1 / 11

4 2 = 16

CODI GENÈTIC. 4 2 = 16. Codi de dues lletres. Codi de tres lletres. 4 3 = 64. Els triplets de nucleòtids que codifiquen els aminoàcids s’anomenen codons. La seqüència d’aminoàcids d’una proteïna està definida per una seqüència linear continua de codons.

kamuzu
Download Presentation

4 2 = 16

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. CODI GENÈTIC 42 = 16 Codi de dues lletres Codi de tres lletres 43 = 64 Els triplets de nucleòtids que codifiquen els aminoàcids s’anomenen codons La seqüència d’aminoàcids d’una proteïna està definida per una seqüència linear continua de codons Els codons no es sobreposen (no comparteixen nucleòtids) Entre codons no hi ha signes de puntuació

  2. CODI GENÈTIC Marc de lectura (reading frame) En una seqüència de DNA hi ha tres possibles marcs de lectura (reading frames) El primer codó estableix el marc de lectura Només un marc de lectura codifica per a una proteïna Marc de lectura obert (Open reading frame) = codifica per una proteïna

  3. CODI GENÈTIC

  4. CODI GENÈTIC Característiques del codi genètic És degenerat (hi ha aminoàcids codificats per més d’un triplet) No és ambigu (cada triplet te el seu significat) Els triplets és llegeixen en sentit 5’3’ Els codons no es sobreposen (no comparteixen nucleotids) És (gairebé) universal

  5. CODI GENÈTIC En alguns organuls el codi genètic presenta lleugeres diferencies

  6. CODI GENÈTIC Predicció de l’existencia d’adaptadors (Crick 1955) Els adaptadors són els tRNAs L’aparellament codó/anticodó és antiparal·lel

  7. CODI GENÈTIC Hi ha tRNAs que reconeixen més d’un codó El nombre de tRNAs és inferior al de codons Alguns tRNAs tenen en la posició 1 de l’anticodó una base poc comú Crick 1966, Hipòtesi del balanceig (wobble)

  8. CODI GENÈTIC Hipòtesi del balanceig (wobble) Les dues primeres bases d’un codó sempre formen aparellaments forts del tipus Watson i Crick amb les corresponents bases de l’anticodó i confereixen la majoria de l’especificitat del codi genètic. La primera base d'alguns anticodons determina el numero de codons que pot llegir el tRNA. El nombre màxim de codons que pot llegir un tRNA és tres. Quan és C o A nomes es pot llegir un codó Quan és U o G es poden llegir dos codons Quan és I es poden llegir tres codons Quan un aminoàcid és codificat per més d’un codó, aquells que es diferencien en alguna de les dues primeres bases son reconeguts per tRNAs diferents Per a traduir els 61 codons son necessaris com a mínim 32 tRNAs (2 per la metionina)

  9. CODI GENÈTIC

  10. CODI GENÈTIC Metiliguanosina Pseudouridina Ribotimidina Dihidrouridina Metilinosina Inosina RNA de transferencia (tRNA)

  11. CODI GENÈTIC Estructura dels tRNAs La base en la posició 5’ de l’anticodó és la que té més llibertat de rotació

More Related