Hi han de ser tots dos quan el relatiu és afectat per un quantificador.

  30. Pronoms relatius • El qual, la qual, els quals, les quals • Cal no abusar-ne. • No s’ha de bandejar quan evita una possible ambigüitat.

  31. Pronoms relatius On Només es fa servir per a llocs reals.

  32. Pronoms relatius El que És incorrecte fer-lo servir en comptes de cosa que o la qual cosa. És correcte quan equival al grup aquell/a/s/es que (o allò que).

  33. Pronoms relatius • Exemples per comentar • Us femunallistadels camps professionals en què els objectius i els continguts de l'assignatura s’hi projecten. • Aquesta pàgina web té diverses missions, de les quals voldríem destacar dues. • Ha parlat d'una societat on es mira molt pels marginats. • L’estudi personal i el treball cooperatiu s'han d'emmarcar en un entorn virtual d'aprenentatge, el que ajuda a gaudir dels avantatges... • El Consell del Rectorat ha aprovat una propostaon es demanavencanvis. • La jutgessaescoltavaambatenció el que declarava el testimoni.

  34. Pronoms relatius • Exemples per comentar (solucions) • Us femunallistadels camps professionals en què els objectius i els continguts de l'assignatura es projecten. • Aquesta pàgina web té diverses missions, de les quals en voldríem destacar dues. • Ha parlat d'una societat en la qual es mira molt pels marginats. • L’estudi personal i el treball cooperatiu s'han d'emmarcar en un entorn virtual d'aprenentatge, cosa que ajuda a gaudir dels avantatges... • El Consell del Rectorat ha aprovat una proposta en la qual es demanavencanvis. • La jutgessaescoltavaambatenció el que declarava el testimoni.

  35. Possessius innecessaris Cal prescindir dels possessius innecessaris que no aporten cap informació nova al text.

  36. Possessius innecessaris • Exemples per comentar • L’empresa Transports del Pallars té la seva seu social al carrer de l’Onze de Setembre, 49. • Per tal de facilitar la comunicació, cal que quan telefoneu tingueu preparades les vostres dades d’identificació: el vostre número de DNI i el vostre número d’afiliació. • Si necessiteu més informació, us la podrà facilitar l’Ajuntament mitjançant la seva Oficina d’Atenció i Informació Ciutadana, situada a la plaça del Mercat. • Les persones interessades poden presentar les seves sol·licituds durant tot el mes d’agost a la seu del Departament de Treball o a qualsevol de les nostres delegacions territorials.

  37. Possessius innecessaris • Exemples per comentar (solucions) • L’empresa Transports del Pallars té la seu social al carrer de l’Onze de Setembre, 49. • Per tal de facilitar la comunicació, cal que quan telefoneu tingueu preparades les dades d’identificació: el número de DNI i el número d’afiliació. • Si necessiteu més informació, us la podrà facilitar l’Ajuntament mitjançant l’Oficina d’Atenció i Informació Ciutadana, situada a la plaça del Mercat. • Les persones interessades poden presentar les (seves) sol·licituds durant tot el mes d’agost a la seu del Departament de Treball o a qualsevol de les delegacions territorials.

  38. Sessió 2: repàs • Exemples per comentar • El castellestà en ruïnesi la sevareconstrucciócostaràdos milionsd’euros. • En les votacions hi ha hagutunanimitat, el que indica que no cal fer una segona volta. • El secretari va afirmar que traslladarien la proposta a la comissió per a la seva discussió. • S’ha demostrat que el que va afirmar el regidor era fals. • L’empresa de la qual en parlàvem ha fet fallida. • La carretera per on passa l’autobús escolar està en molt mal estat.

  39. Sessió 2: repàs • Exemples per comentar (solucions) • El castellestà en ruïnesi reconstruir-lo costaràdos milionsd’euros. • En les votacions hi ha hagutunanimitat, cosa que indica que no cal fer una segona volta. • El secretari va afirmar que traslladarien la proposta a la comissió per discutir-la. • S’ha demostrat que el que va afirmar el regidor era fals. • L’empresa de la qual parlàvem ha fet fallida. • La carretera per on passa l’autobús escolar està en molt mal estat.

  40. Sessió 3 Continguts: • Preposicions • Abreviacions • Majúscules i minúscules

  41. Preposicions Verbs de règim preposicional Cal recordar que alguns verbs demanen una preposició.

  42. Preposicions • Canvi i caiguda de preposició • Amb i en > a o de (davant d’infinitiu) • A, amb, de i en > ᴓ (davant la conjunció que)

  43. Preposicions • El complement directe i la preposició a • Normalment el CD va unit al verb sense preposició. • Excepcions: • Pronom personal fort • Pronoms tothom i tot • Possible ambigüitat

  44. Preposicions Per i per a La preposició per expressa l’agent, la causa, el motiu, el mitjà i la manera. La preposició per a expressa la destinació.

  45. Preposicions Exemples per comentar Tothomsemblavainteressat __________ (en / a) veure l’exposició. Una família ha acollit __________ (l' / a l') immigrant. El forense ha fet un informe __________ (pel / per al) jutge. Hem d'avisar de seguida __________ (els / als) veïns. L’escultura va ser concebuda __________ (per / per a) provocar el públic. El famós actor va insistir __________ (en / de) visitar el poble. L'Ajuntament va convidar __________ (a / Ø) les autoritats de la comarca. La policia s'obstina __________ (en / a) fer complir les normes.

  46. Preposicions Exemples per comentar (solucions) Tothomsemblavainteressataveure l’exposició. Una família ha acollit l’immigrant. El forense ha fet un informe per al jutge. Hem d'avisar de seguida els veïns. L’escultura va ser concebuda per/per a provocar el públic. El famós actor va insistir de visitar el poble. L'Ajuntament va convidar les autoritats de la comarca. La policia s'obstina a fer complir les normes.

  47. Abreviacions • Abreviatures • Tipus: • simples: abreugen un mot (c., pl., av.) • compostes: abreugen més d’un mot (c/c, p.ex.) • Formació: • per suspensió: se suprimeix la part final (aj., dir.) • per contracció: se suprimeix la part interior, de manera que queden les lletres finals; se’n pot fer el plural (ctra. / ctres., pta. /ptes., admor. / admors., rbla. / rbles.)

  48. Abreviacions Sigles Abreugen les parts d’un sintagma. Es formen amb la primera lletra de cada element que les forma sense cap punt que les separi (ICS, DNI, IVA, UAB, OIAC). Acrònims S’obtenen a partir del truncament dels components del sintagma amb més llibertat de formació per tal que es puguin pronunciar sil·làbicament (INCASOL, Benelux).

  49. Abreviacions Símbols Els símbols indiquen magnituds físiques, monedes, elements químics, etc., i normalment són internacionals (€, m, h, $). S’escriuen sense marca de plural i sense punt, i no s’apostrofa davant seu.

  50. Abreviacions Exemple per comentar DADES S.I.A.D. Nom del servei: SIAD, Servei d'informació i atenció a les dones Localització: avda. Salvador Dalí, 105, bxos. Telf. del servei: 972 64 23 10 (de dilluns a divendres de 8 a 15h.) A/E: siad@emporda.cat Horari d'atenció al públic: dilluns i dimecres de 13 a 19h divendres de 9 a 14h Horari del servei: dilluns i dimecres de 12 a 19h. dm, dj i dv de 8 a 15h

More Related